La gestió integrada de la qualitat i la seguretat en la docència: pràctiques de taller i de laboratori als estudis de grau de belles arts

El projecte s'inscriu dins de l'àmbit de la investigació i innovació docent aplicant criteris de gestió de qualitat en els que es tenen molt presents els aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat. El projecte promou la investigació generant models de funcionament i verificant la qualitat dels resultats de la seva aplicació. Des d'aquest punt de vista la recerca incorpora aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments, la manipulació de productes i materials, la gestió de residus i el seu reciclatge als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Existeix suficient evidència empírica sobre el deteriorament de la salut i els danys que causen un gran nombre de substàncies, productes i materials utilitzats habitualment en les Belles Arts i es sospita sobre els potencials efectes negatius d'altres productes. A Espanya, també és conegut el limitat desenvolupament en matèria de prevenció laboral, de protecció mediambiental i en paràmetres de sostenibilitat en relació amb l'Espai Europeu i, especialment, al nord d'Europa. Es pot considerar, encara, la tímida i escassament coordinada, encara que progressiva, implantació de mesures orientades a solucionar aquestes deficiències per part de les universitats espanyoles i el seu insuficient finançament. En un context d'elevada sensibilització social i dels mitjans de comunicació sobre els efectes del canvi climàtic i la contaminació els processos de canvi s'han de liderar des d'institucions de rang molt divers. Amb els antecedents esmentats el grup d'investigació advoca per continuar desenvolupant diferents modalitats de recerca, buscant alternatives eficaces en aquest àmbit. Alternatives que contemplin la possible substitució d'uns productes per altres, la reducció d'aquells insubstituïbles, la implantació de procediments de qualitat verificada, l'adopció de mesures de seguretat de naturalesa preventiva o mediambiental, l'exploració de recursos sostenibles, etc. per solucionar en la mesura possible l'esmentada problemàtica.

Old world arenaviruses enter the host cell via the multivesicular body and depend on the endosomal sorting complex required for transport.

The highly pathogenic Old World arenavirus Lassa virus (LASV) and the prototypic arenavirus lymphocytic choriomeningitis virus (LCMV) use α-dystroglycan as a cellular receptor and enter the host cell by an unusual endocytotic pathway independent of clathrin, caveolin, dynamin, and actin. Upon internalization, the viruses are delivered to acidified endosomes in a Rab5-independent manner bypassing classical routes of incoming vesicular trafficking. Here we sought to identify cellular factors involved in the unusual and largely unknown entry pathway of LASV and LCMV. Cell entry of LASV and LCMV required microtubular transport to late endosomes, consistent with the low fusion pH of the viral envelope glycoproteins. Productive infection with recombinant LCMV expressing LASV envelope glycoprotein (rLCMV-LASVGP) and LCMV depended on phosphatidyl inositol 3-kinase (PI3K) as well as lysobisphosphatidic acid (LBPA), an unusual phospholipid that is involved in the formation of intraluminal vesicles (ILV) of the multivesicular body (MVB) of the late endosome. We provide evidence for a role of the endosomal sorting complex required for transport (ESCRT) in LASV and LCMV cell entry, in particular the ESCRT components Hrs, Tsg101, Vps22, and Vps24, as well as the ESCRT-associated ATPase Vps4 involved in fission of ILV. Productive infection with rLCMV-LASVGP and LCMV also critically depended on the ESCRT-associated protein Alix, which is implicated in membrane dynamics of the MVB/late endosomes. Our study identifies crucial cellular factors implicated in Old World arenavirus cell entry and indicates that LASV and LCMV invade the host cell passing via the MVB/late endosome. Our data further suggest that the virus-receptor complexes undergo sorting into ILV of the MVB mediated by the ESCRT, possibly using a pathway that may be linked to the cellular trafficking and degradation of the cellular receptor.

Temporal distribution and magnitude of the vulnerability period around stroke depend on stroke subtype.

Background: We aimed to analyze the rate and time distribution of pre- and post-morbid cerebrovascular events in a single ischemic stroke population, and whether these depend on the etiology of the index stroke. Methods: In 2,203 consecutive patients admitted to a single stroke center registry (ASTRAL), the ischemic stroke that led to admission was considered the index event. Frequency distribution and cumulative relative distribution graphs of the most recent and first recurrent event (ischemic stroke, transient ischemic attack, intracranial or subarachnoid hemorrhage) were drawn in weekly and daily intervals for all strokes and for all stroke types. Results: The frequency of events at identical time points before and after the index stroke was mostly reduced in the first week after (vs. before) stroke (1.0 vs. 4.2%, p < 0.001) and the first month (2.7 vs. 7.4%, p < 0.001), and then ebbed over the first year (8.4 vs. 13.1%, p < 0.001). On daily basis, the peak frequency was noticed at day -1 (1.6%) with a reduction to 0.7% on the index day and 0.17% 24 h after. The event rate in patients with atherosclerotic stroke was particularly high around the index event, but 1-year cumulative recurrence rate was similar in all stroke types. Conclusions: We confirm a short window of increased vulnerability in ischemic stroke and show a 4-, 3- and 2-fold reduction in post-stroke events at 1 week, 1 month and 1 year, respectively, compared to identical pre-stroke periods. This break in the 'stroke wave' is particularly striking after atherosclerotic and lacunar strokes.

