L’Empordà en estat pur [Ressenya del llibre Empordà: alga i ginesta, de J.M. Salvatella]

Ressenya del llibre de Josep M. Salvatella, 'Empordà: alga i ginesta', publicat l'any 2006. Llibre que parla de l’Empordà, sense embuts, i de nosaltres mateixos, tal com som

La serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur

Es fa una breu aproximació als trets més representatius que caracteritzen la geografía humana de la Serra de les Salines i d'alguns dels canvis mes significatius que ha experimentat aquesta área de l' interior de l'Alt Empordá durant el darrer segle

Deu itineraris pels Aiguamolls de l'Empordà [Ressenya del llibre de Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordá: guia d' itineraris, de Ponç Feliu i Toni Llobet

Ressenya del llibre de Ponç Feliu i Toni Llobet, 'Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordá : guia d' itineraris', publicat l'any 2001 per Brau Edicions de Figueres. Es tracta d'una guia d'itineraris per donar a conèixer el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà

L'Empordà i els paisatges de l'aigua [Ressenya del llibre Els Aiguamolls de l’Empordà: paisatges d’aigua, de Francesc Romagosa]

Ressenya del llibre 'Els Aiguamolls de l’Empordà : paisatges d’aigua', de Francesc Romagosa, publicat l' any 2006. En aquest llibres es fa un exercici de síntesi sobre les transformacions històriques dels Aiguamolls de l’Empordà i una aproximació als diferents ambients naturals que n’han resultat

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

In the eye of the storm: exploring the introduction of environmental issues in the production function in Brazilian companies

This article aims to analyse the introduction of environmental issues in the context of the production function, which has been referred to as the organisational area to lead corporate environmental management. With that purpose, the theoretical references for corporate environmental management and the necessary alterations in production function have been organised to include environmental aspects, especially in terms of product and process development, quality management, and logistics. Considering that this research field still lacks empirical evidence for Brazilian companies, four case studies were conducted using companies located in the country. The environmental management maturity level of those companies tends to follow the rate with which the environmental issue is introduced in production sub-areas, especially in the product development process. However, in most cases we found that the companies had difficulties in structuring the insertion of the environmental dimension in logistics. The final notes point out the distance observed between what is recommended by international literature and the reality of Brazilian companies in the challenge of making the production function environmentally friendly.

Environmental education and the health risk question: how do we educate the educators working with this theme?

Our society is presently seeing a trend of continuous increase of risk with severe consequences, especially those linked to environmental aspects. It has obligated us to reflect on this production and its effects, either positive or negative, and, after a long reflection, to think about the adopted model of civilization and the possibilities of changing such a model. The educational institution is among the social departments responsible for this revision process, since it represents one possibility to promote a more critical vision from society, providing it with tools needed for a more responsible action. However, schools are dominated by a traditional work, which does not allow for enough and proper attention to these relevant and current questions, and which involve a critical analysis of the conceptions and values established by our civilization, resulting in the present patterns of science-technology-society relations and their influence on the environment and health. Several research works have indicated a diversity of barriers that obstruct this necessary change. Since formal education plays an important role in the education of society for this theme, in this paper the possibilities and difficulty dealing with this problem are discussed, focusing on the question of teacher education, based on investigations related to teacher education programs for environmental education. The data collected show the urgency for introducing this theme in teacher training programs, taking into account the fact that educators have their own conceptions, values and attitudes that should be considered in these programs.

Organotins: A review of their reproductive toxicity, biochemistry, and environmental fate

The review purposes are to (1) evaluate the experimental evidence for adverse effects on reproduction and metabolism and (2) identify the current knowledge of analytical procedures, biochemistry and environmental aspects relating to organotins. Organotins are pollutants that are used as biocides in antifouling paints. They produce endocrine-disrupting effects in mollusks, such as imposex. In rodents, organotin exposure induces developmental and reproductive toxicity as well as alteration of metabolic homeostasis through its action as an obesogen. The adverse effects that appear in rodents have raised concerns about organotins' potential health risk to humans in relation to organotin exposure. At present, triorganotin, such as tributyltin, have been demonstrated to produce imposex, and mammalian reproductive and metabolic toxicity. For most mammals, triorganotin exposure predominantly occurs through the ingestion, and this compound can cross the placenta. With these risks in mind, it is important to improve our knowledge of organotins' effects on environmental health. © 2012 Elsevier Inc.

