Estudi sobre la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) a l’àrea urbana de Girona

La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials. La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols). L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió

Formas de exclusión al derecho de propiedad de la población campesina indígena en Argentina: una aproximación al pensamiento de Michael Foucault

En septiembre del año 2010, el Movimiento Nacional Campesino Indígena celebraba su Primer Congreso. Bajo el lema “Somos tierra para alimentar a los pueblos” compartieron y debatieron durante tres días. De este modo, reafirmaron su lucha por la Reforma Agraria Integral y la Soberanía Alimentaria. Se manifestaron por las calles de Buenos Aires para hacer visible “el otro campo”: el de los marginados, ocultados, los pobres, los excluidos del imaginario social, nacional, y también del acceso a los bienes necesarios para el desarrollo una vida digna

Efecte de la formiga argentina en la pol·linització de diverses espècies mediterrànies

Les inflorescències on és present la formiga argentina reben menys visitants, a les zones envaïdes, a més, desapareixen la majoria d'espècies de formigues autòctones, algunes de les quals podrien ser pol·linitzadores d'algunes espècies vegetals. Aquest efecte repel·lent i la desaparició de formigues autòctones es tradueix en una menor producció de fruits en plantes com Euphorbia characias o Euphorbia biumbellata

Efectes de la invasió de la formiga argentina, Linepithema humile (Mayr), sobre el procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió. La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina.

Estudi d'aspectes biològics de la formiga argentina (Linepithema humile, Mayr) encarat al control de la plaga en ecosistemes naturals

La present tesi intenta obtenir noves dades referents a la biologia i ecologia de la formiga argentina que poden arribar a ser cabdals per al disseny o millora de noves metodologies de control de l'expansió de la plaga en ecosistemes naturals. Així doncs, l'estudi de l'activitat de cerca d'aliment i del seu espectre dietari en ecosistemes naturals, juntament amb el de les fluctuacions estacionals de la densitat de reines en nius naturals, obre les portes a la millora de mètodes de control de la plaga mitjançant esquers tòxics d'efecte retardat i a l'aplicació de noves metodologies de control sense l'ús d'agents químics basats en l'eliminació massiva de reines. La tesi també aporta noves dades sobre la fisiologia reproductiva de l'espècie en relació a la temperatura, la qual cosa permet la integració de l'aspecte fisiològic en models de predicció del rang potencial d'establiment de la plaga en ecosistemes naturals, aspecte fins ara pràcticament oblidat en aquest tipus de models predictius.

Percepciones, valoraciones e intereses de distintos actores y organizaciones sociales de Mendoza (Gran Mendoza y Malargüe), Argentina, en torno a las temáticas ambientales

El proyecto aborda la problemática relacionada con las percepciones, valoraciones e intereses en torno a las temáticas ambientales de distintos actores y organizaciones sociales del Gran Mendoza y Malargüe. Se ha entrevistado a representantes de seis grupos de actores sociales. Se trabajó con muestras teóricas, se aplicó entrevistas semiestructuradas, se abordó la metodología de trabajo del análisis del discurso, con la identificación de los principales topoï. Los grupos han respondido sobre conceptos de ambiente, preocupación por él y sus problemáticas, propuestas de mejora, identificación de los responsables de la Educación Ambiental, influencia de la información en la vida laboral, participación en organizaciones de protección del medio ambiente y acceso a los programas de educación ambiental. Se analizaron distintos Programas de Educación Ambiental presentes en Internet, de manera de visualizar componentes comunes y no comunes que en general expresan las propuestas. Los resultados obtenidos manifiestan las distintas percepciones de los grupos sociales en torno al ambiente, el posicionamiento epistemológico, los modos y medios de acceso a la información.

Mujeres, esfera pública y populismo en Brasil, Argentina y Ecuador, 1870-1960 (Estudios)

Este trabajo se enfoca en las luchas de las mujeres para convertirse en actores políticos en tres países latinoamericanos: Brasil, Argentina y Ecuador. Analiza la educación de las mujeres como un factor decisivo para obtener el derecho al voto e ingresar a la arena pública mediante la publicación de periódicos. Se estudia la manera como las mujeres crearon sus propias organizaciones políticas,muchas de las cuales fueron respaldadas por liberales, conservadores e incluso socialistas. A pesar de que la lucha para conquistar el voto femenino fue una combinación entre las organizaciones de derechos femeninos, el diálogo interamericano y el apoyo de figuras públicas masculinas, fueron los líderes populistas quienes aprobaron el derecho al voto femenino. Ellos usaron este derecho para atraer el voto femenino en sus reelecciones presidenciales.

La protección del patrimonio cultural en cinco elogiosas piezas jurisprudenciales de Argentina (Tema Central)

The aim is to discuss the main legal criteria developed in Argentina in regard to cultural and architectural heritage protection through the analysis of five court decisions and their main protection techniques. The goal is to raise awareness about the critical role of civil society in the protection and promotion of heritage and cultural values. The attempt is to highlight the importance of judge’s active role as a major figure in the field.

