1000 resultados para Marchinha de carnaval História 1930-1940
Resumo:
Cette contribution explore le rle institutionnel, scientifique et clinique de l'lectroencphalogramme (EEG) dans l'tude et la prise en charge de l'pilepsie, entre neurologie et psychiatrie, des annes 1930 aux annes 1960. En Suisse, si une pileptologie se dveloppe partir de la fin des annes 1940 par le biais de l'EEG, on doit l'introduction de ce dernier la psychiatrie, partir des annes 1930. En tenant compte de l'apport de la psychiatrie suisse et de la lente reconnaissance de la neurologie en tant que discipline institutionnalise, je propose quelques lments historiques d'une clinique psychiatrique de l'pilepsie et de sa neurologisation. Au coeur des rflexions et des pratiques de certains psychiatres suisses spcialistes de l'EEG, s'inscrit un souci constant de prise en charge globale des patients et d'une intgration de l'EEG en tant qu'outil complmentaire de la clinique. C'est partir du dbut des annes 1960 que l'EEG et l'pilepsie deviennent respectivement une des mthodes d'investigation clinique et une des pathologies privilgies de la neurologie. Si quelques cas d'pilepsie dite essentielle sont toujours diagnostiqus et pris en charge dans les hpitaux psychiatriques, plusieurs facteurs tels que l'innovation technique, l'autonomisation de la neurologie comme spcialit mdicale reconnue, les considrations de cots d'hospitalisation, le raccourcissement des sjours des patients et la mise en avant d'une approche ambulatoire de l'EEG en pileptologie, vont peu peu tarir l'expertise et l'intrt des psychiatres hospitaliers au sujet de l'EEG et de l'pilepsie.
Resumo:
Este texto pretende reflectir sobre a construo do Portugal dos Pequenitos em Coimbra (Portugal), idealizada pelo mdico Bissaya-Barreto, e interpretada pelo arquitecto Cassiano Branco, inaugurada em 1940, em pleno Estado Novo, com um objectivo pedaggico e de assistncia social. Ir-se- analisar a sua permanncia na actualidade, permitindo que este espao possa ainda ser visitado, e a reformulao dos discursos que fazem parte da exposio no perodo ps-independncias. O Portugal dos Pequenitos rene o ento Portugal de Aqum e de Alm-Mar vasto e poderoso, cuja história, semelhana dos mitos, tem uma estrutura complexa, inclui elementos diferentes cujo arranjo pode ser alterado, avana e recua no tempo, inclui heris do passado e apela sua venerao. Na represntao do Portugal de Alm-Mar encontram-se os outros, ou seja, os habitantes das ex-colnias portuguesas. No final, e como objectivo ltimo, esta construo procura ter um alcance moralizador e apaziguador das almas infantis.
Resumo:
RESUMO Objetivos Identificar e analisar os enunciados discursivos que caracterizam a formao de RH em enfermagem, na dcada de 1940 pela Cruz Vermelha Brasileira. Mtodo A abordagem das fontes documentais se deu atravs dos pressupostos do Mtodo Histrico, problematizado a partir do pensamento de Michel Foucault. Resultados Historicamente, a formao dos recursos humanos (RH) em enfermagem, sobretudo na dcada de 1940, foi influenciada por um modelo peculiar de ensino, o militar. A Cruz Vermelha Brasileira vinculava-se ao Ministrio da Guerra e a formao em enfermagem tinha nfase na conduta moral, na disciplina, no respeito hierarquia, que culminava na produo de “corpos dceis” femininos na enfermagem. Os atributos esperados da enfermeira se constituam na trade da formao da identidade profissional poca: abnegao, disciplina e obedincia. Concluso O referido modelo reverbera prticas na formao ainda arraigadas na atualidade, seja no mbito da gesto, da assistncia e do ensino na enfermagem.
Resumo:
This paper presents a new regional database on GDP in Spain for the years 1860, 1900, 1914 and 1930. Following Geary and Stark (2002), country level GDP estimates are allocated across Spanish provinces. The results are then compared with previous estimates. Further, this new evidence is used to analyze the evolution of regional inequality and convergence in the long run. According to the distribution dynamics approach suggested by Quah (1993, 1996) persistence appears as a main feature in the regional distribution of output. Therefore, in the long run no evidence of regional convergence in the Spanish economy is found.
