Síntesi, caracterització química i estudi de l'activitat biològica de nous complexos de Pt(II) amb lligands de tipus diaminocarboxílic i els respectius ésters i derivats peptídics

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Dinuclear complexes of M-II thiocyanate (M = Ni and Cu) containing a tridentate Schiff-base ligand: synthesis, structural diversity and magnetic properties

A dinuclear Ni-II complex, [Ni-2(L)(2)(H2O)(NCS)(2)]center dot 3H(2)O (1) in which the metal atoms are bridged by one water molecule and two mu(2)-phenolate ions, and a thiocyanato-bridged dimeric Cull complex, [Cu(L)NCS](2) (2) [L = tridentate Schiff-base ligand, N-(3-aminopropyl)salicylaldimine, derived from 1:1 condensation of salicylaldehyde and 1,3-diaminopropane], have been synthesized and characterized by IR and UV/Vis spectroscopy, cyclic voltammetry and single-crystal X-ray diffraction studies. The structure of 1 consists of dinuclear units with crystallographic C-2 symmetry in which each Ni-II atom is in a distorted octahedral environment. The Ni-O distance and the Ni-O-Ni angle, through the bridged water molecule, are 2.240(11) angstrom and 82.5(5)degrees, respectively. The structure of 2 consists of dinuclear units bridged asymmetrically by di-mu(1,3)-NCS ions; each Cull ion is in a square-pyramidal environment with tau = 0.25. Variable-temperature magnetic susceptibility studies indicate the presence of dominant ferromagnetic exchange coupling in complex 1 with J = 3.1 cm(-1), whereas complex 2 exhibits weak antiferromagnetic coupling between the Cu-II centers with J = -1.7 cm(-1). ((c) Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA, 69451 Weinheim, Germany, 2005)

Synthesis, characterization, and anion selectivity of copper(II) complexes with a tetradentate Schiff base ligand

A new mononuclear Cu(II) complex, [CuL(ClO4)(2)] (1) has been derived from symmetrical tetradentate di-Schiff base, N,N'-bis-(1-pyridin-2-yl-ethylidene)-propane-1,3-diamine (L) and characterized by X-ray crystallography. The copper atom assumes a tetragonally distorted octahedral geometry with two perchlorate oxygens coordinated very weakly in the axial positions. Reactions of I with sodium azide, ammonium thiocyanate or sodium nitrite solution yielded compounds [CuL(N-3)]ClO4 (2), [CuL(SCN)ClO4 (3) or [CuL(NO2)]-ClO4 (4), respectively, all of which have been characterized by X-ray analysis. The geometries of the penta-coordinated copper(H) in complexes 2-4 are intermediate between square pyramid and trigonal bipyramid (tbp) having the Addition parameters (tau) 0.47, 0.45 and 0.58, respectively. In complex 4, the nitrite ion is coordinated as a chelating ligand and essentially both the 0 atoms of the nitrite occupy one axial site. Complex 1 shows distinct preference for the anion in the order SCN- > N-3(-) > NO2- in forming the complexes 24 when treated with a SCN-/N-3(-)/NO2- mixture. Electrochemical electron transfer study reveals (CuCuI)-Cu-II reduction in acetonitrile solution. (c) 2006 Elsevier B.V.. All rights reserved.

Zinc(II)-pyridylthioazophenol system: synthesis, characterization and crystal structure

Reactivities of pyridylthioazophenols (1) with zinc(II) salts have been studied and the complexes isolated in pure form and characterized. Pyridylthioazophenols react with zinc( II)acetate in MeOH/EtOH at room temperature to give a series of pyridylsulfinylazophenols (2)but no zinc( II) complex. The sulfoxides (2) have been characterized by IR and NMR. One of the pyridylsulfinylazophenols (2a) has been subjected to single-crystal X-ray analysis in order to confirm details of its structure. A series of dimeric zinc( II) complexes of tetradentate NSNO pyridylthioazophenolates has been isolated through reaction of zinc nitrate in MeOH followed by in situ reaction with azide ion, which acts as a mu-(1,1) bridge. All complexes have been characterized spectroscopically. The detailed structure of one of the dinuclear zinc( II) complexes has been established by a single-crystal X-ray structure determination. In complex 3a two octahedrally coordinated zinc( II) ions are bridged by two end-on azide ions. No reactions of pyridylthioazophenols with zinc chloride in refluxing EtOH have been observed.

