La valoració prehospitalària del dolor en el pacient politraumatitzat: una nova eina per valorar i enregistrar el dolor

Els pacients politraumatitzats representen un important problema a nivell mundial i també en el nostre país. Els traumatismes són una important causa de mortalitat per a la població més jove i provoquen unes seqüeles molt importants, tant a nivell físic, psicològic i social. Un dels factors que influeixen en l’aparició d’aquestes seqüeles és el dolor que pateixen aquests malalts durant els moments posteriors a l’accident. És per aquest motiu que al llarg d’aquest treball de final de carrera d’infermeria, s’intentarà donar una solució útil per als professionals sanitaris encarregats d’atendre aquests pacients en primera instància. En primer lloc és farà una descripció d’alguns dels temes més importants i més destacats pel que fa als pacients politraumatitzats i al dolor que aquests pateixen. A continuació es donaran a conèixer algunes dades pel que fa a la prevalença d’aquest problema i per últim es presentarà una nova eina de valoració del dolor pensada per donar solució als problemes que els professionals sanitaris tenen de resoldre durant la seva practica clínica diària. En el present treball també es té en compte de quina forma es realitzarà una avaluació dels resultats de la mateixa eina per tal d’estudiar els seus punts més dèbils i implantar noves mesures enfocades a millorar-ne el funcionament.

Estressors i ansietat en els cuidatges pal·liatius: Una proposta de canvi en el pla d'estudis d'Infermeria

Néixer, créixer, madurar, envellir i morir, són les etapes que travessa l’ésser humà al llarg de la seva vida, però no necessàriament s’ha d’envellir per arribar a la mort. Hi ha persones que la vida biològica s’acaba abans de la mort. Són els pacients terminals. Per tenir cura dels malalts al final de la seva vida, s’implanten els cuidatges pal·liatius. A partir d’aquests cuidatges, es proporciona una atenció global, activa i continuada als pacients i als seus familiars, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i cobrir totes les necessitats d’aquests pacients.

L'Envelliment en persones amb trastorn mental sever

Són moltes les investigacions que han aprofundit en l’estudi de l’esquizofrènia i algunes aporten resultats de persones que estan a la tercera edat. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure alguns aspectes mèdics i de gestió de casos en població gran afectada de trastorn mental. Un segon objectiu és observar si hi ha un major risc cardiovascular en edat avançada en comparació amb persones de menor edat. Es tracta d’un estudi descriptiu i transversal amb una mostra de 220 subjectes afectats de trastorn mental sever, 33 dels quals sobrepassen els 60 anys. Es van utilitzar els registres sobre les dades mèdiques, clíniques i de funcionament social durant l’any 2011. Entre els resultats principals s’ha trobat una bona adherència al tractament i al seguiment(95,3%-90% respectivament) una bona participació familiar en el tractament(90%), nivells més elevats de dislipèmies(colesterol 70,6%; triglicèrids 64,3%), menor nombre de fumadors(28%). Les valoracions psicopatològiques no mostren significació estadística respecte al grup més jove (p=.468) ni en reingressos ni urgències(p=.181;.420 respectivament). Les dades que es presenten en aquest estudi fan èmfasi en la necessitat de tenir cura dels malalts mentals també a la tercera edat, on la fragilitat física i psicosocial s’accentua a nivell de comorbilitat amb altres malalties mèdiques.

Effectiveness of pharmacist care in the improvement of adherence to antidepressants: a systematic review and meta-analysis

