Historic preservation news and notes

The State Historic Preservation Office at the South Carolina Department of Archives and History publishes a monthly newsletter featuring agency programs and events, and highlights those of state and national preservation groups.

Historic preservation news and notes

The State Historic Preservation Office at the South Carolina Department of Archives and History publishes a monthly newsletter featuring agency programs and events, and highlights those of state and national preservation groups.

Historic preservation news and notes

The State Historic Preservation Office at the South Carolina Department of Archives and History publishes a monthly newsletter featuring agency programs and events, and highlights those of state and national preservation groups.

Historic preservation news and notes

The State Historic Preservation Office at the South Carolina Department of Archives and History publishes a monthly newsletter featuring agency programs and events, and highlights those of state and national preservation groups.

Historic preservation news and notes

The State Historic Preservation Office at the South Carolina Department of Archives and History publishes a monthly newsletter featuring agency programs and events, and highlights those of state and national preservation groups.

Historic preservation news and notes

The State Historic Preservation Office at the South Carolina Department of Archives and History publishes a monthly newsletter featuring agency programs and events, and highlights those of state and national preservation groups.

Phylogeography and hybridisation in the european polecat : (mustela putorius)

Tese de doutoramento, Biologia (Biologia da Conservação), Universidade de Lisboa, Faculdade de Ciências, 2014

Fungal communities in archives: assessment strategies and impact on paper conservation and human health

The main results presented in this PhD Dissertation have been published in interna-tional journals included in the Science Citation Index (SCI)

Anomalous carbonate preservation in the abyssal North Pacific, ODP sites 882 and 1179: planktonic foraminiferal analysis, climate change and palaeogeomagnetism /

Thesis (M.Sc.)--Brock University, 2004.

Student Perceptions of Discretion in Discipline: Seeking Resolution and Restoration in a Punitive Culture

This study examined high school student perceptions of discretion utilized by educators in high school disciplinary proceedings. Using a sample of 6 high school students who had experienced differing levels of formal discipline, the study investigated the discretionary factors that influence an educator's decision making. The study was a generic qualitative study where the primary source of data collection was open-ended interviews to ensure the integrity of the research as a study of student voices and perceptions. Journaling was also employed to record observations and to identify researcher assumptions. The data were analyzed employing aspects of a grounded theory approach. The findings were coded to reveal 5 areas high school students identified in relation to discipline and discretion: punitive discipline versus problem resolution, effective processes, educator discretion, student discretion, and the student-educator relationship. The final discussion highlights the need for a community vision for high school discipline in order to channel discretion and to uphold students' best interests. Restorative justice is proposed as a feasible vision for high school discipline, whereby participants' responses are measured against a restorative paradigm.

Conserver ou restaurer? La dialectique de l’œuvre architecturale : histoire d'un débat qui a contribué à la formation de la culture de la conservation du patrimoine bâti

La question de recherche « Conserver ou restaurer ? » est le point de départ d’une aventure invitant le lecteur à répondre à qu’est-ce qui oriente nos interventions en matière de conservation du patrimoine bâti. Sachant que ces positions rivales ont toutes une prétention à la vérité, cette thèse fait l’hypothèse d’une médiation entre les deux approches en clarifiant ses différentes interprétations. À partir d'un regard critique de la théorie de Cesare Brandi fondée sur la dialectique historique-artistique de l’œuvre d’art ainsi que d'une réflexion sur la nature fonctionnelle de l’œuvre architecturale, cette thèse démontre qu’il n’y a pas lieu a priori de donner une prédominance à l’une des deux options, ni à établir une échelle de valeurs prédéterminées, mais dévoile un dénominateur commun qui est le temps. Ce dernier ne se restreint pas au passé et au présent, mais implique la puissance destructrice du temps de la nature et le temps historique fondé sur un présent durable riche du passé et ouvert sur l'avenir. Les résultats de la recherche révèlent enfin un dialogue possible entre nos deux alternatives, en proposant une éthique disciplinaire axée sur la dialectique du temps. Savoir « quand conserver ou quand restaurer » demande la reconnaissance de ce que l’on retient de plus significatif à travers l’existence de l’œuvre. Situer cette signification dans un passé révolu désigne l’œuvre comme témoignage d’un temps passé, en lui reconnaissant sa fonction mémorielle ou remémorative ; d’où l’approche à prédominance conservative visant à faire reculer la puissance destructrice du temps de la nature et à préserver le témoignage matériel de la dégradation. Au contraire, situer cette signification dans un présent vivant, c’est reconnaître sa vocation identitaire destinée à la représentation d’une culture ; d’où l’approche à prédominance restaurative (ré-intégrative) fondée sur le temps historique, d’un présent durable riche du passé et ouvert sur l'avenir visant à en révéler le sens. En bref, en ce qui concerne tout le patrimoine bâti, on ne peut parler que d’une dialectique fondamentale issue de la nature même de ces œuvres, à interpréter sous leur fonction mémorielle et leur vocation identitaire. Par conséquent, conserver ou restaurer devraient être réinterprétés par préserver la mémoire ou révéler l’identité. Ainsi, la conservation et la restauration ne doivent plus être entendues comme deux options antagonistes, mais comme deux modalités d’interprétation au service de la médiation de l’œuvre architecturale à travers le temps.

