Attachement à la mère et au père, intersubjectivité et utilisation d'informations publiques.

La théorie de l'attachement est une théorie dyadique, par essence. Même si le père peut être reconnu comme une réelle figure d'attachement, en ce sens qu'il est susceptible de procurer à l'enfant une expérience de sécurité, la théorie reste essentiellement dyadique. Redéfinir la théorie de l'attachement dans une perspective triadique n'est pas sans poser des difficultés théoriques. Ace propos, nous suggérons une perspective inspirée par un concept d'écologie comportementale, celui de l'utilisation adaptative par les organismes d'informations publiques fournies par inadvertance par d'autres organismes, concept que nous étendrons à cette fin aux expressions émotionnelles. Nous proposons alors l'idée que dans la triade, chaque partenaire utilise ce type d'informations, fournies à la fois par chacun des autres partenaires ainsi que par les interactions ellesmêmes entre ces partenaires. L'utilisation de ces informations aurait, dans cette perspective, une fonction adaptative pour le maintien de la triade comme une entité soudée par des échanges d'expériences émotionnelles. The theory of attachment is essentially a dyadic theory. Even though the father is recognised as a real figure of attachment in that he brings a feeling of security to the child, basically the theory remains dyadic. Redefining the theory of attachment in a triadic perspective is not without raising difficult theoretical problems. This leads us to suggest a perspective inspired by the concept of ecological behaviour : the adaptative use of public information acquired inadvertently through other organisms, a concept applied here to emotional expression. We propose that in the triad each partner uses this type of information brought by the other partner as well as those very interactions between both partners. The use of information to maintain the triad as an entity bound by exchanges of emotional experience would be an adaptative function.

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Aux Ecoles publiques, à moitié de l'Exécution : [deux profils têtes bêches : chapiteaux ou corps de moulures] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 380

La mania de les llistes: 100 biblioteques digitals i 'recol·lectors' de llibres electrònics

Selecció personal de 100 projectes de digitalització internacionals i locals actualment en funcionament. La tria s'ha fet seguint l'interès que poden tenir les obres incloses i en altres ocasions pels serveis, les eines i les aplicacions diferents que s'hi proposen. La major part dels recursos tenen com a objectiu oferir una còpia digital de llibres però també s'hi inclouen altres tipologies documentals: publicacions periòdiques, tesis, literatura grisa, fotografies, gravats, enregistraments sonors¿ Hi abunden els projectes fets per les biblioteques nacionals i universitàries, els projectes comercials més representatius i les col·leccions col·laboratives. Una tipologia a destacar és la de les plataformes que pretenen recuperar i difondre una cultura o una llengua. La llista inclou preferentment projectes de biblioteques digitals amb obres de domini públic, les obres de les quals es poden descarregar i imprimir; també hi són inclosos però materials de pagament. L'ordenació de la selecció està presentada alfabèticament.

Els serveis als usuaris en les biblioteques universitàries

Aquest article vol ser una reflexió sobre com els darrers canvis que han afectat la societat i la universitat (el canvi de paradigma educatiu, el canvi en el model de comunicació científica, les expectatives dels usuaris i el nou model de servei anomenat Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) es reflecteixen en els serveis que s'ofereixen als usuaris a les biblioteques universitàries.Sintetitza els serveis que s'ofereixen a les biblioteques universitàries agrupant-los segons tipologies i necessitats dels usuaris i determina els elements clau per estructurar els serveis i les seves característiques. Es conclou que estem davant d'un model de biblioteca híbrida que ha d'enfocar els serveis als usuaris tenint present la diversificació en la tipologia d'usuaris, els canvis en les tecnologies, la cultura de qualitat i la cooperació com a estratègia de servei. En forma d'annex, s'explica el model dels serveis als usuaris del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona.

Directrius per a les Biblioteques de presó de Catalunya

El dret universal d’accés a la informació ha estat reconegut internacionalment com un dret al llarg del segle XX tant per institucions d’àmbit general com per associacions professionals de biblioteconomia i documentació. Tant les Nacions Unides (Declaración, 2004) com la UNESCO (UNESCO, 2002) i l’IFLA (IFLA. Secció de Biblioteques Públiques; UNESCO, 2002) han reconegut el dret de totes les persones, independentment de la raça, el sexe, les creences i la condició social, a rebre informacions i opinions per qualsevol mitjà d’expressió i a gaudir dels serveis i dels materials que la biblioteca pública, com a institució fonamentada en la igualtat d’accés,posa a l’abast de tots els ciutadans i les ciutadanes...

Catalogue d'une vente aux enchères publiques pour cause de départ de M. Tuite,... d'environ 60 tableaux... / [expert] Febvre

[Vente. Art. 1859-05-18 - 1859-05-19. Paris]

Dépenses publiques, croissance et développement : prolégomènes

Krugman (1994) présente les principales explications (celles d'inspiration keynésienne et celles d'inspiration classique ou monétariste) données pour expliquer le caractère cyclique de l'évolution économique des économies de marché. Rappelons que les stabilisateurs automatiques agissent sur la conjoncture par le surcroît de dépenses publiques (sociales notamment) et l'érosion des recettes publiques intervenant lorsque l'écart de production est négatif. En cas d'écart positif, ils agissent par le biais d'une baisse des dépenses sociales et une hausse des recettes. Evidement, si des impulsions discrétionnaires interviennent à contretemps, alors l'effet bénéfique des stabilisateurs peut se trouver réduit à néant. C'est notamment le cas d'un programme de relance déployant ses effets alors que l'écart de production est positif. Il en va de même d'un programme d'assainissement budgétaire agissant lorsque l'écart est négatif.

Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya

Informe encomanat per la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Paideia. Informe 2000. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)

Paideia. Informe 2001. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)