1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Aquest projecte MQD va servir per crear nou material docent amb un suport digital per a dues assignatures Poltica Comparada i Avaluaci de la Gesti Pblica en dues llicenciatures diferents Cincia Poltica i Periodisme Un element clau va ser la participació dels estudiants. En ambds casos, la forma densenyar va canviar de forma substantiva ja que es va dedicar fora temps a fer que els estudiants treballessin en el producte final. La principal idea al darrera daquesta experincia era que aprengussin fent. Una altra idea fonamental s que el seu treball es pugui ensenyar per internet a tothom que tingui inters. La utilitzaci duna pgina web va donar visibilitat externa al seu treball. Els resultats es poden consultar a http://cpdp.uab.cat/politica/ i http://cpdp.uab.cat/evaluacio/. Aquesta experincia va ser inclosa en el llibre "Cap a lEEES. Experincies docents innovadores a cincies socials i a cincies humanes" publicat per la UAB.
Resumo:
Lestudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de lentorn on soriginen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansi a Catalunya fruit dels moviments migratoris. Lestudi t la vocaci de contribuir al disseny i la implementaci dun programa dintervenci en els membres de bandes juvenils en lmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements terics i les eines i estratgies dintervenci amb les quals treballa Ser Paz i, ms concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conixer el camp danlisi escollit, s a dir, les bandes juvenils, sha utilitzat el mtode dobservaci participant de tipus etnolgic, que s essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distncia necessria. El treball de camp sha realitzat a Guayaquil durant un perode de dos mesos, participant en la vida collectiva dels joves objecte destudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemtic de la convergncia entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi sha complementat amb entrevistes amb professionals de les rees de prevenci i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogrfica especialitzada en la temtica exposada, amb reportatges periodstics i la visita a llocs web i amb laccs a la normativa interna dalguns grups amb els quals sha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre pas i conixer de primera m el seu perfil, shan realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensi destablir les estratgies dintervenci. En la part final de lestudi sha proposat un programa dintervenci i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en qu es recullen les experincies en aquest mbit a Guayaquil.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte s que els nens i adolescents amb dolor crnic puguin gaudir d'una millor qualitat de vida. El projecte t dues lnies de recerca complementries. El primer objectiu especfic s crear i adaptar instruments per avaluar lexperincia dolorosa a la poblaci infantil. Dues sn les mesures que s'han estudiat en escolars: l'escala numrica verbal (vNRS-11) tant en paper com en format electrnic, i una versi modificada de la versi peditrica del Survey of Pain Attitudes (Peds-SOPA). El segon objectiu especfic s avaluar els efectes de la terpia cognitiva (TC) en una mostra de nens de 12 a 18 anys que pateixen dolor crnic. En concret, volem estudiar si algunes caracterstiques personals i familiars dels joves (per exemple, creences relacionades amb la salut, intensitat del dolor, estratgies d'afrontament, expectatives del tractament) estan associades a l'adherncia a les recomanacions teraputiques i, en conseqncia, sn variables que afavoreixen la recuperaci daquests pacients. Un tractament de 10 sessions es porta a terme per aconseguir aquest objectiu. Sofereix als pacients un conjunt d'habilitats i estratgies especfiques per a qu puguin exercir un major control dels seus smptomes i reduir l'impacte d'aquests en les seves vides. Els resultats d'aquests estudis seran de gran inters per millorar el maneig del dolor infantil. A ms, els resultats determinaran quines sn les variables associades amb ladherncia a les prescripcions teraputiques. Aquest s un tema particularment dinters pel fet de que un factor determinant de lxit clnic s el grau en qu una persona s'adhereix a les recomanacions. D'altra banda, el desenvolupament de les mesures de dolor peditric s de gran rellevncia tant per a clnics com per a investigadors, ja que moltes de les decisions clniques es basen en all que el pacient ha informat sobre el seu dolor.
