Análisis discursivo de ser y estar: aspectos de la periodización de sus usos y valores

En esta comunicación se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicación de la naturaleza del cambio lingüístico que comporta la progresiva sustitución de ser por estar en castellano medieval y en la periodización de este cambio. La comunicación se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripción de la distribución de estos verbos en el Cantar de Myo Çid, obra en la que estar se atestigua únicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El último apartado presenta una propuesta de análisis en la línea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmáticas en la línea de la Teoría de la Relevancia

Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica

En este estudio se examinan las estructuras que expresan causa y finalidad en el Curial e Güelfa. El estudio cuantitativo de los nexos simples y compuestos evidencia que el autor sigue un modelo retórico acotado por la tradición de la scripta medieval catalana. A diferencia de los primeros textos, la lengua del Curial es una prosa trabada, alejada de la oralidad, en la que los nexos no suelen ser ambiguos y, por tanto, no se precisan inferencias pragmáticas para interpretar las relaciones lógicas existentes entre las proposiciones

Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants

Ordre de mots i estructura informativa a la llengua de Francesc Eiximenis

En aquest estudi s’examina la llengua d’alguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el ‘Dotzè del Crestià’ i les cartes autògrafes publicades per Martí 2002) per tal d’aprofundir en la distribució de l’estructura informativa i el consegüent ordre de mots que utilitza l’autor. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en els casos d’ avantposició del català antic que correspon a una estructura de focalització feble (no contrastiva)

Mesoclitic Romance futures and conditionals vs participle preposing

(INFINITIVE + CLITIC + AUX) is an evidential configuration in Old Spanish and Old Catalan, whereas (PARTICIPLE + CLITIC + AUX) is an instance of weak or unmarked focus fronting. The evidentiality of mesoclitic structures can be put forward on the bases of three main arguments: a) mesoclisis is not compulsory (i.e., whenever you have a clitic, you can either have mesoclisis or proclisis/enclisis); b) mesoclitic futures and conditionals are attested in interrogative sentences (with wh- elements); and c) they are not found in derived adverbial clauses (which is what you expect if they have an evidential value, since they bring about intervention effects corresponding to the derivational account of conditional and temporal sentences, for example - see Haegeman 2007 and ff.), and are related to high modal expressions (thus interfering with MoodPIrrealis)

Josep Pallach, vist des del Govern Civil de Girona (1967-1976)

Fa dotze anys l'autor d'aquest article va donar a conèixer la documentació dels anys 1944-1946 que, procedent dels arxius governatius i de les presons gironines, feia referència a la vida clandestina i de represaliat del polític i professor Josep Pallach (Figueres 1920-l’Hospitalet de Llobregat 1977), antic militant del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Aquest article del 2005 complementa aquella recerca amb la recuperació d’una documentació similar, relativa al temps final del franquisme i al període inicial de la transició, els quals es corresponen també amb els darrers anys del periple vital del protagonista d’aquestes pàgines

Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

Article que fa una descripció general de la sintaxi dels clítics del català medieval des d’una perspectiva comparativa

Viatge al Marroc de la Secció de Geografia de la Universitat de Girona, 24-30 d'abril de 2000

A group of teachers and students of the Geography Unit of the University of Girona conducted a field trip in a part of Northern Morocco, which once belonged to the Spanish Protectorate. The visit took place between 24th and 30th April 2000. Some teachers of the University of Tetouan accompanied the group and offered comprehensive geographical explanations of the area, including physical, social and economic aspects

Parròquia i societat rural: 15 anys d'investigacions

L' objectiu d'aquest article és donar a conèixer les recerques històriques que s'han desenvolupat en els darrers quinze anys sobre la parròquia d' Antic Régim en el món rural gironí

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental)

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako. Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes. El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial. Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig. A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni.

Influence of heavy rare earth ions substitution on microstructure and magnetism of nanocrystalline magnetite

In this work we report results on the influence of heavy rare earth ions substitution on microstructure and magnetism of nanocrystalline magnetite. A series of Fe(2.85)RE(0.15)O(4) (RE = Gd, Dy, Ho, Tm and Yb) samples have been prepared by high energy ball milling. Structure/microstructure investigations of two selected samples Fe(2.85)Gd(0.15)O(4) and Fe(2.85)Tm(0.15)O(4), represent an extension of the previously published results on Fe(3)O(4)/gamma-Fe(2)O(3), Fe(2.85)Y(0.15)O(4) and Fe(2.55)In(0.45)O(4) [Z. Cvejic, S. Rakic, A. Kremenovic, B. Antic, C. Jovalekic. Ph. Colomban, Sol. State Sciences 8 (2006) 908], while magnetic characterization has been done for all the samples. Crystallite/particle size and strain determined by X-ray diffractometry and Transmission electron microscopy (TEM) confirmed the nanostructured nature of the mechanosynthesized materials. X-ray powder diffraction was used to analyze anisotropic line broadening effects through the Rietveld method. The size anisotropy was found to be small while strain anisotropy was large, indicating nonuniform distribution of deffects in the presence of Gd and Tm in the crystal structure. Superparamagnetic(SPM) behavior at room temperature was observed for all samples studied. The Y-substituted Fe(3)O(4) had the largest He and the lowest M(S). We discuss the changes in magnetic properties in relation to their magnetic anisotropy and microstructure. High field irreversibility (H>20kOe) in ZFC/FC magnetization versus temperature indicates the existence of high magnetocrystalline and/or strain induced anisotropy. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Absorption and fluorescence of Er3+-doped LiYF4: Measurements and simulation

Er3+:LiYF4 single crystal has been studied by absorption and fluorescence spectroscopy in the IR-visible-UV (0-44000 cm-1) region from 4.2 K to room temperature. Polarized spectra were recorded in order to assign numerous Stark levels of electronic transitions mentioned but not attributed before in the related literature and to discuss the irreducible representations (irreps) of the 4I15/2 sublevels. A parametric hamiltonian, including free ion (Eν, α, β, γ, Tλ, ζ, Mk and Pi) and crystal field parameters (B2 0, B4 0, B4 4, B6 0 and B6 4) in an approximate D2d symmetry for the rare earth site in this scheelite type structure, was used to simulate 109 energy positions of the Er ion with a r.m.s. standard deviation of 14.6 cm-1. A comparison with previously published results for Nd3+ in the same matrix is done. © 1998 Elsevier Science S.A.

The crystal field strength parameter and the maximum splitting of the 7F1 manifold of the Eu3+ ion in oxides

We examine, from both the experimental and theoretical point of view, the behavior of the maximum splitting ΔE, of the 7F1 manifold of the Eu3+ ion as a function of the so-called crystal field strength parameter, Nv, in a series of oxides. In connection with the original theory that describes the relation between ΔE and Nv, a more consistent procedure to describe this relation is presented for the cases of small total angular momentum J. Good agreement is found between theory and experiment. © 1995.