M-Learning i aprenentatge ubic: propostes per a un nou paradigma en ensenyaments de Ciències de la Salut

El desarrollo de la tecnología móvil ha evolucionado rápidamente en la última déca-da. La disponibilidad de los dispositivos móviles entre nuestros estudiantes -especialmente teléfonos inteligentes y tabletas- permite a los alumnos tener acceso a la información en línea y a las actividades del curso sin restricciones de tiempo y lugar y de forma totalmente ubicua. Nuestra sociedad en los últimos años ha avan-zado hacia un nuevo estilo de vida de la mano de la tecnología móvil hasta el punto que el proceso de enseñanza-aprendizaje también está iniciando un cambio de pa-radigma dado que cada vez más los estudiantes aprenderán y compartirán a través de dispositivos móviles. El aprendizaje móvil, también conocido como M-learning, se encuentra todavía en una etapa incipiente en muchas instituciones universitarias, pero la creciente adaptación a los dispositivos móviles de las plataformas virtuales -por ejemplo Moodle- asegura su popularidad a corto plazo en el ámbito de la ense-ñanza superior.

Rellevància de la competència transversal Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat en l'àmbit de Ciències de la Salut

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o no presencial) del conjunto de las cinco sub-competencias (Capacidad de análisis y de síntesis - Aplicar conocimientos a la práctica - Resolver problemas y tomar deci-siones - Capacitado para adaptarse a nuevas situaciones - Asumir responsabilida-des), ligadas a la competencia transversal Capacidad de aprendizaje y responsabili-dad, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.

Redacció de casos clínics com a eina per a l'aprenentatge de la Microbiologia Clínica del grau de Farmàcia

La discusión de casos clínicos se utiliza como herramienta de aprendizaje en las clases de Microbiología clínica.

Seminaris pràctics mitjançant l'aprenentatge basat en problemes en l'ensenyament de la pediatria

En 2011, se aplicó la metodología del aprendizaje basado en problemas (ABP) en los seminarios prácticos de Pediatría a los estudiantes de 6º de Medicina. La ABP invierte la organización tradicional de los procesos de aprendizaje: primero se presenta el problema, ya partir de la delimitación de lo que ya se conoce, se establecen los objetivos, se identifican las necesidades de aprendizaje, y se diseña y se sigue un plan de actuación, para que el aprendizaje se acompañe de la reso-lución del problema. Previamente, los profesores realizaron un curso específico so-bre ABP organizado por el IES. Transcurrido el primer curso de aplicación del ABP, se pretende evaluar el grado de satisfacción y de aprendizaje obtenidos de los seminarios prácticos ba-sados en el ABP por parte de los estudiantes.

Serveis de la Biblioteca per a l'aprenentatge

Presentació de la missió i els serveis per a l'aprenentatge que ofereix la Biblioteca Virtual de la UOC.

Els recursos d'aprenentatge

Las autoras y autores de este libro ofrecen una descripción de la evolución general del e-learning apuntando los elementos clave hacia los que debe ir evolucionando. Parten de la experiencia y la práctica contrastada con las investigaciones sobre el tema. A lo largo de los distintos capítulos nos muestran cómo vive un estudiante virtual, su papel y la manera en que plantea y organiza sus actividades; nos acercan al profesorado analizando su rol en el diseño de la formación y la comunicación con los estudiantes; hablan de la colaboración, analizando cómo diseñar actividades colaborativas y señalando sus ventajas y límites; describen los diferentes recursos de aprendizaje que podemos disponer en el diseño de los cursos y, por último, acompañan nuestra mirada hacia el futuro próximo analizando las tendencias y los retos a los que debemos hacer frente para construir el e-learning del siglo XXI.

An Empirical Study on Faculty Perceptions and Teaching Practices of Wikipedia

Some faculty members from different universities around the world have begun to use Wikipedia as a teaching tool in recent years. These experiences show, in most cases, very satisfactory results and a substantial improvement in various basic skills, as well as a positive influence on the students' motivation. Nevertheless and despite the growing importance of e-learning methodologies based on the use of the Internet for higher education, the use of Wikipedia as a teaching resource remains scarce among university faculty.Our investigation tries to identify which are the main factors that determine acceptance or resistance to that use. We approach the decision to use Wikipedia as a teaching tool by analyzing both the individual attributes of faculty members and the characteristics of the environment where they develop their teaching activity. From a specific survey sent to all faculty of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC), pioneer and leader in online education in Spain, we have tried to infer the influence of these internal and external elements. The questionnaire was designed to measure different constructs: perceived quality of Wikipedia, teaching practices involving Wikipedia, use experience, perceived usefulness and use of 2.0 tools. Control items were also included for gathering information on gender, age, teaching experience, academic rank, and area of expertise.Our results reveal that academic rank, teaching experience, age or gender, are not decisive factors in explaining the educational use of Wikipedia. Instead, the decision to use it is closely linked to the perception of Wikipedia's quality, the use of other collaborative learning tools, an active attitude towards web 2.0 applications, and connections with the professional non-academic world. Situational context is also very important, since the use is higher when faculty members have got reference models in their close environment and when they perceive it is positively valued by their colleagues. As far as these attitudes, practices and cultural norms diverge in different scientific disciplines, we have also detected clear differences in the use of Wikipedia among areas of academic expertise. As a consequence, a greater application of Wikipedia both as a teaching resource and as a driver for teaching innovation would require much more active institutional policies and some changes in the dominant academic culture among faculty members.

