[Illustrations du Quart livre des faictz et dictz héroïques du noble Pantagruel.] / François Rabelais, aut. du texte

Comprend : [Livre IV. Fig. au Prologue : François Rabelais rédigeant les aventures de Pantagruel.] [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. Ier. Fig. au titre :] Comment Pantagruel monta sur mer pour visiter l'Oracle de la divine bouteille [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. II. Fig. au titre :] Comment Pantagruel rencontra un navire de voyageurs retournans du pays Lanternois. [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. III. Fig. au titre :] Comment Panurge feit noyer en mer les moutons et le marchant qui les conduisoit [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. IV. Fig. au titre :] Comment Pantagruel arriva en l'Isle Eunasin, et des estranges alliances du pays. [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. V. Fig. au titre :] Comment Pantagruel descendit en l'Isle de Chely, en laquelle regnoit Panigon [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. VI. Fig. au titre :] Comment nous passasmes Procuration et de l'estrange maniere de vivre entre les Chicquanoux. [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. VII. Fig. au titre :] Comment Pantagruel passa les Isles de Tohu et Bohu et de l'estrange mort de Bringuenaril les avaleurs de moulins à vent [Cote : microfilm R 28836] ; [Livre IV. Chap. IX. Fig. au titre :] Quelles contenances eurent Panurge et frere Jean durant la tempeste [Cote : microfilm R 28836]

Els Germans Batlles Torres-Amat, metges moianesos

El treball és una biografia àmpliament documentada sobre els tres germans Batlles i Torres-Amat, metges coenguts i liberals convençuts que van jugar un paper rellevant en la vida social de la seva època. Va ser aquesta una època especialment significativa políticament per a Catalunya i el Pais Valencià, en el context marcat per la mort de Ferran VII i el pas a formes polítiques més liberals.

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Tombeau de Bibulus à Rome. Détails au quart de l'exéc[u]tion : [détail d'élévation de la frise, avec entablement et chapiteau, détail d'élévation de la base d'une colonne, deux profils] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 606

Metalurgia del bronce en el poblado prerromano de La Campa Torres (Asturias)

Se presenta un avance de los primeros resultados arqueometalúrgicos provenientes de las excavaciones en el castro asturiano de la Campa Torres (Gijón), con el hallazgo de hornos vasijas para fundición de bronce, crisoles, toberas, etc. correspondientes a la Edad del Hierro.

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Forum de Nerva, à Rome. Détails de l'attique au quart de l'Exécution : [élévation partielle de la corniche, deux profils] : [dessin] / [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 559

Funções e ordem da razão dos nutrientes no estabelecimento de normas DRIS em laranjeira 'Valência'

O sistema integrado de diagnose e recomendação DRIS (Diagnosis and Recommendation Integrated System) tem sido uma boa alternativa para a avaliação do estado nutricional de diversas culturas. O objetivo deste trabalho foi calcular índices DRIS mediante o uso de três métodos (Beaufils, Elwali & Gascho e Jones) de cálculo das funções das razões dos nutrientes e de dois critérios (Letzch e Nick) para a escolha da ordem da razão dos nutrientes, em pomares comerciais irrigados de laranjeira 'Valência'. Informações sobre a produtividade, porta-enxerto e teor de N, P, K, Ca, Mg, S, Fe, Mn, Cu, Zn e B em folhas de ramos não-frutíferos de cada talhão foram processadas nos anos de 1994 a 1998. O índice de balanço nutricional (IBN) foi calculado pela média da soma dos valores em módulo dos índices nutricionais e do índice de matéria seca. Os índices DRIS e IBN foram calculados e os valores de r² (produtividade em função de IBN) foram obtidos para cada método. O método Jones para cálculo do DRIS apresentou melhor correlação com a produtividade, e o critério Nick mostrou-se mais eficiente na escolha da ordem da razão dos nutrientes. Populações específicas, com pequeno número de observações, padronizadas quanto ao porta-enxerto e referentes a um ou dois anos de amostragem foliar e produção foram bancos de dados eficientes para a obtenção das normas DRIS.

