Jalons pour un cadre de référence OHADA en droit des contrats.

Le droit des contrats est reconnu comme étant la charnière juridique des activités économiques. Ceci explique, entre autres, l’engouement des organisations supranationales européennes, nord-américaines et asiatiques pour son harmonisation. L’Afrique de l’OHADA n’est pas restée en marge de ce phénomène juridique notamment avec l’avant-projet d’Acte uniforme sur le droit des contrats. Partant de cet avant-projet, véritable décalque des principes d’UNIDROIT, mais sans s’y limiter, l’auteur pose les jalons d’un cadre de référence africain pour un droit des contrats. Cette construction passe d’abord par l’identification des enjeux posés par ce corpus contractuel à vocation panafricaine. Ces enjeux sont à la fois théoriques et pratiques, économiques, juridiques, et extra-juridiques. Sur la base des enjeux ainsi cernés, l’auteur s’emploie à faire des orientations fondamentales au législateur africain de l’OHADA et aux parties contractantes. Il se base ensuite sur ces orientations pour proposer des amendements aux piliers contractuels contemporains en les rapprochant des spécificités contractuelles africaines précisées. Le cadre de référence ainsi esquissé, est enfin confronté à la pratique des expériences européennes et nord-américaines existantes afin d’en apprécier la pertinence pour le bénéfice du commerce transfrontalier africain.

Encadrement provincial des valeurs mobilières : à la recherche d’un modèle amélioré

Mise en garde : Ce mémoire a été réalisé grâce au soutien financier du Fonds d’éducation et de saine gouvernance de l'Autorité des marchés financiers. Les informations, opinions et avis exprimés n'engagent que la responsabilité de Marie-Annick Laurendeau.

Controlling und RFID - konzeptionelle Grundlagen, Nutzenpotenziale und empirische Analyse drahtloser Funkchips im Rahmen der Managementunterstützung

Die bereits seit einigen Jahren stark in der wissenschaftlichen Literatur diskutierte RFID-Technologie ermöglicht es, Informationen (echt-)zeitnah, detailliert und mit einer höheren Objektivität bereitzustellen. Der Fokus vieler Arbeiten lag dabei vor allem auf RFID-spezifischen Einsatzmöglichkeiten in den Bereichen des Supply Chain- und des Customer Relationship Managements. Aber auch für ein modernes Controlling bzw. für die Managementunterstützung sind Innovationen in der Informationstechnik – hier die Besonderheiten und Eigenschaften von RFID-Daten – von sehr hoher Bedeutung. Dieses Forschungsfeld hat bisher jedoch kaum Beachtung gefunden. Mit der vorliegenden Dissertationsschrift wird versucht, diese Forschungslücke sowohl konzeptionell als auch empirisch zu schließen. Sie gliedert sich zu diesem Zweck in vier Kapitel. Nach einer Einleitung werden im zweiten Kapitel die konzeptionellen Grundlagen geschaffen. Dazu werden verschiedene Controllingkonzeptionen vorgestellt und anhand ausgewählter Kriterien dahingehend überprüft, ob diese dazu geeignet sind, die RFID-Nutzenpotenziale im Controlling darzustellen. Der kontributionsorientierte Ansatz nach Link erweist sich hierbei als zweckmäßiger Controllingansatz. Im zweiten Grundlagenkapitel werden u. a. die Funktionsweise sowie verschiedene Vorteile der RFID-Technologie vorgestellt. Im Hauptkapitel wird zunächst der Stand der Controllingforschung in Bezug auf RFID sowie dessen Einordnung in das Controlling gezeigt. Im Anschluss daran folgt die Arbeit dem systematischen Aufbau des kontributionsorientierten Ansatzes wie folgt: - Harmonisation: RFID auf der Ebene der Unternehmensleitung - Harmonisationsunterstützung: RFID auf der Ebene des Controlling • RFID-Einfluss auf das Zielsystem: Sachziele, Formalziele und Sozialziele • RFID und Vorsteuerung • Der RFID-Beitrag zur Umsetzung der Controllingprinzipien: Entscheidungsfundierung, Koordinationsentlastung und Entscheidungsreflexion Da mit dem RFID-Beitrag zur Vorsteuerung die „Kernleistung“ eines modernen Controlling behandelt wurde, besitzt dieser Punkt eine besonders hohe Relevanz. Den Abschluss der Dissertationsschrift bildet eine empirische Untersuchung (Kapitel vier) zum Status Quo der Nutzung von RFID-Daten bzw. -Informationen im Controlling. Darüber hinaus wurden mögliche Problemfelder der RFID-Nutzung im Controlling respektive der Managementunterstützung offengelegt. Die Diskrepanz zwischen den im theoretischen Teil der Arbeit herausgearbeiteten vielfältigen Nutzenpotenzialen von RFID im Controlling und der tatsächlichen Nutzung von RFID-Daten im Controlling deutscher Unternehmen ist dabei ein wesentliches Ergebnis. Die Arbeit schließt mit einer Zusammenfassung der Ergebnisse und einem Ausblick auf den weiteren Forschungsbedarf (Kapitel fünf) ab.

