El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i Catàleg crític

La tesi és un estudi integral de la figura i l'obra del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un dels artífexs més destacats del panorama artístic català del Set-cents. El primer volum aborda la revisió de la seva biografia partint de les aportacions de la historiografia i de les noves dades inèdites d'arxiu. S'hi fa també un anàlisi de la seva cultura visual i figurativa, una panoràmica sobre la relació del pintor amb el seu ambient artístic més proper i immediat, i un estudi de l'encaix de la seva personalitat artística en el context de la pintura precedent i contemporània peninsular i europea. El primer volum inclou, també, un epíleg on s'aborden temes com els detonants i les conseqüències de la seva extraordinària fortuna crítica. El segon volum és un catàleg crític de la seva obra, organitzat a partir de fitxes individuals de cadascuna de les obres. L'autor considera que dues-centes cinquanta obres conservades, comptant dibuixos i pintures, són autògrafes, quaranta-una de les quals són inèdites. El catàleg també te recull i classifica les obres descartades i les perdudes. Les principals aportacions de la tesi, a banda de l'actualització del coneixement de la seva biografia i de l'elaboració per primera vegada d'un catàleg crític complet de la seva obra, són la localització del testament del pintor, la revisió de la relació de Viladomat amb els artistes de la cort de l'Arxiduc Carles d'Àustria, la proposta d'una nova cronologia per als treballs dels anys vint del segle XVIII, una interpretació nova dels plets contra el col·legi de pintors de Barcelona, la revisió de la seva intervenció a la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, bona part de la qual l'autor d'aquesta Tesi atribueix al pintor Joan Gallart; la definició dels usos que el pintor fa amb l'estampa de traducció, la relació amb la pintura siscentista dels Juncosa o la importància de l'aprenentatge en un context tradicional, etcètera.

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Manifestacions musicals a Barcelona a través de la festa: les entrades reials (segles XV-XVIII)

El tema d'aquesta tesi és el factor de la festa en l'articulació de pràctiques musicals a Barcelona en un context que s'estén des del segle XV al XVIII. Concretament, se centra en les anomenades "Entrades Reials", unes celebracions públiques que s'esdevenien en la primera visita del monarca en motiu del seu jurament dels privilegis de la ciutat. L'elecció d'aquest objecte es justifica en primer lloc pel seu potencial per a connectar amb formes de pensament que incideixen en el debat més genèric sobre els processos d'atribució de significacions a la música. Aquestes celebracions esdevenien una important manifestació cultural col·lectiva en les que s'utilitzaven pràctiques musicals comuns a les altres festes més regulars i que conformaven el sistema general festiu: l'acompanyament del seguici per conjunts de trompetes i tabals, les intervencions musicals en el marc de les representacions realitzades al portal de la ciutat i basades en el teatre sacre medieval, les desfilades dels gremis i confraries, que participaven amb les músiques i els balls dels "entremesos" del Corpus, així com els balls privats als palaus o públics als carrers i places que durant les jornades posteriors completava el conjunt de les activitats.

La espiritualidad mundana en Cuenca a inicios del siglo XVIII. El caso de Martina Catalina de Barzallo (Estudios)

El ensayo examina el proceso judicial de una monja en Cuenca, a inicios del siglo XVIII, que buscaba regresar a la ""vida mundana"" y anular su profesión y hábito. Este caso permite mostrar la mentalidad barroca, acercarse a la construcción cultural del cuerpo y a la situación de las mujeres. A partir de los fragmentos disponibles del juicio, el artículo sugiere que Martina Catalina de Barzallo reivindicó el retomo a la vida mundana y el rechazo a las prácticas coercitivas propias de la vida monástica.

Pasado y futuro en la construcción de una “historia de Brasil” en el siglo XVIII (Estudios)

A partir de la conjugación entre historia de la historiografía e historia de la colonización portuguesa en América, este artículo propone el uso de las categorías pasado y futuro desarrolladas por Reinhart Koselleck como herramientas para la comprensión de los significados de construcción de una Historia de Brasil en el siglo XVIII. En esta perspectiva, el trabajo recurre a los soportes formales de las narrativas sobre el pasado colonial portugués, de matriz setecentista y seiscentista, así como a otras fuentes relacionadas. En este sentido, el artículo reevalúa las formas narrativas que, en los años posteriores a la independencia brasileña, forjaron un relato histórico unificador del pasado nacional.

Resistencia india, conciliación y estrategia militar en Quixos durante la primera mitad del siglo XVIII (Estudios)

During the 18th Century, the northeast of the Amazonian region, especially the jurisdiction of Quixos, was one of the most ignored regions of South America. Its dominions, dependents in part to the Real Audiencia of Quito, did not enjoy sufficient attention from the monarchial administration; therefore, the territorial domination and its natives did not take shape in absolute terms given the difficulties of indigenous resistance against strategies to slowly subordinate and eventually dismantle the Spanish politics of border territories.

