Sleep 4 less

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball es tracta en la creació d’un projecte empresarial, és a dir, d’una planificació estratègica que afecta a tots els àmbits de la empresa al llarg d’un període de temps i que té per objectiu analitzar la viabilitat, examinar els objectius i descobrir els inconvenients del mateix. En concret s’ha projectat és un hostal ‘low cost’. Alhora de comprovar la viabilitat del projecte, s’han hagut de realitzar els tests corresponents per saber si tindria èxit o no. I tots han demostrat un resultat factible, ja que, encara que van sorgir problemes amb l’acceptació d’aquest nou estil, concretament en el fet d’haver de compartir habitació amb altres persones, al poder oferir altres tipus d’habitacions i en el cas de compartir habitació donar molta seguretat, els anàlisis ens han donat uns resultats acceptables. S’han realitzat també quadres financers, préstecs, calculat les despeses d’inici d’empresa i de manteniment, publicitat, despeses de personal, i finalment aquest també han donat un resultat de viabilitat positiu.

El impacto diferencial del capital social sobre la salud de la población autóctona y los inmigrantes residentes en Cataluña

El fenómeno de la inmigración está transformando las sociedades receptoras. Un creciente número de estudios revela que la reciente inmigración en España es principalmente motivada por razones económicas y por tanto se trata de una población compuesta por gente joven, cualificada y sana. Por otro lado, hay cada vez más evidencia sobre la relevancia del capital social sobre la salud. Nuestro trabajo pretende crear un puente entre la literatura sobre la inmigración y la que relaciona el capital social y la salud. El presente trabajo tiene un doble objetivo. Por un lado, queremos dilucidar la verdadera relación entre el capital social y la salud utilizando por primera vez datos de Cataluña. Por otro lado, pretendemos determinar un posible efecto diferencial del capital social sobre la salud en tres grupos de población, más concretamente, los nacidos en Cataluña, los españoles nacidos fuera de Cataluña y los inmigrantes extranjeros. Utilizamos datos de la Encuesta de Salud de Cataluña 2006, que contiene una muestra representativa del colectivo inmigrante. Los indicadores contextuales provienen de fuentes alternativas. Para determinar la relación entre el capital social y la salud (salud auto-percibida y salud mental, GHQ-12), controlando por otros factores determinantes, estimados modelos multinivel separadamente para las tres muestras poblacionales. Distinguimos entre capital social individual y capital social comunitario. Nuestros resultados revelan que el capital social individual tiene mayor impacto sobre la salud que el capital social comunitario. Sin embargo, independientemente de los indicadores de capital social empleados en el análisis, observamos que el capital social ejerce un efecto beneficioso tanto para la salud física como la salud mental en Cataluña. Además, encontramos que las redes sociales son más importantes para la salud de la población autóctona, que para la salud de los inmigrantes. Creemos que potenciar la acumulación de capital social puede ser un instrumento potencialmente eficaz (y que requiere, en comparación con otras medidas políticas, menos recursos económicos) para la consecución de los objetivos relacionados con la mejora de la salud y la reducción de las desigualdades en salud entre los colectivos de nativos e inmigrantes. Palabras clave: estado de salud, capital social, inmigración

Relationship between technological progress, capital elasticity and emissions of industrial pollutants for the production sectors in Catalonia

As is known, the Kyoto Protocol proposes to reinforce national policies for emission reduction and, furthermore, to cooperate with other contracting parties. In this context, it would be necessary to assess these emissions, both in general and specifically, by pollutants and/or among productive sectors. The object of this paper is precisely to estimate the polluting emissions of industrial origin in Catalonia in the year 2001, in a multivariate context which explicitly allows a distinction to be made between the polluter and/or the productive sector causing this emission. Six pollutants considered, four directly related to greenhouse effect. A multi-level model, with two levels, pollutants and productive sectors, was specified. Both technological progress and elasticity of capital were introduced as random effects. Hence, it has been permitted that these coefficients vary according to one or other level. The most important finding in this paper is that elasticity of capital has been estimated as very non-elastic, with a range which varies between 0.162 (the paper industry) and 0.556 (commerce). In fact, and generally speaking, the greater capital the sector has, the less elasticity of capital has been estimated. Key words: Kyoto protocol, multilevel model, technological progress

