Vegetació dels aiguamolls

Aquest escrit es refereix a la vegetació dels Aiguamolls del Baix Empordà, concretament als aiguamolls de la platja de Pals, sense entrar en detalls d'altres zones humides situades mes lluny de la línia de costa. Els indrets més significatius són el Ter Vell, la Platera (T. M. de Torroella de Montgrí), la Fonollera i les Basses d'en Coll (T. M. de Pals), que presenten diferencies apreciables en el seu poblament vegetal

L'educació bull

Un dels pilars fonamentals de la societat és l'educació. Fa temps que ens trobem en un impàs educatiu, la qual cosa em preocupa personalment i professionalment, com a coordinador de biologia del Consell Interuniversitari de Catalunya [...].

Avaluació de l’ estat ambiental de la Riera d’Aubi i propostes de millora

Aquest projecte pretén desenvolupar una proposta d’índexs ambientals per a l’avaluació de l’estat ecològic de la riera de l’Aubi; avaluar l’estat ambiental, classificar els diferents trams, identificar els punts crítics i definir les propostes de millora ambiental per a la riera d’Aubi. La riera de l’ Aubi es troba entre els termes municipals de Mont-ras, Palafrugell i Palamós, a les comarques del Baix Empordà i Gironès

Proposta de Centre d’ Educació Ambiental a la Vall del LLémana

L’ objectiu principal d’ aquesta proposta d’ educació ambiental és habilitar un espai físic que ja existeix, la rectoria de Cartellà, on els alumnes de primària i de secundària, i les famílies puguin participar d’ una sèrie d’ activitats encarades a l’ obtenció de nous valors relacionats amb el respecte cap a l’ entorn natural. El projecte s’ estructura bàsicament en dues parts: una primera on es situa i es descriu l’ espai on es destina la proposta i una segona on es tracten les actuacions específiques per tal d’ aconseguir que la gent es familiaritzi amb l’ entorn i aprengui a actuar de manera respectuosa amb el medi

Repensem l'educació

El dia 4 de desembre es va presentar el manifest final de la Convocatòria Social per l'Educació a Catalunya. El document recull la preocupació d'una colla d'entitats de la societat civil catalana i d'institucions públiques per la situació de l'educació a casa nostra. Des de la revista Engega hem volgut afegir al debat les opinions de quatre professors de la UdG especialment relacionats amb el món de l'educació

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes

L'Evolució recent del paisatge a l'Alt Empordà a partir de l'anàlisi en els canvis d'usos i cobertes del sòl (1950-2000)

L'objectiu d’aquesta comunicació és fer una síntesi del treball de recerca “Processos de canvi ambiental recent a les àrees rurals mediterrànies” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat l’any 2002 per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el títol de "Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Natura i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicació detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les àrees rurals mediterrànies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transició, plana i litoral de la comarca de l’Alt Empordà. En aquesta comunicació es presenta especialment una part d’aquest treball, la dedicada a l’anàlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra àrea d’estudi (muntanya, transició, plana i litoral)

Les Closes de l'Alt Empordà

Al paratge dels Aiguamolls de l’Empordà, els visitants es concentren al voltant del centre d’interpretació del Parc i de la zona de reserva integral de les Llaunes. Aquesta zona és, però, només una part de les riqueses que amaga el Parc. També hi ha les closes, un paisatge característic, gairebé únic, que ha estat estudiat en una tesi doctoral de la Universitat de Girona

L'evolució del paisatge de les closes: 1957-2001

Comunicació on es pretenen presentar alguns dels resultats més significatius de la investigació amb referència a l’evolució de les cobertes del sòl a l’Alt Empordà entre 1957-2001, i parant especial atenció a les transformacions identificades en el paratge de closes

Per un debat de tots els sectors socials entorn de l'educació. 'Por un debate de todos los sectores sociales en torno a la educación'.

