993 resultados para Polineuropatia amiloidótica familiar
Resumo:
Entrevistant infants pre-escolars vctimes dabs sexual i/o maltractament familiar: eficcia dels models dentrevista forense Entrevistar infants en edat preescolar que han viscut una situaci traumtica s una tasca complexa que dins lavaluaci psicolgica forense necessita dun protocol perfectament delimitat, clar i temporalitzat. Per aix, shan seleccionat 3 protocols dentrevista: el Protocol de Menors (PM) de Bull i Birch, el model del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb, a partir del qual es va desenvolupar lEASI (Evaluacin del Abuso Sexual Infantojuvenil) i lEntrevista Cognitiva (EC) de Fisher i Geiselman. La hiptesi de partida vol comprovar si els anteriors models permeten obtenir volums informatius diferents en infants preescolars. Conseqentment, els objectius han estat determinar quin dels models dentrevista permet obtenir un volum informatiu amb ms precisions i menys errors, dissenyar un model dentrevista propi i consensuar aquest model. En el treball safegeixen esquemes prctics que facilitin lobertura, desenvolupament i tancament de lentrevista forense. La metodologia ha reprodut el binomi infant - esdeveniment traumtic, mitjanant la visualitzaci i lexplicaci dun fet emocionalment significatiu amb facilitat per identificar-se: laccident en bicicleta dun infant que cau, es fa mal, sagna i el seu pare el cura. A partir daqu, hem entrevistat 135 infants de P3, P4 i P5, mitjanant els 3 models dentrevista referits, enfrontant-los a una demanda especfica: recordar i narrar aquest esdeveniment. Sha concls que el nivell de record correcte, quan sutilitza un model dentrevista adequat amb els infants en edat preescolar, oscilla entre el 70-90%, fet que permet defensar la confiana en els records dels infants. Es constata que el percentatge demissions incorrectes dels infants en edat preescolar s mnim, al voltant dun 5-6%. Lestudi remarca la necessitat destablir perfectament les regles de lentrevista i, per ltim, en destaca la ineficcia de les tcniques de memria de lentrevista cognitiva en els infants de P3 i P4. En els de P5 es comencen a veure beneficis grcies a la tcnica de la reinstauraci contextual (RC), estant les altres tcniques fora de la comprensi i utilitzaci dels infants daquestes edats. Interviewing preschoolers victims of sexual abuse and/or domestic abuse: Effectiveness of forensic interviews models 135 preschool children were interviewed with 3 different interview models in order to remember a significant emotional event. Authors conclude that the correct recall of children ranging from 70-90% and the percentage of error messages is 5-6%. It is necessary to fully establish the rules of the interview. The present research highlights the effectiveness of the cognitive interview techniques in children from P3 and P4. Entrevistando nios preescolares vctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar: eficacia de los modelos de entrevista forense Se han entrevistado 135 nios preescolares con 3 modelos de entrevista diferentes para recordar un hecho emocionalmente significativo. Se concluye que el recuerdo correcto de los nios oscila entre el 70-90% y el porcentaje de errores de mensajes es del 5-6%. El estudio remarca la necesidad de establecer perfectamente las reglas de la entrevista y se destaca la ineficacia de las tcnicas de la entrevista cognitiva en los nios de P3 y P4.
Resumo:
Entrevistando nios preescolares vctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar: eficacia de los modelos de entrevista forense Se han entrevistado 135 nios preescolares con 3 modelos de entrevista diferentes para recordar un hecho emocionalmente significativo. Se concluye que el recuerdo correcto de los nios oscila entre el 70-90% y el porcentaje de errores de mensajes es del 5-6%. El estudio remarca la necesidad de establecer perfectamente las reglas de la entrevista y se destaca la ineficacia de las tcnicas de la entrevista cognitiva en los nios de P3 y P4. Entrevistant infants pre-escolars vctimes dabs sexual i/o maltractament familiar: eficcia dels models dentrevista forense Entrevistar infants en edat preescolar que han viscut una situaci traumtica s una tasca complexa que dins lavaluaci psicolgica forense necessita dun protocol perfectament delimitat, clar i temporalitzat. Per aix, shan seleccionat 3 protocols dentrevista: el Protocol de Menors (PM) de Bull i Birch, el model del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb, a partir del qual es va desenvolupar lEASI (Evaluacin del Abuso Sexual Infantojuvenil) i lEntrevista Cognitiva (EC) de Fisher i Geiselman. La hiptesi de partida vol comprovar si els anteriors models permeten obtenir volums informatius diferents en infants preescolars. Conseqentment, els objectius han estat determinar quin dels models dentrevista permet obtenir un volum informatiu amb ms precisions i menys errors, dissenyar un model dentrevista propi i consensuar aquest model. En el treball safegeixen esquemes prctics que facilitin lobertura, desenvolupament i tancament de lentrevista forense. La metodologia ha reprodut el binomi infant - esdeveniment traumtic, mitjanant la visualitzaci i lexplicaci dun fet emocionalment significatiu amb facilitat per identificar-se: laccident en bicicleta dun infant que cau, es fa mal, sagna i el seu pare el cura. A partir daqu, hem entrevistat 135 infants de P3, P4 i P5, mitjanant els 3 models dentrevista referits, enfrontant-los a una demanda especfica: recordar i narrar aquest esdeveniment. Sha concls que el nivell de record correcte, quan sutilitza un model dentrevista adequat amb els infants en edat preescolar, oscilla entre el 70-90%, fet que permet defensar la confiana en els records dels infants. Es constata que el percentatge demissions incorrectes dels infants en edat preescolar s mnim, al voltant dun 5-6%. Lestudi remarca la necessitat destablir perfectament les regles de lentrevista i, per ltim, en destaca la ineficcia de les tcniques de memria de lentrevista cognitiva en els infants de P3 i P4. En els de P5 es comencen a veure beneficis grcies a la tcnica de la reinstauraci contextual (RC), estant les altres tcniques fora de la comprensi i utilitzaci dels infants daquestes edats. Interviewing preschoolers victims of sexual abuse and/or domestic abuse: Effectiveness of forensic interviews models 135 preschool children were interviewed with 3 different interview models in order to remember a significant emotional event. Authors conclude that the correct recall of children ranging from 70-90% and the percentage of error messages is 5-6%. It is necessary to fully establish the rules of the interview. The present research highlights the effectiveness of the cognitive interview techniques in children from P3 and P4.
Resumo:
La majoria dels experts coincideixen en definir lempresa familiar com lempresa a la que el capital, la gesti y el govern estan en mans de una o mes famlies que exerceixen control sobre ella. El punt mes important que diferencia lempresa familiar de la no familiar es el propsit de la continutat, que es dona en a les empreses familiars, a travs de lentrada de les successives generacions. Aquesta continutat es materialitza amb lxit del procs successori que dona lloc a la nova generaci. La complexitat daquest tipus dempreses deriva de la uni de les dos entitats que la formen, empresa i famlia. Aquesta uni suposa la combinaci dassumptes purament empresarials amb altres de carcter ms personal. La uni de tots dos interessos dins de lempresa suposa una important font de conflictes i problemes per a lorganitzaci. A mesura que la famlia es fa ms gran els problemes tamb creixen, i les relacions entre la famlia i la empresa es fan ms difcils i complicades. Es per aix que lempresa ha dactuar amb temps i avanar-se a les futures dificultats que puguin presentar-se a lorganitzaci, tractant devitar-les, fent servir les eines de que disposa. Per assegurar el xit del procs successori i evitar futurs problemes interns, lempresa, i sobretot el predecessor, han de manejar i definir de forma correcta el marc legal i el marc familiar que emmarquen les seves relacions. En primer lloc, el marc legal ha dassegurar la bona comunicaci entre la famlia i lempresa, per aix, evitar futurs malentesos. A travs drgans com el Consell dAdministraci i la Junta General dAccionistes lempresa refora aspectes com la unitat i el comproms, que son tan necessaris en moments de canvi generacional. Per una altra banda, el marc familiar ha de vetllar pel manteniment dels valors propis de la famlia que el predecessor ha inculcat al llarg dels anys, i que han servit de guia tant a lempresa com a la famlia. El marc familiar el defineixen eines com el Protocol Familiar, que regula i gestiona les relacions entre la famlia, lempresa i els propietaris de la organitzaci. El rgan encarregat de controlar el compliment dall pactat en el Protocol i dencarregar-se del bon funcionament del marc familiar es el Consell de Famlia.
Resumo:
LHipercolesterolmia Familiar Heterozigota (HFHe) s una malaltia monognica que predisposa a una major morbimortalitat cardiovascular. Aquest estudi prospectiu de casos i controls pretn avaluar la prevalena de Malaltia Arterosclertica Coronaria (MAC) silent mitjanant una coronariografia no invasiva per TAC Multidetector i estudiar la relaci amb diferents variables clniques i analtiques. La prevalena mostral i extensi de MAC silent en malalts amb HFHe va ser superior respecte al grup control. Les variables estadsticament significatives per a predir la presncia de lesions coronries varen ser: sexe mascul, edat avanada, HDL i lantecedent familiar de miocardiopatia isqumica
Resumo:
Els objectius van ser avaluar prospectivament la capacitat diagnstica de la cpsula endoscpica en comparaci amb la colonoscpia en 30 pacients amb histria familiar de CCR, i avaluar la neteja colnica amb preparaci amb Moviprep. La prevalena de plips detectats amb cpsula i colonoscpia va ser de 20,7% i 24,1%, respectivament. La sensibilitat i especificitat en detecci de plips va ser de 71, 4 i 95,4%, respectivament, amb VPP i VPN de 83,3 i 91,3%. Es conclou que la cpsula endoscpica suposa una tcnica alternativa precisa, fiable, ben tolerada i segura pel cribatge familiar de CCR.