The Analysis of Accounting Multipliers: The NAMEA Approach in the Case of Catalonia

The aim of this paper is the analysis of the Catalan economy (2001) with the use of a National Accounting Matrix with environmental accounts (NAMEA) for the Catalan economy with 2001 data. We will focus on the analysis of the emission multipliers and we will also analyse the impact of a 10% reduction in greenhouse emissions on emission multipliers. This emission-reduction percentage would bring the Catalan economy into compliance with the maximum emissions level allowed by the Kyoto Protocol. We consider three possible scenarios that would allow this goal to be met. First, we will simulate a 10% reduction in regional emissions and a 5% drop in the endogenous income of the multipliers' model (production, factorial and private income). Second, we will simulate a 10% reduction in emissions and a 10% increase in endogenous income. Finally, we will simulate a 10% reduction in emissions and a 5% increase in endogenous income. Additionally, we will analyse the decomposition of the emission multipliers into own effects, open effects and circular effects to capture the different channels of the emission generation process. Keywords: NAMEA, emission multipliers, Kyoto Protocol.

Some Considerations Concerning Regulation and Competition in the Port Sector

The aim of this paper is to discuss the circumstances in which the process of competition between ports takes place in Spain − circumstances arising from the way the port system is currently set up and from the regulations governing it. The importance of this matter lies both in the fact that intensified competition between ports is the way to set about boosting the efficiency of the Spanish port sector and in the relevance of this business to the economies of the regions in which the ports are located. It is precisely for this reason that the reform instituted in 1992 aimed to combine balanced development of the national port system with the defence of the interests of autonomous regions. To this end the current regulatory framework provides for the possibility of port authorities drawing up their own competitive strategies, but makes their implementation conditional upon approval of their business plan by the Spanish state port authority. The latter body coordinates the national port system to ensure the guidelines set by the central government authorities are followed in the field of transport. However, the scale of the differences which exist among both the size of facilities and their relevant markets on the one hand, and the financial and economic circumstances of each of them on the other, suggest that each port authority's needs must be very different. Consequently, their competitive strategies must also be very different. It is therefore valid to ask whether coping with this diversity calls for different guidelines to regulate their freedom of action. Key words: Competition, regulation, port sector JEL classification numbers: L1, L5, L9

Yakimbo

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball és una creació d’un projecte empresarial, és a dir, una planificació estratègica que té per objectiu analitzar la viabilitat, examinar els objectius i descobrir els inconvenients del mateix. Aquest projecte final està enfocat al turisme i consisteix en crear una agència de viatges. S’ha decidit crear una agència de viatges de baix cost destinada principalment als joves, ja que aquest sector de població busca una manera de viatjar econòmica que combini diversió i cultura. El treball es basa en la recerca i aplicació de la informació sobre la idea inicial. En primer lloc, per tal de realitzar-lo s’ha fet un projecte d’empresa, un estudi de mercat i de l’entorn amb les seves corresponents enquestes i un pla de marketing. En segon lloc, s’ha realitzat una definició del mercat i la comunicació, una determinació dels preus i organització de les vendes així com una identificació i organització de l’empresa i els seus productes. Per últim, s’ha fet un estudi econòmic i financer del projecte i, les conclusions extretes d’aquest, diuen que el nostre projecte serà viable i tindrà un èxit tècnic.

Prediction of the economic cost of individual long-term care in the Spanish population

Pensions together with savings and investments during active life are key elements of retirement planning. Motivation for personal choices about the standard of living, bequest and the replacement ratio of pension with respect to last salary income must be considered. This research contributes to the financial planning by helping to quantify long-term care economic needs. We estimate life expectancy from retirement age onwards. The economic cost of care per unit of service is linked to the expected time of needed care and the intensity of required services. The expected individual cost of long-term care from an onset of dependence is estimated separately for men and women. Assumptions on the mortality of the dependent people compared to the general population are introduced. Parameters defining eligibility for various forms of coverage by the universal public social care of the welfare system are addressed. The impact of the intensity of social services on individual predictions is assessed, and a partial coverage by standard private insurance products is also explored. Data were collected by the Spanish Institute of Statistics in two surveys conducted on the general Spanish population in 1999 and in 2008. Official mortality records and life table trends were used to create realistic scenarios for longevity. We find empirical evidence that the public long-term care system in Spain effectively mitigates the risk of incurring huge lifetime costs. We also find that the most vulnerable categories are citizens with moderate disabilities that do not qualify to obtain public social care support. In the Spanish case, the trends between 1999 and 2008 need to be further explored.

