813 resultados para Adolescence - Sexual risk behavior
Resumo:
The present PhD dissertation consists of three papers, organized in chapters, in the field of behavioral economics. This discipline studies economic behavior of individuals subject to limitations, such as bounded self-interest and bounded willpower. The behavior studied in the present thesis ranges from the complex decision to register as an organ donor, decision¬making in the presence of uncertainty and the decision to give money to a charitable organization. The first chapter aims at testing the effectiveness of an active-decision (AD) mechanism on the decision to become an organ donor in Switzerland, using field experiments. We found that stimulating participants' reflection on the topic of organ donation had a negative effect on the decision to become an organ donor. Moreover, a non-binding commitment nudge reduces putting off the decision, but does not lead to donation rates higher than in the control group. The results suggest that AD may be far more limited than previously thought and raise doubts about the efficacy of engaging potential donors to reflect on the topic of organ donation. Beyond carrying for others, behavioral economics also recognizes that individuals do not evaluate outcomes in absolute terms but rather by comparing them to some reference levels, called reference points. Above the reference points, economic outcomes are perceived as gains, while below these levels the same outcomes are felt as losses. The last two chapters analyze the importance of reference points in the evaluation of economic outcomes. Using a laboratory experiment where subjects played two consecutive lotteries, Chapter 2 studies the speed of adjustment of the reference point. We find that varying the probability of winning the first lottery has no effect on subjects' risk behavior regarding the second lottery. This result indicates a very fast adjustment of the reference point to the latest information. Chapter 3 investigates whether reference points are relevant for charitable preferences. Using actual donation decisions of participants in a laboratory experiment, the results suggest that reference points are not crucial for shaping charitable giving. -- Cette thèse de doctorat consiste en trois articles, organisés en chapitres, dans le domaine de l'économie comportementale. Cette discipline étudie le comportement d'agents économiques sujets à des limitations, telles qu'un égoïsme limité et une volonté limitée. Le comportement étudié dans cette thèse va de la décision complexe de devenir donneur d'organes, la prise de décision en présence d'incertitude à la décision de donner de l'argent à une oeuvre caritative. Le premier chapitre vise à tester l'efficacité d'un mécanisme de « décision active » (active decision, AD) sur la décision de devenir donneur d'organes en Suisse, et ce en recourant à deux expériences hors-laboratoire. Les résultats montrent que stimuler la réflexion des participants sur le don d'organes a un effet négatif sur la décision de devenir donneur. De plus, un mécanisme qui encourage les participants à prendre une décision sur le champ réduit la tendance à procrastiner, mais ne mène pas à un taux de donneurs plus élevé par rapport à un groupe de contrôle. Les résultats suggèrent que le mécanisme AD est bien plus limité que ce qui a été supposé jusqu'à maintenant. De plus, ils suscitent le doute quant à l'efficacité de stimuler la réflexion de potentiels donneurs sur le sujet du don d'organes. En plus de se soucier des autres, l'économie comportementale admet également que les individus n'évaluent pas les résultats de façon absolue, mais en comparant ceux-ci à des niveaux de références, souvent appelés points de référence. Au-dessus de ces points de référence, les résultats sont perçus en tant que gains, tandis qu'en-dessous ces mêmes résultats sont considérés comme des pertes. Les deux derniers chapitres analysent l'importance des points de référence dans diverses situations. A l'aide d'une expérience en laboratoire dans laquelle les participants participent à deux loteries consécutives, le chapitre 2 étudie la vitesse d'ajustement du point de référence. Le résultat montre que varier la probabilité de gagner la première loterie n'a aucun effet sur le comportement en matière de risques concernant la deuxième loterie. Cela indique un ajustement très rapide du point de référence. Le chapitre 3 vise à déterminer si les points de référence ont un rôle majeur concernant les préférences caritatives. Les données relatives aux décisions de don des participants d'une expérience en laboratoire montrent que les points de référence n'influencent pas significativement le don caritatif.
Resumo:
Existe una multiplicidad de factores que pueden afectar el riego del consumo de tabaco en la adolescencia. Mediante el análisis de estos factores de manera conjunta podemos desentrañar la relevancia específica que cada uno de ellos tiene en la conformación de la conducta individual de los adolescentes. El objetivo de esta investigación es profundizar en el conocimiento sobre la relación entre el consumo de tabaco en la adolescencia y variables socio-demográficas y socio-emocionales. Contamos con una muestra representativa de 2.289 adolescentes catalanes (15-18 años) que participaron en el Panel de Familias e Infancia. Se han realizado modelos de regresión para determinar la asociación estadística de los diferentes estados de ánimo (tristeza, nerviosismo y soledad), características del grupo de iguales y estilos parentales, con el consumo de tabaco. Los resultados indican que el comportamiento adictivo es más probable cuando los adolescentes muestran estados de ánimo negativos, controlando por variables socio-demográficas y otros factores de riesgo. Entre estos factores adicionales, los estilos parentales autoritativos reducen el riesgo del consumo de tabaco en comparación con la parentalidad autoritaria, permisiva y negligente. El consumo generalizado de tabaco en el grupo de iguales es el factor de riesgo que tiene una asociación más alta con el comportamiento individual del adolescente.
