Les limites du langage ou la critique du langage comme thérapie dans la philosophie de Ludwig Wittgenstein

Dans ce mémoire, je me propose d’analyser la question des limites du langage; d’examiner la place et le rôle de l’indicible dans la philosophie de Wittgenstein. La notion d’indicible suppose un critère pour saisir les limites du langage. Dans le Tractatus, le critère nous est donné par la structure logique de l’image. Or, en laissant tomber cet accord de forme entre le langage et le monde, suggéré par la théorie picturale, l’indicible ne semble plus se montrer dans les écrits postérieurs au Tractatus. Du moins, avec la notion de « jeux de langage », le critère pour saisir les limites du langage n’est plus aussi clairement défini et les règles qui déterminent les usages légitimes du langage ne sont plus aussi strictes. Enfin, en concevant la signification comme « usage », la nature du langage est appréhendée comme le fait d’une forme de vie, et dans une perspective pragmatique, arrimée à une position minimaliste, une conception déflationniste de la vérité peut se développer, évitant ainsi la réification de faits superlatifs associés à l’indicible et à l’ineffabilité des critères sémantiques. Par conséquent, l’indicible et l’ineffable ne seraient plus associés avec une posture mystique à l’égard du réel, et le quiétisme philosophique de Wittgenstein, toujours inspiré par le nihilisme thérapeutique, demeure l’avenue privilégiée pour neutraliser le discours métaphysique et le contraindre définitivement au silence.

L’enseignement de la distinction entre le passé composé et l’imparfait en français langue seconde

La présente recherche vise à décrire et comprendre l’enseignement de la distinction entre le passé composé et l’imparfait à partir des connaissances et conceptions des enseignants ainsi qu’à partir de leur matériel didactique. La distinction aspectuelle, plus précisément celle qui concerne le perfectif et l’imperfectif, est une difficulté qui concerne plusieurs langues. La recherche antérieure s’est beaucoup intéressée à cette question, permettant de comprendre les raisons de cette difficulté qui se fonde sur l’hypothèse de l’aspect. À partir de cette hypothèse, les difficultés concernant la distinction entre le passé composé et l’imparfait s’éclaircissent, permettant d’ajuster les explications et la transposition didactique. Or, la recherche antérieure considère que les manuels didactiques fournissent aux apprenants et aux enseignants des explications qui ne permettent pas une réelle compréhension de la distinction entre le passé composé et l’imparfait. La présente recherche cherche à vérifier ces hypothèses. À partir d’entrevues réalisées auprès de neuf enseignants de français langue seconde, les résultats montrent qu’effectivement, les enseignants s’inspirent des manuels didactiques pour expliquer et transposer la distinction entre le passé composé et l’imparfait. De plus, à partir du matériel didactique fourni par les mêmes enseignants, les résultats montrent que malgré une connaissance de la difficulté d’emploi du passé composé et de l’imparfait, les exercices ne sont pas adaptés aux difficultés des étudiants. Enfin, la présente recherche démontre la prédominance de l’intrant typique par rapport à l’intrant atypique.

Hebreu: llengua, literatura, gramàtica [versió html]

El llibre Hebreu: llengua, literatura i gramàtica conté una síntesi breu de la història de la llengua hebrea, un resum de la història de la literatura escrita en hebreu i una descripció panoràmica dels trets gramaticals més significatius de la llengua hebrea contemporània. Aquestes pàgines han estat pensades per a servir de complement als cursos d'hebreu de la Universitat de Girona

Hebreu bíblic [versió html]

Manual pensat per a servir de guia per als alumnes dels curs Hebreu Bíblic de la Universitat de Girona. Hebreu Bíblic conté una descripció de la gramàtica fonamental de la llengua hebrea bíblica en 54 lliçons. Cada lliçó presenta sols els continguts essencials de la gramàtica, que en el treball de classe és ampliat i matisat. La segona part del manual consta de 24 vocabularis i exercicis formats exclusivament per frases tretes del text de la Bíblia

Hebreu bíblic [Versió comprimida]

Manual pensat per a servir de guia per als alumnes dels curs Hebreu Bíblic de la Universitat de Girona. Hebreu Bíblic conté una descripció de la gramàtica fonamental de la llengua hebrea bíblica en 54 lliçons. Cada lliçó presenta sols els continguts essencials de la gramàtica, que en el treball de classe és ampliat i matisat. La segona part del manual consta de 24 vocabularis i exercicis formats exclusivament per frases tretes del text de la Bíblia

Hebreu: llengua, literatura, gramàtica [versió comprimida]

