Progesterone/RANKL is a major regulatory axis in the human breast.

Estrogens and progesterones are major drivers of breast development but also promote carcinogenesis in this organ. Yet, their respective roles and the mechanisms underlying their action in the human breast are unclear. Receptor activator of nuclear factor κB ligand (RANKL) has been identified as a pivotal paracrine mediator of progesterone function in mouse mammary gland development and mammary carcinogenesis. Whether the factor has the same role in humans is of clinical interest because an inhibitor for RANKL, denosumab, is already used for the treatment of bone disease and might benefit breast cancer patients. We show that progesterone receptor (PR) signaling failed to induce RANKL in PR(+) breast cancer cell lines and in dissociated, cultured breast epithelial cells. In clinical specimens from healthy donors and intact breast tissue microstructures, hormone response was maintained and RANKL expression was under progesterone control, which increased RNA stability. RANKL was sufficient to trigger cell proliferation and was required for progesterone-induced proliferation. The findings were validated in vivo where RANKL protein expression in the breast epithelium correlated with serum progesterone levels and the protein was expressed in a subset of luminal cells that express PR. Thus, important hormonal control mechanisms are conserved across species, making RANKL a potential target in breast cancer treatment and prevention.

Validación del delta base déficit como modelo predictor de resultados en pacientes politraumáticos. Hospital Parc Taulí Sabadell. Estudio preliminar

Les escales de valoració al pacient politraumàtic són essencials per al seu maneig i pronòstic. Podem definir índexs de gravetat o probabilitat de supervivència. Segons quins paràmetres analitzi, podem parlar d’escales fisiològiques, anatòmiques, bioquímiques i els índexs de probabilitat de supervivència. El BISS és un model de probabilitat provat a Holanda que ha demostrat ser objectiu. El nostre treball consisteix en la validació del BISS als nostres pacients. Durant dos anys vàrem recollir 354 pacients podent incloure només 167 al nostre estudi. Els resultats van ser significatius amb l’estudi posterior, però degut a la gran pèrdua de pacients no podem afirmar la nostra hipòtesi.

La inserció laboral dels ex-interns dels centres penitenciaris de Catalunya

L’estudi parteix d’un repàs de la literatura, 11 entrevistes a experts, 25 a ex-interns o interns i l’anàlisi de dades sòcio-demogràfiques, penitenciàries i d’activitats d’inserció i trajectòria laboral de 3.225 ex-interns espanyols que han sortit en llibertat definitiva a Catalunya entre l’1 de gener 2004 i el 31 de desembre 2007 Es constata que el 43,6% d’ex-interns obté ocupació amb alta a la Seguretat Social un cop en llibertat definitiva. La inserció laboral sol ser fràgil: contractes temporals, feines manuals, poc qualificades i de breu duració, la qual cosa els fa constituir-se com a un col·lectiu vulnerable. En general participen d’una cultura del treball no arrelada i de trajectòries laborals prèvies a la reclusió breus o inexistents. D’aquí, que existeixi una línia de continuïtat entre els vincles amb el mercat de treball abans i després de la reclusió. El treball productiu a presons repercuteix moderadament en més inserció laboral. Però treball productiu i formació professional són poc professionalitzadors, més útils per als que no han treballat, sense estudis ni habilitats laborals. Els estudis són un factor clau en la inserció laboral; també els vincles socials, sobretot els més propers, parella per als homes, fills per a les dones. La major predisposició de les dones per a la inserció no reverteix en altes a la S.S., explicable per factors culturals, dificultats d’obtenció de feina regularitzada o de conciliació d’horaris laborals i familiars. Finalment, l’estudi constata que els joves accedeixen més a una ocupació, no tant per motivació personal sinó per tenir més fàcil accés que els adults.

La inserción laboral de los ex internos de los centros penitenciarios de Catalunya

El estudio analiza –a partir de datos de la Seguridad Social- el impacto del trabajo productivo y la formación profesional en la inserción laboral de los exinternos de nacionalidad española que, en Catalunya, han obtenido la libertad definitiva entre el 2004 y el 2007.