Resumo:
Aquest treball inclou el disseny i l'elaboraci d'un projecte titulat
Resumo:
Aquest projecte es centre en el disseny d un programari creador iconsultor de genealogia familiar. Es tracta d'un programari per a s individual, no col.lectiu, i sense nimde lucre, on les dades ms importants sn les dels familiars. Qualsevol usuari pot crear diversesfamlies (en un mateix sistema) i associar-hi familiars. Es poden introduir molts tipus de dadespersonals, a ms de poder vincular-hi els arxius i events que es desitgin. Un event s unaconteixament en la vida d'una o diverses persones. D'aquesta manera l'usuari pot agregar moltstipus d'esdeveniments diferents als familiars i tamb hi ha la opci, que diferencia l'aplicaci demoltes altres ja existents, d'agregar esdeveniments als events. Tamb cal destacar que a cadafamiliar, arxiu i event pot associar-se un lloc (poblacio, regi i estat) i d'aquesta forma la informacitotal que es pot generar, encara s encara ms completa. La possibilitat de crear llocs nous s foramplia. Finalment l'usuari podr associar els diferents familiars segons parentesc i d'aquesta formaobtenir un arbre genealgic de tota la famlia. Un dels aspectes ms treballats a l'aplicaci, ha estat que totes les dades anteriorment esmentades, poguessin ser visualitzades fcil i rpidament per l'usuari final. La navegaci entrepantalles i les diferents opcions, han estat pensades i dissenyades, perqu l'usuari final no tingui cap dificultat, sigui quin sigui el seu nivell. D'aquesta manera, a ms de la gesti possible de dades de familiars, arxius, events i llocs; la utilitzaci de le mateixes i la creaci de multitud de vistes i cerques diferents, ajuden a que el programari sigui fora complet
Resumo:
Leducaci ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradici. Sn diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Cincies Naturals i Socials, tot oferint als centres all que la seva infraestructura no els permet obtenir o all que el seu context geogrfic els impedeix conixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de lEstany, constitueixen una zona de gran inters paisatgstic i natural, a ms de cultural i artstic, que comporten un gran nombre de possibilitats didctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedaggics. Per aix, amb linters de fer conixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experincia directa el treball de l'aula, va nixer lEscola de Natura de Banyoles (dara endavant EdNB)
Resumo:
BACKGROUND The concept of achievement is important to study the professional development. In medicine there are gender inequalities in career. The purpose was to know and compare the professional achievement's perceptions and attributions of female and male primary care physicians in Andalusia. METHOD Qualitative study with 12 focus groups (October 2009 to November 2010). POPULATION primary care physicians. SAMPLE intentionally segmented by age, sex and health care management. Were conducted by sex: two groups with young physicians, two groups with middle aged and two with health care management. TOTAL: 32 female physician and 33 male physicians. Qualitative content analysis with Nuddist Vivo. RESULTS Female and male physicians agree to perceive internal achievements and to consider aspects inherent to the profession as external achievements. The most important difference is that female physician related professional achievement with affective bond and male physician with institutional merit. Internal attributions are more important for female physician who also highlight the importance of family, the organization of working time and work-family balance. Patients, continuing education, institutional resources and computer system are the most important attributions for male physician. CONCLUSIONS There are similarities and differences between female and male physicians both in the understanding and the attributions of achievement. The differences are explained by the gender system. The perception of achievement of the female physicians questions the dominant professional culture and incorporates new values in defining achievement. The attributions reflect the unequal impact of family and organizational variables and suggest that the female physicians would be changing gender socialization.
Resumo:
Aquest treball final de carrera es basa en l'anlisi, disseny i implementaci d'una aplicaci pel control d'estocs. FrigoDroid s una aplicaci orientada utilitzar-se en un frigorfic, tot i que pot controlar qualsevol tipus de collecci d'objectes. El punt fort d'aquest projecte s que es basa en la practicitat de la lectura de codis de barres com a forma d'entrada dels tems inventariats.
