823 resultados para Unions estables de parella -- Situació legal -- Anglaterra
Resumo:
En el present treball, en primer lloc, s’ha analitzat l’escenari actual en referència a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i s’han avaluat les mesures gestió que s’estan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dèbils. D’aquesta manera, s’ha pogut saber que la població de llops actual és petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró i els seus voltants, on s’estan efectuant les tasques de control i seguiment de l’espècie. No obstant, la seva evolució ha anat a l’alça durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves àrees a curt-mig termini, pel que aviat s’hauria d’ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquesta gestió. Posteriorment, s’ha realitzat una valoració de la seva presència a Catalunya -encabida dins d’un marc hipotètic- per determinar l’ampli ventall d’aspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjançant aquesta valoració s’han pogut detectar les principals mancances que presenta el país per fer front a aquesta situació, però també s’han identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.
Resumo:
L'objecte d'aquest treball és l'anàlisi de la situació laboral dels discapacitats al llarg de l'any 2008. Per a la seva elaboració s'ha dut a terme un estudi del tracte que aquest col·lectiu rep per part de les Administracions Públiques, les empreses i la societat en general. Al llarg del treball es donarà una visió detallada de la normativa legal vigent en favor dels discapacitats, de la presència d'aquest col·lectiu en les plantilles de les empreses representades en l'IBEX 35 i de les activitats adreçades a aconseguir la seva plena integració engegades des de les diferents associacions i fundacions espanyoles. Històricament els discapacitats s'han trobat en una situació de clara desavantatge en el mercat laboral, patint taxes d'atur molt superiors a les de la població total. Pel que fa a aquesta circumstància, l'Estat Espanyol, comptant amb el suport d'una extensa xarxa d'organismes no guvernamentals, ha dissenyat una sèrie de mesures legals per tal d'incentivar la contractació d'aquestes persones per part de l'empresariat espanyol. Amb aquest assaig acadèmic es pretén analitzar l'efectivitat d'aquestes mesures i trobar possibles solucions tendents a afavorir la paulatina integració dels discapacitats.
Resumo:
Hi ha un ampli consens a afirmar que els agressors de parella constitueixen un grup molt heterogeni. Per tant, intervencions homogènies no poden ser eficaces. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat validar la primera proposta tipològica realitzada amb agressors de parella en una mostra espanyola. Estudis internacionals avalen aquesta metodologia classificatòria i la proposen com una eina eficaç per dissenyar programes de tractaments ajustats a les necessitats dels agressors. Seguint un procediment similar al dels estudis internacionals, s’ha aplicat un protocol d’avaluació que cobreix aquelles facetes que poden contribuir a l’etiologia de la conducta violenta contra la parella i a la classificació dels agressors. Les variables analitzades són: autoestima, distorsions cognitives, trastorns de la personalitat, ira, conflictes de parella, impulsivitat, afecció, empatia i desitjabilitat social. Cinquanta interns del Centre Penitenciari Brians-2, condemnats per un delicte en el qual la víctima era la parella o exparella, van ser avaluats entre els mesos d’abril i d’octubre del 2009. L’anàlisi de conglomerats ha permès classificar la mostra en dos grups que es diferencien partint de les variables d’interès. El grup 1 (23 subjectes) correspon al subtipus normalitzat: baixa psicopatologia, major empatia i afecció segura. El grup 2 (27 subjectes) podria ser etiquetat com a antisocial o patològic per la seva major psicopatologia, els antecedents i la impulsivitat i la seva menor empatia i afecció (insegur/hostil). Aquests resultats contribueixen a avalar l’aproximació tipològica com un mètode útil en la classificació d’agressors i una eina d’interès per als equips terapèutics. S’evidencia la necessitat d’aplicar programes de tractament diferenciats que permetin gestionar de manera més productiva els recursos disponibles. Treballar amb grups homogenis farà més efectiva la intervenció i ajudarà el terapeuta a anticipar el comportament del grup i dissenyar actuacions concretes amb vista a una evolució favorable.
Resumo:
L'objectiu principal de l'estudi ha estat conèixer els marcs cognitius i institucionals que tenen les polítiques penitenciàries de Dinamarca, França, Regne Unit i Gal·les i Canadà. Es comparen els discursos presents de fonts directes i indirectes que donen fonamentació semàntica a cada una de les accions polítiques reals d'aquests països. En aquest sentit, es parteix del paradigma que la acció és una comunicació, un discurs que produeix el sistema, que s'orienta significativament al voltant dels marcs cognitius de construcció autoreferencial. Aquests marcs s'agrupen per a la seva presentació en 4 nivells de categories conceptuals: a) fonaments político-filosòfics de la organització social del país en qüestió b) fonaments político-semàntics en la seva forma d'Estat; c) fonaments político-filosòfics en la forma del seu dret penal i el seu sistema penitenciari d) fonaments político-filosòfics de la seva execució penitenciària. Es tracta, doncs, d'analitzar el sentit mateix del càstig i de les formes que adopta. Amb tot això, es presenten arguments suficients que estableixen el valor diferencial de cada política penitenciària, malgrat els esforços d'homogeneïtzació que s'han volgut fer en el procés anomenat d'europeïtzació. En segon lloc es presenta una comparació dels quatre casos, en funció de les categories establertes i una reflexió crítica respecte les maneres que s’està duent a terme el debat sobre la europeïtzació de les polítiques penitenciàries. Amb tot això, es mostra com el anomenat vocable "reinserció social", es desdibuixa i es posa en dubte en funció de la singularitat de cada política, i ressaltat per la tendència de la europeïtzació de les polítiques penitenciàries.
