La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres, les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700

Aquest text s’emmarca en dos projectes de recerca: a) SEJ2006-15051-C03-01 “El derecho histórico en los pueblos de España: ámbitos público y privado (siglos XII-XXI)”, dirigit per Tomàs de Montagut, catedràtic d’Història del Dret a la UPF; b) HAR2008-03291/HIST “La formación del estado borbónico (1700-1746), dirigit per Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna també a la UPF.

El tracista fra Josep de la Concepció: revisió historiogràfica i noves atribucions

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació de carmelitans descalços, va ser un dels més qualificats arquitectes amb què comptà el Principat en el segle XVII. L"interès de la seva figura es troba sobretot en el fet que la seva activitat no es va circumscriure simplement a les construccions impulsades per l"orde al qual pertanyia, sinó que s"estengué a àmbits tan diversos com els de la confecció de traces per a catedrals, esglésies parroquials, edificis civils, retaules i altres obres de naturalesa diversa, que mostren en conjunt el gran talent d"aquest artífex

Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)

L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter.

Dues traduccions catalanes de La Princesse de Clèves de Madame de La Fayette. Un clàssic del XVII que marca l’accés de la dona a la novel·la

L’article analitza les causes que van propiciar la traducció al català d’un clàssic del preciosisme francès del xvii, com a resultat de l’establiment de la Mancomunitat de Catalunya, a principi del xx, i amb l’eclosió del noucentisme, moviment artístic que va promoure traduccions de la literatura universal amb l’objectiu d’assajar la configuració d’un llenguatge literari modern propi. Estudia la primera versió catalana de La Princesse de Clèves (1678) de Madame de La Fayette, deguda a Rafel Marquina i publicada el 1923, i la que s’hi va afegir el 1990, que és la retraducció que n’ofereix Josep A. Grimalt, lingüísticament més actual, transparent i més lliure d’artificis noucentistes. Tots dos traductors, això no obstant, són fidels al sentit, al to i a l’estil d’un text que representa l’entrada de la dona, en qualitat d’autora i de protagonista, a la novel·la moderna.

Coreografiant el passat : la dansa a la cort de Lluís XIV : notació i criteris d'interpretació

Aquest projecte estudia la dansa francesa dels segles XVII i XVIII i la seva relació amb la interpretació musical. A partir de les fonts de l’època (tractats, coreografies i testimonis) s’han analitzat els components de la dansa i la seva significació social en el context de la cort de Lluís XIV a Versalles. L’objectiu final es oferir al músic actual alguns elements necessaris que contribueixin a la interpretació d’un repertori molt habitual i sobre el qual es basa molta de la música instrumental de l’època. La cultura de la dansa formava part de la quotidianitat del músic d’abans: música i dansa eren elements inseparables. Per tant, l’intèrpret de música històrica actual hauria de considerar-la com un element constitutiu per la formació de criteris d’interpretació històricament informats.

Port-Royal i la visibilitat de la història de la lingüística

L"article presenta l"entorn històric de les gramàtiques universals del segle xvii. Descriu el moviment cultural de l"abadia de Port-Royal, en els vessants religiós, polític, pedagògic i científic. Analitza els principis de la Grammaire générales et raisonne d"Antonie Arnauld i Claude Lancelot. Considera la relació de la gramàtica amb la Logique d"A. Aranuld i Pierre. Nicole. I examina la recepció que ha tingut la gramàtica de Port-Royal a la història de la Lingüística, en especial a partir de la tesi de Noam Chomsky sobre la lingüística cartesiana. La controvertida postura de Chomsky, rebutjada per la crítica, instrueix sobre els processos de construcció de la historiografia

Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible / 3. Freya Powell: I'll smile and I'm not sad. I altres passats presents

Les instal·lacions de vídeo de la primera exposició de Freya Powell a Barcelona conviden a una meditació dels vincles entre la memòria i l'arxiu, l'enregistrament, el repertori i les traces de la Història. En aquesta exposició es tensa un fil entre la memòria dels condemnats a mort nordamericans, la memòria de la Segona Guerra Mundial, la de l'artista pròpia i els diferents mapes del món sota la història colonial. És un fil que pregunta pel nostre vincle no només amb les veus i les paraules arxivades, sinó amb aquelles que volem recollir i rebre.

Antroponímia i toponímia en un capbreu de Conesa de mitjan segle XVIII

Estudi d’un capbreu del terme de Conesa del segle xviii dipositat en el fons notarial de Valls, des del punt de vista de l’onomàstica, els terratinents i el noms de les partides de terra que s ́hi conreaven. El treball detalla la presència dels cognoms anotats des del segle XVII fins al XIX i si els noms dels topònims relacionats en aquest document són vius actualment.

Tipologies ceràmiques i tècniques quantitatives: apunts d"historiografia i procediments

[cas] Si bien los conceptos de «clasificación» y «tipología» han estado vinculados a la Arqueología desde las primeras seriaciones de materiales puramente descriptivas de los primeros anticuarios y diletantes de los siglos XVII-XVIII, no es menos cierto que su desarrollo ulterior durante los siglos XIX y XX madurado al abrigo del marco cientificista del positivismo decimonónico se ha visto estimulado fundamentalmente por dos factores necesarios. En primer lugar, por el permanente debate librado por las diferentes corrientes teórico-metodológicas que incansablemente han ido sacudiendo uno tras otro, en un imparable proceso dialéctico, los sucesivos paradigmas preexistentes. Y en segundo lugar, por el progreso de la tecnología informática, que permitió el procesamiento más rápido y objetivo del cada vez más numeroso y abrumador conjunto de datos generado por la investigación.

Joves immigrants i persistència acadèmica: què ens diuen les seves xarxes personals?

L'estudi que es presenta forma part d'un projecte de recera de tipus longitudinal que busca detrminar en quina mesura les xarxes personals i socials de l'alumnat immigrant poden apoderar les seves trajectòries acadèmiques tot incidint en la seva persistència i èxit escolar. L'estudi introdueix un nou nivell de comprensió tant de les trajectòries d'èxit com de la vulnerabilitat de l'alumnat immigrant a la secundària utilitzant l'enfocament egocèntric de l'anàlisi de xarxes socials. Aquest article mostra les potencialitats d'aquest enfocament, el qual ha desenvolupat uns processos metodològics i de creació d'instrumentació propis per al mesurament i analisi de les estructures, patrons i formes d'interacció que emergeixen dels vincles entre actors diversos. Els resultats mostren que els sistemes relacionals de l'alumnat (família, escola i comunitat) constitueixen un nivell intemedi en el qual s'expressa la naturalesa dinàmica i articulada de les funcions de socialització, connexió i presa de decisions de les seves xarxes personals i socials, i permeten valorar la seva incidència en les trajectòries acadèmiques dels estudiants.

Francesc Vicent Garcia i el Barroc hispànic

Sobre la particularietat del Barroc català i de l'obra de Francesc Vicent Garcia dins el panorama de la literatura hispànica i el tractament que n'ha fet la historiografia literària