Acta Sanctorum Junii : ex latinis & graecis aliarumque gentium antiquis monumentis servata primigenia Scriptorum phrasi /

Mode of access: Internet.

Acta Sanctorum Junii : ex latinis & graecis aliarumque gentium antiquis monumentis servata primigenia Scriptorum phrasi /

Mode of access: Internet.

Actitudes hacia la variedad caló y sus hablantes : Un estudio sociolingüístico de las opiniones de adolescentes andaluces

Caló is a language/variety spoken by the Spanish Calé (i.e. the Roma). The variety belongs to a group oflanguages referred to as “Para-Romani”, characterized by Romani vocabulary, but largely non-Romani morphology, phonology and syntax, in the case of Caló deriving from Spanish. Much research has been carried out regarding the vocabulary and the grammar of this variety.The conclusions drawn in those studies indicate that Caló is on its way to extinction. However, thereis an expressed interest in reintroducing the variety, in a form called “Romanó-Caló”. Language attitudes play a decisive role for the destiny of endangered languages. In order for arevitalization project to be successful, the attitudes towards the variety being reintroduced have to bepositive. The aim of this study is to measure the attitudes that both Calé and non-Calé have towards Calóand Caló speakers, a type of study never carried out in the past. The methods applied are both direct andindirect. In part one, 231 informants listened to different recordings of voices acting as either a “Spanishspeaking person” or a “Caló speaking person”, a technique referred to as ‘matched guise’. Firstly,the informants were asked to write down their first three impressions of the speakers. Secondly, nineshort questions related to the voices were asked, to which the subjects expressed their answers on attitudescales. They were also asked to match the voices with photos of people. Furthermore, theinformants have answered questions regarding what variety is spoken at home, as well as if he or she hasany knowledge of, or contact with, any language/variety, apart from Spanish. 182 informants continuedwith part two of the questionnaire, which consisted of 20 items – positive and negative statementstowards Caló and Caló speakers. The informants have rated their agreement or disagreement to thesestatements on a Likert scale. Another exercise measured the willingness of the informants to use Calówords for naming various objects. In addition, the subjects were tested on their knowledge of some Calówords, as well as asked whether they thought it was “useful” to know how to speak Caló. Variousstatistical methods have been used in order to establish whether or not the results are statisticallysignificant. The results of the analysis indicate that the attitudes differ towards Caló and Calóspeakers, depending on the informant’s (a) ethnicity (b) contact with Caló as well as with Calóspeakers, and (c) gender. It is those who – in their own opinion – belong to the ethnic group Calé, as wellas those who claim that they have some contact with the variety and its speakers, who show positiveattitudes in both parts of the study. The women also show more positive attitudes than the men. It is alsopossible to note positive attitudes towards the variety and its speakers among the subjects with a highlevel of knowledge of Caló words, as well as among those with the highest willingness to use Caló. These observations suggest that a revitalization project of the variety Caló has a clear chance ofbeing successful.

Pequín, London, Roma: un viatge lingüístic a través de la història de tres llengües: gramàtica comparada entre el xinès, l'anglès i el llatí

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures més influents al llarg de la història d’Àsia i Europa, prenent com a element bàsic les seves llengües: el xinès, l’anglès i el llatí. Ara bé, la comparació lingüística entre elles només té veritable interès si es cerca allò comú sobretot semàntica i sintàcticament, posat que d'entrada, visual i fonèticament, qualsevol profà pot observar-ne prou diferències. Aquestes característiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aquí és, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser humà. Els continguts s'estructuren mitjançant l'ús d'un mètode inductiu com a regla d’anàlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducció teòrica de lingüística, absolutament necessària per a un estudi comparatiu de gramàtica. Una vegada conclòs el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen són comuns i el canvi, quan es dóna, afecta la forma i està relacionat amb les regles de la lògica: aquests casos, doncs, no fan sinó confirmar la tesi, ja que esperar una equivalència total seria no només ingenu, sinó gens natural ni realista. L'anhel del traductor és arribar a expressar, precisament, aquest univers.

Territori, ciutat, port: el comerç entre Roma i Hispania septentrional a partir de les àmfores i els marbres

El projecte s’ha enfocat a l’anàlisi de les relacions comercials entre Roma (Portus) i Hispania a través de l’estudi de la distribució dels marbres (material arquitectònic) i de les àmfores (exportació d’aliments) entre aquestes ciutats portuàries principals (principalment Tarraco i Hispalis) i per tal de conèixer els mecanismes comercials, les rutes i l’escala de l’intercanvi. A més d’altres ports tarraconenses (Emporiae, Iluro, Barcino ) i el seu territori, també s’han incorporat altres territoris, que bé eren receptors de produccions amfòriques hispanes (Limes germànic ) o bé exportadors de materials lapidis (Carrara, Itàlia). A nivell metodològic, s’ha buscat la innovació en aspectes com la quantificació, l’aplicació de SIG i de treball en xarxa (laboratoris virtuals ). Això ens ha permès posar en pràctica estàndards i metodologies orientades a aprofundir en l’estudi dels intercanvis comercials antics que s’han establert en el marc del projecte Portus Project, liderat per la British School at Rome, i acceptades per d’altres centres de recerca europeus. Per identificar l’origen d’aquests objectes (marbres i àmfores), aspecte bàsic d’aquesta recerca, hem partit dels estudis petrològic i mineralògics. En el cas de la Península Ibèrica, hem obtingut mostres de referència de les pedreres i centres de producció ceràmica (forns) del hinterland de Tarraco. D’altra banda, s’ha fet especial atenció a com es quantifiquen les evidències en el lloc de trobada (sigui a prop del centre de producció o destí ) a partir de l’anàlisi exhaustiva de la presència d’aquestes produccions locals en d’altres jaciments que ha permès fer estudis de distribució i comerç per tot l’imperi amb l’aplicació de SIG i mapes de distribució quantificats. Tot això ha permès conèixer l’origen de la producció, el destí i les quantitats consumides – de manera que es pugui fer una comparativa a qualsevol port o jaciment romà.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

