900 resultados para METODOS DE LEVANTAMIENTO ARTIFICIAL
Resumo:
A presente pesquisa teve por objetivo desenvolver técnicas para infestação artificial de cana-de-açúcar com ovos de Diatraea saccharalis (Fabr.,1794) visando aos estudos com Trichogramma spp. Avaliou-se a forma mais adequada de obtenção de ovos de D. saccharalis na planta, estudando-se o parasitismo por Trichogramma distinctum Zucchi, 1988 e T. galloi Zucchi, 1988 sobre ovos colocados em papel sulfite e sobre ovos obtidos na propria folha de cana-de-açúcar, através do confinamento de casais de broca sobre a mesma. Paralelamente, desenvolveu-se uma técnica para se estimar o número de ovos obtidos nas infestações artificiais, que consistia na colocação de uma folha transparente e quadriculada sobre a postura, avaliando-se o número de "quadrados" correspondentes à área da mesma. 0 numero de ovos era então estimado através de equações de regressão obtidas em função do tamanho da postura. A utilização de papel sulfite na infestação de ovos de D. saccharalis diminuiu o parasitismo por T. galloi e T. distinctum, sendo o confinamento de casais da broca-da-cana sobre a folha de cana-de-açúcar, a forma mais adequada para obtenção dos ovos desta praga, nos estudos com estes parasitóides. A metodologia desenvolvida para contagem de ovos de D. saccharalis mostrou-se valida para as infestações artificiais em campo.
Resumo:
Moscas das frutas do gênero Anastrepha Schiner, 1868 são conhecidas por sua importância econômica devido aos danos que elas causam nos frutos comerciais. As exigências nutricionais dos estágios imaturo e adulto são diferentes e as larvas não se desenvolvem bem utilizando a mesma dieta do adulto. Embora as necessidades nutricionais básicas dos insetos sejam bem conhecidas, existe ainda o problema de elaborar dietas de criação adequadas para espécies com necessidades específicas. O objetivo deste trabalho foi verificar o efeito de diferentes tipos e quantidades de carboidratos na dieta sobre a performance larval de Anastrepha obliqua (Macquart, 1835). Larvas foram criadas individualmente em tubos de ensaio contendo uma das dietas artificiais a serem testadas onde elas foram mantidas até a pupação. A composição básica das dietas testadas incluia 2,5 g de agar, 3,25 g de levedo de cerveja e quantidades variadas de sacarose e farinha de trigo. A adequação do meio artificial para A. obliqua foi testada pela avaliação da sobrevivência larval e pupal (%) e o tempo de desenvolvimento larval, pupal e de larva-adulto. A dieta contendo farinha de trigo (2 g) e sacarose (2 g) e a dieta somente com sacarose (5,5 g) foram as que apresentaram melhor performance larval. Todas as dietas testadas apresentaram resultados similares ou superiores às dietas utilizadas em outros trabalhos. A importância da presença da farinha de trigo e seu valor nutricional para as larvas são discutidos.
Resumo:
The South American fruit fly, Anastrepha fraterculus (Wiedemann, 1830) (Diptera, Tephritidae), is a leading pest of Brazilian fruit crops. This study evaluated how prior experience with artificial fruits containing peach and/or guabiroba pulp influenced the ovipositing behavior of A. fraterculus. Insects 15-21 days old were exposed to four treatments: 1) experience with guabiroba, Campomanesia xanthocarpa O. Berg (Myrtaceae); 2) experience with peach, Prunus persica (L.) Batsch (Chimarrita cultivar; Rosaceae); 3) experience with both fruits; and 4) no experience (naive). Naive females and females experienced with guabiroba pulp and with both fruits (peach and guabiroba) oviposited and showed dragging and puncturing behavior on substrates containing guabiroba, but females that were only exposed to peach pulp did not show a preference for any substrate. The study shows that prior experience with substrate influences ovipositing behavior in A. fraterculus.
Resumo:
The aim of this contract was to finalise in vitro rearing on artificial diets of entomophagous insects useful to control insect pests mainly in greenhouses through an analytical and rational approach. The work focuses on the development and optimisation of artificial diets for one coccinellid (Harmonia axyridis), two heteropteran predators (Orius laevigatus, Dicyphus tamaninii), and a braconid parasitoid of aphids (Aphidius ervi). The definition of the artificial diets was based on biochemical analyses of their natural food (aphids) or substitution food for the predators (Ephestia kuehniella eggs). Reliable quality control parameters of the entomophages produced were used in order to adjust dietary composition and formulation of the different diets tested.
Resumo:
Moluscos criados no campo em gaiolas transparentes e escurecidas apresentaram o mesmo consumo diário de perifíron; entretanto nas primeiras existia maior proporção de organismos vegetais e nas últimas maior proporção de organismos animais. O consumo diário por molusco foi significamente maior em presença de maiores quantidades de alimento, porém a proporção consumida do total de alimento disponível decresceu.
