Fractures in older people - incidence, predictors and consequences

In older populations, fractures are common and the consequences of fractures may be serious both for an individual and for society. However, information is scarce about the incidence, predictors and consequences of fractures in population-based unselected cohorts including both men and women and a long follow-up. The objective of this study was to analyse the incidence and predictors of fractures as well as functional decline and excess mortality due to fractures, among 482 men and 695 women aged 65 or older in the municipality of Lieto, Finland from 1991 until 2002. In analyses, Poisson’s, Cox proportional Hazards and Cumulative Logistic regression models were used for the control of several confounding variables. During the 12-year follow-up with a total of 10 040 person-years (PY), 307 (26%) persons sustained altogether 425 fractures of which 77% were sustained by women. The total incidence of fractures was 53.4 per 1000 PY (95% confidence intervals [95% CI]: 47.9 - 59.5) in women and 24.9 per 1000 PY (95% CI: 20.4 - 30.4) in men. The incidence rates of fractures at any sites and hip fractures were associated with increasing age. No significant changes in the ageadjusted incidence rates of fractures were found in either gender during the 12-year follow-up. The predictors of fractures varied by gender. In multivariate analyses, reduced handgrip strength and body mass index (BMI) lower than 30 in women and a large number of depressive symptoms in men were independent predictors of fractures. A compression fracture in one or more thoracic or upper lumbar vertebras on chest radiography at baseline was associated with subsequent fractures in both genders. Lower body fractures independently predicted both short- (0-2 years) and long-term (up to 8 years) functional decline in mobility and activities of daily living (ADL) performance during the 8-year follow-up. Upper body fractures predicted decline in ADL performance during longterm follow-up. In the 12-year follow-up, hip fractures in men (Hazard Ratio [HR] 8.1, 95% CI: 4.4-14.9) and in women (HR 3.0, 95% CI: 1.9-4.9), and fractures at the proximal humerus in men (HR 5.4, 95% CI: 1.6-17.7) were independently associated with excess mortality. In addition, leisure time inactivity in physical exercise predicted independently both functional decline and excess mortality. Fractures are common among older people posing serious individual consequences. Further studies about the effectiveness of preventing falls and fractures as well as improving care and rehabilitation after fractures are needed.

Foot Health In Older People - Development of a preventive, evaluative instrument for nurses

Foot health is a part of overall health in every age group and its importance increases during ageing. Health care professionals are in a vital position for preventing foot health problems, and identifying and caring them in older people. Despite the rather high number of studies conducted in the field of foot health in older people, reliable and valid nurse-administered foot health assessment instruments seem to be lacking. By identifying foot health in older people, it is possible to develop nursing interventions to enhance safe, independent living at home. The purpose of this three-phase study was to develop an instrument to assess the level of foot health in older people and evaluate foot care practices from the perspective of older people themselves and nurses in home care. The ultimate goal is to prevent foot health problems by increasing the attention paid to older people’s feet and recognizing those foot health problems which need further care; thus not focus on different foot health problems. The study was conducted in different phases and contexts. In phase 1, a descriptive design with a literature review from the Medline (R) and CINAHL databases to explore foot health in older people and nurses’ role in foot health care and pre-post design intervention study in nursing home with nursing staff (n=16) and older residents (n=43) were conducted. In phase 2, a descriptive and explorative study design was employed to develop an instrument for assessing foot health in older people (N=651, n=309, response rate 47%) and explore the psychometrics of the instrument. The data were collected from sheltered housing and home care settings. Finally, in phase 3, descriptive and explorative as well as cross-sectional correlational survey designs were used to assess foot health and evaluate the foot self-care activities of older people (N=651, n=309, response rate 47%) and to describe foot care knowledge and caring activities of nurses (N=651, n=322, response rate 50%) in home care in Finland. To achieve this, the Foot Health Assessment Instrument (FHAI) developed in phase 2 was used; at the same time, this large sample also was used for the psychometric evaluation of the FHAI. The data analysis methods used in this study were content analysis, descriptive and inferential statistics including factor and multivariate analysis. Many long-term diseases can manifest in feet. Therefore, the FHAI, developed in this study consisted of items relating to skin and nail health, foot structure and foot pain. The FHAI demonstrated acceptable preliminary psychometric properties. A great deal of different foot health problems in older people were found of which edema, dry skin, thickened and discoloured toenails and hallux valgus were the most prevalent foot health problems. Moreover, many older people had difficulties in performing foot self-care. Nurses’ knowledge of foot care was insufficient and revealed a need for more information and continuing education in matters relating to foot care in older people. Instead, nurses’ foot care activities were mainly adequate, though the findings indicate the need for updating foot care activities to correspond with the evidence found in the field of foot care. Practical implications are presented for nursing practice, education and administration. In future, research should focus on developing interventions for older people and nurses to promote foot health in older people and to prevent foot health problems, as well as for further development of the FHAI.