BACKGROUND: Pharmacists can play a decisive role in the management of ambulatory patients with depression who have poor adherence to antidepressant drugs. OBJECTIVE: To systematically evaluate the effectiveness of pharmacist care in improving adherence of depressed outpatients to antidepressants. METHODS: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials (RCTs) was conducted. RCTs were identified through electronic databases (MEDLINE, Cochrane Central Register of Controlled Trials, Institute for Scientific Information Web of Knowledge, and Spanish National Research Council) from inception to April 2010, reference lists were checked, and experts were consulted. RCTs that evaluated the impact of pharmacist interventions on improving adherence to antidepressants in depressed patients in an outpatient setting (community pharmacy or pharmacy service) were included. Methodologic quality was assessed and methodologic details and outcomes were extracted in duplicate. RESULTS: Six RCTs were identified. A total of 887 patients with an established diagnosis of depression who were initiating or maintaining pharmacologic treatment with antidepressant drugs and who received pharmacist care (459 patients) or usual care (428 patients) were included in the review. The most commonly reported interventions were patient education and monitoring, monitoring and management of toxicity and adverse effects, adherence promotion, provision of written or visual information, and recommendation or implementation of changes or adjustments in medication. Overall, no statistical heterogeneity or publication bias was detected. The pooled odds ratio, using a random effects model, was 1.64 (95% CI 1.24 to 2.17). Subgroup analysis showed no statistically significant differences in results by type of pharmacist involved, adherence measure, diagnostic tool, or analysis strategy. CONCLUSIONS: These results suggest that pharmacist intervention is effective in the improvement of patient adherence to antidepressants. However, data are still limited and we would recommend more research in this area, specifically outside of the US.

Efectos inmunológicos del tratamiento psicológico a enfermos de cáncer: ¿qué sabemos?

El diagnóstico y tratamiento del cáncer está asociado a manifestaciones psicológicas negativas tales como estrés, ansiedad, depresión, etc (Carver, Pozo, Harris et al. 1993). En el ámbito de la psiconeuroinmunología, abundan las investigaciones que sugieren un efecto depresor de tales manifestaciones (Cohen y Williamson, 1991) sobre el sistema inmune, o, en cualquier caso, del efecto modulador del estrés sobre la respuesta inmunológica del individuo (Contrada et al. 1990). Diversos modelos psicoinmunológicos (Fig.1) (Greer y Watson, 1985; Temoshock, 1987; Contrada et al. 1990) proponen mecanismos explicativos para dar cuenta de cómo los factores psicológicos pueden afectar a la aparición, desarrollo y recidiva del cáncer. Existe una gran evidencia sobre los efectos que la intervención psicológica ejerce sobre tales manifestaciones, disminuyendo los niveles de ansiedad y depresión, mejorando la calidad de vida de los pacientes, (Luebbert, Dahme, Hasenbring, 2001) y en algunos casos, aumentando las tasas de supervivencia (Fawzy, Fawzy, Huyn et al. 1993). Teniendo en cuenta estas premisas, algunos autores han hipotetizado sobre la posibilidad de aumentar la función inmune a través de la intervención psicológica, hipótesis que, en los últimos años ha generado un interés considerable. Sin embargo, la evidencia disponible ofrece resultados contradictorios, por lo que el objetivo de este trabajo es aportar luz a la controversia existente en este ámbito.

Development process and initial validation of the ethical conflict in nursing questionnaire-critical care version

Background: Ethical conflicts are arising as a result of the growing complexity of clinical care, coupled with technological advances. Most studies that have developed instruments for measuring ethical conflict base their measures on the variables"frequency" and"degree of conflict". In our view, however, these variables are insufficient for explaining the root of ethical conflicts. Consequently, the present study formulates a conceptual model that also includes the variable"exposure to conflict", as well as considering six"types of ethical conflict". An instrument was then designed to measure the ethical conflicts experienced by nurses who work with critical care patients. The paper describes the development process and validation of this instrument, the Ethical Conflict in Nursing Questionnaire Critical Care Version (ECNQ-CCV). Methods: The sample comprised 205 nursing professionals from the critical care units of two hospitals in Barcelona (Spain). The ECNQ-CCV presents 19 nursing scenarios with the potential to produce ethical conflict in the critical care setting. Exposure to ethical conflict was assessed by means of the Index of Exposure to Ethical Conflict (IEEC), a specific index developed to provide a reference value for each respondent by combining the intensity and frequency of occurrence of each scenario featured in the ECNQ-CCV. Following content validity, construct validity was assessed by means of Exploratory Factor Analysis (EFA), while Cronbach"s alpha was used to evaluate the instrument"s reliability. All analyses were performed using the statistical software PASW v19. Results: Cronbach"s alpha for the ECNQ-CCV as a whole was 0.882, which is higher than the values reported for certain other related instruments. The EFA suggested a unidimensional structure, with one component accounting for 33.41% of the explained variance. Conclusions: The ECNQ-CCV is shown to a valid and reliable instrument for use in critical care units. Its structure is such that the four variables on which our model of ethical conflict is based may be studied separately or in combination. The critical care nurses in this sample present moderate levels of exposure to ethical conflict. This study represents the first evaluation of the ECNQ-CCV.

