Azabicycloalkanone synthesis by transannular cyclization

Une stratégie de synthèse efficace de différents composés de type azabicyclo[X.Y.0]alkanone fonctionnalisés a été développée. La stratégie synthétique implique la préparation de dipeptides par couplage avec des motifs vinyl-, allyl-, homoallyl- et homohomoallylglycine suivi d’une réaction de fermeture de cycle par métathèse permettant d’obtenir des lactames macrocycliques de 8, 9 et 10 membres, qui subissent une iodolactamisation transannulaire menant à l’obtention de mimes peptidiques bicycliques portant un groupement iode. Des couplages croisés catalysés par des métaux de transition ont été développés pour la synthèse d’acides aminés ω-insaturés énantiomériquement purs à partir de l’iodoanaline. L’étude du mécanisme suggère que l’iodure subit une attaque du coté le moins stériquement encombré de la lactame macrocyclique insaturée pour mener à l’obtention d’un intermédiaire iodonium. La cyclisation se produit ensuite par une route minimisant les interactions diaxiales et la tension allylique. L’iodolactamisation des différentes lactames macrocycliques insaturées a mené à l’obtention regio- et diastéréosélective d’acides aminés 5,5- et 6,6-iodobicycicliques. De plus, une imidate azabicyclo[4.3.1]alkane pontée de type anti-Bredt fut synthétisée à partir d’une lactame macrocyclique insaturé à neuf membres. Les analyses cristallographiques et spectroscopiques des macrocycles à 8, 9 et 10 membres, du composé iodobicyclique 5,5 ainsi que de l’imidate pontée, montrent bien le potentiel de ces dipeptides rigidifiés de servir en tant que mimes des résidus centraux de tours β de type I, II’, II et VI.

Étude de tour béta actif dans les modulateurs allostériques du récepteur de la prostaglandine F2alpha

La naissance avant terme constitue un important problème de santé périnatale partout dans le monde. Chaque année près de 15 millions de bébés naissent prématurément. Notre laboratoire s’intéresse depuis une décennie à la conception et le développement de nouvelles classes thérapeutiques (appelés agents tocolytiques) capables d’inhiber les contractions utérines et prolonger le temps de gestation. Due à son implication directe dans le déclanchement des contractions utérines, la prostaglandine F2α (FP) est devenue notre cible de choix. Le PDC 113.824 et aza-glycinyl-proline sont apparus comme des inhibiteurs allostériques puissants du récepteur de la prostaglandine F2α, capables de prolonger la durée de gestation chez les souris. Le travail réalisé au cours de ce mémoire a pour objectif d’étudier le tour β nécessaire pour la reconnaissance sur le récepteur de la prostaglandine F2α. Dans la conception de mime peptidique sélectif efficace et puissant, le repliement β est un élément structural essentiel pour le maintien ou l’amélioration de l’activité du mime peptidique. Les études conformationelles du PDC113.824 et l’aza-glycinyl-proline montrent que les squelettes centraux de ces mimes peptidiques pourraient adopter essentiellement un tour β de type I ou II`, ce qui suggère l’implication des deux types de tours dans l’activité biologique. La synthèse de mimes peptidiques adoptant le tour β de type I et II` est devenue une stratégie logique dans la recherche de nouveaux agents tocolytiques. Au cours de ces études quatre analogues du PDC113.824 ont été synthétisés, un azabicyclo[5.3.0]alkanone et un dipeptide macrocyclique (mimes du tours β de type I) pour étudier l’implication du tour β type I. Par la suite la synthèse de glycinyl-proline et le D-alaninyl-proline (des mimes du tour β du type II`) a été réalisée afin de valider l’implication du tour β type II` dans la reconnaissance sur le récepteur. Nous avons utilisé une stratégie de synthèse efficace pour obtenir les deux analogues (azabicyclo [5.3.0]alkanone et dipeptides macrocycles) à partir d’un intermédiaire commun, en procédant par une cyclisation transannulaire diastéréosélective du tétra-peptide.

Electro-Optical Properties of Metal Phthalocyanines and Naphthalocyanines

The thesis deals with the preparation of chemical, optical, thermal and electrical characterization of five compounds, namely metal free naphthalocyanine, vanadyl napthalocyanine, zinc naphlocyanine, europium dinaphthalocyanine, and europium diphthalocyanine in the pristine and iodine-doped forms. Two important technological properties of these compounds have been investigated. The electrical properties are important in applications sensors and semiconductor lasers. Opto-thermal properties assume significance for optical imaging and data recording. The electrical properties were investigated by dc and ac techniques. This work has revealed some novel information on the conduction mechanism in five macrocyclic compounds and their iodine-doped forms. Also useful data on the thermal diffusivity of the target compounds have been obtained by optical techniques.