Resumo:
En este artculo se presenta la metodologa y los resultados derivados de la aplicacin de una adaptacin del denominado modelo de evaluacin de reduccin de amenazas (Threat Reduction Assesment) en el Parque Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa (PNZVG). Endefinitiva, se pretende valorar la efectividad de la gestin a partir del grado de reduccin de amenazas en el PNZVG. El estudio se realiz a partir de la elaboracin de una evaluacin externa e independiente, que ha contado a la vez con una estrecha colaboracin de los rganos gestores y rectores del Parque, as como con una activa participación de distintos agentes sociales clave. Se concluye que, despus de veinticinco aos de existencia del Parque, muchas de las amenazas iniciales slo se han reducido de forma modesta e incluso a partir del ndice adaptado, considerado un enfoque ms realista; con lo cual se llega a la preocupante conclusin de que algunas de las amenazas ms importantes se han incrementado
Resumo:
Linici de la experincia colonial espanyola en frica del Nord va suposar per a la geografia locasi de fer-se sentir per mitj de la creaci dinstitucions i de la realitzaci de treballs cientfics adreats a donar a conixer la importncia de la presncia en Marroc a una poblaci traumatitzada per la prdua recent del que quedava dun imperi colonial abans extens. Els avatars de la implantaci del Protectorat espanyol van retardar la implantaci luna vertadera poltica colonitzadora, que va ser possible fins desprs de la Guerra Civil. Lafricanisme dels militars, entre ells el General Franco, explica que durant la dcada dels 40 sorgiren projectes dordenaci del territori que van tenir un carcter pioner a lEspanya de la postguerra, per que van ser, una vitrina de propaganda del nou rgim. En aquella poca, per, la geografia espanyola es va mostrar incapa de participar en aquesta experincia a causa del seu retard institucional i acadmic, i el domini de la ordenaci del territori va quedar en mans daltres professionals que tenien els coneixements que els faltaven als gegrafs
Resumo:
El present estudi aporta dades concretes i actualitzades de la reincidncia en el delicte que protagonitzen els joves infractors que han entrat en el circuit de la justcia de menors en lmbit territorial de Catalunya, desprs de lentrada en vigor de la Llei Orgnica 5/2000, que regula la responsabilitat penal dels menors. L'estudi fa el seguiment de 2.903 menors del total de 3.728 que van finalitzar una intervenci de la Direcci General de Justcia Juvenil lany 2002 i els segueix fins el desembre de 2004, per tal de saber si han reincidit en el delicte, ja sigui com a jove o com adult. La recerca aporta tamb, entre moltes altres dades, les diferents taxes de reincidncia, el perfil del reincident i del no-reincident i altres caracterstiques de la reincidncia i del propi delicte. Aix mateix, tracta el perfil detallat tant de les noies com dels estrangers, les caracterstiques dels quals quedaven diludes fins ara en tots els estudis, pel fet de formar part de collectius minoritaris dins del context dels joves infractors
Resumo:
Esta investigacin recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes infractores que han pasado por la Direccin General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. Tambin estudia especficamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jvenes infractores
Resumo:
La complexitat de latenci de la salut mental i les toxicomanies, en joves institucionalitzats en centres de justcia juvenil, condicionada tant pels propis dficits de salut, com per les condicions ambientals de linternament. Lobjectiu de la recerca s analitzar la clnica desadaptativa dels joves interns i la seva associaci a la presncia dantecedents de consum de txics. El disseny de la recerca s un estudi longitudinal de les urgncies mdiques generades en el Centre Educatiu LAlzina (Barcelona), des de l1 de gener de 2001 fins el 31 de desembre del mateix any. La metodologia utilitza lajust de models multivariants mitjanant Generalized Estimating Equations (GEE) amb error binomial negativa, es calcula el risc de produir-se una demanda per agitaci o autolesi, i la seva associaci amb la presncia dantecedents de consum de txics. Respecte als resultats ms destacats: el 59,4% del total de demandes urgents varen ser per episodis dagitaci o autolesi, concentrant-se aquests en el 33% dels interns. Les prevalences de consum de txics variaven des dun 13,2% respecte dels allucingens fins un 71,7% del cannabis, amb un 36,8% de politoxicmans i un 5,7% dusuaris de drogues per via parenteral. La poblaci nacional present una major prevalena dhbits txics. Com a principals conclusions de lestudi, es confirma la hiptesi general duna major associaci entre antecedents de consum de txics i presentaci depisodis de malestar psquic agut, per b que limitada al mdul dingrs (inicial). En la resta de grups influirien altres factors, com podria ser la pressi ambiental. Pressi que, almenys en el mdul intensiu, tot sembla indicar que seria determinant. Els resultats suggereixen doncs, la convenincia de revisar tant les estratgies dintervenci i abordatge de les toxicomanies, com el disseny ambiental de la instituci. Sapunta la necessitat dinvestigacions futures amb la incorporaci de tcniques qualitatives danlisi. ...
