420 resultados para Compost.


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El proyecto propone la creación de un huerto escolar como recurso pedagógico para acercar al alumnado a la tradición hortícola de su entorno y para servir de apoyo a determinadas asignaturas, al mismo tiempo que facilita la socialización de alumnos con problemas de conducta. Así, los objetivos son: acercar al niño a la naturaleza para que conozca el marco ecológico donde vive; fomentar el sentido crítico y el espíritu científico; concienciarles de los problemas del medio ambiente; potenciar la investigación, las técnicas de estudio, y las destrezas motoras que requiere el trabajo experimental; y valorar la importancia que los productos naturales tienen en la experimentación. El desarrollo de la experiencia, una vez diseñado y planificado el huerto, consiste en la realización de una serie de actividades, por una parte de carácter teórico centradas en la recopilación de datos mediante consultas bibliográficas, visitas y excursiones, creación de semilleros y herbarios, estudios de léxico hortícola, etc.; y por otra, de carácter práctico en el laboratorio donde se llevan a cabo experimentos de germinación, análisis del terreno y del PH del suelo, formación de compost y abonos, etc. Todo esto se utiliza como punto de partida para la puesta en marcha de las labores específicas de huerto (roturación, plantación, siembra, etc.). La valoración de la experiencia señala que el grado de consecución de los objetivos propuestos es satisfactorio, aunque el nivel de participación, motivación y adquisición de conocimientos no es el mismo para todos los alumnos.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El present article està compost de dues parts: En el primer bloc, presentem l’estat de la qüestió en relació amb l’evolució de l’alumnat estranger present en el sistema educatiu de les Illes Balears, en nivells d’estudis no universitaris. Així, observem una evident estabilització del nombre total d’alumnes, coincidint amb la tendència dels tres darrers cursos marcats per la crisi econòmica (2009-2012). En el segon bloc, analitzem la presència d’alumnat de nacionalitat estrangera als centres d’ensenyament de règim especial i, concretament, dins l’educació de persones adultes. En l’actualitat la formació permanent és un dels eixos de la política de la Unió Europea, tant per mantenir el nivell de competitivitat econòmica com per liderar la societat del coneixement i de la integració intercultural mundial. En aquest sentit, la presència cada vegada més gran, als centres de formació de persones adultes de les Illes, d’alumnat provinent de quasi un centenar de països del món és una gran oportunitat per aconseguir aquests objectius de desenvolupament en la línia de la millora del coneixement, la preparació i la integració intercultural.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Partint de la base del Pla d’Itineraris ja existent a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, compost per vint-i-cinc itineraris suggerits per la direcció de l’espai natural se n’han escollit quatre de concrets seguint un criteri de preferència marcat pel Consorci i que s’ha mirat d’agrupar dins d’una mateixa tematica: les Cingleres. Així mateix, en cada itinerari s’hi ha aplicat una mateixa metodologia per crear uns índexs que marquin els punts d’interès, els punts deficitaris o necessitats d’una actuacio capaç de ser aplicada en el futur a la resta d’itineraris .