INVESTIGATIONS ON THE SOLVENT EXTRACTION AND LUMINESCENCE OF LANTHANOIDS WITH MIXTURES OF HETEROCYCLIC β- DIKETONE S AND VARIOUS NEUTRAL OXO-DONORS

The thesis entitled “ Investigations on the solvent extraction and luminescence of lanthanoids with mixtures of heterocyclic β-diketone S and various neutral oxo-donors” embodies the results of investigations carried out on the solvent extraction of trivalent lanthanoids with various heterocyclic β-diketones in the presence and absence of neutral oxo-donors and also on the luminescent studies of Eu3+-heterocyclic β-diketonate complexes with Lewis bases. The primary objective of the present work is to generate the knowledge base, especially to understand the interactions of lanthanoid-heterocyclic β-diketonates with various macrocyclic ligands such as crown ethers and neutral organophosphorus extractants , with a view to achieve better selectivity. The secondary objective of this thesis is to develop novel lanthanoid luminescent materials based on 3-phenyl-4-aroyl-5-isoxazolones and organophosphorus ligands, for use in electroluminescent devices. In the beginning it describes the need for the development of new mixed-ligand systems for the separation of lanthanoids and the development and importance of novel luminescent lanthanoid- β-diketonate complexes for display devices. The syntheses of various para substituted derivatives of 4-aroyl-5-isoxazolones and their characterization by various spectroscopic techniques are described. It also investigate the solvent extraction behaviour of trivalent lanthanoids with 4-aroyl-5-isoxazolones in the presence and absence of various crown ethers such as 18C6, DC18C6, DB18C6 and B18C6. Elemental analysis, IR and H NMR spectral studies are used to understand the interactions of crown ethers with 4-aroyl-5-isoxazolonate complexes of lanthanoids. The synergistic extraction of trivalent lanthanoids with sterically hindered 1-phenyl-3-methyl-4-pivaloyl-5-pyrazolone in the presence of various structurally related crown ethers are studied. The syntheses, characterization and photyphysical properties of Eu3+-4-aroyl-5-isoxazolonate complexes in the presence of Lewis bases like trictylphosphine oxide or triphenylphosphine oxide were studied.

Synergistic solvent extraction of Thorium(IV) and Uranium(VI) with β-diketones in presence of oxo-donors

The thesis entitled “Synergistic solvent extraction of Thorium(IV) and Uranium(VI) with β-diketones in presence of oxo-donors” embodies the results of the investigations carried out on the extraction of thorium(IV) an uranium(VI) with heterocyclic β-diketones in the presence and absence of various macrocyclic ligands and neutral organophosphorus extractants. The objective of this work is to generate the knowledge base to achieve better selectivity between thorium(IV) and uranium(VI) by understanding the interactions of crown ethers or neutral organophosphorus extractants with metal-heterocyclic β-diketonate complexes. Para-substituted 1-phenyl-3-methyl-4-aroyl-5-pyrazolones, namely,1-phenyl-3-methyl-4-(4-fluorobenzoyl)-5-pyrazolone (HPMFBP) and 1-phenyl-3-methyl-4-(4-toluoyl)-5-pyrazolone (HPMTP) were synthesized and characterized by elemental analysis, IR and H NMR spectral data. The synthesized ligands have been utilized for the extraction of thorium(IV) and uranium(VI) from nitric acid solutions in the presence and absence of various crown ethers. Thorium(IV) and uranium(VI) complexes with HPMPP(1-Phenyl-3-methyl-4-pivaloyl-5-pyrazolone) and neutral organophosphorus extractants were synthesized and characterized by IR and P NMR spectral data to further understand the interactions of neutral organophosphorus extractants with metal-chelates. Solid complexes of thorium(IV) and uranium(VI) with para-substituted 4-aroyl-5-isoxazolones and crown ethers were isolated and characterized by various spectroscopic techniques to further clarify the nature of the extracted complexes.

