Valores del capital humano y las competencias del líder que facilitan la implantación de la estrategia organizacional

La obtención de una ventaja competitiva, el desarrollo, el crecimiento, la perdurabilidad, entre otros, son los aspectos que buscan las organizaciones a través de las estrategias que se definen. Sin embargo, no es suficiente con diseñar las metas y los objetivos que se quieren alcanzar, es necesario aterrizar estos propósitos en planes de acción e involucrar a todos los miembros de la organización, lo cual se consigue a través de la implantación de la estrategia. En este sentido, la etapa de implantación de la estrategia en una organización, da curso al camino establecido en la etapa de formulación de la estrategia, por lo tanto, se relaciona directamente con su éxito o su fracaso. No obstante, este proceso no depende de algunos pocos miembros de la organización, de directivos o de funcionarios, sino que depende de la buena sincronización y armonía de todos aquellos que hacen parte de ella. La presente investigación a través de la revisión teórica y de evidencias empíricas, busca poner de manifiesto la incidencia de dos aspectos clave en la organización sobre la implantación de la estrategia, por un lado, los líderes, a partir de sus competencias interpersonales y por otro el capital humano, a partir de sus valores. Los resultados obtenidos muestran que tanto las competencias del líder como los valores del capital humano son determinantes para la adecuada implantación de la estrategia organizacional.

El Outsourcing en la dinámica de sistemas hacia mercados extranjeros

Este trabajo recopila literatura académica relevante sobre estrategias de entrada y metodologías para la toma de decisión sobre la contratación de servicios de Outsourcing para el caso de empresas que planean expandirse hacia mercados extranjeros. La manera en que una empresa planifica su entrada a un mercado extranjero, y realiza la consideración y evaluación de información relevante y el diseño de la estrategia, determina el éxito o no de la misma. De otro lado, las metodologías consideradas se concentran en el nivel estratégico de la pirámide organizacional. Se parte de métodos simples para llegar a aquellos basados en la Teoría de Decisión Multicriterio, tanto individuales como híbridos. Finalmente, se presenta la Dinámica de Sistemas como herramienta valiosa en el proceso, por cuanto puede combinarse con métodos multicriterio.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

A comunicação da equipe de enfermagem com o paciente em cuidados paliativos

The article consists of a contextualized reflection on the communication in palliative care with the purpose of explaining strategies used for effective communication among the nursing, terminally ill and his family. In that sense, it was observed that for the nurse to assist the terminally ill is a difficult task, which raises sensation of sadness, frustration, impotence and even failure in the rendered attendance. This way, many professionals use denial, escaping, and the apparent coldness as defense mechanisms to cope with situation. Throughout this discussion are exposed some aspects that enable developing empathic communication skills, perceived as a task that requires nursing staff a shift in focus and attitude. Apart from careful listening, truthfulness, good humor and therapeutic touch, forming strategies for effective communication in the terminally ill life.

Motivação na sala de aula de adolescentes com dificuldades de adaptação

A presente investigação, desenvolvida com três estudos de caso, tem como objectivo reflectir sobre a motivação, na sala de aula, de adolescentes com dificuldades de adaptação, assim como, a influência que as Artes Visuais podem ter no processo ensino-aprendizagem possibilitando aos alunos superar dificuldades, agindo e transformando o mundo que os rodeia. É durante a adolescência que os jovens formam a sua personalidade e individualidade e é, também, o período em que as drogas, a sexualidade e a violência física se fazem mais presentes. Tais perturbações têm um impacto muito grande na saúde física e mental do adolescente, deixando marcas no seu desenvolvimento e danos que podem persistir por toda vida. Neste sentido, as práticas de ensino dos professores e as relações interpessoais com os alunos são apontados como factores potencialmente poderosos, que influenciam o adolescente na motivação e no desempenho (Arends, 1995). São propostas um conjunto de estratégias integradas no processo de ensino/aprendizagem, que fomentem o desenvolvimento da própria motivação dos alunos, ajudando-os a construir objectivos ou a adoptar os objectivos propostos, ajustando as actividades de sala de aula em estruturas estratégicas, de meios para atingir os fins, sustentando não só a motivação para as tarefas escolares, como também promovendo nos alunos o desenvolvimento da própria motivação e a consequente capacidade de orientação para a vida em sociedade (Lemos, 2005). As estratégias têm como base a educação artística, em particular a experimentação, através da absorção do sentir, pensar e agir, construindo um conjunto de saberes e cultivando talentos. Desta forma, os alunos descobrem como maximizar as suas capacidades, desenvolvendo a autoconfiança, o espírito crítico e a livre iniciativa, construindo de forma segura a sua personalidade (Fowler, 1996).