Resumen tomado de la publicación en catalán

Fòrum social per l'educació. 'Fórum social para la Educación'.

Se explica la participación de la revista Guix en el Fòrum Social per l'Educació a Catalunya (Fórum Social para la Educación en Cataluña) llevado a cabo del 25 al 27 de febrero de 2005. Entre otros temas, se trató: la educación en la sociedad actual, la educación en tiempos de globalización, la educación pública, el concepto de educar, los medios de comunicación, los valores en educación, familias y escuela, los conocimientos a enseñar y el tema de la inmigración. Se concluyó con la certeza de que es posible una Educación emancipadora que controle la privatización e implique a todas las personas y agentes sociales.

L'escolarització del nen sord en centres ordinaris. 'La escolarización del niño sordo en centros ordinarios'.

Recoger 7 experiencias realizadas por el mismo número de centros públicos y privados sobre la escolarización de los niños deficientes auditivos en los centros ordinarios de EGB. Centro municipal fonoaudilógico. Centro piloto de reeducación auditiva. Centro médico de audición y lenguaje. Centro público de reeducación auditiva. Centro de reeducación auditiva y lenguaje. Centro psicopedagógico para la educación del deficiente sensorial. Escuelas públicas de Cataluña. El Servei d'Educació Especial de la Direcció General d'Ensenyament Primari invitó a los centros encargados de la educación del niño sordo para que resumieran el enfoque de su experiencia integradora y los resultados obtenidos; para ésto, se sugirió un guión que sirviera de eje unificador (esta sugerencia no fue recogida por todos los centros). El esquema básico es: descripción del centro y origen del Servicio de Integración, factores que favorecen la integración del deficiente auditivo, programa de actuación y planificación del Servicio de Integración, valoración de los resultados, perspectivas de futuro.

Sobre el educador especializado.

Responder a una serie de interrogantes que responden a la situación real y actual del educador especializado. Muestreo realizado en los Ayuntamientos de Barcelona, Badalona, Sta. Coloma de Gramanet, Direcció General d'Educació Especial y Direcció General de tutela de menors de la Generalitat de Catalunya y Diputació de Barcelona, delimitando el objeto de trabajo a personas de la administración que por su cargo político, técnico o administrativo, tienen que ver con la contratación y el trabajo del educador u otras figuras de carácter social, y personas responsables de la formación de los educadores especializados. Se realiza un breve estudio de algunos aspectos que tienen relación directa con la profesión del educador especializado y se plantean una serie de interrogantes sobre el tema, los cuales son respondidos por una serie de entrevistados. Éstos ayudan a entender cómo se está elaborando la figura del educador especializado desde una situación de poder o influencia. Entrevistas y cuestionarios. El sondeo realizado constata, una vez más, la necesidad de la figura del educador especializado ante el panorama existente. Entorno a esta figura profesional urge tomar decisiones de Estado para que éste pueda cumplir su cometido social y educativo. Hay que delimitar la funciones de este educador a partir de esa demanda social existente y a partir de esa intervención necesaria para dar respuesta a esa demanda. A nivel más preventivo, el encargo social del educador va dirigido a potenciar la actividad, equipamientos, etc. para evitar el deterioro. Por último, la función de la administración no puede quedarse en poner educadores solamente, sino que ha de ir más allá, informar a la comunidad sobre su actuación y medir su compromiso en esta tarea que debe ser común.

Meteors. 'Meteoros' ; la catedral de Tortosa.

Películas ganadoras de los Premios de Vídeo Escolar 1995

La caputxeta vermella. 'Caperucita roja'.

Conjunto de aplicaciones que combina actividades de tablilla sensible con un buen grupo de actividades para ordenador convencional. Centrado en el cuento que da título incorpora desde puzzles hasta actividades de dibujo o pintura, pasando por variables narrativas del cuento según los personajes seleccionados o por la escenificación del relato. Incorpora cuatro láminas de personajes, escenas, cuento mural y secuenciación.