A diphenoxo bridged antiferromagnetically coupled dimer of copper(II) having bridging methanol

A dinuclear copper(II) complex, (mu2-MeOH)bis(mu(2)-phenoxide)dicopper complex with N-(3-aminopropyl)salicylaidimine, has been synthesised and characterised by X-ray structure determination. Variable temperature magnetic susceptibility measurement shows that it is strongly antiferromagnetically coupled. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Copper(II) complexes of tetradentate N2S2 donor sets: synthesis, crystal structure characterization and reactivity

Two mononuclear and one dinuclear copper(II) complexes, containing neutral tetradentate NSSN type ligands, of formulation [Cu-II(L-1)Cl]ClO4 (1), [Cu-II(L-2)Cl]ClO4 (2) and [Cu-2(II)(L-3)(2)Cl-2](ClO4)(2) (3) were synthesized and isolated in pure form [where L-1 = 1,2-bis(2-pyridylmethylthio)ethane, L-2 = 1,3-bis(2-pyridylmethylthio)propane and L-3 = 1,4-bis(2-pyridylmethylthio)butane]. All these green colored copper(II) complexes were characterized by physicochemical and spectroscopic methods. The dinuclear copper(II) complex 3 changed to a colorless dinuclear copper(I) species of formula [Cu-2(1)(L-3)(2)](ClO4)(2),0.5H(2)O (4) in dimethylformamide even in the presence of air at ambient temperature, while complexes I and 2 showed no change under similar conditions. The solid-state structures of complexes 1, 2 and 4 were established by X-ray crystallography. The geometry about the copper in complexes 1 and 2 is trigonal bipyramidal whereas the coordination environment about the copper(I) in dinuclear complex 4 is distorted tetrahedral. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Multimetallic ruthenium(II) complexes as electrochemiluminescent labels

Two homometallic complexes containing two and three ruthenium polypyridyl units linked by amino acid lysine (Lys) and the related dipeptide (LysLys) were synthesized and their electrochemical, spectroscopic, and electrochemiluminescence (ECL) properties were investigated. The electrochemical and photophysical data indicate that the two metal complexes largely retain the electronic properties of the reference compound for the separate ruthenium moieties in the two bridged complexes, [4-carboxypropyl-4'-methyl-2,2'-bipyridine]bis(2,2'-bipyridine)ruthenium(II) complex. The ECL studies, performed in aqueous media in the presence of tri-n-propylamine as co-reactant, show that the ECL intensity increases by 30% for the dinuclear and trinuclear complexes compared to the reference. Heterogeneous ECL immunoassay studies, performed on larger dendritic complexes containing up to eight ruthenium units, demonstrate that limitations due to the slow diffusion can easily be overcome by means of nanoparticle technology. In this case, the ECL signal is proportional to the number of ruthenium units. Multimetallic systems with several ruthenium centers may, however, undergo nonspecific bonding,to streptavidin-coated particles or to antibodies, thereby increasing the background ECL intensity and lowering the sensitivity of the immunoassay.

A very rare hydrogen-bridged hexanuclear CuII complex containing a triangular Cu3O core capped by an unusual triply coordinated perchlorate anion

An unusual hexanuclear Cu-II complex, [{[Cu(NHDEPO)](3)(mu(3)-O)(O3ClO)}(2)(mu-H)]center dot 7ClO(4)center dot 4H(2)O (1) was prepared starting from Cu(ClO4)(2)center dot 6H(2)O and the oxime-based Schiff base ligand NHDEPO (= 3-[3-(diethylamino)propylimino]butan-2-one oxime). Structural characterization of the complex reveals that it consists of two triangular Cu3O units, the copper ions being at the corners of an equilateral triangle, separated by an O center dot center dot center dot O distance of 2,447(5) angstrom, held together solely by a proton. In each triangle, the copper atoms are in square-pyramid environments. The equatorial plane consists of the bridging oxygen of the central OH-(O2-) group together with three atoms (N, N, O) of the Schiff base. All Unusual triply coordinated perchlorate ion (mu(3)-kappa O:kappa O':kappa O '') interacts in axial position with the three copper ions, Variable-temperature (2-300 K) magnetic susceptibility measurements show that complex 1 is antiferromagnetically Coupled (J = -148 cm(1-)). The EPR data at low temperature clearly indicates the presence of spin frustration phenomenon in the complex.