Resumo:
Aquest estudi es basa en el coneixement de les dificultats teòriques i pràctiques amb què es troba el professional forense que ha de valorar situacions de violència psicològica en la parella (VPP). L'objectiu principal de l'estudi és conèixer el procés d'avaluació forense que empren els psicòlegs i els treballadors socials dels Equips d'Assessorament Tècnic Penal dels jutjats davant aquests casos. L'interès se centra a conèixer com fan realment els professionals aquesta detecció i avaluació: quins instruments o quines pautes utilitzen, quin ús fan del seu propi judici clínic i en què basen la presa de decisions. Els resultats, de caràcter descriptiu, permeten l'anàlisi i la reflexió sobre la realitat actual de la pràctica professional. Mitjançant una enquesta administrada a aquests experts, sabem que la valoració de la VPP és una tasca freqüent entre les activitats d'avaluació que realitzen. Les fonts d'informació que empren són diverses. La majoria manifesta utilitzar proves o instruments no específics per a casos de violència de parella, i generalment són eines d'avaluació de la personalitat, la intel·ligència o la simptomatologia psiquiàtrica. Un terç dels experts apel·la exclusivament al judici clínic. El nombre d'indicadors que exploren i de seqüeles que detecten és elevat i són de diversa naturalesa. Els resultats obtinguts posen de manifest la rellevància de comptar amb metodologies sistematitzades i amb instruments específics i adaptats a l'àmbit forense, amb la finalitat de guanyar en precisió dels resultats i en optimització del procés d'avaluació de la VPP.
Resumo:
La següent investigació aborda el problema de la violència de gènere dins la parella en dones immigrants. El motiu que va despertar l´interés per abordar aquesta qüestió ha sigut l´increment de casos que actualment arriben al sistema sociosanitari i juridicopenal (Instituto de la mujer, 2007). L´objectiu és doble, per una banda, conèixer l´impacte que han tingut els dispositius sociolegals sobre les pròpies dones immigrants, i d´altre, conèixer com el fenomen de la violència de gènere-immigració ha influït i modificat les pràctiques dins de les institucions on es desenvolupen els dispositius sociolegals. Els plantejaments teòrics orienten envers a donar una perspectiva de gènere i d´estudis culturals en l´anàlisi del problema. La metodologia utilitzada ha sigut de tipus qualitatiu (entrevistes obertes a informants claus: professionals dels sistema sociolegal i dones immigrants que han patit o pateixen violència de gènere en la parella). Els resultats mostren unes dimensions que hem de considerar: (1) efectes protectors dels dispositius sociolegals i alhora efectes de desemparament, indefensió i estigmatització envers les dones, i (2) resistències per part de dones i professionals envers l´imaginari social que domina en el sistema, resistències que son mostrades mitjançant replantejaments sobre les diferències interculturals, intervencions relatives a les formes de vida particulars de les dones, la reconceptualització dels límits de la violència de gènere i la priorització de la recuperació de les dones. Dins de les propostes suggerides, es destaca la necessitat d´unes pràctiques sociolegals que es centrin en la “ètica de la cura” (Izquierdo, 2003) per sobre de la “ètica de la sanció penal”.
Resumo:
The 1990s witnessed the launching of two ambitious trade regionalization plans, the Nafta and EU enlargement to Central and Eastern Europe. In contrast to previous projects for the creation or expansion of regional trade blocs, these two projects concerned states at dramatically different levels of economic development: The Nafta involved the very wealthy economies of Canada and the USA and the significantly poorer economy of Mexico, whereas EU enlargement involved the very wealthy economy of the 15 member-state European Union and the significantly poorer economies of former Communist states in Central and Eastern Europe. Ultimately, the Nafta and EU enlargement are responses to the challenges of globalization. Paradoxically, however, they have been met with radically different societal reactions in the wealthy partners that participated in the launching of these processes. This paper focuses on the reaction by labor unions on both sides of the Atlantic. I conclude that while labor relations and welfare institutions constrained the trade policy choices made by labor unions in the United States and Europe, they do not tell the whole story. It would seem that United States labor unions were more sensitive to the potential risks for workers associated to the liberalization of trade than were their European counterparts.
