Museum antiquitatis studiorum opera Friderici Augusti Wolfii et Philippi Buttmanii. Vol I.

Mode of access: Internet.

The Maháwanṣo in roman characters, with the translation subjoined; and an introductory essay on Páli Buddhistical literature. In two volumes. Vol. I. containing the first thirty eight chapters.

No more published. Translation reprinted ("with notes and emendations") and completed by L. C. Wijesinha, Colombo, 1889.

Elements of useful knowledge, vol.I. : Containing a historical and geographical account of the United States. For the use of schools. /

Sabin

The French Revolution of 1848 in its economic aspect: vol. I, Louis Blanc's Organisation du travail, vol. II. Émile Thomas's Histoire des ateliers nationaux;

List of books: vol. I, p. [xcviii]-xcix.

Aprendizaje basado en problemas en la educaci��n superior. Vol. I

Este texto se estructura a partir de tres ejes temáticos: las experiencias de la implementaci��n del aprendizaje basado en problemas, los desarrollos teóricos y didácticos del aprendizaje basado en problemas y finalmente, la evoluci��n en el aprendizaje. La convicci��n de los autores es declarar que el ABP más que una metodología, se constituye en una filosofía de vida que permite innovar la docencia y los procesos de formaci��n dentro y fuera del espacio escolar. En este sentido, están convencidos del valioso aporte que el libro dará a la comunidad académica y al público en general, por ser este un texto de divulgaci��n y difusi��n de resultados de investigaci��n en ABP en la educaci��n superior.

Adquisici�� d'imatges en infraroig proper de baixa alçària sobre zones d'interès al Montseny (I)

En aquest informe, fem una primera avaluaci�� d'un sistema basat en un mini-UAV, operat per l'empresa CATUAV (www.catuav.com), sobre una zona a l'est del Parc Natural del Montseny (PNM) tot comparant amb imatges adquirides l'any anterior sobre la mateixa zona, amb sistemes i plataformes aèries de primer nivell per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i que utilitzem com a referent de qualitat. Tot assumint que les imatges produïdes pels UAV són d'una qualitat inferior als sistemes convencionals de teledetecci�� aerotransportada, si la qualitat i operativitat són encara suficients, aquests sistemes, donat el seu cost, poden constituir una eina important per adquirir informaci�� d'alta resoluci�� pel control de l'evoluci�� de camps abandonats, de l'estat de la vegetaci�� de ribera, de l'estat fitosanitari de cobertes forestals i plagues, de la distribuci�� d'espècies invasores, de les conseqüències d'actuacions de restauraci�� o aclariment del bosc, de l'impacte dels visitants etc. En concret, en aquest informe avaluem el sistema de CATUAV pel que fa a: 1) Operativitat del vol i adquisici�� de les imatges sobre una zona prèviament assenyalada com objectiu; 2) Operativitat del producte en quant a la localitzaci�� i orientaci�� de les imatges sobre el terreny; i 3) Qualitat radiomètrica i geomètrica de les imatges.

Música I.

Vol. I: Libro del Alumno. Vol II: Libro del Profesor. Ejemp. con R. 305597 faltan casetes

Volumen I.

En el anexo se incluye el Real Decreto 1179-1992, de 2 de Octubre, por el que se establece el currículo de Bachillerato. La primera impresi��n es de 1992.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexi��-acci�� en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicaci�� i la interacci�� Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigaci��-acci��. La visi�� de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientaci�� personal, I' autodirecci��. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcci�� i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenci�� resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experi��ncia. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ci��ncia, coneixement compartit. En aquesta direcci�� de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experi��ncia d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experi��ncia personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experi��ncia? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenci�� d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluaci��. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuaci��: com treballa, com memoritza, com recupera la informaci�� que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuaci�� pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consci��ncia dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consci��ncia de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experi��ncia, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcci�� conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequaci�� es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relaci�� amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acci�� interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalitzaci�� del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensi�� i també per ajudar. En l'emissi��, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploraci�� de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consci��ncia de l'Educand aquests elements de la seva experi��ncia que poden facilitar-li l'adquisici�� del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacci�� verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacci�� i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoraci�� idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientaci�� en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluaci��". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenci�� pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüesti�� és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experi��ncia passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcci��, d'acord amb la seva experi��ncia, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informaci��. Pretén quelcom. És un sistema obert en relaci�� amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideraci�� atenta de la seva pròpia experi��ncia, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenci�� cadascun enfocat vers un àmbit de l'experi��ncia d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenci�� sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivaci�� que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensi�� de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipaci�� de I' experi��ncia que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipaci�� i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenci�� sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripci�� i presa de consci��ncia de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experi��ncia. A vegades, caldrà facilitar l'adquisici�� d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuaci�� per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenci�� sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experi��ncia d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experi��ncia està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicaci��, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenci�� pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenci��, l'Educador parteix d'una avaluaci�� intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognici�� i l'autoregulaci�� dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Tres proyectos de creaci��n de instituciones científicas durante el reinado de José I: un estudio sobre la transmisi��n de la ciencia en el marco de la Guerra de la Independencia

Este trabajo ha sido en parte posible gracias a una beca del Ministerio de Educaci��n y Ciencia, dentro del programa de Formaci��n de Profesorado Universitario, obtenida por José Ramón Bertomeu, y una beca postdoctoral concedida por el mismo Ministerio a Antonio García Belmar.

The parish register of Emley, Co. York. Baptisms, marriages, and burials. 1813 to 1836. vol. II.

Published privately as v. 2 of Emley parish register (Yorkshire Parish Register Society, Publications, v. 65) to fill in the gap between vol. I and the commencement of the Register under the Registration act, 1836. cf. Pref.

Teorica degli stromenti ottici : destinati ad estendere i confini della visione naturale /

Contiene: Vol. I - Vol. II.

Censo da população de Portugal : no. I ̊de dezembro de 1911 (5.̊ recenseamento geral da população) (Recensement de la population de Portugal au 1. décembre 1911).

At head of title: Portugal, Ministério das Finanças, Direcção Geral da Estati��stica, 4. Repartição.