Macrocicles nitrogenats contenint unitats de ferrocè i llurs complexos de Pal·ladi(0). Estudi estructural i aplicacions en catàlisi

La present tesi doctoral s'ha basat en la caracterització estructural i en l'estudi de les propietats catalítiques de nous complexos de pal·ladi(0) amb lligands olefínics contenint unitats de ferrocè. En una primera fase s'ha desenvolupat la síntesi d'estructures de tipus (E, E, E)-1,6,11-trisarilsulfonil-1,6,11-triazaciclopentadeca-3,8,13-triè contenint des d'una fins a tres unitats de ferrocè i s'ha estudiat la seva complexació amb pal·ladi(0). Mitjançant estudis electroquímics s'ha avaluat la seva possible aplicació en el reconeixement molecular electroquímic. Encara que aquest tipus d'estructures no han resultat vàlides per aquest tipus de processos de reconeixement, l'estudi electroquímic ha permès determinar que la presència del grup ferrocenil influeix en les propietats redox del metall complexat. S'ha descrit també l'obtenció de macrocicles pentaolefínics anàlegs de 25 membres contenint unitats de ferrocè i s'ha estudiat paral·lelament la seva complexació amb pal·ladi(0).En una segona part del treball s'han avaluat les propietats catalítiques del complex (E, E, E)-6,11-bis[(p-metilfenil)sulfonil]-1-ferrocenilsulfonil-1,6,11-triazaciclopentadeca-3,8,13-trièpal·ladi(0), en reaccions clàssicament catalitzades per pal·ladi tals com l'acoblament creuat de Suzuki o la reacció de Heck, i s'ha pogut determinar que és un catalitzador actiu en aquest tipus de reaccions, essent a més possible, la seva recuperació i reutilització. En el cas concret de la reacció de Heck s'han emprat sals de diazoni com a agents arilants i cal destacar que s'ha descrit el primer sistema catalític recuperable i reutilitzable per aquest tipus de reaccions. Mitjançant espectrometria de masses amb ionització per electrospray ha estat possible determinar el rol mecanístic del nostre complex de pal·ladi en la reacció de Heck amb sals de diazoni.Finalment, en una tercera part estructural del treball s'ha estudiat el comportament espectroscòpic dels complexos de pal·ladi(0) anteriorment mencionats, contenint des de tres unitats aríliques iguals fins a tres unitats aríliques diferents. Mitjançant RMN i difracció de raigs-X s'ha determinat que la complexitat estereoquímica dels complexos deriva dels isòmers que es poden formar mitjançant complexació del metall amb cada una de les cares dels tres dobles enllaços continguts a l'estructura.

Nous complexos de pal·ladi amb lligands macrocíclics triolefínics. Estructura i aplicacions

Aquesta Tesi Doctoral està dividida en diferents capítols tots ells basats en aplicacions de macrocicles nitrogenats triolefínics de 15 membres i dels seus complexos amb metalls de transició. En primer lloc es descriu l'aplicació d'un complex macrocíclic ferrocenílic de Pd0 com a catalitzador en reaccions de Mizoroki-Heck i Suzuki emprant sals de diazoni com a agents arilants. Aquest catalitzador va proporcionar bons rendiments de productes i va poder ser recuperat i reutilitzat, essent el primer sistema catalític reciclable descrit en la reacció de Mizoroki-Heck amb sals de diazoni. La metodologia es va estendre de forma efectiva a alcohols al·lílics, però en no ser possible recuperar el catalitzador macrocíclic, es va emprar Pd(dba)2. Posteriorment es van preparar estructures macromoleculars mitjançant la introducció de diferents unitats macrocícliques sobre un espaiador. La complexació d'aquestes estructures va permetre preparar complexos tant homo (Pd0) com heterometàl·lics (Pd0, Pt0) amb bons rendiments. Els complexos homometàl·lics van resultar ser bons catalitzadors en reaccions de Suzuki i fàcilment recuperables per simple filtració. En una última part, es van preparar nous macrocicles triolefínics contenint d'un a tres grups amino lliures en l'estructura mitjançant la utilització del grup protector (2-trimetilsilil)etansulfonil (SES). Aquesta modificació estructural va permetre ampliar la capacitat coordinant dels macrocicles a altres metalls de transició, com el PdII, possibilitant noves aplicacions. Concretament es va aplicar el lligand contenint un sol grup amino lliure al reconeixement, transport i preconcentració de PdII i PtIV continguts en dissolucions aquoses.

