La eficacia de las suspensiones judiciales con obligación de tratamiento de deshabituación. Factores que pueden influir en la reducción o no de reincidencia

Esta investigación está motivada por el interés por las suspensiones judiciales como medida más adecuada para determinados sujetos con perfiles toxicológicos y que requieren una intervención que se puede abordar en un contexto comunitario. Con el fin de valorar su eficacia, el equipo de investigadores se ha centrado en los índices de reincidencia y aquellos factores que pueden influir a partir del análisis estadístico de una muestra de 237 sujetos sometidos a la obligación de tratamiento de deshabituación. Observando el índice de reincidencia, en función del análisis de variables sociopersonales y judiciales de los sujetos, se buscan aquellos indicadores que pueden ser eficaces para reducir la comisión de nuevos hechos delictivos. De los resultados obtenidos, se concluye que variables como una buena adherencia familiar, la estabilidad laboral o la finalización correcta de un tratamiento de deshabituación aportan unos niveles de reincidencia bajos Asimismo, se justifica el otorgamiento de suspensiones judiciales como herramienta punitiva más eficaz para aquellos sujetos con características toxicológicas y necesidades rehabilitadoras debido a su adicción, dado que los niveles de reincidencia obtenidos en esta investigación aportan unos índices más bajos que los niveles actuales de reincidencia penitenciaria (siempre teniendo en cuenta la diferencia de perfiles). Se concluye en este estudio que la aplicación de estas medidas penales alternativas son una herramienta más integradora debido a que se desarrolla dentro del entorno comunitario.

Le tour de France : état actuel de la classe ouvrière sous l'aspect moral, intellectuel, matériel / Flora Tristan... ; notes de Jules L. Puech

Collection : Archives et documents

Dictionnaire dogmatique, moral, historique, canonique, liturgique et disciplinaire... des décrets des diverses congrégations romaines... / par M. Boissonnet... ; publ. par l'abbé Migne,...

Collection : Nouvelle encyclopédie théologique ; 26

Vicio, delito y psicopatología: los límites de la responsabilidad moral

A continuació, pretenem valorar en quina mesura l’home és responsable a la malaltia mental, sabent que és una pregunta de difícil solució i, en certa manera, incontestable. La normalitat serà el nostre punt de partida. Amb aquest objectiu, analitzarem el terme, l’essència, els tipus i les limitacions de la llibertat així com la seva utilització. Donarem espai també a l’exposició de la consciència moral ja que és objecte d’estudi en afers de responsabilitat moral. En aquest cas, volem apropar-nos als fonaments antropològics i ètics de l’home amb la voluntat d’entendre, tot el que sigui possible, el significat de la responsabilitat moral i la voluntarietat de l’acció humana.

Moral Hazard in Repeated Procurement of Services

This paper analyzes repeated procurement of services as a four-stage game divided into two periods. In each period there is (1) a contest stage à la Tullock in which the principal selects an agent and (2) a service stage in which the selected agent provides a service. Since this service effort is non-verifiable, the principal faces a moral hazard problem at the service stages. This work considers how the principal should design the period-two contest to mitigate the moral hazard problem in the period-one service stage and to maximize total service and contest efforts. It is shown that the principal must take account of the agent's past service effort in the period-two contest success function. The results indicate that the optimal way to introduce this `bias' is to choose a certain degree of complementarity between past service and current contest efforts. This result shows that contests with `additive bias' (`multiplicative bias') are optimal in incentive problems when effort cost is low (high). Furthermore, it is shown that the severity of the moral hazard problem increases with the cost of service effort (compared to the cost of contest effort) and the number of agents. Finally, the results are extended to more general contest success functions. JEL classification: C72; D82 Key words: Biased contests; Moral Hazard; Repeated Game; Incentives.

