Sobre la vegetacio de l'aliança Calthion als Pirineus catalans

Les auteurs font des commentaires sur les formations herbacées hygrophiles de l'alliance Calthion connues des Pyrénées catalanes. On y distingue quatre associations: Cirsietum rivularis, Epilobio-Juncetum effusi, Chaerophyllo-Valérianeturn pyrenaicae et Dacthylorhizo-Caricetum paniculatae. Les deux dernières sont proposées comme des associations nouvelles, et on décrit aussi la sous-association chaerophylletosum hirsuti du Cirsietum rivularis.

Els bancs de dades de la flora dels Països Catalans

Data banks on the flora of the Catalan Countries. Two data banks on the flora of the Catalan Countries (NE and E of the Iberian Peninsule and Balearic Islands) have been set up by the Secció de Ciències of the Institut d'Estudis Catalans (I.E.C., Institute of Catalan Studies). One is devoted to bibliography and the other to floristics, in this first phase concerned only with vascular plants. The sources are all types of publications containing concrete information on the vascular flora of the Catalan Countries. The information is transcribed on precoded forms so as to standardize the data and thus permit homogeneous input for subsequent storage in the computer. The coding schemes and characteristics of the forms are described for each of the data banks. Only the phytocoenological inventories receive special treatment which is discussed withreference to the floristic data bank. A first issue is annexed: the bibliografy concerning the vascular flora of Catalan Countries (years 1983 and 1984).

Observacions sobre la flora dels Paisos Catalans

Reunim en aquesta publicado un cert nombre de dades que hem aplegat en els nostres treballs dels anys darrers. La majoria corresponen als Països Catalans, algunes d'altres a terres veines. En general indiquem la situado de les localitats en el reticle UTM de 10 km de costat. Les especies son disposades per ordre alfabètic.

A pragmática no contexto da identificação de autoria de textos

Trata-se de artigo que estuda a viabilidade de identificar a autoria de textos a partir de elementos da linguística, mais precisamente da pragmática, considerando as inter-relações entre os elementos textuais e objetos externos, ligados a particularidades do "punho escritor", a exemplo dos fenômenos sociais em que o autor está inserido. A ideia é buscar a identidade textual a partir da análise do estilo, consideradas duas categorias discursivas: modalidade e avaliação.

Aplicação da descoberta de conhecimento em textos para apoio à construção de indicadores infométricos para a área de C&T

Relata resultados de pesquisa aplicando a descoberta de conhecimento em texto (DCT) em conteúdos textuais, importantes fontes de informação para tomada de decisão. O objetivo central da pesquisa foi verificar a eficácia da DCT na descoberta de informações para apoio à construção de indicadores e definição de políticas públicas. O estudo de caso foi o Serviço Brasileiro de Respostas Técnicas (SBRT) e a técnica aplicada a de agrupamento de documentos a partir dos termos minerados na base de dados. Comprovou-se a aplicabilidade da DCT na extração de informações ocultas em documentos textuais para subsidiar a tomada de decisão e a construção de indicadores, informações essas que não poderiam ser visualizadas utilizando-se recursos tradicionais de recuperação da informação. Observou-se a preocupação com o meio ambiente nas demandas feitas pelos usuários do SBRT e a aplicabilidade da DCT para orientação de políticas internas à rede SBRT.

Textos y Documentos: La Universidad de Barcelona en 1872

La inaguración del curso académico 1872-73 tuvo lugar por primera vez en el edificio entonces construido para albergar la Universidad de Barcelona y que hoy continúa constituyendo su centro principal [. . .]

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

El laboratori d'Arqueologia Experimental del Vendrell (Baix Penedès). Primers resultats

En aquest article es presenten els primers resultats d'un projecte d'arqueologia experimental, que s'està desenvolupant en un laboratori a l'aire lliure on se sotmeten a experimentació sistemàtica diversos aspectes de l'arquitectura i tecniques constructives tradicionals aplicables a la protohistòria de la Mediterrania nord-occidental, per tal de verificar les hipotesis de reconstrucció proposades en els darrers anys per a diversos jaciments.

La cartografia de la flora del Montseny en reticle UTM d'1 km. de costat: plantejament i primers resultats

El present treball és un primer escrit sobre la cartografia corològica de les plantes vasculars en el massis del Montseny (Serralada Pre-litoral), en el qual exposem el plantejament del projecte i oferim uns primers résultats. Hi incloem també un mapa per espècie prenent com a unitat espacial el quadrat d'1 km de costat del reticle UTM. La presència de 1'espècie a cada quadrat és indicada en très graus d'abundància: espècie présent o rara, espècie fréquent i espècie abundant. L'àrea estudiada comprèn 513 quadrats d'1 km de costat, que pertanyen a 12 quadrats de 10 km de costat de la zona 31T del reticle UTM: DG 33, DG 43, DG 53, DG 63, DG 32, DG k2, DG 52, DG 62, DG 3 1 , DG kl, DG 51 i DG 6 l . Com a primera aportaciô presentem 10 mapes amb la distribució de Quercus ilex, Fagus sylvatica, Abies alba, Taxus baccata, Betula pendula, Cistus laurifolius, Cardamine heptaphylla, Ramonda myconii i Equisetum hyemale.