Resumo:
Anlisi de la realitat dels joves marroquins nouvinguts, explicada des de la perspectiva dun dels seus protagonistes. Ls dels espais urbans al poble dAghbala i a la ciutat de Girona, i lexperincia vital a partir de la transcripci del Relat de Vida, sn els dos recursos que reflecteixen el procs migratori i la curta biografia den Nabil
Resumo:
La present recerca pretn fer una aproximaci qualitativa per conixer alguns dels joves-adults i dels protagonistes de lentorn que conformen el que en alguns espais meditics no especialitzats sha etiquetat com la nova escena catalana, per referir-se sobretot a autors i grups de msica indi i pop feta a Catalunya, amb totes les variants del pop (des del ms electrnic fins al ms folk) i amb totes les mltiples accepcions de lindi (al qual es dedica ms endavant un captol especfic)
Resumo:
Introducci: Les noves tecnologies han donat peu a la creaci de propostes docents que es desenvolupen a travs dinternet . Objectius: Avaluar quatre cursos de formaci virtual realitzats a la Fundaci Institut Catal de Farmacologia per analitzat-ne lactivitat i la qualitat. Metodologia: Sha mesurat el registre de participació dels alumnes mitjanant laccs als materials i activitats proposades, i la qualitat de la formaci mitjanant una enquesta de satisfacci. Resultats: La proporci de realitzaci dactivitats ha estat notable i la qualitat dels cursos ben valorada. Conclusi: La bona valoraci rebuda mostra la qualitat dels cursos realitzats i avala les nostres propostes pedaggiques.
Resumo:
El present treball s una aproximaci i anlisi del discurs de Josep Guardiola com a entrenador del F.C. Barcelona i en quina mesura influeix i s exportable als diferents agents que componen la societat. L'eix central, doncs, s l'anlisi comunicatiu de Josep Guardiola des de diferents prismes que permetin certa determinaci de l'impacte que ha aconseguit, la validesa i l'aplicabilitat del seus discursos en rees com l'empresa, la societat civil i les administracions pbliques. I tanmateix s'intenta precisar els motius i caracterstiques que han fet que la comunicaci del tcnic blaugrana hagi aconseguit tanta notorietat.
Resumo:
Why does the EU have an ambiguous and inconsistent democracy promotion (DP) policy towards the Mediterranean countries? This paper argues that the EUs DP is determined by a crucial conflict of interests conceptualised as a stability democracy dilemma. The EU has been attempting to promote democracy, but without risking the current stability and in connivance with incumbent autocratic regimes. In view of this dilemma, the four main characteristics of the EUs DP promotion are explored, namely: gradualism, a strong notion of partnership-building, a narrow definition of civil society, and a strong belief in economic liberalisation. A fifth feature, relation of the EU with moderate Islamists, is analysed in the paper as it represents the most striking illustration of its contradictions. The paper concludes by arguing that the definition of a clear DP by the EU that considered engagement with moderate Islamists would represent a major step towards squaring its stability democracy circle.
Resumo:
La recerca es proposa conixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. Linters per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer s conixer la incidncia que t el temps en leficincia del sistema, eficincia que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu t a veure amb leficcia de la pena o de la resposta que linfractor pugui rebre. Des de lmbit penal i criminolgic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta ms rpida fa la pena ms efica. La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya lany 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les caracterstiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resoluci, al territori que lha gestionat, als casos en els que sha fet mediaci i reparaci de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, tamb sha fet una comparaci entre lany destudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferncies. Aquesta s la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justcia penal a donar resposta a una infracci presumptament comesa per un menor.
Resumo:
Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jvenes que llegan al sistema. El inters por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el mbito penal y criminolgico diversos autores, citados en la investigacin, sealan que una respuesta ms rpida hace la pena ms eficaz. La investigacin ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el ao 2008 a jvenes infractores y da datos respecto la duracin segn algunas variables (referidas a las caractersticas de los jvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolucin, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediacin y reparacin de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, tambin se ha realizado una comparacin entre el ao de estudio (2008) y un ao de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias. Es la primera investigacin que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infraccin presuntamente cometida por un menor.