Resumo:
This paper presents a new regional database on GDP in Spain for the years 1860, 1900, 1914 and 1930. Following Geary and Stark (2002), country level GDP estimates are allocated across Spanish provinces. The results are then compared with previous estimates. Further, this new evidence is used to analyze the evolution of regional inequality and convergence in the long run. According to the distribution dynamics approach suggested by Quah (1993, 1996) persistence appears as a main feature in the regional distribution of output. Therefore, in the long run no evidence of regional convergence in the Spanish economy is found.
Els ltims hereus. Una recerca d'histria oral sobre els grans propietaris rurals de la regi de Girona
Resumo:
Articles que estudia la transformaci experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys
Resumo:
In the last few years, Economic Theory has revised two basic ideas around the economics of the household: that family income is the result of the individual income of each of its members (income pooling), and that all family members living in the household have equal access to its resources. Unequal access to family resources (among women and men, on the one hand, and among the elderly, adults and children, on the other), is now understood as an input (for instance, that women eat less food and of worst quality than men), and as an output (for instance that women have poorer health, higher epidemic mortality, or are less tall than men as a result, among other things, of having received less food and poorer medical care, and/or of a heavier workload). Despite the fact that inequality in intrafamily consumption has become the center of attention in academic and international agencies, it can still not be found in the agenda of Economic History. In this paper we look at some of the resources consumed by Spanish families in the 19th century: food, alcoholic beverages, clothes and shoes. Medical topographies, our main source, suggest that unequal access to family resources among household members had a strong impact on their health and wellbeing.
Resumo:
Els objectius daquest treball sn: reivindicar la faceta de Louis Armstrong com a msic al capdavant de lavantguarda musical dels anys vint als Estats Units, analitzar les claus per entendre el seu ascens a la fama a partir dels anys trenta i valorar la seva contribuci a la histria de la msica afroamericana. El cos del treball consta de dues parts: la primera, una biografia de lartista per esbossar el seu context histric i el seu perfil psicolgic; i la segona, que s el centre del treball, una anlisi de les peces Savoy Blues, Cornet Chop Suey i Gully Low Blues, totes elles pertanyents al perode dels Hot Five (1925-1929).
Resumo:
O aconselhamento gentico uma prtica que surgiu nos Estados Unidos na dcada de 1940 e tem se difundido ao redor do mundo com a crescente popularizao da informao gentica e a profissionalizao da gentica na sade pblica. por meio de sesses de aconselhamento que as pessoas so informadas sobre os resultados de testes genticos e recebem orientaes sobre probabilidades, riscos e possibilidades de doenas genticas. Trata-se de uma prtica profissional que combina sade, assistncia e educao. Este ensaio descreve o surgimento e o desenvolvimento da prtica de aconselhamento gentico e apresenta alguns de seus desafios ticos.
Resumo:
RESUMOEste artigo discute as tentativas de publicar uma edio histrico-crtica das obras de Karl Marx, o Marx-Engels Gesamtausgabe (MEGA): a primeira, que foi liderada por David Riazanov na dcadas de 1920 e 1930, e o segundo, a MEGA2, projeto que comeou na dcada de 1970 e ainda est em curso de publicao. O artigo apresenta essas duas edies e discute o seu impacto sobre a interpretao do pensamento econmico e filosfico de Marx.
Resumo:
John Smith (1894-1977), son of Daniel Smith and Annie Douglas was a native of Scotland, immigrating to Canada in 1913. He first worked as a coach builder, then as a carpenter, finally developing his own contracting business. During WWI he served overseas with the 10th Battery, RCA as a sergeant. In 1924 Smith married Jean Wood, and together they had a daughter Irene (Hugh Langley). Smith first entered politics in 1940 serving as an alderman for the next 11 years. In 1954 he was elected mayor of the city of St. Catharines, and was twice returned to office by acclamation, serving until 1957 when he successfully ran as the Progressive Conservative candidate representing Lincoln County in the federal election. He won the election by a 10 000 vote majority. He served his constituents in Ottawa until he was defeated in the 1962 election. After leaving politics Mr. Smith was active in his community. He spearheaded the establishment of the St. Catharines Museum, and then was appointed its first director in 1966, serving in that capacity until 1972. He was an active member of the board of governors of the St. Catharines General Hospital and a life member and former president of the Lincoln County Humane Society. In 1971 he was voted Citizen of the Year for the city of St. Catharines. John Smith died on February 8, 1977 and was buried at Victoria Lawn Cemetery. Source: The St. Catharines Standard, February 9, 1977, page 1
Resumo:
Thse ralise en cotutelle avec l'Universit Paris-Sorbonne. La version integrale de cette these est disponible uniquement pour consultation individuelle a la Bibliotheque de musique de lUniversite de Montreal (www.bib.umontreal.ca/MU).