Preparació de nous catalitzadors basats en complexos de Ru i Pd, i el seu ancorament a polímers conductors per a la fabricació de materials multifuncionals

Aquesta tesi doctoral es basa en l'estudi de l'aplicació en catàlisi de dos tipus de complexos organometallics basats en dos metalls de tansició diferents. Concretament s'estudien complexos macrocíclics triolefínics de pal·ladi(0) com a catalitzadors per a les reaccions de Suzuki i Heck, i oxocomplexos carbènics de ruteni(II) com a espècies catalítiques en oxidacions de compostos orgànics. En el cas dels complexos de ruteni s'ha vist que en augmentar el nombre de lligands carbènics en l'esfera de coordinació del metall s'aconseguiex afavorir els processos bielectrònics, obtenint-se catalitzadors més actius i més selectius. En un segon pas, els dos tipus de catalitzadors homogenis s'han immobilitzat sobre la superfície d'un elèctrode mitjançant l'estratègia d'electropolimerització del grup pirrol. Els elèctodes modificats resultants s'han aplicat com a catalitzadors heterogenis. En ambdós casos els catalitzadors heterogenis han mostrat una activitat equiparable o superior a la del sistema homogeni corresponent. Finalment, s'ha assajat una reacció de catàlisi tàndem en què els dos catalitzadors (immobilitzats sobre el mateix elèctrode) actuen en cooperació. S'ha aconseguit realitzar dues transformacions consecutives d'un substat orgànic.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Sequence-selective assembly of tweezer-molecules on linear templates enables frameshift-reading of sequence information

Monomer-sequence information in synthetic copolyimides can be recognised by tweezer-type molecules binding to adjacent triplet-sequences on the polymer chains. In the present paper different tweezer-molecules are found to have different sequence-selectivities, as demonstrated in solution by 1H NMR spectroscopy and in the solid state by single crystal X-ray analyses of tweezer-complexes with linear and macrocyclic oligo-imides. This work provides clear-cut confirmation of polyimide chain-folding and adjacent-tweezer-binding. It also reveals a new and entirely unexpected mechanism for sequence-recognition which, by analogy with a related process in biomolecular information processing, may be termed "frameshift-reading". The ability of one particular tweezer-molecule to detect, with exceptionally high sensitivity, long-range sequence-information in chain-folding aromatic copolyimides, is readily explained by this novel process.

Bis(hydroxy-isoindolinone)s: synthesis, stereochemistry, polymer chemistry, and supramolecular assembly

Pseudoacid chlorides of 2,5-bis(4-fluorobenzoyl) terephthalic acid and 4,6-bis(4-fluorobenzoyl) isophthalic acid condense with primary amines to afford diastereomeric bis(hydroxyindolinone)s in good isolated yields and with diamines to give high molecular weight poly(hydroxyindolinone)s. Bis-N-pyrenemethyl bis(hydroxyindolinone)s assemble, even in dipolar solvents such as DMSO, with macrocyclic diimide-sulfones to give [3]pseudorotaxanes stabilized by electronically complementary aromatic π−π-stacking and shape-complementary van der Waals interactions.

Metal complexes of a tetraazacyclophane: solution and molecular modelling studies

An alternative synthetic approach to yield the compound 2,3,5,6,8,9,11,14-octahydrobenzo[1][ 1,4,7,10]tetraazacyclotetradecine (bz[14]N-4) is presented. The protonation constants of bz[14]N-4 and the stability constants of its complexes with Ni2+, Cu2+, Zn2+, Cd2+, Pb2+ were determined in H2O at 25degreesC with ionic strength 0.10 mol dm(-3) in KNO3 and they were compared with structurally related macrocycles cyclam (1,4,8,11-tetraazacyclotetradecane) and cyclen (1,4,7,10-tetraazacyclododecane). These studies indicate that only 1 : 1 ( M : L) species are formed in solution, and the ligand exhibits a high affinity for larger ions such as Cd2+ and Pb2+. The X-ray study of [bz[14]N4H3](3+) shows that an inclusion compound with a chloride counter-anion is formed through NH...Cl hydrogen bonds. Spectroscopic data in solution ( electronic and NMR spectra) showed that the macrocycle adopts a planar arrangement upon metal complexation. Molecular mechanics calculations reveal that in spite of the presence of the benzene ring in the macrocyclic framework this ligand can encapsulate metal ions with different stereo-electronic sizes in square planar arrangements. Our results indicate that the presence of the benzene ring in the backbone of the bz[14]N-4 confers a coordination behaviour intermediate between that of cyclam and cyclen.