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El glifosat, N-(fosfonometil) glicina, és un dels herbicides més utilitzats arreu del món a causa de la seva baixa toxicitat i al seu ampli espectre d'aplicació. A conseqüència del gran ús que se'n fa, és necessari monitoritzar aquest compost i el seu principal metabòlit, l'àcid aminometilfosfònic (AMPA), en el medi ambient. S'han descrit diversos mètodes instrumentals basats en cromatografia de gasos (GC) i de líquids (HPLC), sent aquesta darrera l'opció més favorable a causa del caràcter polar dels anàlits. Per assolir nivells de concentració baixos cal, però, la preconcentració dels anàlits. En aquest treball s'estudien diferents alternatives amb aquest objectiu. S'ha avaluat la tècnica de membrana líquida suportada (SLM) on la membrana consisteix en una dissolució orgànica, que conté un transportador (en el nostre cas, un bescanviador d'anions comercial, Aliquat 336), que impregna un suport polimèric microporós que se situa entre dues solucions aquoses: la de càrrega, que conté els anàlits inicialment, i la receptora, on es retenen els anàlits després del seu transport a través de la membrana. Les condicions d'extracció més adequades s'obtenen treballant en medi bàsic amb NaOH on els anàlits estan en forma aniònica i les majors recuperacions s'obtenen amb HCl 0,1 M o NaCl 0,5 M, la qual cosa indica que l'ió clorur és la força impulsora del transport. Un cop dissenyat el sistema, es duen a terme experiments de preconcentració amb dues geometries diferents: un sistema de membrana laminar (LSLM) on recircula la fase receptora i un sistema de fibra buida (HFSLM). Els millors resultats s'obtenen amb el mòdul de fibra buida, amb factors de concentració de 25 i 3 per a glifosat i AMPA, respectivament, fent recircular durant 24 hores 100 ml de solució de càrrega i 4 ml de solució receptora. També s'aplica una tècnica més selectiva, la cromatografia d'afinitat amb ió metàl·lic immobilitzat (IMAC), basada en la interacció entre els anàlits i un metall immobilitzat en una resina a través d'un grup funcional d'aquesta. En aquest estudi s'immobilitza pal·ladi al grup funcional 8-hidroxiquinoleïna de la resina amb matriu acrílica Spheron Oxine 1000 i s'avalua per a l'extracció i preconcentració de glifosat i AMPA. Per a ambdós anàlits l'adsorció és del 100 % i les recuperacions són superiors al 80 % i al 60 % per a glifosat i AMPA, respectivament, utilitzant HCl 0,1 M + NaCl 1 M com a eluent. Aquests resultats es comparen amb els obtinguts amb dues resines més, també carregades amb pal·ladi: Iontosorb Oxin 100, que té el mateix grup funcional però matriu de cel·lulosa, i Spheron Thiol 1000, on el grup funcional és un tiol i la matriu també és acrílica. Per al glifosat els resultats són similars amb totes les resines, però per a l'AMPA la resina Spheron Thiol és la única que proporciona recuperacions superiors al 93 %. Finalment, una altra opció estudiada és l'acoblament de dues columnes de cromatografia líquida (LC-LC). En l'estudi l'objectiu és millorar el mètode existent per a glifosat i AMPA en aigües naturals on el LOD era de 0,25 ug/l. El mètode consisteix en la derivatització precolumna amb el reactiu fluorescent FMOC i l'anàlisi amb l'acoblament LC-LC-fluorescència. Variant lleugerament les condicions de derivatització s'aconsegueix quantificar 0,1 ug/l de glifosat i AMPA. Es fortifiquen aigües naturals amb 0,1, 1 i 10 ug/l dels anàlits per validar el mètode. S'obtenen recuperacions d'entre el 85 % i el 100 %, amb desviacions estàndard relatives inferiors al 8 %. Aplicant una tècnica de preconcentració prèvia a la derivatització i anàlisi utilitzant una resina de bescanvi aniònic, Amberlite IRA-900, es millora la sensibilitat del mètode i s'assoleix un LOD per al glifosat de 0,02 ug/l.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Organic materials such as compost are often proposed as suitable materials for the remediation of contaminated brownfield sites intended for soft end-use. In addition to vitalising the soil, they are also believed to immobilise metals thereby breaking contaminant-receptor pathways and reducing the ecotoxicity of the contaminants. However, some research has demonstrated contradictory effects between composts on metal immobilisation. In the present study, four different composts and a liming product containing organic matter (LimeX70) were tested to examine both their metal retention and toxicity reduction capabilities on three different metal contaminated soils. Leaching tests, a plant growth test with Greek cress (Lepidium sativum), an earthworm (Eisenia fetida) survival and condition test and a bacterial toxicity test using Vibrio fischeri were carried out. The leaching test results showed that spent mushroom compost caused an increase in metal concentration in the leachates, while LimeX70 caused a decrease. The variation in behaviour between different amendments for each soil was high, so a generic conclusion could not be drawn. Toxicity tests showed significant reduction of metal bioavailability and toxicity for Greek cress, earthworms and bacteria. The results also suggest that more research should be undertaken to understand the mechanisms involved in metal complexation using different types of organic matter, in order to optimise the use of organic materials like compost for soil remediation. Crown Copyright (C) 2007 Published by Elsevier Ltd. All rights reserved.