Collaborative eLearning Assistant Network: caring agents are conscious agents

Would a research assistant - who can search for ideas related to those you are working on, network with others (but only share the things you have chosen to share), doesn’t need coffee and who might even, one day, appear to be conscious - help you get your work done? Would it help your students learn? There is a body of work showing that digital learning assistants can be a benefit to learners. It has been suggested that adaptive, caring, agents are more beneficial. Would a conscious agent be more caring, more adaptive, and better able to deal with changes in its learning partner’s life? Allow the system to try to dynamically model the user, so that it can make predictions about what is needed next, and how effective a particular intervention will be. Now, given that the system is essentially doing the same things as the user, why don’t we design the system so that it can try to model itself in the same way? This should mimic a primitive self-awareness. People develop their personalities, their identities, through interacting with others. It takes years for a human to develop a full sense of self. Nobody should expect a prototypical conscious computer system to be able to develop any faster than that. How can we provide a computer system with enough social contact to enable it to learn about itself and others? We can make it part of a network. Not just chatting with other computers about computer ‘stuff’, but involved in real human activity. Exposed to ‘raw meaning’ – the developing folksonomies coming out of the learning activities of humans, whether they are traditional students or lifelong learners (a term which should encompass everyone). Humans have complex psyches, comprised of multiple strands of identity which reflect as different roles in the communities of which they are part – so why not design our system the same way? With multiple internal modes of operation, each capable of being reflected onto the outside world in the form of roles – as a mentor, a research assistant, maybe even as a friend. But in order to be able to work with a human for long enough to be able to have a chance of developing the sort of rich behaviours we associate with people, the system needs to be able to function in a practical and helpful role. Unfortunately, it is unlikely to get a free ride from many people (other than its developer!) – so it needs to be able to perform a useful role, and do so securely, respecting the privacy of its partner. Can we create a system which learns to be more human whilst helping people learn?

Potential economic impacts of terminator technologies: policy implications for developing countries

The terminator gene can render seeds sterile, so forcing farmers to purchase fresh seed every year. It is a technological solution to the problem of market failure that could increase the appropriability of R&D investment more effectively than intellectual property rights legislation or patents. This paper shows that appropriability should be more than tripled and that this leads to greater private R&D investment, which may be expected to double or triple. This would bring open-pollinating varieties into line with F1 hybrids, for which seed cannot be saved. In turn, the increased investment should raise yield increases to levels similar to those for hybrid crops. Thus, there are benefits to set against the possible ecological and environmental costs and the clear distributional and social consequences. The paper discusses the way the seed market is developing, the possible impacts, especially from a developing country viewpoint, and considers the policy changes that are needed.

Linking public issues with private troubles: panel studies in developing countries

Accompanying the call for increased evidence-based policy the developed world is implementing more longitudinal panel studies which periodically gather information about the same people over a number of years. Panel studies distinguish between transitory and persistent states (e.g. poverty, unemployment) and facilitate causal explanations of relationships between variables. However, they are complex and costly. A growing number of developing countries are now implementing or considering starting panel studies. The objectives of this paper are to identify challenges that arise in panel studies, and to give examples of how these have been addressed in resource-constrained environments. The main issues considered are: the development of a conceptual framework which links macro and micro contexts; sampling the cohort in a cost-effective way; tracking individuals; ethics and data management and analysis. Panel studies require long term funding, a stable institution and an acceptance that there will be limited value for money in terms of results from early stages, with greater benefits accumulating in the study's mature years. Copyright © 2003 John Wiley & Sons, Ltd.

Making sense of supply chain management: acomparative study of aerospace and construction

Current recipes for learning across business sectors too often fail to recognize the embedded and contextual nature of management practice. The existing literature gives little emphasis to the symbiotic relationship between supply chain management and the broader dynamics of context. The aerospace and construction sectors are selected for comparison on the basis that they are so different. The UK aerospace sector has undergone extensive consolidation as a result of the imperatives of global competitive pressures. In contrast, the construction industry has experienced decades of fragmentation and remains highly localized. An increasing proportion of output in the aerospace sector occurs within a small number of large, globally orientated firms. In contrast, construction output is dominated by a plethora of small firms with high levels of subcontracting and a widespread reliance on self-employment. These differences have fundamental implications for the way that supply chain management is understood and implemented in the two sectors. Semi-structured interviews with practitioners from both sectors support the contention that supply chain management is more established in aerospace than construction. The introduction of prime contracting and the increasing use of framework agreements within the construction sector potentially provide a much more supportive climate for supply chain management than has traditionally prevailed. However, progress depends upon an improved continuity of workload under such arrangements.