Estratègies d’intervenció i tractament en els centres penitenciaris catalans amb membres de bandes juvenils organitzades

L’estudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de l’entorn on s’originen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansió a Catalunya fruit dels moviments migratoris. L’estudi té la vocació de contribuir al disseny i la implementació d’un programa d’intervenció en els membres de bandes juvenils en l’àmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements teòrics i les eines i estratègies d’intervenció amb les quals treballa Ser Paz i, més concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conèixer el camp d’anàlisi escollit, és a dir, les bandes juvenils, s’ha utilitzat el mètode d’observació participant de tipus etnològic, que és essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distància necessària. El treball de camp s’ha realitzat a Guayaquil durant un període de dos mesos, participant en la vida col·lectiva dels joves objecte d’estudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemàtic de la convergència entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi s’ha complementat amb entrevistes amb professionals de les àrees de prevenció i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogràfica especialitzada en la temàtica exposada, amb reportatges periodístics i la visita a llocs web i amb l’accés a la normativa interna d’alguns grups amb els quals s’ha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre país i conèixer de primera mà el seu perfil, s’han realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensió d’establir les estratègies d’intervenció. En la part final de l’estudi s’ha proposat un programa d’intervenció i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en què es recullen les experiències en aquest àmbit a Guayaquil.

Application of ZnO-Functionalised-Sepiolite in weaning piglet diets

The objective was to evaluate the effect of ZnO-Functionalised-Sepiolite (ZnO-Sepiolite) to fulfil Zn requirements and health status of weaning piglets. Pre-starter Basal Diet (BD, corn– soybean based, from weaning till 14 days on trial) was calculated to provide 27 mg Zn/kg feed from raw materials and had no added ZnO and no antibiotics or organic acids. Treatments during pre-starter period were: 1) BD+90% of NRC Zn requirements completed with ZnO (ZnO90); 2) BD+90% of NRC Zn requirements completed with ZnO-Sepiolite (ZnOS90); 3) BD+3000 mg ZnO/kg of diet (ZnO3000); 4) BD+150 mg added Zn/kg diet from ZnO-Sepiolite (ZnOS150). The starter feed (corn–soybean based, from 14 till 31 days on trial) was common for all piglets, and met 90% NRC Zn requirements by adding ZnO. Diarrhea affected more than 50% of the animals of ZnO90, ZnOS90 and ZnOS150, and 33% of the ZnO3000 animals. Animals from ZnOS90 tended (Pb0.10) to improve Gain to Feed ratio (G:F) compared to animals from ZnO90 (0.830 kg/kg vs. 0.811 kg/kg for G:F). Performance of animals from ZnO3000 was not significantly different from the other treatments, and was numerically similar to animals from ZnOS90. The inclusion of ZnO at 3000 mg/kg of feed in the pre-starter period numerically decreased P in serum at the end of this period, with no effect on Ca level; normal levels were restored after 2 weeks of feeding the same levels of Zn than other animals. Animals fed ZnOSepiolite diets had numerically higher serum Ca than ZnO90 and ZnO3000 at 12 days and higher than ZnO90 at 28 days. Serum Zn levels were significantly higher for ZnO3000 than the other treatments.

Factores de riesgo cardiovascular en una población de trasplantados hepáticos con supervivencia superior a diez años. Estudio específico de la hipertensión arterial.