Educació moral: la via (no només) aristotèlica

Quin és el plantejament essencial que Aristòtil fa de l"educació moral? Podem dir que manté la seva eventual vigència històrica, si més no com a proposta? Es tracta d"un plantejament isolat, o podem trobar-ne epígons (més enllà de la inspiració més o menys aristotèlica que aquests tinguin)? El text que segueix pretén donar una resposta esquemàtica a les anteriors preguntes, i, de retruc, plantejar un repte conceptual (i, al capdavall, també pràctic) a tots aquells que puguin desqualificar la proposta aristotèlica per considerar-la corruptora dels principis liberals.

Dénoncer les 'méchants' ? Les effets de la trajectoire sociale sur l'investissement politico-moral dans la police

Cet article montre, en premier lieu, que le degré d'investissement politico-moral des policières et des policiers dans leur métier est fortement variable. Si une partie des individus nouvellement entrés dans la police expriment un sentiment de distance sociale doublé d'une distinction morale par rapport à la population, d'autres ne s'investissement pas dans leur métier comme dans une « croisade morale » (Becker, 1985 [1963]), et estiment au contraire que les justiciables appartiennent à la même « communauté morale » (Fassin, 2011, p. 313) qu'eux-mêmes. La perspective adoptée prolonge ainsi les critiques des approches classiques de la « culture policière », qui ont démontré leur caractère trop uniformisant et leurs biais mécaniste. Parmi les études de sociologie de la police n'ayant pas adopté une telle approche, celle de W. Ker Muir (1977), pourtant ancienne, a montré que tous les policiers ne vivaient pas leur appartenance au groupe professionnel sur le mode d'une distinction morale d'avec les justiciables. Aucune autre étude n'a pourtant traité des variations dans l'investissement politico moral des policières et des policiers, et n'a donc tenté d'en fournir des explications. Le second axe d'analyse vise ainsi à combler ce déficit explicatif, en montrant que l'investissement politico-moral dans le métier dépend largement de la trajectoire antérieure des individus recrutés dans la police, en particulier des expériences de pertes de statut qu'ils ont pu subir, ainsi que du type de stratégies d'ascension sociale ou de récupération de ce statut qu'ils mettent en place.

Distal and proximal influences on the use of business and moral frames in responsible decisions

We empirically contribute to the debate on business education in building on a decision frame perspective of decision making in corporate responsibility settings. Business schools have been accused to teach amoral theories, leading their students to behave less morally and engendering corporate responsibility scandals. Research has also pointed toward self-selection: business students would differ from non-business students before entering business school. We examine the role of socioeconomic status, core self-evaluations in this regard. Further, we investigate the belief in a free market as a distal influence triggering a business frame, and moral intensity as a proximal influence triggering a moral frame on responsible decision making by business and non-business students. Cross-sectional data obtained from 566 students on two decision making scenarios mostly supported our hypotheses. Socioeconomic status but not core self-evaluations explain the belief in a free market, and had indirect effects on the likelihood to make a less responsible decision. Importantly, the relationship between business studies and the belief in a free market remained significant after accounting for these variables. Our study thus contributes to the socialization and self-selection arguments. We discuss theoretical and practical implications for research on decision frames and for business education, respectively.

La literatura com educació moral i la moralitat com a literatura. De l'ètica a la narrativa

El present treball posa de manifest la potencialitat de la literatura com a educació moral. Si bé nombrosos autors han tractat la possibilitat d"educar moralment a través de la literatura, pocs han abordat l"espontaneïtat de la literatura com a educadora moral per a qualsevol ciutadà. Hi ha una estreta relació entre la narrativitat i la moralitat, tant des del vessant de la moralitat com a narrativa com des de la narrativa com a moral. Moralitat i literatura formen part d"un mateix univers i esbrinar aquesta relació és el que es pretén al llarg d"aquest estudi. Finalment es dibuixa un apunt sobre la relació entre ciutadania, literatura i moralitat, per tal de mostrar la potencialitat de la literatura per a l"educació per a la ciutadania.