Resumo:
Con el objeto de aumentar la sensibilidad del diagnóstico histopatológico de lesiones cutáneas y mucocutáneas causada por subespecies del complejo Leismania braziliensis y para lograr una mejor visualización de los parásitos en las lesiones, se evaluó el método de la inmunoperoxidas indirecta para localizar en forma rápida y específica los amastigotas en biopsia de tejido afectado. Los cortes de tejido se fijaron en formol y se incluyeron en parafina; después se evaluaron por inmunohistoquímica usando un antisuero policlonal producido en conejo, como reactivo primario, Se examinaron 265 biopsias de pacientes con lesiones sospechosas de leishmaniasis de la costa Pacífica y región suroriental colombiana. a 1983 (72.8%) pacientes se les estableció el diagnóstico por métodos clínicos y/o poarasitológicos. Los resultados obtenidos por la inmunoperoxidasa en el grupo de pacientes a los cuales se les confirmó la leishmaniasis se compararn con la histopatología convencional, el examen directo de frotis y el aislamiento del parásito por cultivo del aspirado de la lesión. La localización inmunoenzimática de las amastigotas fue más efectivas (61.3%) que la histopatología com hematoxilina y eosina (34.6%), y que el frotis (43,9%). En cambio, el cultivo de aspirado fue más sensible (89.8%). La eficiencia del método de inmunoperoxidasa fue mayor en las lesiones recientes (72.5%) positivos en los casos con menos de tres meses de evolución) que en las lesiones más antiguas (55.6, 37.5 y 21.1% para 3-5.9, 6-11 meses y mayores o iguales a 12 mese, respectivamente). La combinación de frotis e inmunoperoxidasa incrementó el porcentaje de caso diagnosticados a 72.0%, lo que indica la importancia de combinar métodos para obtener una mayor eficiencia de diagnóstico. La especificidad fue de 100% en controles sanos y 92.9% en pacientes con lesiones causadas por agentes etiológicos distintos a leishmania.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. L’albedo lunar i els satèl•lits és un treball que relaciona l’enginyeria aeroespacial amb l’astronomia. El seu objectiu principal investigar si l’albedo lunar, els rajos de sol reflectits a la superfície lunar, pot modificar significativament la temperatura de les plaques solars d’un satèl•lit artificial que orbiti la Lluna i, en conseqüència, afectar-ne el rendiment. El segon objectiu del treball és calcular si seria possible fer un mapa d’albedo lunar, a partir de la temperatura d’un satèl•lit en òrbita al voltant de la Lluna, que permetria conèixer amb més precisió la composició de la superfície lunar. Després d’adquirir els fonaments teòrics necessaris per a realitzar el treball, del procés per a trobar la manera de dur a terme els càlculs i d’efectuar els càlculs en si, les conclusions del treball són que l’albedo lunar causa un augment de temperatura en els satèl•lits prou significatiu per afectar-ne el rendiment; i que amb les temperatures enregistrades per un satèl•lit en òrbita al voltant de la Lluna es podria crear un mapa d’albedo. Aquesta recerca ha estat feta per suggeriment i sota la supervisió del CTAE (Centre de Tecnologia Aeroespacial) per analitzar si els resultats són aplicables al satèl•lit que s’enviarà a la Lluna, Lunar Mission BW1.
Resumo:
Malaria transmission-blocking immunity has been studied in natural malaria infections in man, during infections in animals and following artificial immunization of animals with sexual stage malaria parasites. Effective immunity, which prevents infectivity of a malarial infection to mosquitoes, has been observed under all of these circumstances. Two general types of effector mechanism have been identified. One is an antibody mediated mechanism which acts against the extracellular sexual stages of the parasite within the midgut of a blood feeding mosquito. The other is a cytokine mediated mechanism which inactivates the gametocytes of the parasites while in the circulation of the vertebrate host. Both effects have been observed during natural infections and following artificial immunization. The basis of induction of transmission-blocking immunity, including the nature of the memory for such immunity, however, may be very different in different host/parasite systems and during natural infection of following artificial immunization. Following artificial immunization a strong immune memory for transmission blocking immunity has been observed in animal systems. By contrast, following natural infections in man immune memory for transmission blocking immunity has been found to be weak and short lived if it occurs at all. It is suggested that the immunogens which induce natural transmission blocking immunity may be CD4+ independent.
Resumo:
We would like to comment this study recently published in JFS. It is a short technical note proposing an artificial aging technique for the dating of ballpoint pen inks. This is a very difficult and controversial topic, and we are worried about the nature of this paper. The authors propose several ideas to differentiate fast aging and slow aging inks, but their experimental data is not validly represented and/or discussed. The data is insufficient to draw any conclusions about any potential of the method for ink dating purposes. This lack of information on the subject must be filled before proposing such methods for practical caseworks. These are preliminary and unconvincing results from development research performed in a laboratory on controlled samples without due warnings about potential shortcomings. They cannot be used or even compared to results obtained in real situations on uncontrolled specimens of limited size, unknown composition and undefined storage conditions. This can leave an undeserved feeling that these methods are ready for implementation when the task of ensuring their scientific validity is still far away.
Resumo:
An artificial feeding system was used where citrated bovine blood was offerred to male and female Amblyomma cajennense. Vestiges of blood, sweat, hair and exfoliated skin were used as phago-stimulants placed on the surface of the silicone membrane. The ticks were collected, as engorged nymphs, from naturally infested equines, with the ecdysis occurring in the laboratory. Four hundred ticks were used, 50% being female, at three to four weeks post-ecdysis. Vestiges of blood on the silicone membrane were the most efficient phago-stimulant and the association of vestiges of blood and sweat residue smears yielded better results compared to the other phago-stimulants used