Innovative practices in Psychiatry. Argentina, 1960-1970

The paper analyzes innovative psychiatric practices that took place in Argentina during the sixties and seventies at the Hospital Jose Esteves in the province of Buenos Aires. Objective: To present the coexistence of different paradigms related to mental health in the same institution and to analyze the complexities generated by this scenario. Methodology: This study uses primary sources in the form of medical records of patients admitted to the hospital between 1960 and 1979. The medical records were cross-referenced with publications of newspapers and magazines of the time. Results: The analysis shows that the political environment during the era of militarydictatorship —characterized by ideological persecution and the inhibition of political expression— influenced the development of innovative psychiatric practices. At the same time, instances ofanti-Semitism and ideological persecution among health workers affected therapeutic approaches. Conclusions: While the introduction of innovative practices in mental health led to someresistance among the more orthodox psychiatrists, the presence of different paradigms shows a plan, both political and professional, to transform psychiatry and admission policy in Argentina.

La societat de la informació i el coneixement. Els reptes de l'educació. 'La sociedad de la información y el conocimiento. Los retos de la educación'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'

Els canvis en els valors i models de família. 'Los cambios en los valores y modelos de familia'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'

Ciutat i participació. 'Ciudad y participación'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'. Resumen basado en el de la revista

Educació y accés al mercat laboral. 'Educación y acceso al mercado laboral'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'. Resumen basado en el de la revista

Ciutat, sostenibilitat i participació. 'Ciudad, sostenibilidad y participación'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'. Resumen basado en el de la revista

Els límits de la cultura per volum. Competències culturals i disposicions virtuoses. 'Los límites de la cultura por volumen. Competencias culturales y disposiciones virtuosas'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'. Resumen basado en el de la revista

Politiques de cooperació i solidaritat a Europa. El paper de l'educació. 'Políticas de cooperación y solidaridad en Europa. El papel de la educación'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'

Ciutat i educació. 'Ciudad y educación'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'

Projecte Educatiu de Ciutat : educació per la ciutadania. 'Proyecto Educativo de Ciudad : educación para la ciudadanía'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'

La biblioteca educadora: espai d’intervenció socioeducativa

La biblioteca ha canviat molt al llarg de la història i potser, ara més que mai, és necessari insistir a considerar-la un espai d’intervenció socioeducativa. Aquest plantejament requereix un seguit d’elements que permetin declarar-la biblioteca educadora. Aquest tipus de biblioteca té consciència i voluntats educadores; fa xarxa amb els diferents agents socials, educatius i culturals de la comunitat; treballa a llarg termini i és lleial a la seva filosofia gràcies al disseny de projectes; en el seu equip de treball inclou professionals de diferents perfils (bibliotecaris, educadors socials, pedagogs...), i creu en la lectura com a prioritat perquè sap que és educadora, precisament, a través de la lectura. A les Illes Balears no coneixem cap biblioteca que s’autoanomeni biblioteca educadora, però tenim exemples d’activitats i projectes que facilitarien l’orientació del centre bibliotecari que els gestiona i desenvolupa cap a la declaració d’espai d’intervenció socioeducativa. Les tertúlies literàries en biblioteques municipals, espais per a la lectura compartida i, per tant, per a la reflexió, el diàleg i la convivència; els espais familiars, en què mitjançant els contes, la lectura i la biblioteca s’acompanya els pares i les mares en la criança i l’educació dels fills, i la formació professional per a bibliotecaris escolars són alguns exemples d’iniciatives properes a aquesta nova concepció de biblioteca.

L’activitat física i l’esport com a mitjà d’integració social i transmissió de valors a joves socialment desfavorits.

Aquest treball analitza la influència que pot tenir l’aplicació d’un programa d’educació física i esport a joves socialment desfavorits o en risc d’exclusió social. A partir de projectes i estudis d’aquest tipus ens centram en la millora de la convivència social i la transmissió de valors personals i socials. En primer lloc, es fa un estudi dels beneficis o potencialitats que podem extreure de la pràctica d’activitat física a nivell social. De la mateixa manera, es revisa la utilitat de l’activitat física i l’esport com a fenomen sociocultural educatiu i transmissor de valors personals i socials. Finalment, es realitza una proposta d’intervenció pràctica basada en jocs col•lectius i anàlisi de les conductes aparegudes; que ens permet concloure que l’aplicació d’un programa dirigit d’educació física i esport per joves socialment desfavorits té bastantes possibilitats d’èxit quant a la millora de la convivència social i la transmissió de valors.

Assetjament escolar (Bullying)

Aquesta publicació ha rebut la col·laboració institucional de la Direcció General d’Ordenació i Innovació i Formació del Professorat (Conselleria d’Educació i Cultura), la Regidoria de Serveis Socials (Ajuntament de Palma), l'Observatori per a la Convivència Escolar de les Illes Balears, així com col·laboracions personals de la Sra. Carmen Orte Socías (Departament de Ciències de l’Educació de Universitat de les Illes Balears) i Maria de Lluc Lladó Sanmartín (Alumna en pràctiques de Treball Social (UIB) a la Direcció General de l’ODDM).

Elaboració i pràcitca d'un pla de ciutadania al municipi de Salt

Pla de ciutadania sobre el municipi de Salt. Per què Salt necessita un Pla de Ciutadania? En primer lloc, pel canvi poblacional sobtat, ja que en menys d’una dècada (1999-2009) s’ha passat d’un 6% de població nouvinguda, a més del 40%. Tot un repte per a la convivència quotidiana, per una resposta de qualitat des dels serveis públics i per a la cohesió com a poble. Determinants que es necessiten anys per consolidar en el desenvolupament com a societat, voluntat política i planificació estratègica

Relação escola/familia na inclusão de Crianças com NEE nas turmas do ensino Regular

Os professores confrontam-se diariamente com diferenças de atitude e comportamentos das crianças com incidência escolar. Assim, uns obtêm melhores resultados que outros, e certos alunos parecem realizar as várias tarefas com maior determinação, enquanto alguns demonstram grandes dificuldades em adaptar-se ao meio escolar, em concentrar-se e relacionar-se com os restantes colegas, sejam da escola ou até da própria turma. É que nos encontramos no campo das Necessidades Educativas Especiais e, por isso, as atitudes são muito diversas neste grupo de alunos. Combatendo este estado de coisas, caberá à escola e nomeadamente aos professores, pressentirem que qualquer acção a ser implementada deverá ter em conta os conflitos que as crianças trazem e que, possivelmente, poderão consolidar ao entrarem no mundo escolar. Se considerarmos que a sociedade deve aceitar que estas crianças devem ter uma vida tão integra quanto possível, tendo direito a um ambiente familiar normal, faz parte duma comunidade de pleno direito, desfrutando da ocupação de tempos livres, de ocupação laborar e de convivência social, é neste contexto que ao longo do nosso trabalho nos debruçaremos sobre a integração de todas as crianças com N.E.E. e duma interacção entre professor da classe regular de apoio e restantes agentes comprometidos com o sucesso educativo, dando importância à família e a todo o tipo de informação que esta possa fornecer para que a inclusão e as respostas à sua problemática seja mais eficaz.