El llibre Hebreu: llengua, literatura i gramàtica conté una síntesi breu de la història de la llengua hebrea, un resum de la història de la literatura escrita en hebreu i una descripció panoràmica dels trets gramaticals més significatius de la llengua hebrea contemporània. Aquestes pàgines han estat pensades per a servir de complement als cursos d'hebreu de la Universitat de Girona

Les Construccions atributives, locatives, existencials i possessives en espanyol i en romanès: Descripció i adquisició de segones llengües

Aquest treball pretén analitzar les característiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llengües romàniques: el català, l’espanyol, el romanès, el portuguès i l’italià. També s’analitza l’adquisició d’aquestes construccions en català i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romanès, el portuguès o l’italià com a L1. El treball de recerca se centrarà en l’estudi de l’espanyol i del romanès i a la tesi s’ampliarà l’estudi amb la resta de llengües

L'Ordre dels constituents sintàctics oracionals majors en català

El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar

Derivación y diacronía

Estudi descriptiu de morfologia derivacional del castellà, en què es para atenció als sufixes –icia, -eza, -ez, -dad, -dat, -tad o –tat i –tud. En tots els casos es tracta d’afixes derivacionals que intervenen en la formació de substantius de base adjectiva que expressen quantitat generalment abstracta

Repensar l’autoria de les Regles

Text de la conferència que va pronunciar l’autora a propòsit de l’autoria de les Regles, obra del segle XV. Els noms que es barallen com a possibles autors són els de Pere Miquel Carbonell, Jeroni Pau i Bernat Fenollar

Cambios en el uso de la lengua meta en el aula tras la introducción de Lgy 11 : Una revisión sistemática de literatura con el objetivo de investigar si ha cambiado el uso de la lengua meta en la enseñanza de lenguas modernas tras la introducción de Lgy 11

Resumen: La tesina investiga si ha cambiado el uso de la lengua meta en la enseñanza de lenguas modernas en la escuela sueca tras el inicio de Lgy 11. El estudio se realiza a través de una revisión sistemática de literatura. Vemos que en nuestro campo de investigación faltan estudios profundos. Los estudios encontrados indican un aumento del uso de la lengua meta en el aula tras el inicio de Lgy 11. Sin embargo, en pocas situaciones parece cumplirse la norma que indica que todo lo esencial de la enseñanza debe realizarse en la lengua meta. Las unidades de gramática parecen ser el segmento de la enseñanza en el cual los profesores usan el sueco más extensamente. Según los estudios analizados solamente una profesora incorpora la lengua meta cuando enseña la gramática. No obstante, la mayoría de los profesores expresan que la gramática es una parte esencial de la enseñanza de lenguas modernas

As estratégias de negação variantes no inglês falado: uma comparação com o português

The general aim of this work is to verify the occurence of variant forms of negation in spoken English with the purpose of making a comparative study between the English and the Portuguese languages. As for Portuguese, we used as a matter of reference a study already made on negation. As for English, we analized a corpus of the North American English variant organized by a university in the United States. This study is based on the North American Functional Linguistics theoretical perspective, which considers relevant the study of language used in real situations of communicative interaction. The data analisys proved that there is at least one form of negative variant in spoken English which is not allowed by prescriptive grammar. This phenomenon turns out to be similar to Portuguese, which includes three variant strategies. According to the data obtained, it was possible to verify that the variant strategy used in English, from a contrastive point of view, corresponds to a negative strategy ruled by Portuguese prescriptive grammar. Finally, we discussed about the different conceptions of language, grammar and teaching, giving suggestions to colaborate to a productive and reflexive teaching of first or second language

A gramática da língua inglesa no ensino público: implementação de uma proposta pedagógica voltada para a comunicação

Pós-graduação em Estudos Linguísticos - IBILCE

A construção de movimento com propósito em português

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Flutuação e gramaticalização no paradigma dos juntores em português forma, significado e história de (na) hora que

In this paper, I focus on one type of grammatical change consisting of creating periphrastic junctures from nominal sources used in relative clause contexts. This is a periphrase production mechanism that has been increasing the unstable paradigm of junctures and helping delineate Portuguese language grammar. One construction resulting from this mechanism is (na) hora que, in relation to which I propose to investigate form, meaning and history. The central aim is to show the emergence of (na) hora que, a grammaticalization instance in course, in which it is possible to catch stages of the its gradual constitution process, concerning both the syntagmatic reorganization of items with consequent morphological losses, and the constitution of meanings, with the origin of polysemies, pointing to a directionality grounded on the increase of the cognitive complexity