Hacia la aplicación de las guías de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) sobre precios de transferencia para empresas multinacionales y administraciones tributarias en Colombia

Los precios de transferencia ocupan el interés de los Estados en el mundo actual al constituir uno de los retos fundamentales del Derecho Internacional Tributario. En el seno de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE), creada en 1961, se discutieron y desarrollaron diversas propuestas para regular el fenómeno. Estas, se materializaron en Modelos de Convenios Tributarios e instrumentos de soft law, que hoy en día constituyen los principios internacionalmente aceptados en la materia. Las Guías de la OCDE sobre precios de transferencia para empresas multinacionales y administraciones tributarias son el cuerpo normativo de soft law que se erigen, en el Ordenamiento Internacional, como el norte de las legislaciones a nivel interno para efectos de regulación de dicha temática. Su adopción por parte de los países miembros y no miembros de la OCDE se enfrenta a problemas teóricos derivados del quebrantamiento del decantado principio de reserva de ley tributaria y el respeto por la seguridad jurídica, razón por la cual su incorporación ha variado de Estado a Estado. El presente trabajo recoge la experiencia en varios países europeos y latinoamericanos y pretende proponer una fórmula de adopción en Colombia, coherente con los principios constitucionales tributarios y con virtualidad de superar las críticas realizadas por la doctrina a la aplicación directa de las Guías.

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Cost733cat: a database of weather and circulation type classifications

A new database of weather and circulation type catalogs is presented comprising 17 automated classification methods and five subjective classifications. It was compiled within COST Action 733 "Harmonisation and Applications of Weather Type Classifications for European regions" in order to evaluate different methods for weather and circulation type classification. This paper gives a technical description of the included methods using a new conceptual categorization for classification methods reflecting the strategy for the definition of types. Methods using predefined types include manual and threshold based classifications while methods producing types derived from the input data include those based on eigenvector techniques, leader algorithms and optimization algorithms. In order to allow direct comparisons between the methods, the circulation input data and the methods' configuration were harmonized for producing a subset of standard catalogs of the automated methods. The harmonization includes the data source, the climatic parameters used, the classification period as well as the spatial domain and the number of types. Frequency based characteristics of the resulting catalogs are presented, including variation of class sizes, persistence, seasonal and inter-annual variability as well as trends of the annual frequency time series. The methodological concept of the classifications is partly reflected by these properties of the resulting catalogs. It is shown that the types of subjective classifications compared to automated methods show higher persistence, inter-annual variation and long-term trends. Among the automated classifications optimization methods show a tendency for longer persistence and higher seasonal variation. However, it is also concluded that the distance metric used and the data preprocessing play at least an equally important role for the properties of the resulting classification compared to the algorithm used for type definition and assignment.

Europe’s biocidal products directive: benefits and costs in urban pest management