Resumo:
Com a responsable de la preservació del patrimoni bibliogràfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analògics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En l’actualitat representen un volum important, i per això el Grup de Preservació Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que són la base del disseny d’un repositori que garanteixi la perdurabilitat d’aquests documents. El present informe en descriu els detalls.
Resumo:
Tal i com estableix la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat determina l’existència d’una amenaça a la pau, un trencament de la pau o un acte d’agressió i decideix les mesures que han de fer-se servir per restaurar la pau i seguretat internacionals, també l’ús de la força. L’objectiu d’aquest article és explorar la legitimitat d’aquest ús de la força. Amb aquest objectiu, el text parteix d’una definició centrada en les seves dimensions legal, normativa i social. En segon lloc, s’analitzarà com aquestes dimensions estan representades als debats del Consell de Seguretat de la guerra d’Irak de 2003, un dels usos de la força més controvertits i que més debat ha generat als darrers anys. Finalment, l’anàlisi proposat permet treure algunes conclusions sobre les bases canviants de la legitimitat de l’ús de la força.
Resumo:
A survey of the carrion fauna was made at two sites in Curitiba, State of Paraná, with the objective of describing the insects associated with carrion and setting up a preliminary data-base for medico-legal purposes in south Brazil. Vertebrate exclusion experiments were carried out in each season between 1994 and 1995 with a 250 g laboratory-bred rat (Rattus norvegicus). Five stages of decomposition were identified: fresh, bloated, decaying, dry and adipocere-like. Some species showed seasonal and site preference and so could be used to identify the probable place and season where death took place. Sarconesia chlorogaster (Diptera, Calliphoridae) was restricted to an open field site and to cooler months. Hemilucilia semidiaphana (Diptera, Calliphoridae) and Pattonella resona (Diptera, Sarcophagidae) were restricted to the forest site and warmer months. Phaenicia eximia (Diptera, Calliphoridae) and Oxyletrum discicolle (Coleoptera, Silphidae) were present at both sites throughout the year and could be useful for population level analysis. Dissochaetus murray (Coleoptera, Cholevidae) was present throughout the year at the forest site and was associated with the adipocere-like stage. Ants played an important role producing post-mortem injuries to the carcasses. Insects of 32 species are reported as being useful in community level approaches
Resumo:
The precondition for labour-market competition between immigrants and natives is that both are willing to accept jobs that do not differ in quality. To test this hypothesis, in this paper we compare the working conditions between immigrants and natives in Catalonia. Comparing immigrants’ working conditions in relation to their native counterparts is not only a useful analysis for studying the extent to which immigrants and low-skilled native workers are direct competitors in the labour market, but also allows us to contribute to the literature on this issue by moving away from the conventional approach used in previous studies. Our results indicate that: i) natives and immigrants display a different taste for job (dis)amenities; ii) Catalan-born workers might be in direct competition with EU15 immigrants, while non-Catalan Spanish workers might be competing with Latin American immigrants, and; iii) African-born immigrants are the group in the Catalan workforce that by far face the worst working conditions.
Resumo:
Des del punt de vista històric, la doctrina científica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament hològraf d’una forma inequívoca i sense que existeixin plantejaments teòrics distants ni contradictoris. També respecte a la seva introducció en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferències significatives en el seu plantejament i desenvolupament teòric i legal. Assentat lo anterior, podem resumir que el testament hològraf neix en el Dret romà sota la forma de testament “parentum inter liberos” , la qual s’introdueix en el Dret català. Arrel del moviment compilador i amb la publicació del Codi civil , s’inicia la regulació del testament hològraf segons els postulats del Dret consuetudinari francès recollit en el “Code civil”. El Tribunal Suprem va estimà aplicables a Catalunya els articles 688 y següents del Codi civil. En la Compilació del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament hològraf: La general del Codi civil, i l’especial del testament “parentum inter liberos”, que no estava sotmesa a termini per la seva protocol•lització. S’ha de reconèixer que aquest forma especial de testament hològraf era vista amb recel por la doctrina científica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de “inclussio unius exclusio alterius”, el testament “parentum inter liberos” no podia aplicar-se en altres supòsits diferents dels previstos. El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament hològraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del “parentum inter liberos”, por raons de seguretat jurídica i facilitant el procediment judicial de protocol•lització . Per això, podem dir, que el testament hològraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a través del Dret comparat) . Finalment, esdevé la publicació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament hològraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveració) y 421-19 (caducitat del testament). El testament hològraf, en dret civil català, és un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si bé els seus requisits són indispensables i la absència de qualsevol d’ells el converteix en un testament nul. Per altre banda, és