1000 resultados para CONFLICTO MORAL
Resumo:
Ce volume explore et questionne les liens entre la constitution du sujet moral et son appartenance à une communauté, termes qui s'articulent eux-mêmes de manière différenciée par rapport aux notions théologiques, philosophiques et politiques. Les auteurs étudient la place de la communauté dans la constitution du sujet moral. Une question centrale est de savoir si le sujet moral préexiste à la communauté ou s'il lui est postérieur, au sens où seul l'existence d'une communauté le rend possible comme tel. Ce volume traite cette question en faisant appel aux thèmes suivants : Communauté et société civile, églises et état laïque, fondement des valeurs morales et responsabilité, vertus et développement morale, identité personnelle et vie politique.
Resumo:
Collection : Archives et documents
Resumo:
Collection : Nouvelle encyclopédie théologique ; 26
Resumo:
El present Treball de Fi de Carrera analitza y contextualitza el conflicte armat de l’Antiga Iugoslàvia, que va esclatar a partir de 1991 i identifica com va influir el Dret dels Conflictes Armats, en general, al seu desenvolupament. En aquest sentit, centra l’atenció en les iniciatives empreses per la comunitat internacional per calmar el conflicte i, molt especialment, la resposta per part de les Nacions Unides. Tanmateix, després d’haver-se produït greus violacions del Dret Internacional Humanitari i de perpetrar-se crims de genocidi i de lesa humanitat es va crear el Tribunal Penal Internacional per la exIugoslàvia, que constataria la vigència del Dret Internacional i en castigaria els violadors.
Resumo:
La Ley General Tributaria de 2003 incorporó una cláusula general antielusiva que sustituye a lo que en la normativa precedente se llamaba 'fraude de ley'. El propósito de este artículo es entender la dificultad que supone cohonestar seguridad y justicia en el orden tributario, para apuntar varias líneas de política legislativa que contribuirían a mejorar el equilibrio entre ambos principios en el seno del sistema.
Resumo:
A continuació, pretenem valorar en quina mesura l’home és responsable a la malaltia mental, sabent que és una pregunta de difícil solució i, en certa manera, incontestable. La normalitat serà el nostre punt de partida. Amb aquest objectiu, analitzarem el terme, l’essència, els tipus i les limitacions de la llibertat així com la seva utilització. Donarem espai també a l’exposició de la consciència moral ja que és objecte d’estudi en afers de responsabilitat moral. En aquest cas, volem apropar-nos als fonaments antropològics i ètics de l’home amb la voluntat d’entendre, tot el que sigui possible, el significat de la responsabilitat moral i la voluntarietat de l’acció humana.
Resumo:
This paper analyzes repeated procurement of services as a four-stage game divided into two periods. In each period there is (1) a contest stage à la Tullock in which the principal selects an agent and (2) a service stage in which the selected agent provides a service. Since this service effort is non-verifiable, the principal faces a moral hazard problem at the service stages. This work considers how the principal should design the period-two contest to mitigate the moral hazard problem in the period-one service stage and to maximize total service and contest efforts. It is shown that the principal must take account of the agent's past service effort in the period-two contest success function. The results indicate that the optimal way to introduce this `bias' is to choose a certain degree of complementarity between past service and current contest efforts. This result shows that contests with `additive bias' (`multiplicative bias') are optimal in incentive problems when effort cost is low (high). Furthermore, it is shown that the severity of the moral hazard problem increases with the cost of service effort (compared to the cost of contest effort) and the number of agents. Finally, the results are extended to more general contest success functions. JEL classification: C72; D82 Key words: Biased contests; Moral Hazard; Repeated Game; Incentives.
Resumo:
Quin és el plantejament essencial que Aristòtil fa de l"educació moral? Podem dir que manté la seva eventual vigència històrica, si més no com a proposta? Es tracta d"un plantejament isolat, o podem trobar-ne epígons (més enllà de la inspiració més o menys aristotèlica que aquests tinguin)? El text que segueix pretén donar una resposta esquemàtica a les anteriors preguntes, i, de retruc, plantejar un repte conceptual (i, al capdavall, també pràctic) a tots aquells que puguin desqualificar la proposta aristotèlica per considerar-la corruptora dels principis liberals.