Desenvolupament de codis numèrics per a la resolució de fluxos turbulents en ordinadors paral·lels emprant discretitzacions tipus symmetry-preserving

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Groningen, Holanda, entre 2007 i 2009. La simulació directa de la turbulència (DNS) és una eina clau dins de la mecànica de fluids computacional. Per una banda permet conèixer millor la física de la turbulència i per l'altra els resultats obtinguts són claus per el desenvolupament dels models de turbulència. No obstant, el DNS no és una tècnica vàlida per a la gran majoria d'aplicacions industrials degut al elevats costos computacionals. Per tant, és necessari cert grau de modelització de la turbulència. En aquest context, s'han introduïts importants millores basades en la modelització del terme convectiu (no lineal) emprant symmetry-preserving regularizations. En tracta de modificar adequadament el terme convectiu a fi de reduir la producció d'escales més i més petites (vortex-stretching) tot mantenint tots els invariants de les equacions originals. Fins ara, aquest models s'han emprat amb èxit per nombres de Rayleigh (Ra) relativament elevats. En aquest punt, disposar de resultats DNS per a configuracions més complexes i nombres de Ra més elevats és clau. En aquest contexte, s'han dut a terme simulacions DNS en el supercomputador MareNostrum d'una Differentially Heated Cavity amb Ra=1e11 i Pr=0.71 durant el primer any dels dos que consta el projecte. A més a més, s'ha adaptat el codi a fi de poder simular el fluxe al voltant d'un cub sobre una pared amb Re=10000. Aquestes simulacions DNS són les més grans fetes fins ara per aquestes configuracions i la seva correcta modelització és un gran repte degut la complexitat dels fluxes. Aquestes noves simulacions DNS estan aportant nous coneixements a la física de la turbulència i aportant resultats indispensables per al progrés de les modelitzacións tipus symmetry-preserving regularization.

La théorie décisionnelle appliquée à l'orientation: Le modèle PIC comme outil complémentaire

L'approche décisionnelle met l'accent sur la manière dont l'individu aborde et négocie les décisions à différents moments de son parcours. Le modèle PIC propose un outil qui permet d'accompagner le processus décisionnel systématiquement. Souvent les conseillers ont tendance à le suivre de manière intuitive. Cependant, un suivi structuré pourrait améliorer l'efficacité de leurs interventions.

Reaction to novelty and spatial orientation in ALPHA1B(-/-) KO mice

Knockout mice lacking alphalb noradrenergic receptors were tested in behavioural experiments to test a possible effect of the absence of this receptor in reaction to novelty and spatial orientation. Reaction to novelty was tested in two experiments. In the first one the mice' latency to exit the first part of a two compartment set-up was measured. The knockout mice were faster to emerge then their littermate controls. Then they were tested in an open-field, in which new objects were added at the second trial. In the open-field without objects (first trial), the knockout mice showed a greater locomotor activity (path length). Then the same mice showed enhanced exploration of the newly introduced objects, relative to the control. The spatial orientation experiments were done on a homing board and in the water maze. The homing board did not yield a significant difference between the knock-out and the control mice. Both groups showed impaired results when the proximal (olfactory) and distal (visual) cues were disrupted by the rotation of the table. In the water maze however, the alphalb(-/-) mice were unable to solve the task (acquisition and retention), whereas the control mice showed a good acquisition and retention behaviour. The knockout mice' incapacity to learn to reach the submerged platform was not due to an incapacity to swim, as they were as good as their control littermates to reach the platform when it was visible.