Trade unions and productivity:the impact of union presence on labour productivity in Korean manufacturing

This thesis examines the theoretical and empirical relationship between trade unions and productivity in the Korean auto and cement manufacturing industries, during the 1980s. It challenges the tenets of the existing debate by stressing the contingent nature of this relationship. In particular this thesis pinpoints inadequacies of econometric analysis as the only method of judging this association between union presence and productivity, because this ignores national and historical industrial relations contexts. Moreover, the polarity between positive and negative views of trade union influences on productivity is seen as needlessly limited, failing as it does to consider the full context of labour-management dynamics within the employment relationship. Empirically, this thesis focuses on the unionism and productivity during two contrasting political periods: the first a time of constraint on union action and the second a period of relative freedom. It examines these periods using a full range of quantitative and qualitative analysis. Of particular significant is the inclusion of attitude surveys of the relationship between the presence of unions and productivity conducted amongst workers, managers and trade union officials. The broad conclusion of the thesis is a rejection of the validity of continuing to examine the relationship between trade unions and productivity without locating this within national and historical industrial relations contexts.

Scientists, trade unions and labour movement policies for science and technology, 1947-1964

This thesis describes the history of the scientific Left beginning with the period of its most extensive influence in the mid-1940s as a movement for the planning of science and ending with the Labour Party's programme of 1964 claiming to harness science and socialism. Its central theme is the external and internal pressures involved in the project to align left-wing politics, trade unions and social responsibility in science. The problematic aspects of this project are examined in the evolution of the Association of Scientific Workers and the World Federation of Scientific Workers as organisations committed to trade union and science policy objectives. This is presented also in the broader context of the Association's attempts to influence the Trade Union Congress's policies for science and technology in a more radical direction. The thesis argues that the shift in the balance of political forces in the labour movement, in the scientific community and in the state brought about by the Cold War was crucial in frustrating these endeavours. This led to alternative, but largely unsuccessful attempts, in the form of the Engels Society and subsequently Science for Peace to create the new expressions of the left-wing politics of science. However, the period 1956-1964 was characterised by intensive interest within the Labour Party in science and technology which reopened informal channels of political influence for the scientific Left. This was not matched by any radical renewal within the Association or the Trade Union Congress and thus took place on a narrower basis and lacked the democratic aspects of the earlier generation of socialist science policy.

Three essays on labor liberalization and its effects on world economy

This dissertation consists of three theoretical essays on immigration, international trade and political economy. The first two essays analyze the political economy of immigration in developed countries. The third essay explores new ground on the effects of labor liberalization in developing countries. Trade economists have witnessed remarkable methodological developments in mathematical and game theoretical models during the last seventy years. This dissertation benefits from these advances to analyze economic issues related to immigration. The first essay applies a long run general equilibrium trade model similar to Krugman (1980), and blends it with the median voter ala-Mayer (1984) framework. The second essay uses a short run general equilibrium specific factor trade model similar to Jones (1975) and incorporates it with the median voter model similar to Benhabib (1997). The third essay employs a five stage game theoretical approach similar to Vogel (2007) and solves it by the method of backward induction. The first essay shows that labor liberalization is more likely to come about in societies that have more taste for varieties, and that workers and capital owners could share the same positive stance toward labor liberalization. In a dynamic model, it demonstrates that the median voter is willing to accept fewer immigrants in the first period in order to preserve her domestic political influence in the second period threatened by the naturalization of these immigrants. The second essay shows that the liberalization of labor depends on the host country's stock and distribution of capital, and the number of groups of skilled workers within each country. I demonstrate that the more types of goods both countries produce, the more liberal the host country is toward immigration. The third essay proposes a theory of free movement of goods and labor between two economies with imperfect labor contracts. The heart of my analysis lies in the determinants of talent development where individuals' decisions to emigrate are related to the fixed costs of emigration. Finally, free trade and labor affect income via an indirect effect on individuals' incentives to invest in the skill levels and a direct effect on the prices of goods.

The Bankruptcy of Liberalism and Social Democracy in the Neoliberal Age

The increasing similarity between the economic policies of center-left and center-right political parties has effectively diminished the legitimacy of governments in relationship to their citizenry in Western Europe and the U.S. Capitalist democracies during the period of managed capitalism gained legitimacy by the appearance of the separation of capitalist ownership rights in the marketplace from the political institutions that govern capitalism. During this period, Social Democratic parties in Western Europe, and to a lesser extent the Democratic Party in the U.S., paid some amount of attention to labor unions and mass constituents in formulating their policy agendas. The era of neoliberalism (late 1970s to the present) has broken any such appearances, with the dominant political parties, regardless of party label, moving rightward to embrace many of the same economic policy agendas.

Three essays in labor economics and applied econometrics

Méthodologie:Cadre conceptuel: Principal-agent

Global Trade Governance and ASEAN: Studies of Trade-Related Aspects of Labor, Environment and Culture in Southeast Asia

Thesis (Ph.D.)--University of Washington, 2016-08

Labor Regime and Social Justice: Consequences of Economic and Social Stratification among Maya Peasants in Central Quintana Roo, Mexico

The article explores consequences of socioeconomic stratification for milpa agriculture and for the organization of labor in a Lowland Maya peasant society. Both present-day and past situations are analyzed. The article includes a discussion of the concept of local social justice which serves as a framework of analysis of institutions that allocate goods and services and provide rules and norms for social interaction.

