Towards effective research-paper recommender systems and user modeling based on mind maps

Magdeburg, Univ., Fak. für Informatik, Diss., 2015

Paper electrophoretic and enzimatic studies on blood serum, venom and liver of "Bothrops jararaca"

Fígado, veneno e sôro sanguíneo de "Bothrops jararaca" foram estudados por meio da eletroforese em papel e determinação de atividades enzimáticas. Xantina oxidase e deshidrogenase foram encontradas sòmente no fígado das cobras. A análise espectrográfica do veneno e do sôro confirmam os resultados negativos obtidos para xantina oxidase uma vez que não foi encontrado molibdêneo. L-amino ácido oxidase foi determinada no fígado, sÔro e veneno. A eletroforese em papel do sôro sanguíneo mostrou que existem 7 frações proteicas, sendo que duas apresentam fluorescência característica de flavinas, quando expostas à luz ultra-violeta. Em vista dos resultados obtidos é concluido que as flavinas do sôro e do veneno de Bothrops jararaca estão na maior parte ligadas às proteínas. Estas flavinas combinadas parecem estar sob a forma de FAD (flavina adenina dinucleotídeo) fazendo parte do grupo prostético da L-amino ácido oxidase, uma vez que não foi encontrada nenhuma atividade de xantina oxidase.

Del paper a la pantalla: (adaptació d'una novel·la a guió cinematogràfic

L’adaptació de la novel·la “La noia que estimava Tom Gordon”, de Stephen King en guió cinemetogràfic ha servit de punt de partida per estudiar tots els elements implicats en el procés. Aquests inclouen el procediment ha seguir i aspectes tècnics relacionats com com ara l'story board o la banda sonora. En una segona part s’explica com s’ha treballat la novel·la esmentada per tal de convertir-la en guió. Finalment s’adjunta el propi guió.

Els criteris de legitimació en l'esport: el paper fonamental de la implementació

Ponència presentada al seminari de la Càtedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000. El tema principal fa referència a com la demanda d'inversió pública ha d'estar legitimada en termes de beneficis públics que es poden reivindicar. L’autor tracta de revisar individualment i de prop els valors d’aquesta legitimació.

Paper de la PAP en la resposta inflamatoria durant la pancreatitis aguda

Estudi elaborat a partir d’una estada al Institut national de la santé et de la recherche médicale, França, entre setembre i octubre del 2006. La PAP va ser identificada inicialment com una proteïna de secreció, que apareixia al suc pancreàtic després de la inducció d’una pancreatitis aguda experimental. Per la PAP s’ha suggerit diferents funcions, algunes no relacionades en aparença, però les més interessants en el camp de la pancreatitis són les activitats antiapoptótiques, mitogéniques i, especialment, antiinflamatóries. Per aprofundir en aquests aspectes de la PAP, s’ha emprat un model de ratolí PAP-/- per observar els efectes de la deleció del gen de la PAP durant la pancreatitis aguda.Per induir la pancreatitis es va fer servir el model de administració de ceruleina a dosi supra-màximes. En aquestes condicions es va observar que en els animals PAP-/-, la severitat del procés era menor. Els marcadors de necrosi pancreàtica, lipasa i amilasa, van presentar nivells menors en els animals PAP-/- que en els corresponents wild type. Per contra, el nombre de PMN infiltrats i la producció de citoquines pro-inflamatories va ser major en el pàncreas dels animals PAP-/-. La intensitat de la resposta inflamatòria observada suggereix que en condicions fisiològiques, el paper anti-inflamatori de la PAP es prou rellevant. Això ja s’havia suggerit en estudis in vitro, en els que es va demostrar que l’activitat antiinflamatòria de la PAP depenia de la via de transducció de senyal Jak/STAT/SOCS3. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat in vivo, monitoritzant el nivell d’activació de STAT3 en els pàncreas dels animals després de la inducció de la pancreatitis.Tot plegat confirma que les funcions antiinflamatòries descrites in vitro per la PAP també es poden observar in vivo, de manera que la PAP sembla ser un agent important en la resposta de les cèl•lules pancreàtiques durant la pancreatitis aguda.

