2(3H)-Furanones and related substrates: Synthetic strategies and selectivity profile in their reactivity

The synthesis and reactions of simple derivatives of 2(3H)- and 3(2H)furanones have attracted considerable attention in recent years, primarily in connection with development of routes to antitumor agents that contain this ring as central structural unit. They also serve as useful synthetic building blocks for lactones and furans and are the precursors of a wide variety of biologically important heterocyclic systems. Although a number of syntheses of furanones were known they were in many cases limited to specific substitution pattems. The development of altemative strategies for the preparation of these heterocycles is therefore of considerable importance or continues to be a challenge.We propose to develop new and general approaches to the synthesis of furanone ring systems from simple and readily available starting materials since we were interested in examining their rich photochemistry. The photochemical reactivity of Beta,gama-unsaturated lactams and lactones is a subject of current interest. Some of the prominent photoreaction pathways of unsaturated lactones include decarbonylation, solvent addition to double bonds, decarboxylation, migration of aryl substituents and dimerisation. lt was reported earlier that the critical requirement for clean photochemical cleavage of the acyl-oxygen bond is the presence ofa double bond adjacent to the ether oxygen and 2(3H)-furanones possessing this structural requirement undergo facile decarbonylation. But related phenanthrofuranones are isolated as photostable end products upon irradiation. Hence we propose to synthesis a few phenanthro-2(3H)-furanones to study the effect of a radical stabilising group at 3-position of furanone ring on photolysis. To explore the tripletmediated transformations of 2(3H)-furanones in polar and nonpolar solvents a few 3,3-bis(4-chlorophenyl)-5-aryl-3H-furan-2-ones and 3,3-di(p-tolyl)-5-aryl- 3H-furan-2-ones were synthesised from the corresponding dibenzoylstyrene precursors by neat thermolysis. Our aim was to study the nature of intermediates involved in these transformations.We also explored the possibility of developing a new and general approach to the synthesis of 3(2H)-furanones from simple and readily available starting materials since such general procedures are not available. The protocol developed by us employs readily available phenanthrenequinone and various 4-substituted acetophenones as starting materials and provides easy access to the required 3(2H)-furanone targets. These furanone derivatives have immense potential for further investigations .We also aimed the synthesis of a few dibenzoylalkene-type systems such as acenaphthenone-2—ylidene ketones and phenanthrenone-9-ylidene ketones. These systems were expected to undergo thermal rearrangement to give furanones and spirofuranones. Also these systems can be categorised as quinonemethides which are valuable synthetic intermediates.

Propiedades psicométricas del Interpersonal Reactivity Index (IRI) en población infantil y adolescente española.

Resumen tomado de la publicación

Effects of exposure to food images on physiological reactivity and emotional responses in women with bulimia nervosa

Resumen tomado de la publicación

Relations among several nuclear and electronic density functional reactivity indexes

A set of connections among several nuclear and electronic indexes of reactivity in the framework of the conceptual Density Functional Theory by using an expansion ofthe energy functional in terms of the total number of electrons and the normal coordinates within a canonical ensemble was derived. The relations obtained provided explicit links between important quantities related to the chemical reactivity of a system. This paper particularly demonstrates that the derivative of the electronic energy with respect to the external potential of a system in its equilibrium geometry was equal to the negative of the nuclear repulsion derivative with respect to the external potential

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Theoretical study of reactivity and dynamics of hybride-bridged diruthenium complexes and silylium

Esta tesis presenta un estudio computacional de los sistemas con hidruros puente. En la primera parte se estudia la química de complejos de dirutenio con cuatro hidruros puente. Esto incluye las siguientes reacciones: el intercambio del hidruro con hidrógeno molecular; la activación del enlace C-H del etileno para formar el complejo de bis(vinilo)-etileno; el acoplamiento C-C entre el etileno coordinado y dos ligandos vinilo para producir el complejo rutenaciclopentadieno. Al final de esta parte, se discuten a detalle los mecanismos de estas reacciones. Además, se demostró la importancia de la flexibilidad de los ligandos hidruro y la cooperación entre los dos centros metálicos. En la segunda parte, se estudió el comportamiento fluxional de dos complejos μ-silileno y de un catión sililio. Con esto, se estableció la ruta más favorable en donde se realiza el intercambio de los ligandos hidruro y de los grupos metilo en los complejos μ-silileno. Finalmente, se encontró que hay dos posibles rutas relativas al cambio en la posición del puente Si-H-Si en el cation sililio poliagóstico, asociadas con la rotación interna de los grupos sililo.

Development, implementation and application of electronic structural descriptors to the analysis of the chemical bonding, aromaticity and chemical reactivity

En la literatura sobre mecànica quàntica és freqüent trobar descriptors basats en la densitat de parells o la densitat electrònica, amb un èxit divers segons les aplicacions que atenyin. Per tal de que tingui sentit químic un descriptor ha de donar la definició d'un àtom en una molècula, o ésser capaç d'identificar regions de l'espai molecular associades amb algun concepte químic (com pot ser un parell solitari o zona d'enllaç, entre d'altres). En aquesta línia, s'han proposat diversos esquemes de partició: la teoria d'àtoms en molècules (AIM), la funció de localització electrònica (ELF), les cel·les de Voroni, els àtoms de Hirshfeld, els àtoms difusos, etc. L'objectiu d'aquesta tesi és explorar descriptors de la densitat basats en particions de l'espai molecular del tipus AIM, ELF o àtoms difusos, analitzar els descriptors existents amb diferents nivells de teoria, proposar nous descriptors d'aromaticitat, així com estudiar l'habilitat de totes aquestes eines per discernir entre diferents mecanismes de reacció.