Experimental Results and Evaluation of SmartBox Stimulation Device in a P2P E-learning System

In this paper, we present the experimental results and evaluation of the SmartBox stimulation device in P2P e-learning system which is based on JXTA-Overlay. We also show the design and implementation of the SmartBox environment that is used for stimulating the learners motivation to increase the learning efficiency. The SmartBox is integrated with our P2P system as a useful tool for monitoring and controlling learners¿ activity. We found by experimental results that the SmartBox is an effective way to increase the learner¿s concentration. We also investigated the relation between learner¿s body movement, concentration, and amount of study. From the experimental results, we conclude that the use of SmartBox is an effective way to stimulate the learners in order to continue studying while maintaining the concentration.

Proposta de Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) Campus Sud

Projecte sobre Biblioteques Universitàries (PBU) presentat en la convocatòria d'oposicions a l'escala facultativa d'arxius, biblioteques i museus de la UPC de novembre de 2004.

Sistema automàtic d'aprenentatge de preferències personals sobre notícies classificades en seccions i definides per paraules clau

Entrar a una pàgina web de continguts i trobar a l'instant allò que et ve de gust llegir, escoltar o veure en aquell precís instant és un dels somnis de molts internautes. Aquest projecte ha tingut com a objectiu dissenyar un prototip de sistema d'aprenentatge automàtic que va en aquesta línia, dins les possibilitats d'un projecte de final de carrera d'Enginyeria en Informàtica. El programa desenvolupat treballa sobre una mostra de documents classificats en una secció principal i definits per paraules clau. Està pensat per ser vàlid per a qualsevol repositori de dades però s'ha aplicat a un cas concret, l'aprenentatge de gustos sobre notícies del diari britànic 'The Guardian'. L'algoritme té un perfil ideal que modela el cervell d'un lector i un perfil evolutiu, que comença de zero i va aprenent a mesura que l'usuari va consumint notícies. L'aprenentatge s'ha aconseguit fent una simulació d'aquestes tries en dos corpus de notícies d'uns 6.000 articles cadascun. En cada iteració, l'algorisme té en compte un petit grup notícies, a les quals s'assignen dues valoracions, una d'acord amb el perfil ideal i una altra segons el perfil evolutiu. La diferència entre les dues seleccions és la que ens dóna informació per a l'aprenentatge, que s'ha abordat amb dues estratègies. L'aprenentatge online fa una petita variació al perfil evolutiu després de cada tria, mentre que l'offline s'espera a tenir més dades per trobar patrons de conducta i poder fer modificacions més de més magnitud. Després de diverses proves, s'ha comprovat que s'aconsegueix reduir la distància entre valoracions de les seccions principals i tags, comparant el perfil ideal i l'evolutiu abans i després de l'execució de l'algorisme d'aprenentatge.

Espeleotoponímia de motivació paleontològica i antracotoponímia de les Illes Balears

En aquest treball es recopilen i estudien, des d’una perspectiva etnopaleontològica, les aportacions i influencies exercides pels fòssils en relació al patrimoni onomàstic toponímic relacionat amb cavitats càrstiques de l’àmbit geogràfic de les Illes Balears. Generalment es tracta de microtopònims moderns o recents, en vies de popularització i/o tradicionalització (neotopònims), establerts pels científics que estudien les coves i/o esportistes del món de l’espeleologia (topocultismes). Es poden distingir entre espeleotopònims de primer ordre (quan es refereixen a cavitats completes) i de segon ordre (quan es refereixen a un sector d’una cavitat). També es realitza una primera aproximació als topònims referits a mines d’extracció de carbó fòssil (antracotopònims).

Toponímia de motivació paleontològica de les Illes Balears

En aquest treball es recopilen i estudien, des d’una perspectiva etnopaleontològica, les aportacions i influencies exercides pels fòssils en relació al patrimoni onomàstic toponímic dins l’àmbit geogràfic de les Illes Balears. Aquests patrimoni paleontotoponímic inclou topònims tradicionals i neotopònims (espeleotopònims) de motivació paleontològica, topònims relacionats amb creences o llegendes sobre els fòssils i topònims relacionats amb l’extracció de carbó fòssil (antracotopònims). També es realitza una aproximació a la utilitat de la toponímia com a ciència auxiliar de la paleontologia.

Dades obertes enllaçades (Linked Open Data) en el món de l'educació : Una visió de l'estat de l'art d'aquesta tecnologia aplicada a l'ensenyament i l'aprenentatge

En el present treball hem tractat d'aportar una visió actual del món de les dades obertes enllaçades en l'àmbit de l'educació. Hem revisat tant les aplicacions que van dirigides a implementar aquestes tecnologies en els repositoris de dades existents (pàgines web, repositoris d'objectes educacionals, repositoris de cursos i programes educatius) com a ser suport de nous paradigmes dins del món de l'educació.