El nou paper dels mitjans de comunicació de masses en la construcció dels valors olímpics i de l’esport

Aquesta comunicació es va presentar al &i&Simpòsium internacional sobre la creació de cultures del nou esport&/i&, portat a terme a Osaka, Japó, el 28 de gener, de 1996. El seu propòsit principal és fer una interpretació dels valors culturals de l'esport i de l'olimpisme a la societat contemporània, tot tenint en compte la gran influència que reben aquests per part dels mitjans de comunicació.

Development and current use of parenteral nutrition in critical care - an opinion paper.

Critically ill patients depend on artificial nutrition for the maintenance of their metabolic functions and lean body mass, as well as for limiting underfeeding-related complications. Current guidelines recommend enteral nutrition (EN), possibly within the first 48 hours, as the best way to provide the nutrients and prevent infections. EN may be difficult to realize or may be contraindicated in some patients, such as those presenting anatomic intestinal continuity problems or splanchnic ischemia. A series of contradictory trials regarding the best route and timing for feeding have left the medical community with great uncertainty regarding the place of parenteral nutrition (PN) in critically ill patients. Many of the deleterious effects attributed to PN result from inadequate indications, or from overfeeding. The latter is due firstly to the easier delivery of nutrients by PN compared with EN increasing the risk of overfeeding, and secondly to the use of approximate energy targets, generally based on predictive equations: these equations are static and inaccurate in about 70% of patients. Such high uncertainty about requirements compromises attempts at conducting nutrition trials without indirect calorimetry support because the results cannot be trusted; indeed, both underfeeding and overfeeding are equally deleterious. An individualized therapy is required. A pragmatic approach to feeding is proposed: at first to attempt EN whenever and as early as possible, then to use indirect calorimetry if available, and to monitor delivery and response to feeding, and finally to consider the option of combining EN with PN in case of insufficient EN from day 4 onwards.

Paper de les técniques d’imatge en la sel•leccio i seguiment dels pacients amb insuficiencia cardiaca candidats a terapia de reisincronització cardiaca

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Leiden University Medical Center durant l’any 2007. La teràpia de resincronització cardíaca (TRC), mitjançant l'estimulació biventricular, millora el pronòstic dels pacients amb insuficiència cardíaca i asincronia ventricular. Tot i així, fins a una tercera part dels pacients que reben TRC no presenten cap milloria clínica ni en la funció cardíaca. L'absència d'asincronia ventricular és una de les raons que explicarien la falta de resposta. Les tècniques actuals d'ecocardiografia permeten caracteritzar la mecànica ventricular i definir l'asincronia ventricular acuradament. Mitjançant tècniques ecocardiogràfiques s’ha estudiat la mecànica i sincronia ventriculars dels pacients amb insuficiència cardíaca tractats amb TRC per obtenir predictors de resposta a aquesta teràpia per optimitzar la seva relació cost-eficàcia. En 161 pacients tractats amb TRC es varen realitzar ecocardiografies seriades (abans i després de la implantació del marcapàs biventricular, amb el dispossitiu activat i desactivat). Els volums i la fracció d'ejecció ventriculars esquerres varen ser quantificats. L'asincronia ventricular esquerra va ser estudiada amb imatge en 2D strain, calculant el retard d'activació entre diferents segments ventriculars en diferents direccions: longitudinal, circumferencial i radial. Tanmateix, els efectes de la TRC sobre el remodelat i la mecànica ventricular esquerra es varen avaluar amb tècniques de 2D strain, mesurant el pic sistòlic d'escurçament longitudinal (GLPSS). Una reducció d'un 15% o més del volum telesistòlic del ventricle esquerre al final del seguiment va ser considerat com a marcador de resposta favorable a la TRC. Els resultats han mostrat que les tècniques de 2D strain permeten estudiar àmpliament la sincronia i mecànica ventriculars esquerres per identificar pacients que potencialment responedors a la TRC.

Paper de l’agmatina i les poliamines en el fracàs renal d’animals diabètics

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of California, Estats Units entre febrer i maig de 2007. L’arginina és un component de les proteïnes i juga un paper important en respostes inflamatòries. S’ha demostrat que l’agmatina pot inhibir el creixement mitjançant la supressió de la biosíntesi i el transport de poliamines. Actualment s’està avaluant el mecanisme de l’aturada d’aquest creixement. S’està estudiant també l’impacte en l’apoptosi i la senescència, ja que els models apoptòtics impliquen un descens de poliamines com a factor comú i causal d’apoptosi. En la diabetis el ronyó creix i l’índex de filtració glomerular esdevé supranormal. Aquest creixement renal precoç és considerat una resposta compensatòria a l’increment de la càrrega hiperfiltrada. Nosaltres considerem que aquesta hiperfiltració glomerular diabètica es deguda a esdeveniments que ocorren en el creixement del túbul proximal, i en aquest creixement hi poden estar involucrades les poliamines.