Nursing students and older people nursing. Towards a future career

The purpose of this two-phased study is to examine the interest of nursing students in choosing a career in older people nursing. First, the scoping phase explores the different premises for choosing older people nursing as a career. Second, the evaluation phase investigates the outcomes of the developed educational intervention involving older people as promoters of choosing a career in older people nursing, factors related to these outcomes, and experiences with educational intervention. The ultimate goal is to encourage more nursing students to choose older people nursing as their career. The scoping phase applies an exploratory design and centres around a descriptive, cross-sectional survey, documentary research and a scoping literature review. The information sources for this phase include 183 nursing students, 101 newspaper articles and 66 research articles. The evaluation phase applies a quasi-experimental design and a pre-post-test design with a non-equivalent comparison group and a post-intervention survey. The information sources for this phase include 87 nursing students and 43 older people. In both phases, statistical and narrative methods are applied in the data analysis. Nursing students neutrally regarded the idea of a career in older people nursing. The most consistent factors related to the nursing students’ career plans in older people nursing were found to be nursing work experience and various educational preparations in the field. Nursing students in the intervention group (n=40) were more interested in older people nursing and had more positive attitudes towards older people than did students in the comparison group (n=36). However, in both groups, the interest that students had at the baseline was associated with the interest at the one-month follow-up. There were no significant differences between the groups in terms of the students’ knowledge levels about ageing. The nursing students and older people alike highly appreciated participating in the educational intervention. It seems possible to positively impact nursing students and their choices to pursue careers in older people nursing, at least in the short-term. The involvement of older people as promoters of this career choice provides one encouraging alternative for impacting students’ career choices, but additional research is needed.

Projecte d’ una explotació cinegètica de perdiu roja, situada al terme municipal de Navata, comarca de l’ Alt Empordà

Aquest projecte tracta de la construcció d’una explotació cinegètica de perdiu roja (Alectoris rufa), a Navata, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. L’objectiu es produir aproximadament unes 15.000 perdius per any i cicle, aus de qualitat amb un valor cinegètic alt, amb destí a ser comercialitzades per repoblacions d’ecosistemes, increments de densitats de caça a vedats de cacera, venda vedats intensius, etc. L’objectiu d’aquest projecte és la construcció d’una explotació de cicle tancat, on les necessitats seran disposar de zona de reproducció, zona d’incubació i zona de cria. Després d’estudiar diferents alternatives, l’ explotació cinegètica estarà dividida en la nau de cria i parcs de vol annexes, nau de serveis, parc de reproductors i altres

Itineraris per la natura a l'Alt Empordà. 'Itinerarios por la naturaleza en el Alt Empordà'.

Resumen basado en el del autor

Itineraris per la natura a l'Alt Empordà.'Itinerarios para la naturaleza en el Alt Empordà'.

El autor describe diversos itinerarios de interés natural ubicados en el Alt Empordà, a partir de ellos se pretende contribuir al conocimiento del medio natural de esta comarca. Los diferentes caminos han sido escogidos por su importancia geológica y biológica, están estructurados por tramos y contienen indicaciones para su acceso. Al final de cada itinerario se incluye un test de autoevaluación. El trabajo consta de un CD en formato web y en Word.

Projecte d’una indústria elaboradora d’oli d’oliva al municipi de Ventalló (Alt Empordà)

Construcció d’una indústria elaboradora d’oli d’oliva al municipi de Ventalló, amb l’objectiu de definir les característiques tècniques i econòmiques de la fàbrica, instal• lacions i equipaments necessaris per a desenvolupar l’activitat, concretament: definició de les operacions del procés productiu per l’elaboració de l’oli d’oliva, per obtenir un producte final de característiques organolèptiques que satisfacin el client; dimensionament i definició dels elements i maquinària necessàries ; i establirment del cost de la inversió de la instal• lació de la indústria, la seva viabilitat i la rendibilitat del seu funcionament

Cambios en la estructura del paisaje del Alt Empordà en el período 1957-2001

El paisaje, concebido como una unidad espacial y temporalmente pluriescalar caracterizada por unos patrones de distribución - una estructura-, unas funciones y una red de flujos de materia, energía e información (Forman y Godron, 1986), constituye un modelo apropiado para estudiar el territorio (Marull, 2002). En la presente investigación se hace un análisis de los cambios ocurridos en la estructura del mosaico paisajístico de la comarca de l´Alt Empordà entre 1957 y 2001, para ellos se divide la comarca en unidades paisajísticas basadas en criterios fisiográficos determinados a escala 1:25000. El análisis de la estructura paisajística de las diferentes unidades paisajísticas se ha realizado a través de indicadores de composición y de estructura según clases paisajísticas (cubiertas o usos del suelo), mediante el cálculo y análisis de indicadores de estructura desarrollados por la ecología del paisaje, los cuales, han permitido caracterizar y analizar las transformaciones en el tamaño, la forma y el arreglo espacial de los parches tipo que configuran el mosaico paisajístico. Para el proceso de cálculo y análisis espacial se han empleado los sistemas de información geográfica (SIGs), el programa Patch Analyst 1.2. La información cartográfica se elaboró a partir de ortofotomapas digitales y fotos aéreas generados por el ICC, así como de fuentes secundarias. Además, el trabajo incluye una aplicación teórico-metodológica a la identificación de redes ecológicas a través del uso de indicadores, así como el uso de inventarios fitosociológicos en la evaluación de hábitats borde.

Conflictes socioterriorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà)

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teòric - Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric. Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic). - Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units). Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà) - Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957. Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies. Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca).

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

Natura i cultura en l'evolució del paisatge de closes a l'Alt Empordà (1957-2007)

La tesi doctoral és un estudi de l'evolució del paisatge de les closes de l'Alt Empordà entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teòric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducció de les aportacions que fa la geografia històrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretació de fotografies aèries ampliades i l'aplicació d'índexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anàlisi de l'evolució de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realització d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conèixer com han dut a terme la gestió de les closes al llarg del període estudiat. Es combinen ambdós tipus d'informació a través de la tècnica estadística de la regressió logística multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests àmbits.