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This paper summarizes some of the geoarchaeological evidence for early arable agriculture in Britain and Europe, and introduces new evidence for small-scale but very intensive cultivation in the Neolithic, Bronze Age and Iron Age in Scotland. The Scottish examples demonstrate that, from the Neolithic to the Iron Age, midden heaps were sometimes ploughed in situ; this means that, rather than spreading midden material onto the fields, the early farmers simply ran an ard over their compost heaps and sowed the resulting plots. The practice appears to have been common in Scotland, and may also have occurred in England. Neolithic cultivation of a Mesolithic midden is suggested, based on thin-section analysis of the middens at Northton, Harris. The fertility of the Mesolithic middens may partly explain why Neolithic farmers re-settled Mesolithic sites in the Northern and Western Isles.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Organic materials such as compost are often proposed as suitable materials for the remediation of contaminated brownfield sites intended for soft end-use. In addition to vitalising the soil, they are also believed to immobilise metals thereby breaking contaminant-receptor pathways and reducing the ecotoxicity of the contaminants. However, some research has demonstrated contradictory effects between composts on metal immobilisation. In the present study, four different composts and a liming product containing organic matter (LimeX70) were tested to examine both their metal retention and toxicity reduction capabilities on three different metal contaminated soils. Leaching tests, a plant growth test with Greek cress (Lepidium sativum), an earthworm (Eisenia fetida) survival and condition test and a bacterial toxicity test using Vibrio fischeri were carried out. The leaching test results showed that spent mushroom compost caused an increase in metal concentration in the leachates, while LimeX70 caused a decrease. The variation in behaviour between different amendments for each soil was high, so a generic conclusion could not be drawn. Toxicity tests showed significant reduction of metal bioavailability and toxicity for Greek cress, earthworms and bacteria. The results also suggest that more research should be undertaken to understand the mechanisms involved in metal complexation using different types of organic matter, in order to optimise the use of organic materials like compost for soil remediation. Crown Copyright (C) 2007 Published by Elsevier Ltd. All rights reserved.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Biocontrol agents such as Xeiwrhabduf, nemalophilci and X. nematophila ssp. bovienii and their cell-free protein toxin complexes were lethal to larvae of O. sulcatus when applied to potting compost in the absence of plants. Similarly, strawberry plants infected with 0. sulcaitfi larvae were protected from damage by applications of both cell suspensions of the bacteria and solutions of their cell-free toxic metabolites, indicating that it is the protein toxins, which are responsible for the lethal effects observed. These toxic metabolites were found more effective against 0. sulccitus larvae when treated in soil microflora. Insect mortality is increased by increasing temperature and bacterial concentration. The toxins remained pathogenic for several months when stored in potting soil either at 15 or 20°C, however, bacterial cells were not as persistent as the toxins. It is therefore suggested that these bacteria and their toxic metabolites can he applied in soil for insect pest control.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

An extensive study was conducted to determine where in the production chain Rhizoctonia solani became associated with UK module-raised Brassica oleracea plants. In total, 2600 plants from 52 crops were sampled directly from propagators and repeat sampled from the field. Additional soil, compost and water samples were collected from propagation nurseries and screened using conventional agar isolation methods. No isolates of R. solani were recovered from any samples collected from propagation nurseries. Furthermore, nucleic acid preparations from samples of soil and compost from propagation nurseries gave negative results when tested for R. solani using real-time PCR. Conversely, R. solani was recovered from 116 of 1300 stem bases collected from field crops. All the data collected suggested R. solani became associated with B. oleracea in the field rather than during propagation. Parsimony and Bayesian phylogenetic studies of ribosomal DNA suggested the majority of further classified isolates belonged to anastomosis groups 2-1 (48/57) and AG-4HGII (8/57), groups known to be pathogenic on Brassica spp. in other countries. Many R. solani isolates were recovered from symptomless plant material and the possibilities for such an association are discussed.