La percepció de l'espai urbà pels adolescents : el cas de Palma. 'La percepción del espacio urbano por los adolescentes : el caso de Palma'.

Resumen tomado de la publicación

Visita Arió : les tecnologies de la informació i la comunicació a Cremona (Itàlia). 'Visita Arión : las tecnologías de la información y la comunicación en Cremona (Italia)'.

Documento en formato electrónico (PDF)

Escola i entorn : una didàctica del medi urbà. 'Escuela y entorno : una didáctica del medio urbano'.

Resumen tomado del recurso

Investigant el paisatge : fitxes didàctiques del medi urbà. 'Investigando el paisaje : fichas didácticas sobre el medio urbano'.

Contiene fichas y orientaciones para dos niveles educativos. Se complementa con una publicación para el profesorado

Els carrers ens parlen : desxifram el laberint urbà de Palma. Quadern de treball per al professorat. ' Las calles nos hablan : desciframos el laberinto urbano de Palma. Cuaderno de trabajo para el profesorado'.

Cuaderno de trabajo del profesor. Acompaña a una visita guiada por las calles de Palma (Mallorca) con el objetivo de conocer los modelos de la trama viaria, interpretar del paisaje urbano y valorar el patrimonio urbanístico. Contiene información sobre la actividad, sus objetivos, destinatarios, estructuración de la actividad, contenidos, propuestas de actividades, bibliografía y una selección de textos relacionados con el tema.

Els carrers ens parlen : desxifram el laberint urbà de Palma. Quadern de treball per a l'alumnat. ' Las calles nos hablan : desciframos el laberinto urbano de Palma. Cuaderno de trabajo para el alumnado'.

Cuaderno de trabajo para el alumnado. Acompaña a una visita guiada por las calles de Palma (Mallorca) con el objetivo de conocer los modelos de la trama viaria, interpretar del paisaje urbano y valorar el patrimonio urbanístico. Contiene propuestas de actividades divididas en antes, durante y después de la visita.

Itàlia i la (manca de) política editorial de best-seller. 'Italia y la (falta de) política editorial de best-seller.

Reflexión en torno a las políticas editoriales, las cuales se basan muchas veces en técnicas e instrumentos para dar a los libros una mayor salida en el mercado. Se especifica en el caso de Italia, donde las editoriales intentan repartir las tiradas de libros nacionales e internacionales best-seller.

L'hort escolar urbà : un repte per generar un espai escolar d'ensenyament-aprenentatge de les ciències. 'El huerto escolar urbano : un reto para generar un espacio escolar de enseñanza-aprendizaje de las ciencias'.

Resumen basado en el de la publicación

La indústria al nord d'Itàlia : el volcanisme al sud d'Itàlia.'La industria en el norte de Italia : el volcanismo en el sur de Italia'.

La primera parte está dedicada a la industria en Italia. Se muestra cuáles fueron las características que la propulsaron. La segunda parte muestra la situación de los habitantes de algunas regiones del sur de Italia donde los volcanes están activos.

L'Àmbit urbà i periurbà de Rhode entre el 195 aC i el segle II dC

Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualització de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta d’assolir noves hipòtesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundació massaliota, quin són els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperació d’aquest espai i quin paper pot jugar l'àmbit periurbà de Rhode durant tot aquest període. Alhora, es cerca posar en relació els esdeveniments que passen a Rhode amb el procés de romanització que pateix el territori

Paisatge i models urbans contemporanis. Les comarques gironines (1979-2006): del "desarrollismo" a la globalització

This doctoral thesis offers a quantitative and qualitative analysis of the changes in the urban shape and landscape of the Girona Counties between 1979 and 2006. The theoretical part of the research lies within the framework of the dispersed city phenomenon, and is based on the hypothesis of convergence towards a global urban model. The empirical part demonstrates this proposition with a study of 522 zone development plans in the Girona Counties. The results point to the consolidation of the dispersed city phenomenon, as shown by the sudden increase in built-up space, the spread of urban development throughout the territory, and the emergence of a new, increasingly generic landscape comprising three major morphological types: urban extensions, low density residential estates and industrial zones. This reveals shortcomings of planning for urban growth, weakening of the city as a public project, and a certain degradation of the Mediterranean city model.

Les grans infrastructures de transport i el desenvolupament de la ciutat mitjana. El Tren d'Alta Velocitat a les ciutats de Lleida, Avinyó i Novara

L'objectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relació de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local d'actors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions. En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de l'estació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de l'estació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques d'eficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat.

CARTA DO RESTAURO 1972, MINISTÉRIO DE INSTRUÇÃO PÚBLICA GOVERNO DA ITÁLIA, CIRCULAR Nº 117 DE 6 DE ABRIL DE 1972

Através da circular número 117, de 6 de Abril de 1972, o Ministério da Instrução Pública da Itália divulgou o Documento sobre Restauração de 1972 (Carta do Restauro, 1972) entre os directores e chefes de institutos autónomos, para que se atenham, escrupulosa e obrigatoriamente, em todas as intervenções de restauração em qualquer obra de arte, às normas por ela estabelecidas e às instruções anexas, aqui publicadas na íntegra.