Serie estratigráfica de Liásico de la provincia de Girona

From several small stratigraphic sections, we have reconstituted the Liassic interval of the Girona Province (NE Spain). We have been able to identify paleontologically the Carixian (Jamesoni, Ibex, and perhaps, Davoei zones), the Lower Domerian (Stockesi zone), and the Middle Toarcian (possibily Variabilis zone, as well as Thouarsense and Insigne zones). The Lower Toarcian (Serpentinus zone) is represented by fossil remains no ‘in situ’. The lowest Toarcián (Tenuicos-tatum zone) as well as the Middle and Upper Domerian (Margaritatus and Spinatum zones respectively, are probably represented by stratigraphic gaps

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Diagnòstic i intervenció psicopedagògica en alumnes amb problemes d'agressivitat a l'educació secundària obligatòria: una proposta per a la millora de l'atenció psicopedagògica

La quantitat de demandes ateses d'alumnes que mostren comportaments agressius a l'escola fa palès que actualment el problema de la violència en els centres educatius suscita molta polèmica. Podem trobar que en l'última dècada s'han dut a terme molts estudis per tal d'esbrinar els tipus de comportament agressiu que es donen a l'escola, la quantitat d'agressions que hi tenen lloc i les causes de l'agressivitat. De tota manera, malgrat aquesta sèrie d'estudis, el problema de la violència en els centres d'Educació Secundària Obligatòria sembla no eradicar-se. Aquesta realitat em va portar a pensar que devia estar passant alguna cosa perquè els comportaments agressius dins els centres educatius anessin creixent. És a dir, que l'augment d'aquests comportaments disruptius pot estar relacionat amb el fet que aquesta mena de conductes siguin reforçades per les mateixes mesures adoptades per encarar aquesta problemàtica. Aquesta tesi doctoral pretén trobar resposta a aquest conflicte, partint de l'observació de quina és la realitat d'un institut concret i realitzant una intervenció a nivell emocional en els joves que estiguin etiquetats de conflictius al seu centre escolar, des d'un model de Diagnòstic-intervenció concret, el model Humanista-Estratègic. A partir d'aquesta experiència, s'ha elaborat una proposta amb l'objectiu de millorar l'atenció psicopedagògica que reben aquests estudiants. L'objectiu general, per tant, és aportar noves vies d'intervenció, i alhora millorar la qualitat de vida d'aquests nois i noies, que en definitiva és l'objectiu principal i últim de qualsevol psicopedagog. En el primer capítol exposo la Base teòrica del Model de Diagnòstic-Intervenció Humanista-Estratègic, de la qual parteixo per explicar els comportaments agressius en els alumnes. També explico la concepció que adopten altres models respecte de l'agressivitat humana; i finalment exposo els objectius. En el segon capítol descric la metodologia emprada en la recerca per tal d'assolir els objectius plantejats. El capítol tercer correspon a la presentació dels resultats. A la primera part presento els resultats obtinguts en l'estudi de casos, i a la segona els resultats de la valoració que fan diferents professionals del món de l'educació de l'atenció que es dóna en l'Educació Secundària Obligatòria als nois i noies que presenten problemes d'agressivitat. En el capítol quart duc a terme la discussió centrada en els resultats obtinguts i en la comparació amb els resultats de les investigacions exposades en el primer capítol. També hi aporto una proposta de millora per a l'atenció i la prevenció de l'agressivitat dins els centres educatius. En el capítol cinquè presento les conclusions de la nostra recerca.

La investigació sobre l'èxit i el fracàs escolar des la la perspectiva dels factors de risc. Implicacions per a la recerca i la pràctica educatives

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges. 4. Haver identificat models a seguir en altres persones. Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies.

La Universitat Lliure de Girona (1870-1874)

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior.