un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar d’assessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Cataluña (llibre IV), no només a la seva forma, sinó també al seu contingut, amb la nul•litat conseqüent. Per altre banda, al no fer-se menció a la capacitat del testador, pot donar-se la situació en que els hereus l’impugnin al qüestionar la seva capacitat per atorgar el testament. En primer lloc, per poder atorgar un testament d’aquesta índole és indispensable ser major d’edat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a més a més d’haver estat firmat amb expressió de la data i el lloc en que s’ha atorgat. La falta de qualsevol d’aquests requisits convertiria el testament hològraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingués “paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies” que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjançant la seva firma. És a dir, que serà precís que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. És evident que el que es pretén evitar és que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat. Como es pot comprovar, aquest tipus de testament és molt simple d’atorgar i no requereix cap tipus de formalitat més enllà d’atendre els requisits ja exposats. Ara bé, el problema arriba a l’hora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocol•litzat davant de Notari, si bé anteriorment el testament ha d’estar validat davant del Jutge de Primera Instància de l’últim domicili del testador. El document firmat pel finat haurà de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que s’hagi produït la mort i haurà de ser presentat per qui l’hagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre interès. És important ressenyar que el testament hològraf no és vàlid si no l’adversa el Jutge en el termini ressenyat. El testament hològraf és considerat por la majoria d’autors la forma més senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opinió és del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que s’han pogut analitzar a través de la jurisprudència. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretació de la voluntat del mateix o la omissió de formalitats són només alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva última voluntat sense la presència d’un Notari que l’assessoris. Existeix un altre risc, potser el més evident, que és el de la custòdia del document ja que, si és dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les d’un Jutge per la seva interpretació.
Resumo:
We show that the product of a subparacompact C-scattered space and a Lindelöf D-space is D. In addition, we show that every regular locally D-space which is the union of a finite collection of subparacompact spaces and metacompact spaces has the D-property. Also, we extend this result from the class of locally D-spaces to the wider class of D-scattered spaces. All the results are shown in a direct way.
Resumo:
L'estudi busca establir les xifres de reincidència dels agressors de parella condemnats a presó, en el seu historial i després de la seva posada en llibertat. Es pretén augmentar el coneixement sobre la violència contra la parella (VCP), sobre les tipologies d'agressors de parella i sobre l'efecte d'intervencions i variables personals. Es descriu el perfil delictiu de 100 subjectes avaluats des del 2008 i el seguiment, durant una mitjana de 15 mesos, de 40 casos posats en llibertat. Es valora la capacitat del B-SAFER (una escala breu derivada de la SARA) per classificar segons tipologies i per predir la reincidència. Els resultats indiquen que els agressors a presó són poc especialitzats (un 45% limita la seva activitat delictiva a la VCP). Un 47% és reincident penitenciari i el 41% presenta detenció prèvia per VCP. El B-SAFER mostra una capacitat elevada per classificar tipològicament els agressors (eficàcia diagnòstica del 79% amb una puntuació 13). Després de la seva excarceració, el 17,5% ha reincidit (un 15% en VCP) i el 66% ho ha fet en un termini inferior a l'any. L'eficàcia diagnòstica del B-SAFER és del 70% (sensibilitat del 100%). El 21% dels antisocials/patològics davant el 12,5% dels normalitzats ha reincidit, amb una sobrerepresentació del subtipus antisocial/patològic entre els reincidents (71%). Les variables amb major valor predictiu són la justificació de la violència, l'edat en el primer ingrés a presó i el tractament. Un 57% dels reincidents no havia rebut tractament, i es dóna un 9% de reincidència entre els tractats davant el 50% en els no tractats. Recidivism in intimate partner violence (IPV) The research analyzes the criminal profile (criminal career and changeability) of offenders in custody because of IPV, and their recidivism after release. The influence of treatment and profiles are analyzed, as well as the ability to predict the risk of recidivism by the B-SAFER. Análisis de la reincidencia en agresores de pareja Se analiza el perfil delictivo (carrera y versatilidad) de los agresores de pareja que se encuentran en prisión y la reincidencia que presentan después de la excarcelación. Se valora la influencia del tratamiento y de las tipologías, así como la posibilidad de predecir el riesgo de reincidencia mediante el B-SAFER.
Resumo:
L’estudi vol donar a conèixer les característiques psicològiques, sòcio-demogràfiques i judicials dels menors denunciats per agredir a la seva parella, alhora que també vol donar a conèixer les característiques sòcio-demogràfiques de les víctimes d’aquests joves. La recerca es circumscriu a la província de Barcelona. La mostra de l’estudi són 90 casos que van passar entre gener de 2007 i juny de 2010 amb la qualificació feta inicialment per la Fiscalia de Barcelona de: violència domèstica, maltractament en l’àmbit familiar, lesions, vexacions, actes/accions contra la integritat moral i violència física contra les persones, ja siguin delictes o faltes.