Paper dels exosomes en la comunicació entre cèl•lules presentadores d'antigen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Institut Gustave-Roussy, França, entre febrer i març del 2007. L'objectiu principal del projecte consisteix en estudiar la interacció dels exosomes , obtinguts a partir d'un model in vitro com són les cél•lules dendrítiques derivades de monòcits, amb els subtipus de cel•lules dendrítiques mieloides i plasmacitoides, valorant la seva capacitat de captació i evaluant els canvis fenotípics i funcionals per part de les cèl•lules diana.

Paper 2: EUROCAT public health indicators for congenital anomalies in Europe.

OBJECTIVE: The purpose of this article is to present the specific public health indicators recently developed by EUROCAT that aim to summarize important aspects of the public health impact of congenital anomalies in a few quantitative measures. METHODS: The six indicators are: (1) congenital anomaly perinatal mortality, (2) congenital anomaly prenatal diagnosis prevalence, (3) congenital anomaly termination of pregnancy, (4) Down syndrome livebirth prevalence, (5) congenital anomaly pediatric surgery, and (6) neural tube defects (NTD) total prevalence. Data presented for this report pertained to all cases (livebirths, fetal deaths, or stillbirths after 20 weeks of gestation and terminations of pregnancy for fetal anomaly [TOPFA]) of congenital anomaly from 27 full member registries of EUROCAT that could provide data for at least 3 years during the period 2004 to 2008. Prevalence of anomalies, prenatal diagnosis, TOPFA, pediatric surgery, and perinatal mortality were calculated per 1000 births. RESULTS: The overall perinatal mortality was approximately 1.0 per 1000 births for EUROCAT registries with almost half due to fetal and the other half due to first week deaths. There were wide variations in perinatal mortality across the registries with the highest rates observed in Dublin and Malta, registries in countries where TOPFA are illegal, and in Ukraine. The overall perinatal mortality across EUROCAT registries slightly decreased between 2004 and 2008 due to a decrease in first week deaths. The prevalence of TOPFA was fairly stable at about 4 per 1000 births. There were variations in livebirth prevalence of cases typically requiring surgery across the registries; however, for most registries this prevalence was between 3 and 5 per 1000 births. Prevalence of NTD decreased by about 10% from 1.05 in 2004 to 0.94 per 1000 in 2008. CONCLUSION: It is hoped that by publishing the data on EUROCAT indicators, the public health importance of congenital anomalies can be clearly summarized to policy makers, the need for accurate data from registries emphasized, the need for primary prevention and treatment services highlighted, and the impact of current services measured.

Genetics of decayed sexual traits in a parasitoid wasp with endosymbiont-induced asexuality.

Trait decay may occur when selective pressures shift, owing to changes in environment or life style, rendering formerly adaptive traits non-functional or even maladaptive. It remains largely unknown if such decay would stem from multiple mutations with small effects or rather involve few loci with major phenotypic effects. Here, we investigate the decay of female sexual traits, and the genetic causes thereof, in a transition from haplodiploid sexual reproduction to endosymbiont-induced asexual reproduction in the parasitoid wasp Asobara japonica. We take advantage of the fact that asexual females cured of their endosymbionts produce sons instead of daughters, and that these sons can be crossed with sexual females. By combining behavioral experiments with crosses designed to introgress alleles from the asexual into the sexual genome, we found that sexual attractiveness, mating, egg fertilization and plastic adjustment of offspring sex ratio (in response to variation in local mate competition) are decayed in asexual A. japonica females. Furthermore, introgression experiments revealed that the propensity for cured asexual females to produce only sons (because of decayed sexual attractiveness, mating behavior and/or egg fertilization) is likely caused by recessive genetic effects at a single locus. Recessive effects were also found to cause decay of plastic sex-ratio adjustment under variable levels of local mate competition. Our results suggest that few recessive mutations drive decay of female sexual traits, at least in asexual species deriving from haplodiploid sexual ancestors.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.