Adubação nitrogenada e precipitação sobre a nutrição e produção de laranjeira 'Valência'

O objetivo deste trabalho foi avaliar o efeito da precipitação sobre a nutrição e a produção da laranjeira 'Valência' de acordo com doses de N. O pomar foi plantado em 1994, em Latossolo Vermelho distrófico, com estação das chuvas entre outubro e março, no noroeste do Paraná. O delineamento experimental foi de blocos ao acaso com quatro repetições. Quatro doses de N, 30, 100, 170 e 240 kg ha-1, foram avaliadas em dois períodos de adubação: menor precipitação (primeira quinzena de agosto, primeira quinzena de outubro e segunda quinzena de março) e maior precipitação (segunda quinzena de setembro, segunda quinzena de novembro e primeira quinzena de fevereiro). Foram avaliadas, nas safras agrícolas de 1999/2000 e 2001/2002, a produção de frutos e os teores de N foliar. A absorção de N não é suficiente para a produção de frutos no período de menor precipitação. A adequada nutrição e produção de frutos com redução da dose de N é obtida no período de maior precipitação. A adubação nitrogenada deve ser parcelada em três vezes entre 15 de setembro a 15 de fevereiro, coincidindo com a estação das chuvas.

Distribuição de raízes da laranja 'Valência' irrigada por autopropelido

O objetivo deste trabalho foi avaliar a distribuição do sistema radicular de laranjas 'Valência' com porta-enxerto limão 'Cravo' (Citrus limonia Osbeck), com 36 anos de idade, irrigadas por autopropelido, em Latossolo Vermelho-Amarelo. Foram retiradas amostras de solo em dois raios ortogonais de cinco árvores, um na direção da linha da cultura e outro na entrelinha, até 60 cm de profundidade. A distribuição do sistema radicular foi determinada pela massa de matéria seca das raízes com diâmetro igual ou menor que 1,5 mm. A camada de 0-40 cm apresentou o maior porcentual de raízes, para ambos os raios de amostragem, com redução na concentração a partir do final da copa das árvores para as entrelinhas da cultura.

Transformação genética de laranja 'Valência' com o gene cecropin MB39

O objetivo deste trabalho foi obter plantas transgênicas de laranja 'Valência' com o gene cecropin MB39 controlado pelo promotor do gene da fenilalanina-amônia-liase de citros, visando a expressão gênica específica nos vasos do xilema. A transformação genética foi realizada via Agrobacterium tumefaciens por meio do co-cultivo de segmentos de epicótilo. Onze plantas transgênicas foram identificadas por PCR, pela amplificação do fragmento esperado de 189 pb, as quais foram aclimatizadas em casa de vegetação. A integração do transgene foi confirmada em três plantas pela análise de transferência de Southern.

In & Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou

Estratègies d’ordenació: L’ordenació proposada vol recollir la hibridesa i complexitat d’espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermèdia –a cavall entre els dels teixits i els del eixamples – i per la riquesa en les seves articulacions (mitjançant passatges, a través d’edificis,…) ; per la permeabilitat cap a l’interior de l’illa: la connexió dels buits interiors amb els carrers i espais públics annexes o per la variabilitat del gra edificat.És per això que l’edificació no s’entén com una sèrie de blocs aïllats sinó que està concebuda com una gran peça articulada, amb una alçada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumètrica en altura en els diferents volums interiors de igual mòdul i de gra menor, homòleg al del seu context urbà més pròxim.És essencial al projecte la definició de l’espai buit interior de l’illa en relació als habitatges, i la seva relació –a una escala major- amb els espais lliures de l’entorn. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que s’hi aboquen els habitatges per a joves i un altre més tranquil i més tou, un jardí per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contiguEl volum més llarg afegeix una nova inflexió a les que ja té el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funció de vestíbul i recuperant així, a partir d’una traça parcel•laria històrica, la direcció de l’Eixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjançant corredors i espais col•lectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relació, de dimensió variable, en diferents situacions relatives –respecte al ple, al sòl- i amb distints caràcters, que van del privat al públic...passant pel col•lectiu.Les galeries i els corredors d'accés als habitatges, protagonistes d'aquests espais híbrids (privats-semiprivats-col•lectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen gràcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitació en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l'ús permet diferents apropiacions de l'espai col•lectiu.La superposició en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la façana, és una epidermis complexa amb aparença de bastida.L’edificació té la voluntat de tancar-se a carrer amb una façana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i d’obrir-se a l’interior de l’illa, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...