Like milk or wine: Does firm performance improve with age?

Our empirical literature review shows that little is known about how firm performance changes with age, presumably because of the paucity of data on firm age. For Spanish manufacturing firms, we analyse the firm performance related to firm age between 1998 and 2006. We find evidence that firms improve with age, because ageing firms are observed to have steadily increasing levels of productivity, higher profits, larger size, lower debt ratios, and higher equity ratios. Furthermore, older firms are better able to convert sales growth into subsequent growth of profits and productivity. On the other hand, we also found evidence that firm performance deteriorates with age. Older firms have lower expected growth rates of sales, profits and productivity, they have lower profitability levels (when other variables such as size are controlled for), and also that they appear to be less capable to convert employment growth into growth of sales, profits and productivity.

Diagnosi socioambiental del litoral de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà

El litoral comprés entre els municipis de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà és una platja sorrenca situada al nord de la comarca del Tarragonès. Aquest espai allotja la platja natural protegida més ben conservada entre el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, sent caracteritzada per les seves dunes de sorra i les llacunes salabroses. Al ser una zona costanera el principal problema són els impactes generats per la freqüentació turística que s'han avaluat en el present treball. La freqüentació ha generat nombrosos petits camins entre les dunes, afavorint la fragmentació, el sorgiment de la vegetació al·lòctona i la molèstia i canvi de comportament a espècies de fauna importants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges: evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L’explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l’estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d’usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d’espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l’aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Technology, business models and network structure in the airline industry

Network airlines have been increasingly focusing their operations on hub airports through the exploitation of connecting traffic, allowing them to take advantage of economies of traffic density, which are unequivocal in the airline industry. Less attention has been devoted to airlines? decisions on point-to-point thin routes, which could be served using different aircraft technologies and different business models. This paper examines, both theoretically and empirically, the impact on airlines ?networks of the two major innovations in the airline industry in the last two decades: the regional jet technology and the low-cost business model. We show that, under certain circumstances, direct services on point-to-point thin routes can be viable and thus airlines may be interested in deviating passengers out of the hub.

Is it redistribution or centralization? On the determinants of government investment in infrastructure

The dilemma efficiency versus equity, together with political partisan interests, has received increasing attention to explain the territorial allocation of investments. However, centralization intended to introduce or reinforce hierarchization in the political system has not been object as of now of empirical analysis. Our main contribution to the literature is providing evidence that meta-political objectives related to the ordering of political power and administration influence regional investment. In this way, we find evidence that network mode’s (roads and railways) investment programs are influenced by the centralization strategy of investing near to the political capital, while investment effort in no-network modes (airports and ports) appears to be positively related to distance. Since investment in surface transportation infrastructures is much higher than that in airports and ports, and taken into account that regions surrounding the political capital are poorer than the average, we suggest that centralization rather than redistribution has been the driver for the concentration of public investment on these regions.

Anàlisi dels fluxos d'aigua, energia i mobilitat a cinc nuclis turístics de Menorca

Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l’economia de l’illa i té implicacions en tots els aspectes d’aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l’allotjament de turistes). En aquest projecte s’estudien els consums i els potencials de captació d’aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n’avalua el potencial d’autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se’n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d’Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d’aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d’anada i tornada a l’illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l’interior de l’illa que els d’altres nacionalitats. L’aprofitament d’aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d’allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d’energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d’energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.

El turismo, motor fundamental de la economía de Cataluña (1951-2010)

Este trabajo presenta las dimensiones básicas de las actividades productivas asociadas al turismo receptor en Cataluña desde 1951 hasta 2010. Analiza sus características desde una perspectiva macroeconómica y con un enfoque comparativo. Demuestra que se ha ido transformando desde el modelo de sol y playa, que definió la fase de instalación del turismo de masas, hasta convertirse en un destino turístico muy diversificado, con un protagonismo creciente de la conurbación de Barcelona. Esta transformación ha facilitado una positiva adaptación a la segmentación de la demanda turística internacional. El turismo extranjero ha proporcionado a Cataluña el liderazgo español y europeo y se ha convertido en motor fundamental del crecimiento económico.