Iris-Polka & Amazonen-Polka von Pergler für Piano-Forte

Simananniemen käsikirjoituskokoelma.

Wals för Piano Forte

Simananniemen käsikirjoituskokoelma.

Grand sonata Piano Forte and Violoncello Op 17

Sello, piano

Grand sonata Piano forte and Violoncello No 1 Op 5

Museokokoelma: 005.

Grand sonata Piano forte and Violoncello No 2 Op 5

Sello, piano

Julnatten. Piano I och II

Soitinnus: urut, pianot (2).

Manuskript för sång och piano [1]

Soitinnus: lauluääni, piano.

Manuskript för sång och piano [2]

Soitinnus: lauluääni, piano.

Grand sonata Piano forte and Violoncello Op 69

Museokokoelma: 005A.

Grand sonata Piano forte and Violoncello No 1 Op102

Museokokoelma: 005.

Grand sonata Piano forte and Violoncello No 2 Op 102

Museokokoelma: 005.

DFM(A)- aspects for a horn antenna design

In this paper aspects of design for manufacturability and assembly (DFMA) are applied to the design of coaxially fed standard gain horn antenna for 1.70 - 2.60 GHz. Possibilities to utilize cross-technological approach method is examined. Methods of DFMA for laser processing are covered and practical design guides and methods are developed. Antenna construction for easy manufacturing and specialized performance is shown. Required dimensions and tolerances are discussed and suitable materials for laser processing are selected.

"Quería crear un nuevo cosmos" : Aleksandr Scriabin y su sonata para piano nº 9

A partir de l’estudi general de l’obra d’Aleksandr Scriabin i a partir de l’anàlisi particular de la Sonata núm. 9 així com de les distintes influències que va tenir, el treball pretén fer una valoració de com caldria interpretar la Sonata núm. 9. És per això que hom fa una introducció general a la vida de Scriabin i el situa en el seu context històric; estudia el seu interès per la filosofia i com aquesta va influir en la seva obra. Alhora hom analitza la faceta de Scriabin com a pianista i en revisa l’obra com a compositor. La segona part del treball, pròpiament analítica, entra en la qüestió de les sonates i la importància que adquireixen en tota la seva obra per tal de centrar-se, en el darrer punt, en la Sonata núm. 9 i l’enfocament interpretatiu que podria tenir. Aquí, a partir del que prèviament s’ha estudiat, hom proposa una possibilitat interpretativa. En relació a aquest punt es comparen interpretacions de diversos pianistes.

Concerto No. 1, in B Flat for Bassoon and Orchestra, K. 191

Soitinnus: Fagotti, ork.