821 resultados para Academic achievement
Resumo:
La problemtica de la transici batxillerat-universitat s avui un fenomen de preocupaci i un tema de debat. La revisi de la recerca posa de manifest que, en lanlisi de la transici a la universitat, shan fet estudis que descriuen resultats acadmics al final dun determinat perode i seguiments de cohorts especfiques en referncia a centres especfics1 per, no sha produt, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadmiques. La transici a la universitat s un procs complex que comporta per a lestudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqncies que afecten tamb el marc social.
Resumo:
La problemtica de la transici batxillerat-universitat s avui un fenomen de preocupaci i un tema de debat. La revisi de la recerca posa de manifest que, en lanlisi de la transici a launiversitat, shan fet estudis que descriuen resultats acadmics al final dun determinat perode i seguiments de cohorts especfiques en referncia a centres especfics1 per, no sha produt, un plantejament comprensiu i profund que permeti constatar el conjunt de factors psicosocials relacionats amb la qualitat de les transicions acadmiques. La transici a la universitat s unprocs complex que comporta per a lestudiant canvis personals i vitals significatius, amb conseqncies que afecten tamb el marc social. El treball desenvolupat semmarca en les lnies actuals de lestudi de la transici a la universitat, representades en els treballs de Terenzini (1993) i Pautler (1996) sobre les trajectries de transici dels estudiants dEUA o els estudis de Yorke (1998) que analitzen les trajectries dabandonament i fracs universitari a la Gran Bretanya. Linters daquest acull tant la perspectiva de limpacte de la transici sobre la persona - com el propi procs afecta a la persona -, com la perspectiva del procs, s a dir, quins recursos personals i contextuals permeten reduir limpacte de la transici i facilitar ladaptaci al canvi de les persones queaccedeixen a la universitat. En aquest sentit lestudi presenta un model que tracta de captar la interacci dels factors personals i contextuals que expliquen les diferents trajectries de transicia la universitat: de continutat o dabandonament, dxit en la integraci o de fracs en la superaci dels problemes generats per la discontinutat dambients educatius.
Resumo:
Lestudi realitzat aborda i caracteritza des de lenfocament de la resilincia com lalumnat de procedncia estrangera senfronta a una etapa dalt risc dabandonament escolar com s lEducaci Secundria Obligatria (ESO) especialment en el segon cicle i el moment de transici acadmica cap a la Postobligatria (PO). En altres paraules, sanalitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per lalumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situaci de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectries dxit escolar. Lemmarcament conceptual des de la resilincia educativa, en general, ha centrat la seva atenci en la capacitat de lindividu per compensar certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definici de resilincia a la qual ens hem aferrat t un caire ms ecolgic i culturalment sensible. s la definici proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa daquesta manera, la resilincia s un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb all que la gent conceptualitza com a benestar. Aix, es ms probable que la resilincia aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des duna perspectiva que sigui significativa tant per a lindividu, com per la seva famlia i comunitat...
Resumo:
This study examines whether math anxiety and negative attitudes toward mathematics have an effect on university students" academic achievement in a methodological course forming part of their degree. A total of 193 students were presented with a math anxiety test and some questions about their enjoyment, self-confidence and motivation regarding mathematics, and their responses were assessed in relation to the grades they had obtained during continuous assessment on a course entitled"Research Design". Results showed that low performance on the course was related to math anxiety and negative attitudes toward mathematics. We suggest that these factors may affect students" performance and should therefore be taken into account in attempts to improve students" learning processes in methodological courses of this kind.
Resumo:
Forma part del projecte: "La persistencia y el abandono en el primer ao de universidad en ciencias sociales. Bases para la mejora de la retencin."