Intervalo hídrico ótimo e grau de compactação de um latossolo vermelho após 30 anos sob plantio direto

A qualidade física do solo é um dos fatores determinantes da sustentabilidade agronômica, econômica e ambiental no sistema plantio direto (SPD). A compactação do solo tem sido apontada como um dos fatores de redução da qualidade física em solos sob SPD. Contudo, com a utilização do SPD, pode haver o incremento de matéria orgânica do solo e o desenvolvimento de um sistema poroso contínuo e estável, que atenuam os impactos negativos da compactação. O objetivo deste trabalho foi avaliar a qualidade física de um Latossolo Vermelho distroférrico sob SPD durante 30 anos, utilizando o intervalo hídrico ótimo (IHO) e o grau de compactação do solo (GC). Em uma área comercial com histórico de altas produtividades sob SPD, foram coletadas amostras de solo com estrutura preservada e deformada, para determinação da densidade do solo (Ds), do IHO e do GC. As amostras com estrutura preservada foram obtidas em três posições, relativas às linhas (L), entrelinhas (E) e posição intermediária entre as linhas e entrelinhas (PI) da cultura do milho. Foram determinadas as curvas de retenção de água e resistência do solo à penetração, bem como a Ds. A amostra de solo com estrutura deformada foi usada para obter a curva de compactação, utilizando o teste de Proctor. A Dmax foi obtida a partir da curva de compactação, e o GC foi determinado pela razão entre a Ds e a Dmax. Independentemente dos limites críticos de resistência à penetração (RP), verifica-se redução do IHO com o aumento da Ds. Os maiores valores do IHO foram verificados na posição de amostragem L, e a utilização de RP crítica maior que 2,0 MPa resultou em IHO condizente com a qualidade física desse solo sob SPD de longo tempo. A Dmax foi de 1,52 kg dm-3, e o GC variou de 64 a 87 %, sendo os maiores valores obtidos nas posições E e PI. Os valores de IHO e GC obtidos neste estudo indicam que a qualidade física desse solo não é limitante à produção das culturas após 30 anos de utilização do SPD.

Efeito do grau de moagem, do tipo de frasco e do volume vazio sobre a variabilidade analítica do fósforo extraído pelos métodos Mehlich-1 e Mehlich-3

Na execução de uma análise química de solo são empregados diversos procedimentos que, mesmo seguindo-se o protocolo preconizado pelo método de análise utilizado, estão sujeitos a variações nos resultados analíticos, causadas por manipulação das amostras ou dos materiais utilizados. Objetivou-se neste estudo avaliar a influência do grau de moagem da amostra, do tipo de frasco e do volume vazio no frasco na execução dos métodos Mehlich-1 e Mehlich-3 para determinar o P no solo. Para tanto, foram conduzidos três experimentos. No primeiro experimento, as amostras de solo foram moídas e tamisadas em peneiras com aberturas de 2,000; 1,700; 0,850; 0,600; e 0,300 mm. No segundo, foram utilizados dois modelos de frasco (erlenmeyer e snap-cap), ambos com volume de 50 mL. Já no terceiro, foi alterado o volume vazio no frasco, mantendo-se a relação solo:solução extratora utilizando-se as quantidades dentro do frasco de 1:10; 1,5:15; 2,5:25; 3:30; e 4:40 cm³ cm-3. O grau de moagem das amostras não influenciou a capacidade de extração do Mehlich-1; entretanto, a capacidade extrativa do Mehlich-3 foi influenciada, principalmente em solos argilosos. Tanto para o Mehlich-1 quanto para o Mehlich-3, os teores de P extraído foram significativamente mais elevados com o uso de frasco tipo snap-cap em relação ao erlenmeyer. O volume vazio no frasco alterou os teores de P extraído para o Mehlich-1 e Mehlich-3 em 100 e 64 % das amostras, respectivamente. Deve-se padronizar a intensidade da moagem das amostras de solo para extração do P pela solução de Mehlich-3. Um modelo único de frasco deve ser adotado pelos laboratórios de rotina para análise do P, independentemente do método de extração, mantendo-se sempre constante no frasco o volume da amostra (cm³) para o volume de solução extratora (cm³).

La Regla d'extensió del Principi d'Indiferència per a sospesar el grau de veritat i de falsedat d'una mateixa hipòtesi

They present a Rule based in the Principle of Indifference to represent the formation of beliefs in conditions of uncertainty.

Qüestionari “Grau de satisfacció de l’alumnat d’universitat en els projectes d’aprenentatgeservei”

Aquest qüestionari pretén valorar la teva experiència en la participació del projecte que desenvolupeu a launiversitat.

L'experiència pilot desenvolupada a partir del projecte d'innovació "La gestió integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docència experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts"

Es presenta un projecte d'innovació docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gestió de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovació docent va aplicar criteris de gestió de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d¿aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i València van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vídeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experiència pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l¿experiència va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tècnics de taller, majoritàriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experiència pilot va demostrar satisfactòriament la viabilitat de l'aplicació del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicació, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigació. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podrà aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experiència s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat també en dos congressos.