Cartas oficiais norte-riograndenses dos séculos XVIII, XIX e XX : constituição e caracterização de um corpus diacrônico

The diachronic studies marked the first decades of the 20th century in Brazilian linguistics, passing by an ostracism period after the 50s. Mainly from the 90s especially with the project, created in 1997, Para a história do português brasileiro (PHPB), which has systemized, in national ambit, the programme related to the area of diachrony the historical studies retake forces and have gradually increased since then. Our work is set in the new scene of Brazilian historical linguistics and it is associated to two research programmes: i) the constitution of a diachronic corpus; ii) the diachrony of text and discourse. As regards the first programme, we made effort to constitute a diachronic corpus of official letters about Rio Grande do Norte, we called cartas oficiais norte-rio-grandenses, written in 18th, 19th and 20th centuries. The chosen for bureaucrat letters occurred for they represent a textual category very productive in historical contexts, mostly 18th and 19th centuries, in which the command of writing was the least and also because they bring, almost always explicitly, the information of where, when, for whom and from whom, as remembers Fonseca (2003). The rules for constituting the corpus were based, although not strictly, on the orientation from PHPB. In respect to the second programme, we set up on the ideas of coserian base came from the studies on discourse traditions (TD) (Koch, 1997; Kabatek, 2006) amongst which that the texts are shaped so as to follow their own tradition (Coseriu, 2007), and we turned to Diplomatics (Belloto, 2002) in order to do the characterization of this corpus by the application of concepts from Diplomatics and TD as well as by the presentation of the structures that form those official letters: their textual genres, a kind of TD, with their macrostructures; and some of their formulaic expressions (microstructures), another sort of TD. This stage of characterizing will pay attention, as far as possible, to the dynamic between tradition and innovation that happen in the actualization of those textual structures along the centuries. This work intends to contribute with the researches connected to Historical Linguistics in Rio Grande do Norte, more specifically the ones related to the constitution of diachronic corpora and to TD; and with the study of official documents, textual category about which there are almost no studies (cf. Silveira, 2007)

Construções com tópico marcado em cartas pessoais brasileiras dos séculos XVIII, XIX E XX

This dissertation is a research on the marked topic construction (CT) in Brazilian personal letters from eighteenth, nineteenth and twentieth centuries. The goal of our research is to verify if CT are present in the writing of Brazilians born in the centuries in question. Our research focus is based on the assumptions of generative theory (CHOMSKY 1981; 1986), which states that grammar is internalized in the mind / brain of the writers, with the emphasis on studies of grammatical change, as pointed texts by Paixão de Sousa (2004), Carneiro (2005); Galves, Namiuti and Paixão de Sousa (2006) and Martins (2009). Our corpus was extracted from Projeto Para a História do Português Brasileiro (PHPB) and Cartas Brasileiras coletânea de fontes para o estudo do português. We selected forty-six correspondents who should be inserted into the two criteria set out in this research: to be Brazilian and be born in the centuries mentioned above, so that we could find legitimate topic constructions of PB. This work is based on researches by Pontes (1987), Mateus et al. (2003), Araujo (2006, 2009), Berlinck, Duarte and Oliveira (2009), which actively support us in the study of this linguistic phenomenon in Portuguese. The results show that the marked topic construction in our corpus appear on the writing of Brazilians since the second half of the eighteenth century, while the typical constructions in Brazilian Portuguese locative topic, subject topic and copy topic - are already reflected in the I-language of the writers born in the second half of the nineteenth century and the first of the twentieth century

O governo protetor: a representação do poder político em cerimoniais régios portugueses (séc. XVIII-XIX)

Ao inventariarmos as grandes celebrações da monarquia portuguesa, encontraremos algumas que são cerimoniais eminentemente religiosos. Dentre eles, há a procissão do Anjo da Guarda do Reino de Portugal (no terceiro domingo de julho), instituída no século XVI como celebração da realeza, das quais toda a Corte participava e eram realizadas por todo o reino português. Também as aclamações de Da. Maria I (1777) e D. João VI (1818) utilizam elementos de caráter religioso (símbolos e idéias). Estas celebrações colocam-nos a hipótese de uma série de articulações entre os procedimentos religiosos e o poder real. em função do exame daquelas procissões e destes cerimoniais, procuramos esboçar uma imagem do rei português: um rei-protetor, detentor de um poder de salvação.

Indivisíveis, intangíveis, impossíveis: mundos ficcionais em I nostri antenati, de Italo Calvino

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)