Projecte d'implantació d'energia solar fotovoltaica al municipi d'Albanyà

Disseny d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica per als edificis públics del municipi d’Albanyà (Alt Empordà) per connectar-la a la xarxa i amb un estudi sobre la substitució dels actuals fanals de l’enllumenat públic per fanals alimentats amb energia solar fotovoltaica

Projecte de la intal·lació de calefacció i ACS amb energia solar i caldera de biomassa en un edifici de quatre vivendes.

Projecte de la instal•lació de calefacció i agua calenta utilitzant energia solar tèrmica i ajudant-se d’ una caldera de biomassa en un edifici en construcció situat a Colera (Alt Empordà). Es tracta d’un bloc de quatre vivendes distribuïdes en dues plantes, soterrani i terrassa superior

Art i Baix Ter : artistes actuals i paisatge

Aquest projecte de recerca proposa un estudi emmarcat en la realitat actual de lazona geogràfica del Baix Ter enfocat des d’un prisma transversal que col·labori a feraflorar noves reflexions sobre el territori i el paisatge a partir d’algunes de les aportacionsque s’estan produint des de les arts plàstiques.La investigació pretén omplir un buit historiogràfic existent pel que fa alpatrimoni d’art contemporani de la zona, tenint en compte la notorietat de la sevariquesa cultural i artística. Es proposa analitzar algunes de les figures artístiques mésrellevants que hi treballen i seleccionar d’aquelles que treballin més directament sobre elterritori, el paisatge i la formació de nous valors al seu entorn

La Géographie française et le risque d'inondation: de la géographie physique à la géographie humaine

Les inondations, comme tous les risques naturels, ont été un thème qui est revenu souvent au long de l'histoire de la géographie française, mais toujours — et contrairement à ce qui se passe dans la géographie anglo-saxonne —, en relation à la géographie physique. Dans cet article, nous voulons expliquer les raisons de la présence de la géographie physique dans le traitement du risque d'inondation : nous mettons en relation les différents moments de la géographie française avec l'analyse du risque d'inondation et révisons le contenu des références aux inondations entre les géographes ou écoles géographiques les plus représentatifs

Introduction

Although increasing our knowledge of the properties of networks of cities is essential, these properties can be measured at the city level, and must be assessed by analyzing actor networks. The present volume focuses less on individual characteristics and more on the interactions of actors and institutions that create functional territories in which the structure of existing links constrains emerging links. Rather than basing explanations on external factors, the goal is to determine the extent to which network properties reflect spatial distributions and create local synergies at the meso level that are incorporated into global networks at the macro level where different geographical scales occur. The paper introduces the way to use the graphs structure to identify empirically relevant groups and levels that explain dynamics. It defines what could be called âeurooemulti-levelâeuro, âeurooemulti-scaleâeuro, or âeurooemultidimensionalâeuro networks in the context of urban geography. It explains how the convergence of the network multi-territoriality paradigm collaboratively formulated, and manipulated by geographers and computer scientists produced the SPANGEO project, which is exposed in this volume.

Informaatioteknologian tutkimus kulttuurimaantieteen osana : kolme tulkintaa sovellusesimerkein

English abstract: Information technology research in human geography

Glyceria declinata Breb.

Alt Empordà: Les Salines, Agullana, sobre Sta. Eugènia, 400 m 31T DG 89, al Glycerio-Sparganion,). Bou i R. M. Manobens, 23-VI-1984, BC 649.115.