Resumo:
Resumen tomado del autor
Resumo:
La construccin del proyecto moderno en Colombia a principios del siglo XX fue un proceso basado en los ideales de industrializacin y civilizacin. De igual forma estuvo atravesado por una serie de planteamientos de carcter cientfico que legitimaron un pensamiento racista que a su vez ayud a configurar unas prcticas de carcter poltico y social encaminadas al mejoramiento de la raza en Colombia. En este trabajo se analizan algunas de estas prcticas a travs de los discursos mdicos sobre la higiene y la educacin fsica realizados en Bogot entre 1913 y 1940. En particular, se quiere explorar la forma como la educacin fsica se configur como una tecnologa de poder que buscaba la construccin de cuerpos sanos al servicio de los procesos de modernizacin capitalista. Para esto, tomo como base terica la propuesta de Michel Foucault con el fin de establecer la relacin entre saber/poder como un constructo cultural que articula una serie de discursos productores de verdad propios de la modernidad.
Resumo:
Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agrries enregistrades en un mbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empord) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor s la distribuci de la propietat del sol agrcola. Per per a la seva comprensi es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball tamb es proposa assajar alguns procediments metodolgics poc habituals en l'anlisi de la distribuci de la propietat del sl agrcola i la seva evoluci en poca contempornia. Com a hiptesi central, es sost que, al Baix Empord i al llarg del perode comprs entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, tamb, en I'estructura social rural, varen apuntar genricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sost : ( I) Que la situaci de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrcola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrria finisecular, els problemes de rendibilitat de la producci agrria i l'erosi soferta per alguns mecanismes d'extracci de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del perode va produir-se un aven de la propietat pagesa com a conseqncia del fet que una porci significativa de famlies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a travs de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigitats, per posa de relleu la capacitat de resistncia i adequaci de l'explotaci pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronstics en sentit contrari de molts terics. La tesi est articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripci detallada de les caracterstiques del sistema agrari baixempordans de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econmic de les terres possedes per cada patrimoni familiar (ms enll de la simple consideraci de les superfcies). EI primer pas consisteix en l'anlisi dels usos del sl, dels conreus principals i la seva ordenaci en rotacions, dels rendiments fsics, de les practiques de reposici de la fertilitat i de la dotaci ramadera. A continuaci es descriuen les tcniques i el procs de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organitzaci del treball agrcola que permeti mesurar les exigncies en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupaci i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de m d'obra en relaci a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconmica com microeconmica. EI tercer captol es centra en l'avaluaci de les necessitats de consum i reproducci de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que s contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusi que noms una nfima part de la poblaci arribava a obtenir, amb l'explotaci directa del seu patrimoni, l'ingrs necessari per a la seva reproducci econmica simple. Parallelament per, es posa de relleu la importncia econmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sl agrcola estava posset per aquest segment de propietaris i, en el quart captol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situaci de partida finalitza amb l'estudi dels rgims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visi esttica deixa pas a una anlisi dinmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empord, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa prdua de poblaci rural entre 1860 i 1880, la paralitzaci de l'expansi dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidaci de la propietat pagesa. Es va produir un procs de transferncia de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a travs de compravendes en el mercat de la terra ms que a travs d'establiments i subestabliments emfitutics. Va tenir com a conseqncia ltima el retrocs dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituts per l'aparici de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Parallelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals tamb varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra lnia de transferncia de terres entre sectors pagesos. La depreciaci sostinguda dels preus agrcoles, la caiguda de la renda agrria, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidncia d'una creixent conflictivitat agrria sn els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procs d'acumulaci patrimonial observat en un determinat segment de poblaci: (1) el manteniment d'estratgies de producci per a l'autoconsum (un aspecte sempre polmic i de difcil demostraci); (2) l'existncia d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrcoles en la composici de l'ingrs familiar pags; i (3) el canvi en les orientacions tcniques i productives de les explotacions pageses. La combinaci dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratgia acumulativa observada.
