1000 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
La recerca va analitzar la interacci entre innovaci tecnolgica, canvi organitzatiu i transformaci dels serveis pblics i els processos poltics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hiptesi de partida l'aparici d'un possible model Barcelona II (que entenem que s parallel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinaci de poltiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barcelon vinculades amb l's innovador de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i poltics que interaccionaven amb aquest procs.
Resumo:
Aquest estudi t com a objectiu principal analitzar les transformacions que s'esdevenen al voltant de la incorporaci d'innovacions tecnolgiques de l'entorn de les TIC en els processos d'atenci al ciutad per part de les administracions pbliques. Les transformacions que hem analitzat tenen a veure amb tres dimensions que hem considerat bsiques. D'una banda, ens hem centrat en els canvis que es produeixen en la forma en qu els ciutadans (com a principals, tot i que no nics, usuaris) i l'administraci es relacionen entre s. De l'altra hem analitzat les transformacions que s'esdevenen en el funcionament intern i en la prpia organitzaci de l'administraci arran de les transformacions dels canals de comunicaci amb els usuaris. Per ltim, hem considerat els canvis en la forma de gestionar (dissenyar, planificar, organitzar i dur a terme) el canvi i la innovaci, tenint en compte especialment els rols dels diferents actors (no noms pblics) que hi participen. La recerca es recolza en un ampli estudi empric sobre la Generalitat de Catalunya i en un estudi compartiu internacional sobre el Quebec, Emillia-Romagna i Esccia.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi pretn ser una petita aportaci al coneixement del fenomen immigratori francs a la comarca de l' Alt Empord durant els segles XVI-XVII. L' objectiu principal s donar a conixer alguns exemples de la magnitud i les caracterstiques daquest flux migratori en lmbit concret del Comtat dEmpries, per desprs, introduir el tema del control i de la repressi que les autoritats catalanes i emporitanes varen exercir sobre aquesta immigraci francesa, en particular, durant les dcades centrals del segle XVI
Resumo:
Dissertaci sobre els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX
Resumo:
This article offers a series of reflections and proposals concerning the visitors usage of Catalonia's Natural Parks. The basis of these affirmations is the analysis of the parks which exist at the present in Catalonia, as well as the study of the current legislation in Catalonia and in Spain. Although the article deals exclusively with protected natural areas, it must be remembered that people's recreational activities affect the entire natural environment. It is therefore necessary to extend planning to the impact of such activities in all natural areas. The author proposes as a possible solution a hierarchy of leisure zones in natural spaces, divided into three different levels: Municipal Parks, Regional Parks as well as Natural and National Parks
Resumo:
L' any 1992, aprofitant les Olimpades de Barcelona, s l'any en qu a Taltell hi tenen tamb lloc diferents esdeveniments com la inauguraci del nou Museu de Prehistria de Taltell i la realilzaci d'un cicle de conferncies sobre la histria de Catalunya
Resumo:
La present comunicaci pretn ressenyar laportaci dels Atles comarcals de Catalunya al coneixement del nostre territori com una obra no noms de caire acadmic sin tamb divulgatiu i aplicat. En primer lloc, es constata la filiaci de lobra al llegat de la geografia clssica catalana i a les aportacions tradicionals monografies i les obres generals que han disseccionat el pas des de lptica comarcal. En segon lloc, es detalla el seu procs de concepci i elaboraci. Finalment, es destaquen les innovacions que el nou format CD-Rom i les possibilitats dinteracci cartogrfica amb servidors externs suposen en el sentit dinnovaci respecte de les aportacions anteriors
Resumo:
Estudi de lobra de Benet Sanxes Galindo, conegut en castell com Benito Snchez Galindo. Poeta i pintor del s. XVI, ha estat poc conegut i estudiat. Lautor aprofita per fer un reps de les obres que lhan tractat. Larticle semmarca en un nmero monogrfic amb el ttol Miscellnia dhomenatge a Modest Prats
Resumo:
Larticle parteix de la hiptesi de lexistncia d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepci difusos. L'objectiu principal s determinar lamplitud d'aquesta ciutat, utilitzant com a parmetre principal la mobilitat laboral obligada. Es parla de ciutat real, drees de cohesi a Catalunya, i de ciutats reals estructuradores del territori catal
Resumo:
Reps de les posteriors referncies en documents darxiu al miracle de les mosques als setges de Girona
Resumo:
A la vista dels buits acadmics detectats, aquest estudi t per objectiu la configuraci del mapa de clsters turstics de Catalunya, a partir dels seus productes turstics, tant pel que fa a lexistncia actual com al potencial desenvolupament de noves sinrgies entre els existents, a partir de nous criteris dorganitzaci de loferta, fonamentalment per atendre a les noves motivacions de la demanda.Ens fem la pregunta:Es poden trobar criteris per al desenvolupament de les destinacions turstiques que permeabilitzin les estructures administratives actuals, i prioritzin criteris de producte, mercat o demanda i dempresa, garantint la mxima competitivitat i sostenibilitat dels productes turstics resultants?
Resumo:
Anlisi del flux de manterials que travessen el sector de la fusta a Catalunya durant lany 2005 calculant els balanos de matria i els indicadors derivats, de cara a avaluar la gesti dels boscos a Catalunya