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Real-time PCR protocols were developed to detect and discriminate 11 anastomosis groups (AGs) of Rhizoctonia solani using ribosomal internal transcribed spacer (ITS) regions (AG-1-IA, AG-1-IC, AG-2-1, AG-2-2, AG-4HGI+II, AG-4HGIII, AG-8) or beta-tubulin (AG-3, AG-4HGII, AG-5 and AG-9) sequences. All real-time assays were target group specific, except AG-2-2, which showed a weak cross-reaction with AG-2tabac. In addition, methods were developed for the high throughput extraction of DNA from soil and compost samples. The DNA extraction method was used with the AG-2-1 assay and shown to be quantitative with a detection threshold of 10-7 g of R. solani per g of soil. A similar DNA extraction efficiency was observed for samples from three contrasting soil types. The developed methods were then used to investigate the spatial distribution of R. solani AG-2-1 in field soils. Soil from shallow depths of a field planted with Brassica oleracea tested positive for R. solani AG-2-1 more frequently than soil collected from greater depths. Quantification of R. solani inoculum in field samples proved challenging due to low levels of inoculum in naturally occurring soils. The potential uses of real-time PCR and DNA extraction protocols to investigate the epidemiology of R. solani are discussed.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

The antagonistic activities of six selected fungal isolates against Armilloria mellea were studied on two different concentrations of three media, on fungicides-amended malt extract agar (MEA) medium, and in glasshouse pots filled with John Innes No.2 compost and natural field soil. Trichoderma hamatum isolate Tham1 was found the most effective in reducing Armillaria growths on both the low and high concentrations of malt extract, potato dextrose and V-8 juice in MEA, potato dextrose agar (PDA) and V-8 juice agar (VJA), respectively, followed by T. harzianum isolate Th2 and T. viride isolate Tv3. Neither dose rate (200 or 2000 mg l(-1)) of fenpropidin allowed any growth of Armillaria on MEA, while that of the antagonists was also completely inhibited or greatly restricted. However, both dose rates of fosetyl-A1 allowed the growth of Armillaria and almost all the antagonists. Data on colony diameters of Armillaria showed Tham1 as the most effective antagonist along with Th2, Th23 and Tv3. Tham1 was also found the most effective in protecting hazel billets from colonization by Armillaria, followed by Th2 and Th23. Compared with 7.1 colonized billets in the inoculated controls, only 1.3, 2.6 and 2.7 billets (out of ten) were colonized, respectively, when protected with these antagonists. The results indicate that the Trichoderma isolates are able to maintain their antagonistic effects on A. mellea under a variety of nutritional, chemical and edaphic regimes. More investigations are needed to develop a system of control for the disease with these potential antagonists.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

In a glasshouse experiment using potted strawberry plants (cv. Cambridge Favourite) as hosts, the effect of selected fungal antagonists grown on 25 or 50 g of mushroom compost containing autoclaved mycelia of Agaricus bisporus, or wheat bran was evaluated against Armillaria mellea. Another glasshouse experiment tested the effect of application time of the antagonists in relation to inoculations with the pathogen. A significant interaction was found between the antagonists, substrates and dose rates. All the plants treated with Chaetomium olivaceum isolate Co on 50 g wheat bran survived until the end of the experiment which lasted 482 days, while none of them survived when this antagonist was added to the roots of the plants on 25 g wheat bran or 25 or 50 g mushroom compost. Dactylium dendroides isolate SP had a similar effect, although with a lower host survival rate of 33.3%. Trichoderma hamatum isolate Tham 1 and T. harzianum isolate Th23 protected 33.3% of the plants when added on 50 g and none when added on 25 g of either substrate, while 66.7% of the plants treated with T. harzianum isolate Th2 on 25 g, or T viride isolate TO on 50 g wheat bran, survived. Application of the antagonists on mushroom compost initially resulted in development of more leaves and healthier plants, but this effect was not sustained. Eventually, plants treated with the antagonists on wheat bran had significantly more leaves and higher health scores. The plants treated with isolate Th2 and inoculated with Armillaria at the same time had a survival rate of 66.7% for the duration of the experiment (475 days), while none of them survived that long when the antagonist and pathogen were applied with an interval of 85 days in either sequence. C. olivaceum isolate Co showed a protective effect only, as 66.7% of the plants survived when they were treated with the antagonist 85 days before inoculation with the pathogen, while none of them survived when the antagonist and pathogen were applied together or the infection preceded protection.