Camps de fusta (Mediterr??nia). 'Campos de madera (Mediterr??neo)'

El v??deo explica las especies de madera que existen en el ecosistema del mar mediterr??neo. La diferencia entre una plantaci??n de madera y la reforestaci??n. El proceso de plantaci??n y recolecci??n de las plantaciones m??s comunes en el ??rea mediterranea: con??feras.El uso industrial de las plantaciones de madera, la pasta de papel,etc..

Els camps de aprenentatge de les Illes Balears. 'Los campos de aprendizaje de las Islas Baleares'.

Iniciativa de la Dirección Provincial de las Islas Baleares sobre educación ambiental que actualmente constituye un servicio del sistema educativo balear que ofrece a los centros educativos no universitarios la posiblidad de realizar visitas y estancias en un medio singular para trabajar objetivos y contenidos de educación ambiental y otros temas transversales en un entorno específico; este proyecto apareció con la intención de ofrecer un instrumento de renovación pedagógica que posibilitara abrir las aulas al medio ambiente y a la cultura propia de cada lugar, que resulte una experiencia pedagógica integrada en el entorno y globalizadora capaz de comprender el medio en su totalidad (natural, social, cultural, etc) y subrayar la interdependencia del conocimiento científico e histórico. Constituye una red de campos de aprendizaje que ofertan a los centros educativos de Baleares diversas actividades relacionadas con la agricultura, formas de vida tradicionales, ganadería, arquitectura, ecosistemas, historia, geografía, etc.

Desenvolupament d'un sistema de previsió de risc d'infecció per Stemphylium vesicarium. Avaluació, validació i implementació en parcel·les experimentals en camps comercials de perera

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadència fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadència d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadències setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadència és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadència fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.

La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939

El desplaçament forçós de les persones no combatents ha estat un tret intrínsec al llarg dels conflictes que han sacsejat la història de la humanitat. La forma més comuna en què s'ha manifestat ha estat la de les deportacions i la de les evacuacions de les zones de guerra. Les primeres ja les podem constatar en nombrosos episodis bíblics o durant la construcció del vell imperi romà. Tanmateix, ha estat a la nostra època quan les deportacions han tingut un abast més dissortat. D'una banda l'anomenada "neteja ètnica" ha implicat, com a primer pas abans de l'extermini d'una comunitat, el seu trasllat a guetos i el posterior desplaçament als camps de concentració. Tals foren els casos de les minories jueva i gitana sota el terror nazi. D'altra banda, hem pogut veure la deportació de col·lectius socials com a càstig per mantenir una determinada actitud davant el poder; el paradigma més tràgic ha estat la dels kulaks de l'antiga Unió Soviètica durant la dictadura estalinista. Finalment, en aquests moments, estem assistint als Balcans a l'enquistament d'un conflicte una de les causes del qual fou la pretensió de crear espais ètnics "purs", per a la qual cosa s'ha obligat la comunitat minoritària a fugir a un altre territori amb la pressió de les armes. La guerra civil de 1936-1939 és el primer conflicte europeu en què apareix la necessitat de traslladar un gran nombre de persones davant del perill que representen els combats. El fet de produir-se en una guerra civil en ple segle XX li dóna una dimensió pròpia, i també que els governs hagin de dissenyar i aplicar unes polítiques d'assistència, de les quals, tal com ja s'ha dit, no existien precedents.

Les ceràmiques de producció ibèrica de Sant Julià de Ramis: el poblat i els camps de sitges

The paper analyzes the Iberian ceramics from Sant Julià de Ramis (Girona). The scope of research includes the village itself and other archaeological sites as areas of the Bosc del Congosts silos and Escalers. The research draws several archaeological material dug up in the Iberian site and made in the fields of silos.

The Cultural Construction of the Maine Sporting Camps

Maine sporting camps were a cultural and social phenomenon of the urban upper and middle class. They originated in Maine in the late 1870s and early 1880s and reached their zenith around the turn of the century with over 160 in operation in eight of the sixteen counties in Maine in 1906. The period from 1880 until World War I can be considered the 'golden era' of the Maine sporting camps. After the war, with technological advancements such as the outboard motor, the proliferation of the automobile, and the introduction of a road system into rural Maine, the camps underwent significant change that warrants an entirely different cultural analysis. A number of elements came together to produce a cultural atmosphere permissive of sporting camp creation in Maine. These include changing national views upon nature, health, sport and the leisure time in which to pursue them. In the late nineteenth century, with the rise of large industrially based cities, overcrowding fostered crime and disease. An upper and middle class emerged that desired escape and separation from the lower classes. Maine was chosen for such an escape because it offered, through sporting camps, a chance to "get back to nature," by pursuing the healthful activities of hunting and fishing. At the same time these urban sportsmen and sportswomen distinguished themselves on the social Hierarchical scale from the rural inhabitants. What happened in rural Maine during the period between 1880 and World War I was the introduction of a new cultural order on the landscape. Coming primarily from urban centers on the East Coast of the United States were men, women and children who looked to Maine for vacations. These vacations were designed to put them in touch with nature by pursuing healthful activities, especially those of fishing and hunting. Coming from an environment that emphasized social standing, they ensured that these trips would perpetuate this hierarchy. They experienced nature through the Maine sporting camps, which provided them with the services and skills necessary to experience it while enjoying a degree of luxury that they were accustomed to in the urban world. The Maine sporting camps were a cultural manifestation of the urban upper and middle class, the groups that the camps were established to serve. Despite this the camps did not represent a structural duplication of urban society. Instead, the camps represented a cultural construction that was produced by interaction between members of two different conceptual and physical worlds, the blending of which, on a social level, was determined by urban mentality and rural knowledge. In the production of a cultural world meaningful to the clients, the rural world of the Maine woods was altered to meet their needs. It was not a one-sided process, however, as the clients were forced to acknowledge the importance of the rural inhabitants on the basis of their value to the clients.

Mujeres refugiadas y desplazadas en América Latina y el Caribe = Refugee and displaced women in Latin America and the Caribbean

Incluye Bibliografía

Cartographic characterization of the littoral camps of dunes

This work ls based on a atudy about tbe Dunes Camp of Maspalomas (fígure 1), in Gran Canaria Island (Spaln). Their sedimentary processes are detached and represented separately in order to delimit the diferent sedimentary and eolian sub-unit to get an "spectral" analysls. The developed analytic serie permit us to construct a sequence of thematic maps Later, the cartographlc puzzle is integrated, once the pbyslcal varieties of tbe sedimentary dynamycs that intervene in lbe terrltory 1s well konwn and clearly understood. Tbe cartography of integration or the general vision about the processes of both transport and sedimentary deposits contains yet enough information, inside a physical perspective ( based on the dune biotope ), to decide in relatlon to the arrangement, planning and management of the territory.