Measuring the effectiveness of two public policies on the sectors of labor markets and urban infraestructure. Experimental and quasi-experimental evidence from developing countries

La tesis presenta evidencia rigurosa de la efectividad de las políticas públicas utilizando metodologías experimentales y cuasi-experimentales. La tesis comienza con una introducción completa y una revisión rigurosa de las metodologías que se utilizarán en el análisis posterior de los datos. El primer capítulo, "Habilidades personales y habilidades técnicas en programas de formación de jóvenes. Evidencia Experimental de Largo Plazo de República Dominicana ", evalúa el impacto de un programa de empleo de los jóvenes en una serie de variables de interés. El programa ofrece capacitación en las habilidades vocacionales y en las habilidades no cognitivas a jóvenes en riesgo de exclusión social. Cabe destacar que la metodología utilizada para evaluar el programa es un ensayo controlado aleatorio, que proporciona evidencia robusta del efecto causal del programa. Mientras que estudios previos analizaron el impacto de los programas para jóvenes relacionados, ningún estudio anterior había evaluado los efectos de 4 años después de la implementación del programa. Esto representa una contribución importante debido a que las ganancias a corto plazo de varios programas de desarrollo han demostrado no ser sostenida en el tiempo. Esto es también lo que este estudio encuentra para los resultados del mercado de trabajo: mientras que el programa genera una mejora a corto plazo de los resultados de empleo para las mujeres, este efecto se disipa en el largo plazo. Sin embargo, el programa parece conducir a cambios persistentes en las expectativas del mercado de trabajo de las mujeres: las mujeres que asistieron al entrenamiento de informar una visión más optimista de las perspectivas del mercado de trabajo hasta 4 años después del programa...

2016 SOUTH CAROLINA DEPARTMENT OF LABOR, LICENSING AND REGULATION ANNUAL REPORT

Each year the South Carolina Department of Labor, Licensing and Regulation publishes a report with summary of agency-related legislation passed, descriptions of each office, and yearly statistics.

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Diagnóstico da cadeia produtiva de rochas ornamentais e de revestimento do Estado do Ceará: mineração, serrarias, marmorarias e desafios do setor

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

A constituição da representação no local de trabalho na região do Grande ABC

Este estudo visa pesquisar e compreender o fenômeno social da Representação dos Trabalhadores no Local de Trabalho na região do Grande ABC. Inicialmente, através de uma revisão de literatura, traçar um histórico da comissão de fábrica e organizações semelhantes pelo mundo, observando sua prática nestes países e abordando administração participativa e o socialismo europeu e a sua autodeterminação. Na sequência abordar a comissão de fábrica no Brasil, narrar a história da primeira comissão de fábrica oficial instalada no país, na fábrica da Ford em São Bernardo do Campo. Segue estudo de tabulação de pesquisa de campo efetuada, com ênfase aos seguintes aspectos: constata-se a prática da RLT pelas empresas; constitui-se a RLT através de empregados indicados pelos trabalhadores, empresas ou pelos sindicatos de trabalhadores; regulamenta-se a RLT através de estatuto; efetiva-se a participação e influência do sindicato dos trabalhadores na RLT; a quais interesses atende a RLT, empresas, sindicatos de trabalhadores ou trabalhadores. A metodologia a ser utilizada é qualitativa, seguida de pesquisa de campo realizada em grupo, com entrelaçamento destes dados com a experiência profissional do autor. A conclusão do estudo é que a RLT é pouco praticada, seus membros são indicados pelos trabalhadores e respectivos sindicatos, prevalece a RLT regulamentada, havendo participação e influência dos sindicatos de trabalhadores. A RLT atende prioritariamente aos interesses das empresas, seguido dos interesses dos sindicatos de trabalhadores e por último, os interesses dos trabalhadores.(AU)

A constituição da representação no local de trabalho na região do Grande ABC

Este estudo visa pesquisar e compreender o fenômeno social da Representação dos Trabalhadores no Local de Trabalho na região do Grande ABC. Inicialmente, através de uma revisão de literatura, traçar um histórico da comissão de fábrica e organizações semelhantes pelo mundo, observando sua prática nestes países e abordando administração participativa e o socialismo europeu e a sua autodeterminação. Na sequência abordar a comissão de fábrica no Brasil, narrar a história da primeira comissão de fábrica oficial instalada no país, na fábrica da Ford em São Bernardo do Campo. Segue estudo de tabulação de pesquisa de campo efetuada, com ênfase aos seguintes aspectos: constata-se a prática da RLT pelas empresas; constitui-se a RLT através de empregados indicados pelos trabalhadores, empresas ou pelos sindicatos de trabalhadores; regulamenta-se a RLT através de estatuto; efetiva-se a participação e influência do sindicato dos trabalhadores na RLT; a quais interesses atende a RLT, empresas, sindicatos de trabalhadores ou trabalhadores. A metodologia a ser utilizada é qualitativa, seguida de pesquisa de campo realizada em grupo, com entrelaçamento destes dados com a experiência profissional do autor. A conclusão do estudo é que a RLT é pouco praticada, seus membros são indicados pelos trabalhadores e respectivos sindicatos, prevalece a RLT regulamentada, havendo participação e influência dos sindicatos de trabalhadores. A RLT atende prioritariamente aos interesses das empresas, seguido dos interesses dos sindicatos de trabalhadores e por último, os interesses dos trabalhadores.(AU)

International Labour Movement Responses to Globalization /

This book examines international labour movement opposition to globalisation. It chronicles and critically scrutinizes the emergence of distinctively new forms of labour movement organisation and mobilisation that constitute creative initiatives on the part of labour, which present capitalism with fresh challenges.