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Several in vitro and in vivo experiments were conducted to develop an effective technique for culturing potential fungal antagonists (isolates of Trichoderma harzianum, Dactylium dendroides, Chaetomium olivaceum and one unidentified fungus) selected for activity against Armillaria mellea. The antagonists were inoculated onto (1) live spawn of the oyster mu shroom (Pleurotus ostreatus), (2) extra-moistened or sucrose-enriched mushroom composts containing living or autoclaved mycelia of P. ostreatus or Agaricus bisporus (button mushroom), (3) pasteurized compost with or without A. bisporus mycelium, wheat bran, wheat germ and (4) spent mushroom composts with living mycelia of A. bisporus, P. ostreatus or Lentinus edodes (the Shiitake mushroom). In one experiment, a representative antagonist (isolate Th2 of T. harzianum) was grown together with the A. bisporus mycelium, while in another one, the antagonist was first grown on wheat germ or wheat bran and then on mushroom compost with living mycelium of A. bisporus. Some of the carrier substrates were then added to the roots of potted strawberry plants in the glasshouse to evaluate their effectiveness against the disease. The antagonists failed to grow on the spawn of P. ostreatus even after reinoculations and prolonged incubation. Providing extra moisture or sucrose enrichment also did not improve the growth of Th2 on mushroom composts in the presence of living mycelia of A. bisporus or P. ostreatus. The antagonist, however, grew rapidly and extensively on mushroom compost with autoclaved mycelia, and also on wheat germ and wheat bran. Colonization of the substrates by the antagonist was positively correlated with its effectiveness in the glasshouse studies. Whereas only 33.3% of the inoculated control plants survived in one experiment monitored for 560 days, 100% survival was achieved when Th2 was applied on wheat germ or wheat bran. Growth of the antagonist alone on pasteurized or sterilized compost (without A. bisporus mycelia) and simultaneous growth of the antagonist and mushroom on pasteurized compost did not improve survival over the inoculated controls, but growth over mushroom compost with the living mycelium resulted in 50% survival rate. C. olivaceum isolate Co was the most effective, resulting in overall survival rate of 83.3% compared with only 8.3% for the inoculated and 100% for the uninoculated (healthy) controls. This antagonist gave the highest survival rate of 100% on spent mushroom compost with L. edodes. T harzianum isolate Th23, with 75% survival rate, was the most effective on spent mushroom compost with P. ostreatus, while D. dendroides isolate SP resulted in equal survival rates of 50% on all the three mushroom composts.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Two types of poly(epsilon-caprolactone (CLo)-co-poly(epsilon-caprolactam (CLa)) copolymers were prepared by catalyzed hydrolytic ring-opening polymerization. Both cyclic comonomers were added simultaneously in the reaction medium for the First type or materials where copolymers have a random distribution of counits, as evidenced by H-1 and C-13 NMR. For the second type of copolymers, the cyclic comonomers were added sequentially, yielding diblock poly(ester-amides). The materials were characterized by differential scanning calorimetry (DSC), wide- and small-angle X-ray scattering (WAXS and SAXS), and transmission and scanning electron microscopies (TEM and SEM). Their biodegradation in compost was also studied. All copolymers were found to be miscible by the absence of structure in the melt. TEM revealed that all samples exhibited a crystalline lamellar morphology. DSC and WAXS showed that in a wide composition range (CLo contents from 6 to 55%) only the CLa units were capable of crystallization in the random copolymers. The block copolymer samples only experience a small reduction of crystallization and melting temperature with composition, and this was attributed to a dilution effect caused by the miscible noncrystalline CLo units. The comparison between block and random copolymers provided a unique opportunity to distinguish the dilution effect of the CLo units on the crystallization and melting of the polyamide phase from the chemical composition effect in the random copolymers case, where the CLa sequences are interrupted statistically by the CLo units, making the crystallization of the polyamide strongly composition dependent. Finally, the enzymatic degradation of the copolymers in composted soil indicate a synergistic behavior where much faster degradation was obtained for random copolymers witha CLo content larger than 30% than for neat PCL.