Impact of educational interventions on adverse drug events reporting

Spontaneous adverse drug events (ADE) reporting is the main source of data for assessing the risk/benefit of drugs available in the pharmaceutical market. However, its major limitation is underreporting, which hinders and delays the signal detection by Pharmacovigilance (PhV). To identify the techniques of educational intervention (EI) for promotion of PhV by health professionals and to assess their impact. A systematic review was performed in the PUBMED, PAHO, LILACS and EMBASE databases, from November/2011 to January/2012, updated in March/2013. The strategy search included the use of health descriptors and a manual search in the references cited by selected papers. 101 articles were identified, of which 16 met the inclusion criteria. Most of these studies (10) were conducted in European hospitals and physicians were the health professionals subjected to most EI (12), these studies lasted from one month to two years. EI with multifaceted techniques raised the absolute number, the rate of reporting related to adverse drug reactions (ADR), technical defects of health technologies, and also promoted an improvement in the quality of reports, since there was increased reporting of ADR classified as serious, unexpected, related to new drugs and with high degree of causality. Multifaceted educational interventions for multidisciplinary health teams working at all healthcare levels, with sufficient duration to reach all professionals who act in the institution, including issues related to medication errors and therapeutic ineffectiveness, must be validated, with the aim of standardizing the Good Practice of PhV and improve drug safety indicators.

Training primary care physicians to offer their patients faecal occult blood testing and colonoscopy for colorectal cancer screening on an equal basis: a pilot intervention with before-after and parallel group surveys.

OBJECTIVES Primary care physicians (PCPs) should prescribe faecal immunochemical testing (FIT) or colonoscopy for colorectal cancer screening based on their patient's values and preferences. However, there are wide variations between PCPs in the screening method prescribed. The objective was to assess the impact of an educational intervention on PCPs' intent to offer FIT or colonoscopy on an equal basis. DESIGN Survey before and after training seminars, with a parallel comparison through a mailed survey to PCPs not attending the training seminars. SETTING All PCPs in the canton of Vaud, Switzerland. PARTICIPANTS Of 592 eligible PCPs, 133 (22%) attended a seminar and 106 (80%) filled both surveys. 109 (24%) PCPs who did not attend the seminars returned the mailed survey. INTERVENTION A 2 h-long interactive seminar targeting PCP knowledge, skills and attitudes regarding offering a choice of colorectal cancer (CRC) screening options. OUTCOME MEASURES The primary outcome was PCP intention of having their patients screened with FIT and colonoscopy in equal proportions (between 40% and 60% each). Secondary outcomes were the perceived role of PCPs in screening decisions (from paternalistic to informed decision-making) and correct answer to a clinical vignette. RESULTS Before the seminars, 8% of PCPs reported that they had equal proportions of their patients screened for CRC by FIT and colonoscopy; after the seminar, 33% foresaw having their patients screened in equal proportions (p<0.001). Among those not attending, there was no change (13% vs 14%, p=0.8). Of those attending, there was no change in their perceived role in screening decisions, while the proportion responding correctly to a clinical vignette increased (88-99%, p<0.001). CONCLUSIONS An interactive training seminar increased the proportion of physicians with the intention to prescribe FIT and colonoscopy in equal proportions.

A process evaluation of a health literacy intervention targeting pediatric providers' communication skills at the Texas Children's Health Plan

Background. Health literacy is an important determinant for quality health care, and affects communication between patients and physicians. Poor communication may result in negative effects in health. Improved communication between patients and physicians could positively affect health outcomes. Communication skills are teachable.^ Objectives. (1) to evaluate the process involved in the design and implementation of a health literacy intervention targeting pediatric providers’ communication skills at the Texas Children’s Health Plan in Houston, Texas; and (2) to describe lessons learned from this process that may be used in future attempts to address the issue of health literacy and health communication. ^ Design/methods. The process evaluation of the implementation of a health literacy strategy at the Texas Children’s Health Plan (TCHP) consisted of a critical analysis of all documents and minutes from meetings of the team of investigators. It also involved a secondary analysis of data collected between December 2006 and June 2007. Descriptive statistics, paired t-test and Wilcoxon-signed-rank test were employed in analyzing the data. This information was complemented with a limited review of existing literature on communication skills training programs. ^ Results. The design of the educational intervention followed recommendations from experts in the field of health literacy. The delivery of the intervention was possible and benefited from existing resources and logistics within the TCHP. Very few targeted providers participated in two offerings of the workshop (6.6% and 1.7% respectively). After the educational intervention, providers showed increased knowledge of health literacy facts and its effects in health (p=0.001); increased awareness of the low health literacy problem (p=0.003); increased expectations for change in practice (p=0.002), and intent to use health literacy strategies for communication immediately following the intervention (p=0.001). Low participation indicated the need for further investigation of barriers to, and means for successful implementation of programs aimed to improving health communication. ^ Conclusions. A short, focused intervention utilizing health literacy strategies for communication appeared effective in increasing knowledge and intentions for change in a small group of pediatric providers. ^

