998 resultados para Rossetti, Dante Gabriel, 1828-1882.
Resumo:
A description is given of the shell, radula, renal region, reproductive system and egg capsules of topotypic specimens of limnaea peregrina Clessin, 1882. This investigation intends contributing to define the specific identity of that nominal species. A close anatomical comparison with Lymnaea columella Say, 1817 from Michigan, USA, shows that both forms are indistinguishable, giving support to previous inferences from some authors. Data on egg hatching are presented.
Resumo:
Thirty-five species of Lutzomyia and two species of Brumptomyia were identified among 795 phlebotomines taken in light-traps near the upper reaches of the middle Rio Negro. The subgenus Psychodopygus predominated in number of species (11) and relative abundance (74-81% in light trap samples from the forest and 99% on human bait). For many of the species these records help to fill large gaps on current maps of distribution, and for others (L. olmeca nociva, L. mangabeirana, L. triacantha) the findings represent a significant expansion of their known range. A new species in the subgenus Psychodopygus (L. douradoi) is described from both sexes, and L. bettinii is recorded for the first time in Brazil.
Resumo:
La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen l’àmbit de la representació del desig. Sota aquest paraigües teòric i la seva estricta vinculació amb les noves formulacions del subjecte líric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, he investigat i esclarit les variables retòriques (teoria literària ) i ontològiques (discursos filosòfics) que coparticipen en la instal•lació d’un subjecte líric i un quefer poètic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lírica que transforma la identitat textural en un procés, en una recerca. Així és que l’alteritat amorosa s’evidencia com el centre de representació i experimentació dels límits del jo líric. A partir de les aproximacions teòriques sobre la representació del desig –que des del postestructuralisme han arribat, mitjançant la crítica literària feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodològiques que justifiquen el triangle comparatiu i m’han permès mostrar com la poesia eròticoamorosa és epicentre de la poesia i la poètica dels tres autors. L’exègesi de les seves obres ha guiat la investigació cap a l’abordatge de les construccions dels “jo” lírics, tot prenent com a centre: a) l’escriptura, obertura cap a l’Altre, b) el subjecte de l’enunciació com a subjecte desitjant, c) les representacions de l’altre/a amorós, d) les retòriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i poètiques. L’objectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de l’escriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de síntesi i d’obertura, com l’obra d’Enric Casasses recull la retòrica de l’alteritat amorosa i funda, des d’ella, la necessitat de la paraula oral i l’acció poètiques.
Resumo:
Donateur : Desclozières, Gabriel (18..-18..?)