Resumo:
Lempresa familiar es defineix com lempresa en qu el capital, la gesti i el govern estan en mans duna o ms famlies que exerceixen un control sobre ella. La complexitat daquest tipus dempreses es deriva de la uni dels dos ens que la formen, empresa i famlia. Aquesta uni suposa la barreja dels assumptes purament empresarials amb altres de carcter mes personal. La barreja de tots dos interessos dins de lempresa suposa un important focus de conflictes i problemes per a lorganitzaci. Per aquest motiu, lempresa ha dactuar amb temps i avanar-se a les futures dificultats que es puguin donar en lorganitzaci. Aquest treball s una guia sobre lempresa familiar on tractarem la relaci entre famlia i empresa, aix com, els mecanismes caracterstics daquest tipus dorganitzacions. En aquest treball ens hem plantejat analitzar la segent hiptesis: Un pla de comunicaci, els rgans de govern, el Protocol Familiar i el pla de successi son mecanismes per garantir la continutat de lempresa familiar. Per resoldre aquesta hiptesis, estudiarem els mecanismes dels que disposa lempresa familiar per veure si permeten evitar o prevenir possibles conflictes, de manera, que es garanteixi la continutat de lempresa, tant des dun punt de vista teric com a traves dexemples dempreses reals, que permetin obtenir una visi mes practica. Daquesta manera, ens hem proposat identificar les posicions dinters que existeixen en lempresa familiar y analitzar com sha de realitzar un bon pla de comunicaci per evitar els conflictes que es derivin daquesta relaci famlia y empresa. A ms estudiarem els rgans de govern per veure com reforcen aspectes rellevant de lempresa familiar. Per altra banda, tractarem la necessitat de tenir un protocol familiar, que reguli i gestioni les relacions entre la famlia, lempresa i els propietaris de lorganitzaci.
Resumo:
En aquest treball, prenent com a marc teric de referncia la deconstrucci de la dicotomia pblic/privat realitzada per la teora feminista en aquestes ltimes dcades, i les anlisis jurdicfeministes del dret, posem de manifest com el Dret de la Uni Europea sobre la conciliaci de la vida familiar i laboral est articulat acord amb aquesta dicotomia, i en conseqncia, no t en compte els interessos de les dones en tot el seu abast, ja que potencia la seva participaci en el treball remunerat per sense resoldre el problema de les desigualtats entre homes i dones en relaci amb les crregues familiars i domstiques.
Resumo:
No estudo aqui relatado identificaram-se os fatores que levam formao do capital social familiar em empresas familiares. Para atingir o objetivo proposto, utilizou-se, como aporte terico, a teoria do capital social e do capital social familiar. Para tanto, foi realizada uma pesquisa exploratria, do tipo survey, em 120 empreendimentos familiares. Aplicou-se questionrio, sob a forma de entrevista, a todos os empresrios. Os dados foram analisados por meio de anlise fatorial. Os resultados foram apresentados em dois blocos: primeiro, a caracterizao da amostra em relao ao perfil do respondente e ao perfil do empreendimento, bem como a apresentao da frequncia de cada uma das assertivas; na segunda parte, foi feita a anlise fatorial, aps a qual foram identificados sete fatores relacionados com a formao do capital social familiar. So eles: dilogo colaborativo, rede familiar, infraestrutura moral, confiana, normas ticas, ideias prprias e canais de informao externos. O capital social familiar solidificado por meio do dilogo colaborativo, a partir do qual possvel enraizar, na famlia e na empresa, as normas ticas, originando o que se chama de infraestrutura moral, quando a famlia e a empresa esto em sintonia interna e externa. Em um sentido contraditrio, a ausncia do dilogo colaborativo gera autoritarismo por parte dos dirigentes e membros da famlia, prevalecendo ideias prprias, as quais foram identificadas como fator contraditrio formao do capital social familiar.
Resumo:
La base gentica de la osteoporosis primaria es compleja. Involucra a mltiples genes y factores ambientales que actan de manera conjunta para determinar el riesgo. Actualmente disponemos de exploraciones genmicas, como el estudio de miRNA, que facilitan la identificacin de los determinantes genticos de las enfermedades polignicas complejas. Presentamos un estudio prospectivo realizado en familias con genealogia extensa para estudiar e identificar la heredabilidad de las propiedades densitomtricas, estructurales y de resistencia sea con el fin de profundizar en el conocimiento de las bases genticas de la osteoporosis.
Resumo:
O presente estudo faz um resgate histrico da formulao e implementao das polticas pblicas de sade no Brasil, com nfase na poltica de planejamento familiar. Conclui que, esta, em seu incio, atendeu a interesses controlistas internacionais e hoje, o planejamento familiar, embora oficialmente reconhecido como direito de cidadania, ainda reflete interesses contraditrios das instncias polticas, econmicas e ideolgicas de poder.
