Projecte d'una explotació de boví de llet a la finca "Cal Verd" de Llambilles

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i la rendibilitat de la instauració d’una explotació de vaques de llet en una zona agrícola on es practica el conreu d’ordi. La finca on se situa és a “Cal Verd”, al municipi de Llambilles, comarca del Gironès. S’estudia la construcció d’una nau principal on s’allotjaran tots els animals de l’explotació, un edifici annex on s’instal·larà la sala de munyir, la lleteria, l’oficina i un lavabo; una fossa de purins i un femer per a l’emmagatzematge de les dejeccions dels animals

Projecte de cultiu ecològic de planta aromàtica i medicinal i avantprojecte d'assecador a la finca de Mas Teulera, al municipi de Lladó, l'Alt Empordà

El projecte estudia la producció ecològica de planta aromàtica i medicinal com a alternativa a la producció de cereals en una de les parcel·les de Mas Teulera, situada al terme municipal de Lladó, a l’Alt Empordà, per millorar la rendibilitat econòmica de la finca. Es proposa la rotació de cultius de planta aromàtica i medicinal més adequada tenint en compte la seva adaptació en el medi, la sortida comercial més interessant i la compatibilitat del seu procés productiu amb les característiques tècniques de l’explotació. Es realitza a més, un avantprojecte sobre la transformació de la collita per a conèixer les característiques del procés d’assecat de les plantes necessari per obtenir un producte de qualitat i amb el format adequat per a la seva comercialització

Comportament de varietats determinades i indeterminades de favó en els aspectes de creixement, floració i quallat : relació i efectes envers la producció

Estudi del conreu del favó des d’un punt de vista d’anàlisi de comportament per detectar quins són els principals factors limitants que fan que el favó tot i la capacitat de desenvolupament en la nostra zona, el potencial productiu i l’interès econòmic no estigui tant estès com es podria pensar. Per poder descobrir quins són els problemes que es plantegen cal primer saber com funciona i què ens ofereix aquest conreu començant per la seva biologia, els aprofitaments, avantatges, inconvenients i problemàtica associada

Avaluació de l'efecte d'aclarida de diferents productes en la varietat de poma Reineta Gris del Canadà amb la finalitat de determinar una estratègia d'aclarida química

Estudi d' una estratègia d’aclarida química per la varietat Reineta Gris del Canadà per garantir una producció de qualitat i reduir l’alternança dels arbres. Les raons de l’estudi eren principalment la poca informació disponible dels productes i dosificacions a utilitzar en l’aclarida de la varietat. En segon lloc l’interès comercial d’algunes empreses del sector per aquesta varietat i per obtenir un producte de qualitat principalment pel calibre de la poma. Per tal d’assolir aquest objectiu principal es van plantejar els objectius concrets: Quantificar el poder aclaridor de tres productes convencionals, NAD, ANA i Carbaryl; testar el poder aclaridor de la BA, ja que tot i ser un producte no registrat se li coneix un efecte aclaridor per altres varietats de poma i provar barreges i aplicacions seqüencials dels productes mencionats

Projecte de reorientació productiva de la finca Horta de les Flors de Canet de Mar (Barcelona)

Estudi de la reorientació productiva d’una finca amb espècies hortícoles i aromàtiques autòctones de la zona del Maresme. Per a obtenir les condicions òptimes de producció s’instal•laran tots els equips i mitjans auxiliars necessaris. La finalitat del projecte és produir espècies autòctones de la comarca del Maresme que a posteriori s’intentaran comercialitzar al detall dins la mateixa finca. Les espècies que no es venguin directament a la finca es vendran a minoristes que les portaran principalment al mercat local beneficiant-nos així, del valor afegit que poden tenir les espècies autòctones. No es descarta comercialitzar el producte, que aniria al minorista local, a alguna empresa del sector alimentari

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Jordan Gradings on Associative Algebras

In this paper we apply the method of functional identities to the study of group gradings by an abelian group G on simple Jordan algebras, under very mild restrictions on the grading group or the base field of coefficients.

Quantum-Critical Spin Dynamics in Quasi-One-Dimensional Antiferromagnets

By means of nuclear spin-lattice relaxation rate T-1(-1), we follow the spin dynamics as a function of the applied magnetic field in two gapped quasi-one-dimensional quantum antiferromagnets: the anisotropic spin-chain system NiCl2-4SC(NH2)(2) and the spin-ladder system (C5H12N)(2)CuBr4. In both systems, spin excitations are confirmed to evolve from magnons in the gapped state to spinons in the gapless Tomonaga-Luttinger-liquid state. In between, T-1(-1) exhibits a pronounced, continuous variation, which is shown to scale in accordance with quantum criticality. We extract the critical exponent for T-1(-1), compare it to the theory, and show that this behavior is identical in both studied systems, thus demonstrating the universality of quantum-critical behavior.