Dynamic management and restoration of virtual paths in broadband networks based on distributed software agents

La gestió de xarxes és un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral està centrada en la gestió dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lògiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genèricament camins lògics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lògics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A més, els camins lògics són molt flexibles i les seves característiques es poden canviar dinàmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gestió dinàmica d'aquesta xarxa lògica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les característiques dels camins lògics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la càrrega (reassignació d'ample de banda i reencaminament) i els de restauració de fallades (ús de camins lògics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lògica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaços físics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferències. La gestió de recursos convencional que fa ús de la xarxa lògica, recalcula periòdicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lògica d'una forma centralitzada. Això introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lògica no es realitzen en el moment en què realment hi ha problemes. D'altra banda també introdueix la necessitat de mantenir una visió centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuïda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura és realitzar de forma conjunta i coordinada la gestió de recursos a nivell de xarxa lògica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauració preplanejada, inclosa la gestió de l'ample de banda reservada per a la restauració. Es proposa que aquesta gestió es porti a terme d'una forma contínua, no periòdica, actuant quan es detecta el problema (quan un camí lògic està congestionat, o sigui, quan està rebutjant peticions de connexió dels usuaris perquè està saturat) i d'una forma completament distribuïda, o sigui, sense mantenir una visió global de la xarxa. Així doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lògica adaptant-la d'una forma contínua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada també té en consideració altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat està estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitorització (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests últims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent és responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que està assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribuït a nivell de connexió proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada és capaç de realitzar les tasques assignades de detecció de la congestió, reassignació dinàmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauració preplanejada i gestió de l'ample de banda reservat per la restauració. L'arquitectura distribuïda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gràcies a la seva flexibilitat i modularitat.

Breeding Biology of Grassland Birds in Western New York: Conservation and Management Implications

Declining grassland breeding bird populations have led to increased efforts to assess habitat quality, typically by estimating density or relative abundance. Because some grassland habitats may function as ecological traps, a more appropriate metric for determining quality may be breeding success. Between 1994 and 2003 we gathered data on the nest fates of Eastern Meadowlarks (Sturnella magna), Bobolinks (Dolichonyx oryzivorous), and Savannah Sparrows (Passerculus sandwichensis) in a series of fallow fields and pastures/hayfields in western New York State. We calculated daily survival probabilities using the Mayfield method, and used the logistic-exposure method to model effects of predictor variables on nest success. Nest survival probabilities were 0.464 for Eastern Meadowlarks (n = 26), 0.483 for Bobolinks (n = 91), and 0.585 for Savannah Sparrows (n = 152). Fledge dates for first clutches ranged between 14 June and 23 July. Only one obligate grassland bird nest was parasitized by Brown-headed Cowbirds (Molothrus ater), for an overall brood parasitism rate of 0.004. Logistic-exposure models indicated that daily nest survival probabilities were higher in pastures/hayfields than in fallow fields. Our results, and those from other studies in the Northeast, suggest that properly managed cool season grassland habitats in the region may not act as ecological traps, and that obligate grassland birds in the region may have greater nest survival probabilities, and lower rates of Brown-headed Cowbird parasitism, than in many parts of the Midwest.