Synthesis and X-ray crystal structure of the copper(I) dicarboxylic acid complex [Cu(η1-bdoaH)(PPh3)3] (bdoaH2 = benzene-1,2- dioxyacetic acid)

The copper(II) complex [Cu(bdoa)(H2O)2] (bdoaH2 = benzene-1,2-dioxyacetic acid) reacts with triphenylphosphine (1:4 mol ratio) to give the colourless copper(I) complex [Cu(η1-bdoaH)(PPh3)3] (1) in good yield. The X-ray crystal structure of the complex shows the copper atom at the centre of a distorted tetrahedron, and is ligated by the phosphorus atoms of the three triphenylphosphines and one carboxylate oxygen atom of the bdoaH− ligand. Significant intermolecular hydrogen-bonding exists between the pendant carboxylate OH function of one molecule and the uncoordinated “ketonic” oxygen of a neighbouring molecule. Complex 1 is non-conducting in chloroform but ionizes readily in acetonitrile. The cyclic voltammogram of an acetonitrile solution of 1 shows a single irreversible anodic peak for the oxidation of the PPh3 ligands and the copper(I) centre, and a single irreversible cathodic peak for the reduction of the bdoaH− ion. IR and mass spectral data for 1 are given.

Copper(II) complexes of benzene-1,2-dioxyacetic acid (bdoaH2): X-ray crystal structure of [Cu2(bdoa)(phen)4]bdoa·13H2O (phen = 1,10-phenanthroline)

Copper(II) acetate reacts with benzene-1,2-dioxyacetic acid (bdoaH2) in aqueous media to give [Cu(bdoa)(H2O)2] (1). Complex 1 reacts with the N-donor ligands pyridine (py), ammonia and 1,10-phenanthroline (phen) to give [Cu(bdoa)(NH3)2]·H2O (2), [Cu(bdoa)(py)2]·H2O (3) and [Cu2(bdoa)(phen)4]bdoa·13H2O (4), respectively. The X-ray crystal structure of the dicopper(II,II) complex 4 shows each copper atom at the centre of a distorted trigonal bipyramid comprising four nitrogen atoms from two chelating phen ligands and a single oxygen atom from one of the carboxylate moieties of the bridging bdoa2− ligand. The cyclic voltammogram of 4 shows a single reversible wave for the Cu2+/Cu+ couple at E = + 115 mV (vs Ag/AgCl). Spectroscopic and magnetic data for the complexes are given.

Cloning, expression, and characterization of human cytosolic aminopeptidase P: a single manganese(II)-dependent enzyme

The mammalian bradykinin-degrading enzyme aminopeptidase P (AP-P; E. C. 3.4.11.9) is a metal-dependent enzyme and is a member of the peptidase clan MG. AP-P exists as membrane-bound and cytosolic forms, which represent distinct gene products. A partially truncated clone encoding the cytosolic form was obtained from a human pancreatic cDNA library and the 5' region containing the initiating Met was obtained by 5' rapid accumulation of cDNA ends (RACE). The open reading frame encodes a protein of 623 amino acids with a calculated molecular mass of 69,886 Da. The full-length cDNA with a C-terminal hexahistidine tag was expressed in Escherichia coli and COS-1 cells and migrated on SDS-PAGE with a molecular mass of 71 kDa. The expressed cytosolic AP-P hydrolyzed the X-Pro bond of bradykinin and substance P but did not hydrolyze Gly-Pro-hydroxyPro. Hydrolysis of bradykinin was inhibited by 1,10-phenanthroline and by the specific inhibitor of the membrane-bound form of mammalian AP-P, apstatin. Inductively coupled plasma atomic emission spectroscopy of AP-P expressed in E. coli revealed the presence of 1 mol of manganese/mol of protein and insignificant amounts of cobalt, iron, and zinc. The enzymatic activity of AP-P was promoted in the presence of Mn(II), and this activation was increased further by the addition of glutathione. The only other metal ion to cause slight activation of the enzyme was Co(II), with Ca(II), Cu(II), Mg(II), Ni(II), and Zn(II) all being inhibitory. Removal of the metal ion from the protein was achieved by treatment with 1,10-phenanthroline. The metal-free enzyme was reactivated by the addition of Mn(II) and, partially, by Fe(II). Neither Co(II) nor Zn(II) reactivated the metal-free enzyme. On the basis of these data we propose that human cytosolic AP-P is a single metal ion-dependent enzyme and that manganese is most likely the metal ion used in vivo.