Impedance mismatch: some differences between the way humans and robots control interaction forces

In over forty years of research robots have made very little progress still largely confined to industrial manufacture and cute toys, yet in the same period computing has followed Moores Law where the capacity double roughly every two years. So why is there no Moores Law for robots? Two areas stand out as worthy of research to speedup progress. The first is to get a greater understanding of how human and animal brains control movement, the second to build a new generation of robots that have greater haptic sense, that is a better ability to adapt to the environment as it is encountered. A remarkable property of the cognitive-motor system in humans and animals is that it is slow. Recognising an object may take 250 mS, a reaction time of 150 mS is considered fast. Yet despite this slow system we are well designed to allow contact with the world in a variety of ways. We can anticipate an encounter, use the change of force as a means of communication and ignore sensory cues when they are not relevant. A better understanding of these process has allowed us to build haptic interfaces to mimic the interaction. Emerging from this understanding are new ways to control the contact between robots, the user and the environment. Rehabilitation robotics has all the elements in the subject to not only enable and change the lives of people with disabilities, but also to facilitate revolution change in classic robotics.

Conjecture, proof, and sense in Wittgenstein's philosophy of mathematics

One of the key tenets in Wittgenstein’s philosophy of mathematics is that a mathematical proposition gets its meaning from its proof. This seems to have the paradoxical consequence that a mathematical conjecture has no meaning, or at least not the same meaning that it will have once a proof has been found. Hence, it would appear that a conjecture can never be proven true: for what is proven true must ipso facto be a different proposition from what was only conjectured. Moreover, it would appear impossible that the same mathematical proposition be proven in different ways. — I will consider some of Wittgenstein’s remarks on these issues, and attempt to reconstruct his position in a way that makes it appear less paradoxical.

Cell walls of developing wheat starchy endosperm: comparison of composition and RNA-Seq transcriptome

The transcriptome of the developing starchy endosperm of hexaploid wheat (Triticum aestivum) was determined using RNA-Seq isolated at five stages during grain fill. This resource represents an excellent way to identify candidate genes responsible for the starchy endosperm cell wall, which is dominated by arabinoxylan (AX), accounting for 70% of the cell wall polysaccharides, with 20% (1,3; 1,4)-beta-D-glucan, 7% glucomannan, and 4% cellulose. A complete inventory of transcripts of 124 glycosyltransferase (GT) and 72 glycosylhydrolase (GH) genes associated with cell walls is presented. The most highly expressed GT transcript (excluding those known to be involved in starch synthesis) was a GT47 family transcript similar to Arabidopsis (Arabidopsis thaliana) IRX10 involved in xylan extension, and the second most abundant was a GT61. Profiles for GT43 IRX9 and IRX14 putative orthologs were consistent with roles in AX synthesis. Low abundances were found for transcripts from genes in the acyl-coA transferase BAHD family, for which a role in AX feruloylation has been postulated. The relative expression of these was much greater in whole grain compared with starchy endosperm, correlating with the levels of bound ferulate. Transcripts associated with callose (GSL), cellulose (CESA), pectin (GAUT), and glucomannan (CSLA) synthesis were also abundant in starchy endosperm, while the corresponding cell wall polysaccharides were confirmed as low abundance (glucomannan and callose) or undetectable (pectin) in these samples. Abundant transcripts from GH families associated with the hydrolysis of these polysaccharides were also present, suggesting that they may be rapidly turned over. Abundant transcripts in the GT31 family may be responsible for the addition of Gal residues to arabinogalactan peptide.

Towards developing a customer relationship management (CRM) strategy for supporting pre-implementation activities in business

Effectively preparing and planning for Customer Relationship Management (CRM) strategy is critical to CRM implementation success. A lack of a common and systematic way to implement CRM means that focus must be placed on the pre-implementation stage to ensure chance of success. Although existing CRM implementation approaches evidence the need to concentrate mostly on the pre-implementation stage, they fail to address some key issues, which raises the need for a generic framework that address CRM strategy analysis. This paper proposes a framework to support effective CRM pre-implementation strategy development.

The Liberal Way of War? French representations of the Allies, 1944-2008

This chapter looks at the ways in which Anglo-American participants in the Liberation of France have been represented in French narratives in the decades since the Second World War, through the developing French historiography of Allied participation in the War, and through the various roles assigned to the Allies in key postwar memorialisation ceremonies in France.