Resumo:
BACKGROUND: Frequent emergency department (ED) users meet several of the criteria of vulnerability, but this needs to be further examined taking into consideration all vulnerability's different dimensions. This study aimed to characterize frequent ED users and to define risk factors of frequent ED use within a universal health care coverage system, applying a conceptual framework of vulnerability. METHODS: A controlled, cross-sectional study comparing frequent ED users to a control group of non-frequent users was conducted at the Lausanne University Hospital, Switzerland. Frequent users were defined as patients with five or more visits to the ED in the previous 12 months. The two groups were compared using validated scales for each one of the five dimensions of an innovative conceptual framework: socio-demographic characteristics; somatic, mental, and risk-behavior indicators; and use of health care services. Independent t-tests, Wilcoxon rank-sum tests, Pearson's Chi-squared test and Fisher's exact test were used for the comparison. To examine the -related to vulnerability- risk factors for being a frequent ED user, univariate and multivariate logistic regression models were used. RESULTS: We compared 226 frequent users and 173 controls. Frequent users had more vulnerabilities in all five dimensions of the conceptual framework. They were younger, and more often immigrants from low/middle-income countries or unemployed, had more somatic and psychiatric comorbidities, were more often tobacco users, and had more primary care physician (PCP) visits. The most significant frequent ED use risk factors were a history of more than three hospital admissions in the previous 12 months (adj OR:23.2, 95%CI = 9.1-59.2), the absence of a PCP (adj OR:8.4, 95%CI = 2.1-32.7), living less than 5 km from an ED (adj OR:4.4, 95%CI = 2.1-9.0), and household income lower than USD 2,800/month (adj OR:4.3, 95%CI = 2.0-9.2). CONCLUSIONS: Frequent ED users within a universal health coverage system form a highly vulnerable population, when taking into account all five dimensions of a conceptual framework of vulnerability. The predictive factors identified could be useful in the early detection of future frequent users, in order to address their specific needs and decrease vulnerability, a key priority for health care policy makers. Application of the conceptual framework in future research is warranted.
Resumo:
The aims of the present study were to determine the prevalence of human herpesvirus type 8 (HHV-8) in HIV-positive Brazilian patients with (HIV+/KS+) and without Kaposi's sarcoma (HIV+/KS-) using PCR and immunofluorescence assays, to assess its association with KS disease, to evaluate the performance of these tests in detecting HHV-8 infection, and to investigate the association between anti-HHV-8 antibody titers, CD4 counts and staging of KS disease. Blood samples from 66 patients, 39 HIV+/KS+ and 27 HIV+/KS-, were analyzed for HHV-8 viremia in peripheral blood mononuclear cells by PCR and HHV-8 antigenemia for latent and lytic infection by immunofluorescence assay. Positive samples for latent nuclear HHV-8 antigen (LNA) antibodies were titrated out from 1/100 to 1/409,600 dilution. Clinical information was collected from medical records and risk behavior was assessed through an interview. HHV-8 DNA sequences were detected by PCR in 74.3% of KS+ patients and in 3.7% of KS- patients. Serological assays were similar in detecting anti-LNA antibodies and anti-lytic antigens in sera from KS+ patients (79.5%) and KS- patients (18.5%). HHV-8 was associated with KS whatever the method used, i.e., PCR (odds ratio (OR) = 7.4, 95% confidence interval (CI) = 2.16-25.61) or anti-LNA and anti-lytic antibodies (OR = 17.0, 95%CI = 4.91-59.14). Among KS+ patients, HHV-8 titration levels correlated positively with CD4 counts (rho 0.48, P = 0.02), but not with KS staging. HHV-8 is involved in the development of KS in different geographic areas worldwide, as it is in Brazil, where HHV-8 is more frequent among HIV+ patients. KS severity was associated with immunodeficiency, but no correlation was found between HHV-8 antibody titers and KS staging.