Distribution of mosquitoes in the South East of Argentina and first report on the analysis based on 18S rDNA and COI sequences

Although Mar del Plata is the most important city on the Atlantic coast of Argentina, mosquitoes inhabiting such area are almost uncharacterized. To increase our knowledge in their distribution, we sampled specimens of natural populations. After the morphological identification based on taxonomic keys, sequences of DNA from small ribosomal subunit (18S rDNA) and cytochrome c oxidase I (COI) genes were obtained from native species and the phylogenetic analysis of these sequences were done. Fourteen species from the genera Uranotaenia, Culex, Ochlerotatus and Psorophora were found and identified. Our 18S rDNA and COI-based analysis indicates the relationships among groups at the supra-species level in concordance with mosquito taxonomy. The introduction and spread of vectors and diseases carried by them are not known in Mar del Plata, but some of the species found in this study were reported as pathogen vectors.

Four novel mononuclear and polynuclear Cu(I) thiosaccharinates with triphenylphosphane and bis(diphenylposphino)methane. Synthesis and structural study of Cu(4)(tsac)(4)(PPh(3))(3), Cu(tsac)(PPh(3))(2), Cu(4)(tsac)(4)(dppm)(2), and Cu(2)(tsac)(2)(dppm)(2)

Four new ternary complexes of copper(I) with thiosaccharin and phosphanes were prepared. The reaction of [Cu(4)(tsac)(4)(CH(3)CN)(2)] (1) (tsac: thiosaccharinate anion) with PPh(3) in molar ratios Cu(I)/PPh(3) 1:075 and 1:2 gave the complexes [Cu(4)(tsac)(4)(PPh(3))(3)] center dot CH(3)CN (2) and Cu(tsac)(PPh(3))(2) (3), respectively. The reaction of 1 with Ph(2)PCH(2)PPh(2) (dppm) in molar ratios Cu(I)/dppm 2:1 and 1:1 gave the complexes [Cu(4) (tsac)(4)(dppm)(2)] center dot 2CH(2)Cl(2) (4) and [Cu(2)(tsac)(2)(dppm)(2)] center dot CH(2)Cl(2) (5), respectively. All the compounds have been characterized by spectroscopic and X-ray crystallographic methods. Complex 2 presents a tetra-nuclear arrangement with three metal centers in distorted tetrahedral S(2)NP environments, the fourth one with the Cu(I) ion in a distorted trigonal S(2)N coordination sphere, and the tsac anions acting as six electron donor ligands in mu(3)-S(2)N coordination forms. Complex 3 shows mononuclear molecular units with copper(I) in a distorted trigonal planar coordination sphere, built with the exocyclic S atom of a mono-coordinated thiosaccharinate anion and two P-atoms of triphenylphosphane molecules. With dppm as secondary ligand the structures of the complexes depends strongly on the stoicheometry of the preparation reaction. Complex 4 has a centrosymmetric structure. Two triply bridged Cu(2)(tsac)(2)(dppm) units are joined together by the exocyclic S-atoms of two tsac anions acting effectively as bridging tridentate ligands. Complex 5 is conformed by asymmetric dinuclear moieties where the two dppm and one tsac ligands bridge two Cu(I) atoms and the second tsac anion binds one of the metal centers through its exocyclic S-atom. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Tectonothermal evolution and exhumation history of the Paleozoic Proto-Andean Gondwana margin crust: The Famatinian Belt in NW Argentina

We studied the P-T-t evolution of a mid-crustal igneous-metamorphic segment of the Famatinian Belt in the eastern sector of the Sierra de Velasco during its exhumation to the upper crust. Thermobarometric and geochronological methods combined with field observations permit us to distinguish three tectonic levels. The deepest Level I is represented by metasedimentary xenoliths and characterized by prograde isobaric heating at 20-25 km depth. Early/Middle Ordovician granites that contain xenoliths of Level I intruded in the shallower Level II. The latter is characterized by migmatization coeval with granitic intrusions and a retrograde isobaric cooling P-T path at 14-18 km depth. Level II was exhumed to the shallowest supracrustal Level III, where it was intruded by cordierite-bearing granites during the Middle/Late Ordovician and its host-rock was locally affected by high temperature-low pressure HT/LP metamorphism at 8-10 km depth. Level III was eventually intruded by Early Carboniferous granites after long-term slow exhumation to 6-7 km depth. Early/Middle Ordovician exhumation of Level II to Level III (Exhumation Period I,0.25-0.78 mm/yr) was faster than exhumation of Level III from the Middle/Late Ordovician to the Lower Carboniferous (Exhumation Period II, 0.01-0.09 mm/yr). Slow exhumation rates and the lack of regional evidence of tectonic exhumation suggest that erosion was the main exhumation mechanism of the Famatinian Belt. Widespread slow exhumation associated with crustal thickening under a HT regime suggests that the Famatinian Belt represents the middle crust of an ancient Altiplano-Puna-like orogen. This thermally weakened over-thickened Famatinian crust was slowly exhumed mainly by erosion during similar to 180 Myr. (C) 2010 International Association for Gondwana Research. Published by Elsevier B.V. All rights reserved.