Active renin versus plasma renin activity to define aldosterone-to-renin ratio for primary aldosteronism

BACKGROUND: In recent years, the assessment of the plasma aldosterone-to-renin ratio (ARR) has become an established screening method for the diagnosis of primary aldosteronism. Plasma renin activity (PRA) is usually measured to define ARR although, increasingly, renin concentration alone is often measured in clinical routine. OBJECTIVE: To determine the threshold of ARR using active renin concentration to screen for primary aldosteronism. DESIGN AND PARTICIPANTS: To determine the ARR threshold based on plasma immunoreactive renin concentration (irR), we measured plasma aldosterone concentration (PAC), irR and PRA in 36 hypertensive patients, nine thereof with adrenal adenoma, and compared ARRs calculated from irR and PRA, respectively. SETTING: Single-centre, hypertension clinic in a tertiary care hospital. RESULTS: PRA ranged from 0.41-14.9 ng/ml per h and irR from 1.1-72 ng/l. There was an excellent correlation between PRA and irR (r = 0.98, P < 0.0001) and between ARRPRA and ARRirR (r = 0.96, P < 0.0001). An ARRPRA > 750 pmol/l per ng/ml per h was previously found to be highly predictive of primary aldosteronism because 90% of the corresponding patients failed to suppress PAC upon saline infusion or fludrocortisone. The corresponding threshold value for ARRirR was 150 pmol/ng in our patients. Using these cut-offs, nine subjects had both increased ARRPRA and ARRirR while, in three patients, either ARRPRA or ARRirR were increased. The nine patients with increased ARRPRA and ARRirR also had PAC > 650 pmol/l. Only these patients had adrenal adenomas. CONCLUSIONS: The ARR threshold to screen for primary aldosteronism may be based on measurement of irR. An ARRirR > 150 pmol/ng may indicate primary aldosteronism.

Vertebral artery stenosis in the Basilar Artery International Cooperation Study (BASICS): prevalence and outcome

We assessed the prevalence of vertebral artery (VA) stenosis or occlusion and its influence on outcome in patients with acute basilar artery occlusion (BAO). We studied 141 patients with acute BAO enrolled in the Basilar Artery International Cooperation Study (BASICS) registry of whom baseline CT angiography (CTA) of the intracranial VAs was available. In 72 patients an additional CTA of the extracranial VAs was available. Adjusted risk ratios (aRRs) for death and poor outcome, defined as a modified Rankin Scale score ≥4, were calculated with Poisson regression in relation to VA occlusion, VA occlusion or stenosis ≥50 %, and bilateral VA occlusion. Sixty-six of 141 (47 %) patients had uni- or bilateral intracranial VA occlusion or stenosis ≥50 %. Of the 72 patients with intra- and extracranial CTA, 46 (64 %) had uni- or bilateral VA occlusion or stenosis ≥50 % and 9 (12 %) had bilateral VA occlusion. Overall, VA occlusion or stenosis ≥50 % was not associated with the risk of poor outcome. Patients with intra- and extracranial CTA and bilateral VA occlusion had a higher risk of poor outcome than patients without bilateral VA occlusion (aRR, 1.23; 95 % CI 1.02-1.50). The risk of death did not depend on the presence of unilateral or bilateral VA occlusion or stenosis ≥50 %. In conclusion, in patients with acute BAO, unilateral VA occlusion or stenosis ≥50 % is frequent, but not associated with an increased risk of poor outcome or death. Patients with BAO and bilateral VA occlusion have a slightly increased risk of poor outcome.

Contextacion a las observaciones sobre la necesidad de la cria de arrozes en las riberas del Xúcar, Reyno de Valencia, e influencia de su cultivo en la salud pública, que publicó ... Josef Antonio Cavanilles

Hay un ejemplar encuadernado con: Carta I : (XVIII/1613).

Instruccion para el cultivo del arroz al modo de otros granos con riego a dias determinados y sin riego artificial en secano ...

Sign. : []4, A-D8

No hay fiesta sin arroz Granito [Material gráfico]

Año de edición tomado de: La publicidad en 2000 carteles / Jordi y Arnau Carulla