Fitness, inclusive fitness, and optimization

Individual-as-maximizing agent analogies result in a simple understanding of the functioning of the biological world. Identifying the conditions under which individuals can be regarded as fitness maximizing agents is thus of considerable interest to biologists. Here, we compare different concepts of fitness maximization, and discuss within a single framework the relationship between Hamilton's (J Theor Biol 7: 1-16, 1964) model of social interactions, Grafen's (J Evol Biol 20: 1243-1254, 2007a) formal Darwinism project, and the idea of evolutionary stable strategies. We distinguish cases where phenotypic effects are additive separable or not, the latter not being covered by Grafen's analysis. In both cases it is possible to define a maximand, in the form of an objective function phi(z), whose argument is the phenotype of an individual and whose derivative is proportional to Hamilton's inclusive fitness effect. However, this maximand can be identified with the expression for fecundity or fitness only in the case of additive separable phenotypic effects, making individual-as-maximizing agent analogies unattractive (although formally correct) under general situations of social interactions. We also feel that there is an inconsistency in Grafen's characterization of the solution of his maximization program by use of inclusive fitness arguments. His results are in conflict with those on evolutionary stable strategies obtained by applying inclusive fitness theory, and can be repaired only by changing the definition of the problem.

Generador d'horaris per a centres docents

El treball tracta el desenvolupament d'una eina per la creació d'horaris per a centres educatius. Encara que l'eina podria ser extrapolable a altres tipus de centres, està molt enfocada a centres d'educació primària i secundària. L'objectiu principal de l'eina és facilitar la feina de creació dels horaris a la persona encarregada de fer-los. L'eina permet introduir la informació rellevant per a l'horari de cada un dels elements que en prenen part (professors, aules, grups, cursos...) i les relacions que entre ells s'estableixen. Un cop introduïda tota aquesta informació, l'aplicació s'encarregarà de generar un horari adequat.

Fitness, sport et pression artérielle [Fitness, sports and blood pressure].

Blood pressure is lowered for a few hours after aerobic exercise, but also after resistance exercise, although for a shorter period of time. An exercise program can significantly lower resting and ambulatory BP measurements. Multiple mechanisms interact for the BP lowering effect, such as decreased total peripheral resistance, enhanced endothelial function, diminished sympathetic or rennin plasmatic activity, structural vascular modifications and baroreceptor reflex modulation. New exercises like eccentric or isometric (handgrip) contractions are promising. Resistance activities have long been considered dangerous for blood vessels because of increased arterial stiffness, but if the intensity remains moderate and aerobic exercises are integrated, then the effects are altogether beneficial.

Effects of alpha-phosphoglucomutase deficiency on cell wall properties and fitness in Streptococcus gordonii.

Streptococcus gordonii alpha-phosphoglucomutase, which converts glucose 6-phosphate to glucose 1-phosphate, is encoded by pgm. The pgm transcript is monocistronic and is initiated from a sigma(A)-like promoter. Mutants with a gene disruption in pgm exhibited an altered cell wall muropeptide pattern and a lower teichoic acid content, and had reduced fitness both in vitro and in vivo. In vitro, the reduced fitness included reduced growth, reduced viability in the stationary phase and increased autolytic activity. In vivo, the pgm-deficient strain had a lower virulence in a rat model of experimental endocarditis.

Confecció automàtica d'horaris en centres d'ensenyament

Aquest treball tracta sobre la implementació d'una aplicació capaç de gestionar tota la informació necessària que podem trobar en un centre d'ensenyament com pot ser la referent als cursos, alumnes, professors amb les seves disponibilitats horàries i assignatures. Per altra banda, l'aplicació també és capaç de gestionar la informació referent a les notes i les faltes d'assistència dels alumnes durant el curs. Per últim, a més a més de gestionar tota aquesta informació l'aplicació és capaç de crear horaris tenint en compte la disponibilitat horària dels professors.

WellnessCenter clubs fitness

Amb aquest projecte és pretén dinamitzar els clubs esportius del tipus fitness. WellnessCenter simula un conjunt de clubs esportius que pertanyen a la mateixa xarxa i per tant es troben tots publicats a la mateixa web encara que cadascun d'ells tingui el seu propi espai.

ComptaXM : Aplicació web per a la gestió comptable de diferents centres d'una empresa

El treball que es presenta a continuació consisteix en l'anàlisi, disseny i implementació d'una aplicació web que permet la configuració de diferents usuaris, centres, codis comptables i períodes comptables i gestiona rebuts per portar a terme l'entrada de dades comptables de manera personalitzada i visualitzar informes de diferents centres d'una empresa. El treball està realitzat amb tecnologia J2EE i utilitza els frameworks Struts2, Tiles i Hibernate.

Estudi i disseny de millores IT en centres educatius

El present document intenta donar a conèixer una forma de millorar la funcionalitat i optimitzar els costos d'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l'àmbit dels centres educatius.

Projecte d’una xarxa de distribució elèctrica de mitja tensió, centres de transformació i instal·lacions d'enllaç d’un polígon industrial

Disseny d’una xarxa de distribució d’alta tensió de tercera categoria de 25 kV subterrània, a partir d’ara mitja tensió (MT), amb deu centres de transformació i distribució de 1000 kVA cadascun. La reforma d’un centre de transformació i distribució de 630 kVA i el disseny de la xarxa de baixa tensió. Amb la finalitat de donar subministrament d’energia elèctrica a les industries d’un polígon del terme municipal de Torroella de Montgrí (GIRONA) i obtenir l’autorització administrativa per la posterior posada en servei d’aquesta instal•lació.No queda inclòs en aquest projecte la instal•lació d’enllumenat públic

Iniciació a la dinamització del futbol sala als centres penitenciaris

El futbol sala és, sense cap mena de dubte, l’esport d’equip més practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I és així, bàsicament, perquè és l’activitat més demanada pels nostres col·lectius d’interns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i físiques. És, en definitiva, el “germà petit” de l’esport rei –el futbol– i, per tant, qui més qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem d’un esport relativament conegut per la comunitat de tècnics esportius, no farà cap nosa intentar cercar quins són els aspectes bàsics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de dinamitzar una activitat esportiva d’aquesta disciplina. És per aquest motiu que aquest document s’adreça a tots els tècnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser és desconeguda. No es tracta, doncs, d’aprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta d’una aproximació al món del futbol sala des d’un vessant educatiu. L’objectiu del curs és aconseguir que tots els tècnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la pràctica del futbol sala.

Dinamització de l’handbol als centres penitenciaris

L’objectiu d’aquest curs i d’aquesta síntesi i petit recull sobre l’handbol és simplement apropar als tècnics d’esports i altres professionals dels diferents centres, l’essència, les normes i el concepte bàsic d’un esport dinàmic, ràpid i atractiu que està en continu creixement i evolució. Amb aquesta primera aproximació, el que volem és que els tècnics esportius dels centres coneguin l’handbol, aprenguin a dinamitzar-lo i transmetin aquests coneixements i aquesta nova proposta esportiva als interns perquè, de mica en mica i d’una manera pausada, puguin anar incorporant-hi aquest esport i generalitzant la seva pràctica entre la població penitenciària.

Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.