Development process and initial validation of the ethical conflict in nursing questionnaire-critical care version

Background: Ethical conflicts are arising as a result of the growing complexity of clinical care, coupled with technological advances. Most studies that have developed instruments for measuring ethical conflict base their measures on the variables"frequency" and"degree of conflict". In our view, however, these variables are insufficient for explaining the root of ethical conflicts. Consequently, the present study formulates a conceptual model that also includes the variable"exposure to conflict", as well as considering six"types of ethical conflict". An instrument was then designed to measure the ethical conflicts experienced by nurses who work with critical care patients. The paper describes the development process and validation of this instrument, the Ethical Conflict in Nursing Questionnaire Critical Care Version (ECNQ-CCV). Methods: The sample comprised 205 nursing professionals from the critical care units of two hospitals in Barcelona (Spain). The ECNQ-CCV presents 19 nursing scenarios with the potential to produce ethical conflict in the critical care setting. Exposure to ethical conflict was assessed by means of the Index of Exposure to Ethical Conflict (IEEC), a specific index developed to provide a reference value for each respondent by combining the intensity and frequency of occurrence of each scenario featured in the ECNQ-CCV. Following content validity, construct validity was assessed by means of Exploratory Factor Analysis (EFA), while Cronbach"s alpha was used to evaluate the instrument"s reliability. All analyses were performed using the statistical software PASW v19. Results: Cronbach"s alpha for the ECNQ-CCV as a whole was 0.882, which is higher than the values reported for certain other related instruments. The EFA suggested a unidimensional structure, with one component accounting for 33.41% of the explained variance. Conclusions: The ECNQ-CCV is shown to a valid and reliable instrument for use in critical care units. Its structure is such that the four variables on which our model of ethical conflict is based may be studied separately or in combination. The critical care nurses in this sample present moderate levels of exposure to ethical conflict. This study represents the first evaluation of the ECNQ-CCV.

EURECCA colorectal: multidisciplinary mission statement on better care for patients with colon and rectal cancer in Europe

Background: Care for patients with colon and rectal cancer has improved in the last twenty years however still considerable variation exists in cancer management and outcome between European countries. Therefore, EURECCA, which is the acronym of European Registration of cancer care, is aiming at defining core treatment strategies and developing a European audit structure in order to improve the quality of care for all patients with colon and rectal cancer. In December 2012 the first multidisciplinary consensus conference about colon and rectum was held looking for multidisciplinary consensus. The expert panel consisted of representatives of European scientific organisations involved in cancer care of patients with colon and rectal cancer and representatives of national colorectal registries. Methods: The expert panel had delegates of the European Society of Surgical Oncology (ESSO), European Society for Radiotherapy & Oncology (ESTRO), European Society of Pathology (ESP), European Society for Medical Oncology (ESMO), European Society of Radiology (ESR), European Society of Coloproctology (ESCP), European CanCer Organisation (ECCO), European Oncology Nursing Society (EONS) and the European Colorectal Cancer Patient Organisation (EuropaColon), as well as delegates from national registries or audits. Experts commented and voted on the two web-based online voting rounds before the meeting (between 4th and 25th October and between the 20th November and 3rd December 2012) as well as one online round after the meeting (4th20th March 2013) and were invited to lecture on the subjects during the meeting (13th15th December 2012). The sentences in the consensus document were available during the meeting and a televoting round during the conference by all participants was performed. All sentences that were voted on are available on the EURECCA website www.canceraudit.eu. The consensus document was divided in sections describing evidence based algorithms of diagnostics, pathology, surgery, medical oncology, radiotherapy, and follow-up where applicable for treatment of colon cancer, rectal cancer and stage IV separately. Consensus was achieved using the Delphi method. Results: The total number of the voted sentences was 465. All chapters were voted on by at least 75% of the experts. Of the 465 sentences, 84% achieved large consensus, 6% achieved moderate consensus, and 7% resulted in minimum consensus. Only 3% was disagreed by more than 50% of the members. Conclusions: It is feasible to achieve European Consensus on key diagnostic and treatment issues using the Delphi method. This consensus embodies the expertise of professionals from all disciplines involved in the care for patients with colon and rectal cancer. Diagnostic and treatment algorithms were developed to implement the current evidence and to define core treatment guidance for multidisciplinary team management of colon and rectal cancer throughout Europe.

