E-Governance and Citizen Information : The Generalitat of Catalonia in the International Context. Research report (synthesis document)

Aquest estudi té com a objectiu principal analitzar les transformacions que s'esdevenen al voltant de la incorporació d'innovacions tecnològiques de l'entorn de les TIC en els processos d'atenció al ciutadà per part de les administracions públiques. Les transformacions que hem analitzat tenen a veure amb tres dimensions que hem considerat bàsiques. D'una banda, ens hem centrat en els canvis que es produeixen en la forma en què els ciutadans (com a principals, tot i que no únics, usuaris) i l'administració es relacionen entre sí. De l'altra hem analitzat les transformacions que s'esdevenen en el funcionament intern i en la pròpia organització de l'administració arran de les transformacions dels canals de comunicació amb els usuaris. Per últim, hem considerat els canvis en la forma de gestionar (dissenyar, planificar, organitzar i dur a terme) el canvi i la innovació, tenint en compte especialment els rols dels diferents actors (no només públics) que hi participen. La recerca es recolza en un ampli estudi empíric sobre la Generalitat de Catalunya i en un estudi compartiu internacional sobre el Quebec, Emillia-Romagna i Escòcia.

International regimes as knowledge syndicates? Energy and trends of global governance

El poder de l'Estat i la sobirania tradicional s'està deteriorant de manera constant, sobretot en termes de la provisió de certs béns públics fonamentals. Els Estats, en particular, són incapaços de manejar el coneixement i la informació que és essencial per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat en una economia interdependent. Estructures fiables de la governança mundial i la cooperació internacional estan lluny de ser establertes. Energia com a problema a les agendes p dels governs, les empreses privades i la societat civil és un exemple manifest d'aquesta dinàmica.. L'actual sistema de governança mundial d'energia implica accions polítiques disperses per actors divers. L'Agència Internacional de l'Energia té un paper destacat, però està debilitat per la seva composició limitada i basada en el coneixement- epistèmic en lloc del material o executiu. Aquest treball sosté que ni la mida ni nombre de membres disponibles estan dificultant la governabilitat mundial d'energia. Més aviat, l'energia és una sèrie de béns públics que es troben als llimbs, on els estats no poden pagar la seva disposició, així com els diversos interessos impedir l'establiment d'una autoritat internacional. Després de la introducció de la teoria del règim internacional i el concepte de coneixement basats en les comunitats epistèmiques, l'article revisa l'estat actual de la governabilitat de l'energia mundia. A continuació es presenta una comparació d'aquesta estructura amb els règims de govern nacional i regional, d'una banda, i amb règims globals ambientals i de salut, de l'altra

The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border

Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.

A study of governance practices in corporate foundations

Implementation of social investments through corporate foundations is growing and, therefore, it is important to study their governance aspects better. Governance is conceptualized as a set of control and incentive mechanisms to overcome the so-called agency conflicts, which originate from the separation of property and management in for-profit organizations, a concept also applied to nonprofit institutions. It is argued that corporate foundations have the characteristics both of companies and of civil society organizations, which distinguishes them from both types of organizations. This paper analyses a study in which a set of governance mechanisms, adapted from those identified by a literature review of corporate and nonprofit governance, was selected for study. It is an exploratory descriptive case study, which analyzed data about eight organizations collected through publications and interviews with their CEOs. The data analysis indicates that it is appropriate to distinguish the different organization types and to apply the agency theory. Research results indicate that the selected governance mechanisms may be adapted and used in corporate foundations. However, they are only partially applied in the observed cases, which suggests the need for further studies that might consolidate these practices in such organizations.

Understanding the hierarchy governance choice of some wineries in Brazil - case study of 3 Brazilian wineries

ABSTRACT This study aims to contribute towards understanding the multiple factors, which influence firm's governance decisions. To identify some of these factors, three cases in the Brazilian wine industry were analyzed: Miolo located in Vale dos Vinhedos (South of Brazil) and in Vale do Rio São Francisco (Northeast of Brazil); Don Laurindo located in Vale dos Vinhedos; and ViniBrasil located in Vale do Rio São Francisco. For the most part, all three firms procure the grapes they use for their wine production in-house. Only Miolo purchases an insignificant amount of grapes outside of its production. By Brazilian standards, these regions have a long tradition of grape production and it is not difficult to purchase sufficient quantity of grapes to produce wine. However, the wineries are concerned also about the quality of the grapes they use and purchasing high-quality grapes might be critical issue. On the other hand, the quality of grapes is easily measured and the cost to buy in the market is cheaper than producing in-house. Furthermore, also the level of asset specificity present in the grape-grower-wine-producer transaction seems, by itself, insufficient to justify the use of hierarchical governance forms. Then, the aim of the article is to analyze the reasons why these wineries largely rely on hierarchy governance forms to procure their grape-inputs. What explains their use of hierarchy governance, given that both asset specificity and measurement problems appear to be relatively low?