Theoretical studies of the exohedral reactivity of fullerene compounds

Des del descobriment del buckminster ful.lerè el 1985, s'ha despertat un interés enorme per entendre la reactivitat química així com les propietats d'aquests compostos. La funcionalització exoèdrica del ful.lerè més abundant, el C60, està força ben establerta. Tanmateix, la investigació en aquest camp encara continua oberta ja que s'han sintetitzat una gran varietat de derivats molt prometedors donades les seves futures aplicacions. La tesi comprèn quinze capítols que contenen set publicacions relacionades. Els primers dos estudis es basen en la reacció Diels-Alder sobre els anomenats metal.loful.lerens endoèdrics TNT X3N@C78, X= Sc, Y. Aquest projecte de investigació està motivat pel desconeixament existent sobre les possibles conseqüències de l'encapsulació del grup X3N. El tercer estudi descriu minuciosament els canvis detectats en la funcionalització exoèdrica un cop s'ha produït l'encapsulació dels diferents gasos nobles. En aquesta tesi s'estudia en detall l'ús de l'aproximació ONIOM per a estudiar reaccions de cicloaddició en compostos ful.lerènics. Els resultats d'aquest projecte són d'alt interès per a la realització dels estudis posteriors sobre la reacció de Diels-Alder i la 1,3-dipolar en ful.lerens i derivats. Finalment, l'última part d'aquesta tesi es basa en les propietats antioxidants de determinats ful.lerens. A l'últim treball inclòs en aquesta tesi s'estudia en detall el mecanismo de reacció per a la eliminació del ió superòxid en presència de ful.lerens.

Utilizing chromophoric dissolved organic matter measurements to derive export and reactivity of dissolved organic carbon exported to the Arctic Ocean: A case study of the Yukon River, Alaska

The quality and quantity of dissolved organic matter (DOM) exported by Arctic rivers is known to vary with hydrology and this exported material plays a fundamental role in the biogeochemical cycling of carbon at high latitudes. We highlight the potential of optical measurements to examine DOM quality across the hydrograph in Arctic rivers. Furthermore, we establish chromophoric DOM (CDOM) relationships to dissolved organic carbon (DOC) and lignin phenols in the Yukon River and model DOC and lignin loads from CDOM measurements, the former in excellent agreement with long-term DOC monitoring data. Intensive sampling across the historically under-sampled spring flush period highlights the importance of this time for total export of DOC and particularly lignin. Calculated riverine DOC loads to the Arctic Ocean show an increase from previous estimates, especially when new higher discharge data are incorporated. Increased DOC loads indicate decreased residence times for terrigenous DOM in the Arctic Ocean with important implications for the reactivity and export of this material to the Atlantic Ocean.

Cleavage and serum reactivity of the severe acute respiratory syndrome coronavirus spike protein

Severe acute respiratory syndrome (SARS) coronavirus (SCoV) spike (S) protein is the major surface antigen of the virus and is responsible for receptor binding and the generation of neutralizing antibody. To investigate SCoV S protein, full-length and individual domains of S protein were expressed on the surface of insect cells and were characterized for cleavability and reactivity with serum samples obtained from patients during the convalescent phase of SARS. S protein could be cleaved by exogenous trypsin but not by coexpressed furin, suggesting that the protein is not normally processed during infection. Reactivity was evident by both flow cytometry and Western blot assays, but the pattern of reactivity varied according to assay and sequence of the antigen. The antibody response to SCoV S protein involves antibodies to both linear and conformational epitopes, with linear epitopes associated with the carboxyl domain and conformational epitopes associated with the amino terminal domain. Recombinant SCoV S protein appears to be a suitable antigen for the development of an efficient and sensitive diagnostic test for SARS, but our data suggest that assay format and choice of S antigen are important considerations.

A comparison of the reactivity of germylene and dimethylgermylene with some methylgermanes. Direct kinetic and quantum chemical studies

Time-resolved studies of germylene, GeH2, and dimethygermylene, GeMe2, generated by the 193 nm laser flash photolysis of appropriate precursor molecules have been carried out to try to obtain rate coefficients for their bimolecular reactions with dimethylgermane, Me2GeH2, in the gas-phase. GeH2 + Me2GeH2 was studied over the pressure range 1-100 Torr with SF6 as bath gas and at five temperatures in the range 296-553 K. Only slight pressure dependences were found (at 386, 447 and 553 K). RRKM modelling was carried out to fit these pressure dependences. The high pressure rate coefficients gave the Arrhenius parameters: log(A/cm(3) molecule(-1)s(-1)) = -10.99 +/- 0.07 and E-a = -(7.35 +/- 0.48) kJ mol(-1). No reaction could be found between GeMe2 + Me2GeH2 at any temperature up to 549 K, and upper limits of ca. 10(-14) cm(3) molecule(-1)s(-1) were set for the rate coefficients. A rate coefficient of (1.33 +/- 0.04) x 10(-11)cm(3) molecule(-1)s(-1) was also obtained for GeH2 + MeGeH3 at 296 K. No reaction was found between GeMe2 and MeGeH3. Rate coefficient comparisons showed, inter alia, that in the substrate germane Me-for-H substitution increased the magnitudes of rate coefficients significantly, while in the germylene Me-for-H substitution decreased the magnitudes of rate coefficients by at least four orders of magnitude. Quantum chemical calculations (G2(MP2,SVP)// B3LYP level) supported these findings and showed that the lack of reactivity of GeMe2 is caused by a positive energy barrier for rearrangement of the initially formed complexes. Full details of the structures of intermediate complexes and the discussion of their stabilities are given in the paper.