Stratification of the severity of critically ill patients with classification trees

Background: Development of three classification trees (CT) based on the CART (Classification and Regression Trees), CHAID (Chi-Square Automatic Interaction Detection) and C4.5 methodologies for the calculation of probability of hospital mortality; the comparison of the results with the APACHE II, SAPS II and MPM II-24 scores, and with a model based on multiple logistic regression (LR). Methods: Retrospective study of 2864 patients. Random partition (70:30) into a Development Set (DS) n = 1808 and Validation Set (VS) n = 808. Their properties of discrimination are compared with the ROC curve (AUC CI 95%), Percent of correct classification (PCC CI 95%); and the calibration with the Calibration Curve and the Standardized Mortality Ratio (SMR CI 95%). Results: CTs are produced with a different selection of variables and decision rules: CART (5 variables and 8 decision rules), CHAID (7 variables and 15 rules) and C4.5 (6 variables and 10 rules). The common variables were: inotropic therapy, Glasgow, age, (A-a)O2 gradient and antecedent of chronic illness. In VS: all the models achieved acceptable discrimination with AUC above 0.7. CT: CART (0.75(0.71-0.81)), CHAID (0.76(0.72-0.79)) and C4.5 (0.76(0.73-0.80)). PCC: CART (72(69- 75)), CHAID (72(69-75)) and C4.5 (76(73-79)). Calibration (SMR) better in the CT: CART (1.04(0.95-1.31)), CHAID (1.06(0.97-1.15) and C4.5 (1.08(0.98-1.16)). Conclusion: With different methodologies of CTs, trees are generated with different selection of variables and decision rules. The CTs are easy to interpret, and they stratify the risk of hospital mortality. The CTs should be taken into account for the classification of the prognosis of critically ill patients.

Biblioterapia infantil: la literatura al servicio de la salud

El estudio realizado demuestra la existencia de una polémica entre el uso terapéutico, por parte de profesionales, y el uso con finalidades lúdicas de la práctica que dificulta su implantación en España. Juzgar la eficacia de la biblioterapia es una tarea compleja, puesto que es difícil delimitar hasta qué punto los cambios experimentados por el paciente de deben a su uso o responden a otros factores (medicación u otras terapias). Para potenciar el uso de la biblioterapia, se propone incentivar una cooperación transversal entre profesionales de la salud y de la información para así crear una red de trabajo que garantice la calidad de su aplicación.

Les arts plàstiques com a cura pal·liativa a l'etapa final de la vida

Aquest projecte pretén fer una proposta d’intervenció d’arts plàstiques a unitats de cures pal·liatives amb malalts terminals. Per tal d’acompanyar la dimensió espiritual de la persona que està passant per un procés de final de la seva pròpia vida. Sobretot s’ha creat un discurs a través de molta recerca i investigació, el qual es pot adequar a la importància de la incorporació de l’educador social a l’equip multidisciplinari d’aquestes unitats hospitalàries. L’objectiu principal és afavorir una millor qualitat de vida, retrobar-se amb el sentit de la vida, poder reconciliar-se i acomiadar-se a través de les obres plàstiques. Tal i com diu la pel·lícula “El intocable” (2013): “¿Porque la gente se interesa por el arte? – Porque es la única huella de nuestro paso por LaTierra.”