A novel approach to processing high-performance polymers that exploits entropically driven ring-opening polymerization

Blends of the poly(ether sulfone) derived from 4,4'-biphenol and 4,4'-dichlorodiphenylsulfone (Radel-R(TM)) with its homologous macrocyclic oligomers show greatly lowered melt viscosities relative to that of the parent polymer, potentially enabling more facile production and fabrication of fiber-reinforced composite materials. The macrocycles can then undergo entropically driven ring-opening polymerization in situ. The required blends can be obtained easily in one step, by carrying out polycondensations at concentrations lower than those usually used for polymer synthesis.

Binding studies of a protonated dioxatetraazamacrocycle with carboxylate substrates

The tetraprotonated form of the dioxatetraazamacrocycle, 6,19-dioxa-3,9,16,22-tetraaza[22.2.2.2(11,14)]-triaconta-1(26),11,13,24, 27,29-hexaene, (H4L1)(4+), was used as the receptor for binding studies with carboxylate anionic substrates of different shapes, sizes, and charges [succinate (suc(2-)), cyclo- hexanetricarboxylate (cta(3-)), phthalate (ph(2-)), isophthalate (iph(2-)), terephthalate (tph(2-)), and benezenetricarboxylate (btc(3-))]. Association constants were determined by potentiometry in aqueous solution at 298.2 K and 0.10 M KCl and by H-1 NMR titration in D2O. The strongest association was found for the btc3- anion at 5-7 pH region. From both techniques it was possible to establish the binding preference trend of the receptor for the different substrates, and the H-1 NMR spectroscopy gave important suggestions about the type of interactions between partners and the location of the substrates in the supramolecular entities formed. The effective binding constants at pH 6 follow the order: btc(3-)>iph(2-)>cta(3-) =ph(2-)>tph(2-)>suc(2-). All the studies suggest that the anionic substrates bind to the receptor via N-H center dot center dot center dot O = C hydrogen bonds and electrostatic interactions, and the aromatic substrates can also establish pi-pi stacking interactions. The crystal structures of (H4L1)(4+) and its supramolecular assemblies with ph(2-) and tph(2-) were determined by X-ray diffraction. The last two structures showed that the association process in solid state occurs via multiple N-H center dot center dot center dot O = C hydrogen bonds with the anionic substrate located outside the macrocyclic cavity of the receptor. Molecular dynamics simulations carried out for the association of (H4L1)(4+) with tph(2-) and btC(3-) in water solution established at atomic level the existence of all interactions suggested by the experimental studies, which act cooperatively in the binding process. Furthermore, the binding free energies were estimated and the values are in agreement with the experimental ones, indicating that the binding of these two anionic substrates occurs into the receptor cavity. However, the tph(2-) has also propensity to leave the macrocyclic cavity and its molecular recognition can also happen at the top of the receptor. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Cascade dicopper architectures of a dibenzodioxatetraazamacrocycle

The dibenzodioxatetraazamacrocycle [26]pbz(2)N(4)O(2) was characterised by single crystal X-ray diffraction and the protonation constants of this compound and the stability constants of its copper(II) and lead(II) complexes were determined by potentiometry in water at 298.2 K in 0.10 mol dm(-3) in KNO3. Mono- and dinuclear complexes were found for both metal ions, the dinuclear complexes being the main species in the 5-7.5 pH range for copper(II) and 7.5-8.5 for lead(II). As expected the values of the stability constants for the copper(II) complexes are lower than those for related macrocycles containing only nitrogen atoms. The presence of mono- and dinuclear copper complexes was also confirmed by electrospray ionization mass spectrometry. These results suggest that the symmetric macrocyclic cavity of [26]pbZ(2)N(4)O(2) has enough space for the coordination of two metal ions. Additionally, NMR spectroscopy showed that the dinuclear complex of lead(II) has high symmetry. The equilibrium constants of the dinuclear copper(II) complexes and dicarboxylate anions (oxalate, malonate and succinate) were also determined in 0.10 mol dm-3 aqueous KNO3 solution. Only species containing one anion, Cu(2)H(h)LA((2+h)), were found, strongly suggesting that the anion bridges the two copper(II) ions. The binding constants of the cascade species formed by [Cu-2[26]pbZ(2)N(4)O(2)(H2O)(4+) with dicarboxylate anions decrease with the increase in length of the alkyl chain of the anion, a fact which was attributed to a higher conformational energy necessary for the rearrangement of the macrocycle to accommodate the larger anions bridging the two copper(II) centres. The variation of the magnetic susceptibility with temperature Of [Cu-2(H-2[26]pbz(2)N(4)O(2))(oxa)(3)]-4H(2)O and [Cu-2([26]pbz(2)N(4)O(2))(suc)Cl-2] were measured and the two complexes showed different behaviour. (c) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.