Introducció: Els factors de risc cardiovascular originen un problema de salut pública important. El transplant hepàtic pot ocasionar una modificació del seu desenvolupament degut a la immunosupressió, però hi ha pocs estudis que evaluen estos aspectes en pacients amb una supervivència llarga. El nostre objectiu es analitzar l'efecte de la hipertensió arterial (HTA) posttrasplantament sobre la supervivència a llarg termini d'una cohort de pacients trasplantats amb més de deu anys de seguiment. Metodologia: S'estudiaren restrospectivament els pacients trasplantats al nostre centre per totes les causes, des de 2001 fins 2007, amb una supervivència mínima de deu anys. S'analitzaren dades demogràfiques, clíniques, analítiques e histològiques del pre i/o postrasplant. Resultats: La prevalència dels factors de risc cardiovascular va ser molt freqüent durant el primer any: obesitat 24.5%, HTA 67%, diabetes 22.5%, dislipèmia46.5% i insuficiència renal crónica 28%. La HTA es el factor de risc més prevalent i la seua incidència augmenta amb el temps de 67% al 72,5% entre el primer i desè any. La HTA pareix asociar-se a una major mortalitat posttrasplantament i a una major incidència d'enfermetat cardiovascular (p&0.005). Els factors de risc asociats amb el desenvolupament de HTA en la nostra població son l'edat, l'obesitat i la dislipèmia. Conclusió: Es important disenyar estratègies per al millor control de la HTA des del posttrasplantament inicial, degut a la seua repercusió negativa sobre les enfermetats cardiovasculars i la supervivència, així com per a l'obesitat i la dislipèmia, ja que son co-factors de desenvolupament de l'HTA.

One-tube nested Polymerase Chain Reaction for detection of Chlamydia trachomatis

Here we present a one-tube nested PCR test, which allows the detection of minimal quantities of Chlamydia trachomatis in human fluids. This assay includes the use of an internal control to avoid false negative results due to the presence of inhibitors. The results obtained show that this assay is robust enough to be used for clinical diagnosis.

Improved immunogenicity against HIV-1 clade C antigens by using NYVAC-C with restored replication competence

Background: In order to improve the immunogenicity of currently available non-replicating pox virus HIV vaccine vectors, NYVAC was genetically modified through re-insertion of two host range genes (K1L and C7L), resulting in restored replicative capacity in human cells. Methods: In the present study these vectors, expressing either a combination of the HIV-1 clade C antigens Env, Gag, Pol, Nef, or a combination of Gal, Pol, Nef were evaluated for safety and immunogenicity in rhesus macaques, which were immunized at weeks 0, 4 and 12 either by scarification (conventional poxvirus route of immunization), intradermal or by intramuscular injection (route used in previous vaccine studies). Results: Replication competent NYVAC-C-KC vectors induced higher HIV-specific responses, as measured by IFN-g ELISpot assay, than the replication defective NYVAC-C vectors. Application through scarification only required one immunization to induce maximum HIV-specific immune responses. This method simultaneously induced relatively lower anti-vector responses. In contrast, two to three immunizations were required when the NYVAC-C-KC vectors were given by intradermal or intramuscular injection and this method tended to generate slightly lower responses. Responses were predominantly directed against Env in the animals that received NYVAC-C-KC vectors expressing HIV-1 Env, Gag, Pol, Nef, while Gag responses were dominant in the NYVAC-C-KC HIV-1 Gag, Pol, Nef immunized animals. Conclusion: The current study demonstrates that NYVAC replication competent vectors were well tolerated and showed increased immunogenicity as compared to replication defective vectors. Further studies are needed to evaluate the most efficient route of immunization and to explore the use of these replication competent NYVAC vectors in prime/boost combination with gp120 proteinbased vaccine candidates. This study was performed within the Poxvirus T-cell Vaccine Discovery Consortium (PTVDC) which is part of the CAVD program.