Resumo:
Aquest Treball Final de Grau aporta els resultats dun estudi sobre els efectes i condicionats que suposa pel rendiment acadmic dels alumnes de cicle superior de primria el divorci o la separaci dels seus progenitors. Ens trobem davant laugment del nombre de trencaments familiars, que ha esdevingut un fenomen clarament observable en la societat, es tracta dun fenomen complex, en el qual entren en joc nombroses variables. I el trencament tamb suposa conseqncies socials, en primer lloc, pels fills/es. En una primera part ens endinsem en les aportacions i teories que han defensat diversos experts al llarg del temps sobre aquest fet. En una segona part es presenten les conclusions i els acords extrets de diverses entrevistes amb mestres duna escola local en relaci a la possible vinculaci entre trencament familiar i rendiment acadmic. I, per ltim, sacaben comparat les visions dels autors terics amb les aportacions i visions dels educadors professionals; per arribar a les principals conclusions que, no es pot generalitzar els efectes negatius de la ruptura, cal veure tamb les possibilitats positives del moment i, per ltim, destacar que la manera amb la qual la famlia s'afronta a la ruptura t una importncia crucial a l'hora de determinar l'impacte d'aquesta la ruptura en els fills.
Resumo:
El treball que es presenta gira a l'entorn de la classe terica presencial, dissenyada segons les possibilitats d'aquesta classe quan es planteja per a un nombre elevat d'alumnes i es pretn la mxima implicaci de l'estudiant. Analitza l'assistncia a classe, el tipus de classe terica que s'imparteix i els resultats de les iniciatives preses per incentivar la participaci activa. Els resultats demostren que els plantejaments didctics sn globalment adients en aquest context, fet que es reflecteix en la bona acceptaci per part de l'alumne de les iniciatives proposades i en la millora notable del rendiment acadmic, objectiu primordial del projecte REDICE-06 titulat Deconstrucci/construcci de l'ensenyament presencial, del qual forma part.
Resumo:
La nova ordenaci dels ensenyaments universitaris i el desenvolupament dels graus ha comportat canvis en el perfil dels estudiants que arriben a les nostres aules. Un collectiu que t un pes especfic important s el que accedeix a la universitat des duna titulaci de tcnic superior (cicle formatiu de grau superior CFGS). Presentem les dades acadmiques dels estudiants del Grau de Farmcia des de la seva implantaci el curs 2009-2010 fins el curs 2011-12, segons la seva via daccs.
Resumo:
La nova ordenaci dels ensenyaments universitaris i el desenvolupament dels graus ha comportat canvis en el perfil dels estudiants que arriben a les nostres aules. Un collectiu que t un pes especfic important s el que accedeix a la universitat des duna titulaci de tcnic superior (cicle formatiu de grau superior CFGS). Presentem les dades acadmiques dels estudiants del Grau de Farmcia des de la seva implantaci el curs 2009-2010 fins el curs 2011-12, segons la seva via daccs.
Resumo:
In recent years, studies into the reasons for dropping out of higher education (including online education) have been undertaken with greater regularity, parallel to the rise in the relative weight of this type of education, compared with brick-and-mortar education. However, the work invested in characterising the students who drop out of education, compared with those who do not, appears not to have had the same relevance as that invested in the analysis of the causes. The definition of dropping out is very sensitive to the context. In this article, we reach a purely empirical definition of student dropping out, based on the probability of not continuing a specific academic programme following several consecutive semesters of "theoretical break". Dropping out should be properly defined before analysing its causes, as well as comparing the drop-out rates between the different online programmes, or between online and on-campus ones. Our results show that there are significant differences among programmes, depending on their theoretical extension, but not their domain of knowledge.
Resumo:
La evaluacin continua (EC) es una de las herramientas bsicas que configuran la enseanza centrada en el aprendizaje del estudiante. Este trabajo se centra en evaluar el impacto de la EC en el rendimiento acadmico del estudiante utilizando como base el proceso de anlisis iniciado en el grupo de innovacin docente TRANSEDU de la Universidad de Barcelona. A travs del estudio descriptivo y analtico de las siguientes asignaturas :Arte e Historia (Grado Historia del Arte); Bioqumica i Microbiologa Industrial (grado de Biotecnologa); Desarrollo comunitario (Grado de Pedagoga); Fundamentos de Mecnica (Grado de Fsica); Informacin y Sociedad (Grado de Biblioteconoma), Poltica Econmica de Espaa (Grado de Economa) y Tcnicas Instrumentales (Grado de Farmacia) se han ido identificando los elementos que configuran la EC en las diferentes asignaturas para elaborar posteriormente un marco de anlisis que pretende definir los elementos facilitadores del proceso de EC.Identificados los mismos, se realiza a lo largo del trabajo un estudio cualitativo de los mismos y un anlisis emprico que permita establecer el impacto de alguno de estos elementos sobre el rendimiento acadmico.