A Small World Perspective on Urban Systems

The theory of small-world networks as initiated by Watts and Strogatz (1998) has drawn new insights in spatial analysis as well as systems theory. The theoryâeuro?s concepts and methods are particularly relevant to geography, where spatial interaction is mainstream and where interactions can be described and studied using large numbers of exchanges or similarity matrices. Networks are organized through direct links or by indirect paths, inducing topological proximities that simultaneously involve spatial, social, cultural or organizational dimensions. Network synergies build over similarities and are fed by complementarities between or inside cities, with the two effects potentially amplifying each other according to the âeurooepreferential attachmentâeuro hypothesis that has been explored in a number of different scientific fields (Barabási, Albert 1999; Barabási A-L 2002; Newman M, Watts D, Barabàsi A-L). In fact, according to Barabási and Albert (1999), the high level of hierarchy observed in âeurooescale-free networksâeuro results from âeurooepreferential attachmentâeuro, which characterizes the development of networks: new connections appear preferentially close to nodes that already have the largest number of connections because in this way, the improvement in the network accessibility of the new connection will likely be greater. However, at the same time, network regions gathering dense and numerous weak links (Granovetter, 1985) or network entities acting as bridges between several components (Burt 2005) offer a higher capacity for urban communities to benefit from opportunities and create future synergies. Several methodologies have been suggested to identify such denser and more coherent regions (also called communities or clusters) in terms of links (Watts, Strogatz 1998; Watts 1999; Barabási, Albert 1999; Barabási 2002; Auber 2003; Newman 2006). These communities not only possess a high level of dependency among their member entities but also show a low level of âeurooevulnerabilityâeuro, allowing for numerous redundancies (Burt 2000; Burt 2005). The SPANGEO project 2005âeuro"2008 (SPAtial Networks in GEOgraphy), gathering a team of geographers and computer scientists, has included empirical studies to survey concepts and measures developed in other related fields, such as physics, sociology and communication science. The relevancy and potential interpretation of weighted or non-weighted measures on edges and nodes were examined and analyzed at different scales (intra-urban, inter-urban or both). New classification and clustering schemes based on the relative local density of subgraphs were developed. The present article describes how these notions and methods contribute on a conceptual level, in terms of measures, delineations, explanatory analyses and visualization of geographical phenomena.

Geografía del turismo en España: una aproximación a la distribución espacial de la demanda turística y de la oferta de alojamiento

En este trabajo se analiza la evolución de la distribución geográfica del equipamiento turistico espado1 y las características de la corriente de visitantes. En la primera parte, para el estudio de las caracteristicas de la demanda, se ha utilizado la informacion referente al número de visitantes que entran en España y el número de pernoctaciones por provincias realizadas en 10s establecimientos hoteleros, por clientes extranjeros y españoles. Se ha constatado, como resultado de este análisis, el fuerte crecimiento de la corriente de visitantes en 10s últimos treinta años, el papel que desempenan cinco paises (Francia, Alemania, Reino Unido y Paises Bajos) como zonas de origen de 10s turistas, y la mayor concentración zonal de 10s destinos de 10s turistas extranjeros respecto a 10s turistas españoles. En cuanto a la evolución del equipamiento turistico, se ha utilizado la información referente a la capacidad de 10s hoteles, de 10s campings y de 10s apartamentos y residencias secundarias. El desarrollo del alojamiento turistico se ha caracterizado por su correspondencia temporal con la expansión de la demanda. Su crecimiento se ha canalizado, principalmente, hacia el eje mediterráneo y las provincias insulares, dando lugar a una distribución espacial de la oferta que contrasta con la existente en 1955. Esta fuerte concentración, que empieza a presentar síntomas de saturación en las zonas turísticas tradicionales, obedece a la Iógica del turismo de masas que demanda, como lugares de destino, zonas litorales y de clima cálido.

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemitica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caracter sbcioterritorial dels impactes, associats a la seva preskncia en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i "eliminació", dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un reph de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents palsos productors, i s'estudien les implicacions socio-polítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al cepla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunyau. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anilisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions tebriques i epistemologiques de cara a una visió social dels problemes ambientals.

Estudi sobre l'envelliment actiu a Portbou

Aquest treball es centra en fer una recerca de les diferents entitats i associacions del poble de Portbou (Alt Empordà) on participen les persones grans de manera activa, per tal de conèixer les diferents accions de participació social de la gent gran i els recursos que hi ha al poble per aquestes persones. La recerca també pretén conèixer les vivències d'algunes persones grans, que participen de manera directa en aquestes entitats i associacions, per saber quins beneficis els aporta mantenir-se actives. La principal aportació d’aquest treball és la visió global, actual i contrastada que proporciona sobre les accions de promoció de l’envelliment actiu i la qualitat de vida del les persones grans del municipi de Portbou. Visió construïda a partir de la triangulació entre diverses fonts d’informació i les opinions de les persones directament implicades.

L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

L’article analitza l’impacte social dels plans i dels projectes territorials entès com la percepció que una societat local té de les conseqüències que comportarà una intervenció determinada sobre el territori. La configuració d’un quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representació ciutadana han refermat la importància de l’impacte social, el qual té una incidència notable en les intervencions que afecten el territori, i això en provoca ben sovint la paralització o la modificació. Calen mecanismes per incorporar l’impacte social des que es comença a plantejar un projecte per evitar situacions d’estancament, per estudiar alternatives més òptimes i per reconèixer els valors territorials tal com són percebuts per la societat local