Diterpenoids from Azorella compacta (Umbelliferae) active on Trypanosoma cruzi

The anti-Trypanosoma cruzi activity of natural products isolated from Azorella compacta was evaluated, with particular emphasis on their effect against intracellular amastigotes. Five diterpenoids from A. compacta derived from mulinane and azorellane were isolated and identified. Only two products, named azorellanol (Y-2) and mulin-11,3-dien-20-oic acid (Y-5), showed trypanocidal activity against all stages of T. cruzi including intracellular amastigotes. At 10 µM, these compounds displayed a strong lytic activity. It ranged from 88.4 ± 0.6 to 99.0 ± 1 % for all strains and stages evaluate, with an IC50 /18 h values of 20-84 µM and 41-87 µM, respectively. The development of intracellular amastigotes was also inhibited by nearly 60% at 25 µM. The trypanocidal molecules Y-2 and Y-5 did show different degrees of cytotoxicity depending on the cell line tested, with an IC50 /24 h ranging from 33.2 to 161.2 µM. We evaluated the effect of diterpenoids against intracellular T. cruzi forms by immunofluorescent identification of a specific membrane molecular marker (Ssp-4 antigen) of the T. cruzi amastigote forms. The accuracy and reproducibility of the measurements were found to be outstanding when examined by confocal microscopy.

Tecnología y cultura en el antiguo Egipto

A la primera part d'aquest assaig apuntem de manera concisa les principals diferències entre la cultura de l'Antic Egipte i la cultura moderna. A la segona part hem recollit tres exemples amb què mirem de mostrar (no pas demostrar) la nostra tesi.

Feeding sources and natural infection of Belminus herreri (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae) from dwellings in Cesar, Colombia

Belminus herreri, originally described from specimens collected in Panama, was considered entirely silvatic until to 2000 when it was found for the first time in a domestic habitat in Colombia. In 2001, during a new search of houses in the Department of Cesar, Colombia, 121 specimens were collected. Study of their feeding sources using an ELISA test revealed that 96% of these specimens had fed on cockroaches (Blattidae). However, a small proportion of these B. herreri specimens also showed the presence of Trypanosoma cruzi in their gut contents, suggesting a possible role for these insects in the epidemiology of Chagas disease.

Improvement of the HIV/AIDS vaccine candidate NYVAC-C by deletion of the viral type I IFN inhibitor and/or acquisition of replication competence

Background: Recombinant viruses based on the attenuated vaccinia virus strain NYVAC are promising HIV vaccine candidates as phase I/II clinical trials have shown good safety and immunogenicity profiles. However, this NYVAC strain is non-replicating in most human cell lines and encodes viral inhibitors of the immune system. Methods: With the aim to increase the immune potency of the current NYVAC-C vector (expressing the codon optimized clade C HIV-1 genes encoding gp120 and Gag-Pol-Nef polyprotein), we have generated and characterized three NYVAC-C-based vectors by, 1) deletion of the viral type I IFN inhibitor gene (NYVAC-CdeltaB19R), 2) restoration of virus replication competence in human cells by re-inserting K1L and C7L host range genes (NYVAC-C-KC) and, 3) combination of both strategies (NYVACC- KC-deltaB19R). Results: Insertion of the KC fragment restored the replication competence of the viruses in human cells (HeLa cells and primary dermal fibroblasts and keratinocytes), increased the expression of HIV antigens by more than 3-fold compared to the non-replicating homologs, inhibited apoptosis induced by the parental NYVAC-C and retained attenuation in a newborn mouse model. In adult mice, replication-competent viruses showed a limited capacity to replicate in tissues surrounding the inoculation site (ovaries and lymph nodes). After infection of keratinocytes, PBMCs and dendritic cells these viruses induced differential modulation in specific host cell signal transduction pathways, triggering genes important in immune modulation. Conclusion: We have developed improved NYVAC-C-based vectors with enhanced HIV-1 antigen expression, with the ability to replicate in cultured human cells and partially in some tissues, with an induced expression of cellular genes relevant to immune system activation, and which trigger IFN-dependent and independent signalling pathways, while maintaining a safety phenotype. These new vectors are promising new HIV vaccine candidates. These studies were performed within the Poxvirus Tcell Vaccine Discovery Consortium (PTVDC) which is part of the CAVD program.

Entorn d'autoaprenentatge per a assignatures d'Enginyeria del Programari

L'aplicació desenvolupada és un entorn web que permetrà als estudiants de la UOC millorarel seu rendiment en les assignatures d'Enginyeria del programari, mitjançant la utilització de l'eina de correcció automàtica de diagrames UML desenvolupada pel grup de recerca GRES-UOC.