Support area as an indicator of environmental load: Comparison between Embodied Energy, Ecological Footprint, and Emergy Accounting methods

Environmental aspects have been acknowledged as an important issue in decision making at any field during the last two decades. There are several available methodologies able to assess the environmental burden, among which the Ecological Footprint has been widely used due to its easy-to-understand final indicator. However, its theoretical base has been target of some criticisms about the inadequate representation of the sustainability concept by its final indicator. In a parallel way, efforts have been made to use the theoretical strength of the Emergy Accounting to obtain an index similar to that supplied by the Ecological Footprint. Focusing on these aspects, this work assesses the support area (SA) index for Brazilian sugarcane and American corn crop through four different approaches: Embodied Energy Analysis (SA(EE)), Ecological Footprint (SA(EF)), Renewable Empower Density (SA(R)), and Emergy Net Primary Productivity (SA(NPP)). Results indicate that the load on environment varies accordingly to the methodology considered for its calculation, in which emergy approach showed the higher values. Focusing on crops comparison, the load by producing both crops are similar with an average of 0.04 ha obtained by SA(EE), 1.86 ha by SA(EF), 4.24 ha by SA(R), and 4.32 ha by SA(NPP). Discussion indicates that support area calculated using Emergy Accounting is more eligible to represent the load on the environment due to its global scale view. Nevertheless, each methodology has its contribution depending of the study objectives, but it is important to consider the real meaning and the scope of each one. (C) 2012 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Bedouin in the Negev and Environmental Studies: Current and Future Research Prospects

Environmental aspects are increasingly being integrated in Negev Bedouin studies by both, NGO activists and scholars. We will present these recent works and discuss new concepts and methodologies of environmental studies with potential relevance in the field of Negev Bedouin studies. We will then identify research areas where environmental and development approaches converge or diverge with mainstream social sciences on this specific field of research. While most of the Bedouin population in southern Israel lives in urban centers in the Northern Negev, a large part of Bedouin people live in unrecognized clusters of houses in remote areas. Extensive livestock rearing is an important source of livelihood at least for non-urbanized Bedouin, the latter forming the lowest economic strata of the Israeli spectrum of incomes. Numerous stressors affect this Bedouin community enduring uncertain livelihood and access to land. The erratic precipitations from year to year and long-term changes in precipitation trends are a source of great uncertainty. With a significant price increase for feeding supplements to compensate for dry years, livestock rearing has become a harsher source of livelihood. Land scarcity for grazing adds to the difficulty in ensuring enough income for living. Studies in the last 15 years have described several livelihood strategies based on a livestock rearing semi-nomadic economy in the Negev. A number of other analyses have shown how Bedouin herders and governmental agencies have found agreements at the advantage of both, the agencies and the herders. New concepts such as transformability, resilience and adaptation strategies are important tools to analyze the capacity of vulnerable communities to cope with an ever increasing livelihood uncertainty. Such research concepts can assist in better understanding how Bedouin herders in the Negev may adapt to climate and political risks.

Coastal Erosion--Causes, Erosion Control Methods, Economic and Environmental Impacts, and Best Management Practices

Coastal erosion is an important and constant issue facing coastal areas all over the world today. The rate of coastal development over the years has increased, in turn requiring that action be taken to protect structures from the threat of erosion. A review of the causes of coastal erosion and the methods implemented to control it was conducted in order to determine the best course of action in response to coastal erosion issues. The potential positive and negative economic and environmental impacts are key concerns in determining whether or not to restore an eroding beach and which erosion control method(s) to implement. Results focus on providing a comparison of these concerns as well as recommendations for addressing coastal erosion issues.

Response of Catch-Per-Unit-Effort to Spatial and Environmental Factors: an Exploratory Data Analysis Using Generalized Additive Models

Understanding spatial distributions and how environmental conditions influence catch-per-unit-effort (CPUE) is important for increased fishing efficiency and sustainable fisheries management. This study investigated the relationship between CPUE, spatial factors, temperature, and depth using generalized additive models. Combinations of factors, and not one single factor, were frequently included in the best model. Parameters which best described CPUE varied by geographic region. The amount of variance, or deviance, explained by the best models ranged from a low of 29% (halibut, Charlotte region) to a high of 94% (sablefish, Charlotte region). Depth, latitude, and longitude influenced most species in several regions. On the broad geographic scale, depth was associated with CPUE for every species, except dogfish. Latitude and longitude influenced most species, except halibut (Areas 4 A/D), sablefish, and cod. Temperature was important for describing distributions of halibut in Alaska, arrowtooth flounder in British Columbia, dogfish, Alaska skate, and Aleutian skate. The species-habitat relationships revealed in this study can be used to create improved fishing and management strategies.

Environmental factors in coal liquefaction plant design /

Presented at EPA Symposium on Environmental Aspects of Fuel Conversion Technology, May 14, 1974.