Resumo:
Driving while impaired (DWI) is a grave and persistent high-risk behavior. Previous work demonstrated that DWI recidivists had attenuated cortisol reactivity compared to non-DWI drivers. This suggests that cortisol is a neurobiological marker of high-risk driving. The present study tested the hypothesis that this initial finding would extend to first-time DWI (fDWI) offenders compared to non-DWI drivers. Male fDWI offenders (n = 139) and non-DWI drivers (n = 31) were exposed to a stress task, and their salivary cortisol activity (total output and reactivity) was measured. Participants also completed questionnaires on sensation seeking, impulsivity, substance use, and engagement in risky and criminal behaviors. As hypothesized, fDWI offenders, compared to non-DWI drivers, had lower cortisol reactivity; fDWI offenders also showed lower total output. In addition, cortisol activity was the most important predictor of group membership, after accounting for alcohol misuse patterns and consequences and other personality and problem behavior characteristics. The findings indicate that attenuated cortisol activity is an independent factor associated with DWI offending risk at an earlier stage in the DWI trajectory than previously detected.
Resumo:
Este trabajo de investigación explora el proceso de toma de decisiones fundamentado desde la perspectiva psicológica. El campo de interés está centrado en la toma de decisiones éticas a nivel organizacional y las consecuencias que las zonas grises o las conductas de riesgo repercuten en las dinámicas económicas y sociales. Con base en el análisis de los escándalos financieros más importantes de Europa, Estados Unidos y Colombia, y la literatura ofrecida por las ciencias sociales, la ética y las ciencias económicas se reconstruye una recopilación teórica de los aportes que los modelos psicológicos aplicados pueden dar al campo de la consultoría y el funcionamiento organizacional como también al estudio y análisis de los comportamientos anti éticos en empresas.
Resumo:
La automedicación constituye una práctica transcultural, extendida a población de todas las edades. Dicha práctica gira en torno a la más vaga concepción de autocuidado o preservación del bienestar biológico de la persona, de la prevención de la enfermedad y de la promoción de la salud. Sin embargo, este fenómeno, cada vez más popular, a pesar de llevar consigo las mejores intenciones por parte de los usuarios, puede ser tan perjudicial como el hecho de no tratar las condiciones que representan una amenaza para la salud. Este hecho, da paso para que se abran signos de interrogación en el ámbito científico, alrededor de las evidencias empíricas que existen sobre la automedicación. El presente artículo propone presentar el conjunto de variables más frecuentemente estudiadas en la literatura científica, desde el año 2000 hasta la actualidad, sobre el comportamiento de automedicación. Se llega pues a dos tipos de conclusiones a lo largo de esta revisión bibliométrica que permiten: reafirmar el establecimiento global del fenómeno de la automedicación, y conocer la tendencia constante de variables ceñidas a este comportamiento de alto riesgo para la persona que lo practica.
Resumo:
En el marc del model transteòric de canvi (Prochaska, DiClemente i Norcross, 1992) i del model de l'autocontrol (Rachlin, 1989), s'examinen les característiques de la conducta de fumar així com la percepció de la magnitud i la demora de les conseqüències positives i negatives d'aquest consum, a fi de conèixer la seva relació amb l'etapa de canvi en la cessació tabàquica. Amb aquest objectiu s'entrevista a una mostra representativa de 281 membres (54,8% homes i 45,2% dones; mitjana d'edat = 37,26 anys, DT = 8,77; 48,8% no fumadors, 27,4% fumadors i 23,8% exfumadors) del personal acadèmic i d'administració i serveis de la Universitat de Girona. Els resultats mostren que més de la meitat dels fumadors es troben a l'etapa de Precontemplació (sense intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) i la majoria d'exfumadors se situen a l'etapa de Manteniment (mínim de sis mesos sense fumar). També s'observen diferències en algunes de les variables examinades segons l'etapa de canvi de manera que els fumadors en Contemplació-Preparació (amb intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) presenten un elevat índex de perjudicis percebuts, informen d'haver rebut més consell mèdic i realitzen amb major freqüència inhalacions a cada cigarreta. En canvi, els fumadors en Precontemplació són els qui més responen consumir tabac baix en nicotina mentre que els exfumadors en Acció o Manteniment són els qui més tendeixen a relacionar de manera immediata fumar i les seves conseqüències negatives a curt i mitjà termini, i els qui presenten major puntuació en l'índex de beneficis percebuts. Aquestes dades corroboren la importància de les intervencions clíniques específiques en les diferents etapes de l'abandonament del consum de tabac, suggereixen que les campanyes preventives s'haurien de focalitzar preferentment en les conseqüències negatives immediates de fumar i apunten a la conveniència de tenir en compte la notable valoració positiva dels beneficis de fumar per part dels exfumadors en els programes de prevenció de recaigudes. Així mateix, la constatació del poder explicatiu de la variable demora en la diferenciació dels subjectes en funció de l'etapa de canvi, planteja la conveniència d'incloure aquesta variable en les avaluacions dels pros i contres de fumar a fi de conèixer amb major precisió els seus pesos relatius.