Programa de Càlcul Nutricional Professional (PCN Pro)

Aplicació de càlcul nutricional que permet les següents funcionalitats: Gestió d’Individus/Pacients permet organitzar els pacients en carpetes i subcarpetes, podent incorporar un històric de dades antropomètriques i dietètic i calcular els següents dades: IMC (Índex de Massa Corporal), Índex Cintura / Maluc, Estima el pes ideal orientatiu, Estimació de Despesa Energètica per: Harris-Benedict, FAO-OMS, Mifflin-St. Jeor. En base a la informació introduïda a la pestanya Activitat Física estima també la despesa energètica tenint en compte l’activitat física realitzada per l’individu (permet estimar la despesa energètica per 605 activitats).Estimació de necessitats energètiques en malalts per Long et al. i Ireton-Jones amb la base del càlcul del Metabolisme Basal de Harris-Benedict. Introduint els plecs (Plec Pectoral, Plec Bíceps, Plec Abdominal, Plec Supraespinal, Plec Cuixa anterior, Plec Cama medial, Plec Subescapular, Plec Tricipital), els diàmetres (Diàmetre Antero-Posterior Tòrax, Diàmetre Sagital, Diàmetre Húmer, Diàmetre Fèmur, Diàmetre Biacromial, Diàmetre Transversal Tòrax, Diàmetre Biileocrestal) i els perímetres (Perímetre Braç flexionat, Perímetre Braç, Perímetre Canell, Perímetre Cuixa, Perímetre Cama, Perímetre Tòrax) el programa és capaç de calcular el % de greix, massa òssia, massa muscular i massa residual per diferents fórmules (% Gas Yuhasz, % Gras Faulkner, % Gras Siri, % Gras Brozek, Distribució corporal de Drinkwater). També calcula el perímetre muscular del braç i la cama. També calcula el Pes Objectiu en relació a un % Greix objectiu, calculant quin pes hauria de tenir el pacient per un % de Greix donat.

Educar contra Auschwitz

No descobrirem res si afirmem que el tema de la Shoah no constitueix cap novetat pedagògica: els darrers anys s"ha generat una important literatura que ha considerat Auschwitz un referent ineludible per a l"educació contemporània1. De fet, aquesta producció pedagògica ha abordat d"una o altra manera la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i, molt especialment, el martiri o holocaust del poble jueu amb la mort en els camps d"extermini i en les marxes de la mort de milers i milers de víctimes innocents, en especial, ancians, dones i infants. Altrament, aquest fet no ens ha de fer perdre tampoc la memòria d"aquells altres col·lectius que com ara els gitanos, els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els opositors al nazisme, els malalts mentals, i d"altres, també van ser perseguits i conduïts fins als forns crematoris. I això més encara quan l"any 2005 es van complir seixanta anys del fi d"aquell malson amb el descobriment dels camps d"extermini (Lagers) per les tropes aliades -sobretot les soviètiques en el front de l"Est, quan el 27 de gener de 1945 van arribar a Auschwitz-, que van treure a la llum un món d"horror i barbàrie sense precedents en la història de la humanitat.

Plan de cuidados para el paciente con Parkinson en tratamiento con L-Dopa intraduodenal

En 1817, James Parkinson describió por primera vez la enfermedad de Parkinson, quien la denominó"parálisis agitante" en alusión a los síntomas que provoca. Esta afección tiene una incidencia anual de 8-18 casos por cada 100.000 habitantes y afecta a personas mayores de 60 años, sin distinción sexual. Actualmente, no se dispone de ningún tratamiento médico ni quirúrgico que retrase su progresión. Por ello, el principal objetivo es intentar disminuir los síntomas y conseguir la independencia funcional del paciente. Los pacientes con Parkinson suelen recibir tratamiento a través de atención primaria y sólo recurren al hospital cuando presentan complicaciones de la enfermedad o para iniciar nuevas opciones de tratamiento. Uno de los tratamientos que se está utilizando actualmente es la administración de L-dopa intraduodenal a través de gastrostomía endoscópica percutánea. Esta opción de tratamiento se utiliza como alternativa al tratamiento con L-dopa en comprimidos cuando el paciente, tras una buena respuesta al tratamiento por vía oral (8-10 años), presenta un empeoramiento de la sintomatología que cursa con fluctuaciones motoras, en las que se alternan episodios de buena situación motora con incapacidad grave. En este artículo desarrollamos un plan de cuidados de un paciente con Parkinson en el que se ha decidido iniciar tratamiento con L-dopa intraduodenal. Entendemos que es importante conocer desde una óptica enfermera cuáles son los cuidados especiales que precisan este tipo de pacientes.