Host–guest supramolecular interactions in the coordination compounds of 4,4′-azobis(pyridine) with MnX2(X = NCS–, NCNCN–, and PF6–): structural analyses and theoretical study

Three new Mn(II) coordination compounds {[Mn(NCNCN)2(azpy)]·0.5azpy}n (1), {[Mn(NCS)2(azpy)(CH3OH)2]·azpy}n (2), and [Mn(azpy)2(H2O)4][Mn(azpy)(H2O)5]·4PF6·H2O·5.5azpy (3) (where azpy = 4,4'-azobis-(pyridine)) have been synthesized by self-assembly of the primary ligands, dicyanamide, thiocyanate, and hexafluorophosphate, respectively, together with azpy as the secondary spacer. All three complexes were characterized by elemental analyses, IR spectroscopy, thermal analyses, and single crystal X-ray crystallography. The structural analyses reveal that complex 1 forms a two-dimensional (2D) grid sheet motif These sheets assemble to form a microporous framework that incorporates coordination-free azpy by host-guest pi center dot center dot center dot pi. and C-H center dot center dot center dot N hydrogen bonding interactions. Complex 2 features azpy bridged one-dimensional (ID) chains of centrosymmetric [Mn(NCS)(2)(CH3OH)(2)} units which form a 2D porous sheet via a CH3 center dot center dot center dot pi supramolecular interaction. A guest azpy molecule is incorporated within the pores by strong H-bonding interactions. Complex 3 affords a 0-D motif with two monomeric Mn(II) units in the asymmetric unit. There exist pi center dot center dot center dot pi, anion center dot center dot center dot pi, and strong hydrogen bonding interactions between the azpy, water, and the anions. Density functional theory (DFT) calculations, at the M06/6-31+G* level of theory, are used to characterize a great variety of interactions that explicitly show the importance of host-guest supramolecular interactions for the stabilization of coordination compounds and creation of the fascinating three-dimensional (3D) architecture of the title compounds.

Synthesis, characterization, crystal structure, and DNA-binding of ruthenium(II) complexes of heterocyclic nitrogen ligands resulting from a benzimidazole-based quinazoline derivative

The reaction of cis-[RuCl2(dmso)(4)] with [6-(2-pyridinyl)-5,6-dihydrobenzimidazo[1,2-c] quinazoline] (L) afforded in pure form a blue ruthenium(II) complex, [Ru(L-1)(2)] (1), where the original L changed to [2-(1H-benzoimidazol-2-yl)-phenyl]-pyridin-2-ylmethylene-amine (HL1). Treatment of RuCl3 center dot 3H(2)O with L in dry tetrahydrofuran in inert atmosphere led to a green ruthenium(II) complex, trans-[RuCl2(L-2)(2)] (2), where L was oxidized in situ to the neutral species 6-pyridin-yl-benzo[4,5]imidazo[1,2-c] quinazoline (L-2). Complex 2 was also obtained from the reaction of RuCl3 center dot 3H(2)O with L-2 in dry ethanol. Complexes 1 and 2 have been characterized by physico-chemical and spectroscopic tools, and 1 has been structurally characterized by single-crystal X-ray crystallography. The electrochemical behavior of the complexes shows the Ru(III)/Ru(II) couple at different potentials with quasi-reversible voltammograms. The interaction of these complexes with calf thymus DNA by using absorption and emission spectral studies allowed determination of the binding constant K-b and the linear Stern-Volmer quenching constant K-SV

Synthesis and spectroscopic properties of cobalt(III) complexes of some aroyl hydrazones: x-ray crystal structures of one cobalt(III) complex and two aroyl hydrazone ligands

Cobalt(III) complexes of diacetyl monooxime benzoyl hydrazone (dmoBH(2)) and diacetyl monooxime isonicotinoyl hydrazone (dmoInH(2)) have been synthesized and characterized by elemental analyses and spectroscopic methods. The X-ray crystal structures of the two hydrazone ligands, as well as that of the cobalt(III) complex [Co(III)(dmoInH)(2)]Cl center dot 2H(2)O, are also reported. It is found that in the cobalt(III) complexes the Co(III) ion is hexa-coordinated, the hydrazone ligands behaving as mono-anionic tridentate O,N,N donors. In the [Co(III)(dmoInH) (2)]Cl center dot 2H(2)O complex, the amide and the oxime hydrogens are deprotonated for both the ligands, while the isonicotine nitrogens are protonated. In the [Co(III)(d-moBH)(2)] Cl complex, only the amide nitrogens are deprotonated. It is shown that the additional hydrogen bonding capability of the isonicotine nitrogen results in different conformation and supramolecular structure for dmoInH(2), compared to dmoBH(2), in the solid state. Comparing the structure of the [CoIII(dmoInH)(2)]Cl center dot 2H(2)O with that of the Zn(II) complex of the same ligand, reported earlier, it is seen that the metal ion has a profound influence on the supramolecular structure, due to change in geometrical dispositions of the chelate rings.