Resumo:
This paper describes the recent development of identity and community among gay men in China. It focuses both on the ways emerging forms of gay identity relate to larger ideological and discursive shifts within society, and on the ways these new forms of identity and community affect situated social interaction among gay men themselves. In particular, it addresses the question of how these emerging forms of gay identity and gay community affect the ways gay men in China understand the threat of HIV and make concrete decisions about sexual risk and safety. Among the chief tactics used by gay men in China to forge identity and community involves appropriating and adapting elements from dominant discourses of the Party-State and the mass media. This strategy has opened up spaces within which gay men can claim “cultural citizenship” in a society in which they have been heretofore marginalized. At the same time, this strategy also implicated in the formation of attitudes and social practices that potentially increase the vunerability of Chinese gay men to HIV infection.
Resumo:
Pesquisa em foco: Credit card risk behavior on college campuses: evidence from Brazil - 2012. Pesquisadores: Wesley Mendes da Silva, Wilson Toshiro Nakamura e Daniel Carrasqueira de Moraes
Resumo:
Esta pesquisa, que teve como população-alvo adolescentes com idade entre 12 e 20 anos, residentes em três municípios do interior Paulista, buscou conhecer as associações entre orientação sexual e ideações e tentativas de suicídio. Corroborando com as pesquisas internacionais, evidenciou-se que os não heterossexuais têm mais chances de pensarem e tentarem suicídio, comparativamente aos heterossexuais. Todavia, encontrou-se que, dentre o grupo de adolescentes que se assumiram não heterossexuais, os que estão mais vulneráveis são aqueles que se autodefiniram bissexuais e outros, os quais constituem o grupo de pessoas menos assumidas, dentre os não heterossexuais. do mesmo modo, constatou-se que os respondentes apresentam diversas opiniões e valores homofóbicos, sexistas e heterocentrados, o que revela ser o espaço escolar, onde se encontram esses jovens não heterossexuais, bastante carregado de posicionamentos discursivos discriminatórios. Conclui-se que a questão do suicídio é uma problemática de saúde pública e que a população de jovens não heterossexuais necessita de abordagens específicas para a prevenção e de atenção relativas a essa conduta.
Resumo:
Os objetivos do estudo foram descrever a prevalência de hipertensão arterial (HA) e verificar os efeitos que a idade e indicadores de obesidade provocam na pressão arterial (PA) de trabalhadores de uma indústria de balas e gomas. Para tanto a PA sistólica (PAS), PA diastólica (PAD), as medidas de massa corporal (MC), estatura e circunferência de cintura (CC) foram obtidas de 348 trabalhadores voluntários (243 homens e 105 mulheres). A prevalência de HA na amostra foi 8,9% (31 casos) e mais comum nos homens do que nas mulheres (7,2% vs 1,7%). Entre os hipertensos a idade (PAS r=0,43) e a MC (PAD r=0,39) demonstraram correlação (r) positiva e significativa, apesar de baixa. Por sua vez entre os normotensos (317) e o grupo total (348), a idade e todos os indicadores de obesidade (MC, IMC, CC) apresentaram correlação baixa, porém significativa e positiva com os valores de PAS, PAD e PA média (PAM) (r=0,23 a r=0,47). Adicionalmente a análise estatística revelou que homens e mulheres com HA são mais velhos e obesos do que seus pares normotensos. Exceto para a idade e o sexo, que são fatores de risco não modificáveis, os indicadores de obesidade possuem forte associação com hábitos e comportamentos de risco e, portanto, passíveis de prevenção.
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)
Resumo:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)
Resumo:
The purpose of this study was to evaluate the prevalence of oral lesions in HIV-positive patients attending the Specialized Service for Infectious-contagious Diseases and Parasitoses of the Health Secretariat of the State of Pará (URE-DIPE/SESPA), in the city of Belém, PA, Brazil. A total of 79 HIV-positive patients (53 males and 26 females) were examined. Clinical and epidemiological evaluations were done by correlating the lesions with gender, race, chronological age, risk behavior and prevailing immune status (CD4+ cells count). Lesion location and the presence of associated factors, such as alcohol use, smoking and denture wearing, were quantified individually for each type of lesion using a diagnostic pattern based on the clinical aspects. Approximately 47% of the patients (n=37) presented some type of oral lesion. Candidiasis (28%) and periodontal disease (28%) were the most common, followed by cervical-facial lymphadenopathy (17.5%). Other lesions observed were hairy leukoplakia, melanin hyperpigmentation, ulcerative stomatitis (aphthous), herpes simplex, frictional keratosis and pyogenic granuloma. This analysis presented some relevance as to the statistical data. Concerning CD4+ cells, most lesions manifested with the reduction of the CD count. There were a larger number of HIV-positive female heterosexual patients. Alcohol and/or smoking were strongly associated with the occurrence of hairy leukoplakia in these patients. Candidiasis and periodontal disease were the most common oro-regional clinical manifestations in the patients.