Health education intervention to reduce risk of infectious disease transmission among community health workers and their clients

Indigent and congregate-living populations have high susceptibilities for disease and pose a higher risk for disease transmission to family, friends and to persons providing services to these populations. The adoption of basic infection control, personal hygiene, safe food handling and simple engineering practices will reduce the risk of infectious disease transmission to, from and among indigent and congregate-living populations. ^ The provision of social services, health promotion activities and other support services to indigent and congregate-living populations is an important aspect of many public health-related governmental, community-based and other medical care provider agencies. ^ In the interest of protecting the health of indigent and congregate-living populations, of personnel from organizations providing services to these populations and of the general community, an educational intervention is warranted to prevent the spread of blood-borne, air-borne, food-borne and close contact-borne infectious diseases. ^ An educational presentation was provided to staff from a community-based organization specializing in providing housing, health education, foodstuffs and meals and support services to disabled, low-income, homeless and HIV-infected individuals. The educational presentation delivered general best practices and standard guidelines. A pre and post test were administered to determine and measure knowledge pertinent to controlling the spread of infectious diseases between and among homeless shelter-living clients and between clients and the organization's staff. ^ Comparing pre-test and post-test results revealed areas of knowledge currently held by staff and other areas that staff would benefit from additional educational seminars and training. ^

Uncertainty analysis of cost effectiveness in a tailored intervention to promote screening for colorectal cancer

Background. Screening for colorectal cancer (CRC) is considered cost effective but screening compliance in the US remains low. There have been very few studies on economic analyses of screening promotion strategies for colorectal cancer. The main aim of the current study is to conduct a cost effectiveness analysis (CEA) and examine the uncertainty involved in the results of the CEA of a tailored intervention to promote screening for CRC among patients of a multispeciality clinic in Houston, TX. ^ Methods. The two intervention arms received a PC based tailored program and web based educational information to promote CRC screening. The incremental cost of implementing a tailored PC based program was compared to the website based education and the status quo of no intervention for each unit of effect after 12 months of delivering the intervention. Uncertainty analysis in the point estimates of cost and effect was conducted using nonparametric bootstrapping. ^ Results. The cost of implementing a web based educational intervention was $36.00 per person and the cost of the tailored PC based interactive intervention was $43.00 per person. The additional cost per person screened for the web-based strategy was $2374 and the effect of the tailored intervention was negative. ^

Development and trialling of a behavioural intervention for patients with atrial fibrillation initiating oral anticoagulation:the 'treat' study