Post-collisional lamprophyric event in Sierra Norte, Cordoba, Argentina: Mineralogical, geochemical and isotopic characteristics

Over 20 lamprophyre dykes, varying in width between a few centimeters and several meters, have been identified in central Sierra Norte - Eastern Pampean Ranges, Cordoba, Argentina. Their mineralogy and chemistry indicate that they are part of the calc-alkaline lamprophyres clan (CAL). They contain phenocrysts of magnesiohomblende +/- augite set in a groundmass of magnesiohornblende, calcic-plagioclase, alkali feldspar, and opaque minerals, which designate them as spessartite-type lamprophyres. Alteration products include chlorite, calcite and iron oxides after malfic phenocrysts, though some are partially replaced by actinolite. Feldspars are replaced by carbonate and clay minerals. The dykes are relatively primitive, and show restricted major element variation (SiO(2) 51.1-55.3 wt.%, Al(2)O(3) 12-16.6 wt.%, total alkalies 1.5-4.7 wt.%), high Mg# (55-77), high Cr contents (27-988 ppm) and moderate to high Ni contents (60-190 ppm). Lamprophyre LILE (e.g. Rb averages 110 ppm, Sr 211-387 ppm, Ba 203-452 ppm) are high relative to HFSE (e.g., Ta 0.2-1.6 ppm, Nb 4-11 ppm, Y 17-21 ppm), and are enriched in LREE (30-70 times chondrite). They are characterized by relatively high (208)Pb/(204)Pb (38.8-39.9), (207)Pb/(204)Pb(similar to 15.7), and (206)Pb/(204)Pb (18.7-20.1), combined with low (epsilon)epsilon(Nd) (-4.69 to -1.52) and a relative moderately high ((87)Sr/(86)Sr)(i) of 0.7055-0.7074. The Rb-Sr whole rock isochron indicates an Early Ordovician age of 485 +/- 25 Ma. The calculated T(DM) (1.7 Ga) suggests that these rocks appear to have originated from a reservoir that was created during a mantle metasomatism event related to the Pampean orogeny. The Sierra Norte lamprophyres show affinities with a subduction-related magma in an active continental margin. Their geochemical and isotopic features suggest a multicomponent source, composed of enriched mantle material variably contaminated by crustal components. The lamprophyric suite emplacement occurred at the dawning stage of the Pampean orogeny, in a regional post-collisional extensional setting developed in the Sierra Norte-Ambargasta batholith (SNAB) in Early Ordovician times. (C) 2008 Published by Elsevier Ltd.

Towards high-resolution shell midden archaeology: Experimental and ethnoarchaeology in Tierra del Fuego (Argentina)

This paper discusses the ongoing ethnoarchaeological research carried out in Yamana shell middens of Tierra del Fuego. Ethnoarchaeology is used in this research as a tool to improve the archaeological methodology by testing it against anthropological, ethnographical and ethnological sources for achieving more accurate reconstructions of past societies. The ethnographical/ethnological information also is coupled with an experimental approach devised to understand physical and social processes, such as site formation processes and resource use and management. Specifically, this experimental approach was applied to the archaeological sites Tunel VII and Lanashuaia I (Tierra del Fuego, Argentina). (C) 2011 Elsevier Ltd and INQUA. All rights reserved.

Políticas públicas de segurança do Brasil e da Argentina: uma abordagem sobre os acordos de integração policial entre as unidades federativas do Codesul e da Crecenea-Litoral

Essa dissertação objetiva identificar até que ponto o acordo firmado entre o Codesul e a Crecenea-Litoral para integração do Sistema de Segurança Pública foi executado. A obra apresenta teorias sobre a origem do Estado e da Sociedade e procura relacionar esse assunto, em linhas gerais, com as problemáticas da Segurança Pública. Aborda questões relacionadas aos direitos e garantias individuais dos cidadãos. Mostra a estrutura da organização da Segurança Pública no Brasil e na Argentina e também faz considerações sobre a integração policial entre o Codesul e a Crecenea-Litoral. A metodologia utilizada privilegiou a pesquisa de campo. O estudo concluiu que a integração do Sistema de Segurança Pública entre o Codesul e a Crecenea-Litoral se encontra em uma fase embrionária. A vivência social, a praxe operacional e administrativa nos trabalhos policiais, das duas regiões, revelam que as políticas públicas no setor de segurança pública e principalmente no que se refere a integração policial são insignificantes.