Vespignani, Giorgio, Iппoδρoμoς. Il circo di Costantinopoli nuova Roma dalla realtà alla storiografia, Fondazione Centro Italiano di Studi sull"Alto Medioevo, Spoleto, 2010, 303 páginas. ISBN: 978 88-7988-197-5

"El Circo Máximo es su templo, su hogar, su asamblea y la esperanza de todos sus deseos" (AmmiAnvs mArc., Res gest., XXVIII, 4, 29: eisque templum et habitaculum et contio et cupitorum spes omnis Circus est maximus). De este modo describió el historiador Amiano Marcelino, hacia el 382/397, la pasión que la plebe de Roma sentía hacia los espectáculos, especialmente hacia los ludi circenses. Se trata de una afición que se fue incrementando a lo largo de toda la historia del Imperio Romano, hasta el extremo que a mediados del siglo iv, según el calendario de Filócalo (CIL, I2, 1, p. 256-278), se alcanzaron los 177 días de juegos anuales. Y evidentemente tal apasionamiento no fue exclusivo de la ciudad de Roma, sino que se vivió de un modo común en todo el Imperio, sobre todo en las ciudades más grandes, entre las que destacó de una manera especial la capital de Oriente, Constantinopla, la nueva Roma fundada por Constantino I.

Supersticions i espectacles a l'antiga Roma

La passió que els espectacles del circ, del teatre i de l"amfiteatre van despertar entre els habitants de l"antiga Roma és ben coneguda, i no respon només a un tòpic dels nostres dies. Les al·lusions que trobem en les fonts escrites són molt abundants. Igualment, són molt nombroses les manifestacions artístiques que tenen per subjecte un tema relacionat amb el món lúdic.Aquesta passió va afectar tothom, fins i tot els cristians, als quals no els era lícit acudir a exhibicions d"aquesta mena

La participació de les províncies a la Unió Europea. Estudi comparat dels casos de Barcelona, Estocolm, Hannover, Lódz i Roma

L’actual context de crisi econòmica en què es troben molts dels països europeus sembla haver accelerat el debat territorial. Per una banda, alguns governs dels Estats membres han proposat unes reformes en la direcció de racionalitzar (i/o suprimir) els nombrosos nivells de govern que existeixen al llarg de la geografia europea. Per l’altra, la Unió Europea (UE) segueix apostant per una major participació dels ens territorials en les diferents fases del procés de presa de decisions comunitari. El present treball tracta de descriure i observar el paper dels governs locals intermedis en el procés de presa de decisions europeu amb l’objectiu de d’analitzar l’impacte del procés d’integració europea sobre el context territorial. La pregunta de recerca s'ha centrat en entendre com i de quina manera els ens locals intermedis poden participar e influir a la presa de decisions europea. La metodologia de l’estudi es basa en una anàlisi comparativa que inclou cinc autoritats locals intermèdies de cinc Estats membres: la Diputació de Barcelona (Espanya), el Landkreis d’Hannover (Alemanya), el powiat de Łódź (Polònia), la provincia de Roma (Itàlia) i el lan d’Estocolm (Suècia).

La Corte de Roma y el Emperador Maximiliano; relaciones de la Corte de Roma con el Gobierno Mexicano, acompañadas de dos cartas del Emperador Maximiliano y de la Emperatriz Carlota

UANL

Representación que varios extrangeros, súbditos de las naciones amigas, elevan a S.M. el Emperador de México Maximiliano I; pidiéndole: que al resolver las cuestiones relativas á las leyes de redenciones de bienes que pertenecieron corporaciones eclesiásticas declare, que aquellas no fueron estensivas a los mencionados súbditos, o que estos serán indemnizados competentemente.

UANL

El mon clàssic : Grecia i Roma. 'El mundo clásico : Grecia y Roma'.

Crédito común en el cual, desde una perspectiva globalizadora, se priorizan las dimensiones socio-económicas, políticas y culturales, se ofrecen materiales didácticos secuenciados temporalmente para la enseñanza de los bloques temáticos de Grecia y Roma dentro de la materia de Historia de la cultura.

Aproximación a la Roma clásica I.

Reflexión sobre dónde, cómo y en qué circunstancias vivían los romanos, desde un punto de vista filológico.