Resumo:
In this paper we present the results of a research about the relationship betwen the social economic characteristics of the students and their academiec achievement at university level. The sample was formed with students of business administration from the business schools of Girona and Sabadell. The results show that the students can be classified in three social economic categories: low middle and high. They also show that the academic achieveent can not be associated to any dermined category. This can be explained by the fact that the educational system has alread done a selection in previous levels of studies
Resumo:
This paper presents the qualitative data collection process aimed at the study of the impactsocial relations and networks have on educational paths of immigrant students. In theframework of a R & D longitudinal study funded by the Ministry of Science and Innovation(2012-2014), the research team tracked the path of 87 immigrant students, from whom only 17successfully achieved the transition through the first and second year of Post-16 Education.A vast range of literature notes that relationships are an important part of migration process andsocial integration analysis, as well as school history in terms of success or failure. Through thefieldwork researchers collect the personal networks of all immigrant students from 3 highschools who were at that time attending last course of compulsory school. The network structureinfluences their social capital and therefore determines the resources, goods and types of supportindividuals can access. All these aspects are influential elements in the configuration anddevelopment of academic trajectories of immigrant students.At the end of the second year of Post-16 Education (two years later), the study captures personalnetworks of these students again, analyses and discusses their evolution and influence on theirpaths through qualitative interviews. Such interviews facilitated the discussion of theirrelationships while providing interesting narratives that are presented in the text. In order to do so, the biographical interpretive narrative method of interviewing is implemented.
Resumo:
This paper presents the qualitative data collection process aimed at the study of the impactsocial relations and networks have on educational paths of immigrant students. In theframework of a R & D longitudinal study funded by the Ministry of Science and Innovation(2012-2014), the research team tracked the path of 87 immigrant students, from whom only 17successfully achieved the transition through the first and second year of Post-16 Education.A vast range of literature notes that relationships are an important part of migration process andsocial integration analysis, as well as school history in terms of success or failure. Through thefieldwork researchers collect the personal networks of all immigrant students from 3 highschools who were at that time attending last course of compulsory school. The network structureinfluences their social capital and therefore determines the resources, goods and types of supportindividuals can access. All these aspects are influential elements in the configuration anddevelopment of academic trajectories of immigrant students.At the end of the second year of Post-16 Education (two years later), the study captures personalnetworks of these students again, analyses and discusses their evolution and influence on theirpaths through qualitative interviews. Such interviews facilitated the discussion of theirrelationships while providing interesting narratives that are presented in the text. In order to do so, the biographical interpretive narrative method of interviewing is implemented.
Resumo:
L'estudi que es presenta forma part d'un projecte de recera de tipus longitudinal que busca detrminar en quina mesura les xarxes personals i socials de l'alumnat immigrant poden apoderar les seves trajectries acadmiques tot incidint en la seva persistncia i xit escolar. L'estudi introdueix un nou nivell de comprensi tant de les trajectries d'xit com de la vulnerabilitat de l'alumnat immigrant a la secundria utilitzant l'enfocament egocntric de l'anlisi de xarxes socials. Aquest article mostra les potencialitats d'aquest enfocament, el qual ha desenvolupat uns processos metodolgics i de creaci d'instrumentaci propis per al mesurament i analisi de les estructures, patrons i formes d'interacci que emergeixen dels vincles entre actors diversos. Els resultats mostren que els sistemes relacionals de l'alumnat (famlia, escola i comunitat) constitueixen un nivell intemedi en el qual s'expressa la naturalesa dinmica i articulada de les funcions de socialitzaci, connexi i presa de decisions de les seves xarxes personals i socials, i permeten valorar la seva incidncia en les trajectries acadmiques dels estudiants.