Purpose: Atrial fibrillation (AF) is the most common heart arrhythmia and is associated with an increased risk of stroke. Stroke risk is commonly treated with oral anticoagulation (OAC) with a narrow therapeutic range (INR 2.0 to 3.0); which is poorly controlled in practice. Barriers to adherence include poor knowledge, and inaccurate perceptions surrounding illness and medications. Trial registration: ISRCTN93952605. Systematic review: Seven trials of educational, self-monitoring and decision aid interventions were included in a systematic review. Pooled analysis suggested education OR, 95% CI 7.89 (5.54-10.24) and self monitoring OR (95% CI) 5.47(2.55-8.39) significantly improve TTR; whereas decision aids are no more effective in reducing decision conflict than usual care, OR (95% CI) -0.10 (-0.17 to -0.02). Intervention development: The intervention was theoretically-driven (utilising the common sense and beliefs about medication models) and developed with expert patient feedback. Described using behavioural change techniques, the one-off group session included an educational booklet, ‘expert-patient’ focussed DVD, and worksheet. Methods: Ninety seven warfarin-naïve AF patients were randomised to receive the intervention (n=43), or usual care (n=54). The primary endpoint was time within therapeutic range (TTR), secondary endpoints included knowledge, quality of life (AF-QoL-18), beliefs about medication (BMQ), illness perceptions (IPQ-B), and anxiety and depression (HADS). Results: Intervention group had significantly higher TTR than usual care (78.5% vs. 66.7%; p=0.01). Knowledge changed significantly across time (F (3, 47) = 6.4; p<0.01), but not between groups (F (1, 47) = 3.3; p = 0.07). At six months knowledge predicted TTR (r=0.245; p=0.04). Illness concern negatively correlated with TTR (r= - 0.199; p=0.05). General Harm scores at one month predicted TTR (F (1, 72) = 4.08; p=0.048). There were significant differences in emotional representations (F (3, 49) = 3.3 (3, 49); p= 0.03), anxiety (F (3, 46) = 25.2; p<0.01) and depression (F (3, 46) = 37.7; p<0.01) across time. Conclusion: A theory-driven educational intervention can improve TTR in AF patients and potentially reduce the risk of adverse clinical outcomes. Improving education provision for AF patients is essential to ensure efficacious treatment.

Efficacy of educational interventions to reduce homophobia on the *college campus

Homophobic attitudes, irrational fears and negative attitudes against gay men and lesbians exist on the college campus (Lance, 2002; Rankin, 2003). Educators wishing to change these attitudes need to know what types of intervention would be effective. This investigation empirically assessed the degree of homophobia in a group of college students, and changes in the degree of homophobia following two levels of educational intervention that were rooted in educational theories and social contact theory. A 25-item scale developed by Hudson and Ricketts to measure the degree of negative attitudes toward gay men and lesbians was used in English classes at a southeastern university. This study examined the relationship between different demographic groups and the degree of change obtained as a result of the interventions. ^ Findings did not suggest that either interaction with gay men and lesbians in the form of a speaker panel or viewing a “coming out” episode of the Ellen show reduced homophobia to a significant extent. Results did demonstrate the Caribbeans and right wing authoritarians tend to be more homophobic. Post hoc analysis investigated factors that may have contaminated the interventions. Speaker Identification was a significant predictor of change in degree of homophobia. ^

Efficacy of Educational Interventions to Reduce Homophobia on the College Campus

Homophobic attitudes, irrational fears and negative attitudes against gay men and lesbians exist on the college campus (Lance, 2002; Rankin, 2003). Educators wishing to change these attitudes need to know what types of intervention would be effective. This investigation empirically assessed the degree of homophobia in a group of college students, and changes in the degree of homophobia following two levels of educational intervention that were rooted in educational theories and social contact theory. A 25-item scale developed by Hudson and Ricketts to measure the degree of negative attitudes toward gay men and lesbians was used in English classes at a southeastern university. This study examined the relationship between different demographic groups and the degree of change obtained as a result of the interventions. Findings did not suggest that either interaction with gay men and lesbians in the form of a speaker panel or viewing a “coming out” episode of the Ellen show reduced homophobia to a significant extent. Results did demonstrate the Caribbeans and right wing authoritarians tend to be more homophobic. Post hoc analysis investigated factors that may have contaminated the interventions. Speaker Identification was a significant predictor of change in degree of homophobia.

Intervention éducationnelle visant à favoriser l’adaptation de la fratrie lors de l’hospitalisation de nouveau-nés prématurés à l’unité néonatale

Rapport de stage présenté à la Faculté des sciences infirmières en vue de l’obtention du grade de Maître ès sciences (M. Sc.) en sciences infirmières option expertise-conseil en soins infirmiers

Intervention éducationnelle visant à favoriser l’adaptation de la fratrie lors de l’hospitalisation de nouveau-nés prématurés à l’unité néonatale

Rapport de stage présenté à la Faculté des sciences infirmières en vue de l’obtention du grade de Maître ès sciences (M. Sc.) en sciences infirmières option expertise-conseil en soins infirmiers