The European Commission’s Biocidal Products Directive (Council Directive 98/8 EC), known as the BPD, is the largest regulatory exercise ever to affect the urban pest control industry. Although focussed in the European Union its impact is global because any company selling pest control products in the EU must follow its principles. All active substances, belonging to 23 different biocidal product types, come within the Directive’s scope of regulatory control. This will eventually involve re-registration of all existing products, as well as affecting any new product that comes to the market. Some active substances, such as the rodenticides and insecticides, are already highly regulated in Europe but others, such as embalming fluids, masonry preservatives, disinfectants and repellents/attractants will come under intensive regulatory scrutiny for the first time. One of the purposes of the Directive is to offer enhanced protection for human health and the environment. The potential benefit for suppliers of pest control products is mutual recognition of regulatory product dossiers across 25 Member States of the European Union. This process, requiring harmonisation of all regulatory decision-making processes, should reduce duplicated effort and, potentially, allow manufacturers speedier access to European markets. However, the cost to industry is enormous, both in terms of the regulatory resources required to assemble BPD dossiers and the development budgets required to conduct studies to meet its new standards. The cost to regulatory authorities is also tremendous, in terms of the need to upgrade staff capabilities to meet new challenges and the volume of the work expected by the Commission when they are appointed the Rapporteur Member State (RMS) for an active substance. Users of pest control products will pay a price too. The increased regulatory costs of maintaining products in the European market are likely to be passed on, at least in part, to users. Furthermore, where the costs of meeting new regulatory requirements cannot be recouped from product sales, many well-known products may leave the market. For example, it seems that in future few rodenticides that are not anticoagulants will be available within the EU. An understanding of the BPD is essential to those who intend to place urban pest control products on the European market and may be useful to those considering the harmonisation of regulatory processes elsewhere. This paper reviews the operation of the first stages of the BPD for rodenticides, examines the potential benefits and costs of the legislation to the urban pest control industry and looks forward to the next stages of implementation involving all insecticides used in urban pest management.

Corporate financial disclosure practices in Asian and Middle Eastern countries

This paper investigates the financial disclosure practices of corporate annual reports published in Asian countries including Bangladesh, Indonesian, Malaysia and the Middle East countries including Bahrain, Iran, Jordan, Kuwait, Oman, Pakistan, Qatar, Saudi Arabia and Turkey. The purpose of the study is to measure the financial disclosure diversity in these countries, with a view to developing a classification of their similarities and differences in respect to their compliance with International Accounting Standards (IAS). Annual reports of 126 public companies liisted on the countries' stock exchanges are the central data source, supplemented with other relevant information about financial disclosure practices in each country. A disclosure checklist adopted from all IASs and summarised in 306 individual items of financial disclosures is used as a means of extending an understanding of financial reporting in these countries. Results show the relative degree of conformity with IASs for each of the countries included in this study. 

Multi-jurisdictional merger review procedures - a better way

Corporate mergers whose effects transcend national borders have faced increasing regulation over the past few decades as more jurisdictions have developed merger laws and imposed pre-merger notification requirements. The level of regulatory response to multi-jurisdictional mergers is likely to continue to increase as even more jurisdictions contemplate the introduction of competition laws. This level of regulation now goes beyond that required to protect national economies from potentially harmful mergers and has seen burgeoning costs to business, regulators and, ultimately, the public. In recognition of this, the relatively newly formed International Competition Network has placed merger regulation at the forefront of its agenda for greater harmonisation and cooperation in competition law. This has seen, over the past three years, the development of a set of guiding principles and recommended practices for merger notification procedures designed to reduce the regulatory burden. This article evaluates these recommendations and discusses areas for further reform.

A conformity test of corporate financial disclosures in Asian and Middle East countries

This paper investigates the financial disclosure practices of corporate annual reports published in Asian countries including Bangladesh, Indonesian, Malaysia and the Middle East countries including Bahrain, Iran, Jordan, Kuwait, Oman, Pakistan, Qatar, Saudi Arabia and Turkey. The purpose of the study is to measure the financial disclosure diversity in these countries, with a view to developing a classification of their similarities and differences in respect to their compliance with International Accounting Standards (IASs). Annual reports of 132 public companies listed on the relevant countries stock exchanges are the central data source, supplemented with other reliable information about financial disclosure practices in each country. A disclosure checklist adopted from all IASs and summarised in 306 individual items of financial disclosures is used as a means of extending an understanding of financial reporting literature. Additionally, it provides an indication of voluntary progress towards harmonisation of international accounting practices in several Asian and Middle Eastern countries. Results show the degree of conformity with IASs from less to high conformity is: Saudi Arabia, Qatar, Bangladesh, Iran, Bahrain, Jordan, Pakistan, Oman, Turkey, Malaysia, Kuwait and Indonesia.

Corporate accounting in Australia

"The third edition of Corporate Accounting in Australia presents a comprehensive and contemporary explanation of Australian corporate accounting. Previous editions of the book, published in 1998 and 2001, established the book's reputation for excellence, with its user-friendly approach, keenly appreciated by both students and lecturers. This edition retains the accessible writing style and logical chapter format and sequence of its forerunners, and has been revised to reflect current developments, particularly with regards to the international harmonisation of accounting standards."

Internationalising auditing standards : stakeholder views on Australia's strategic directions

Purpose: – The purpose of this paper is to examine and evaluate the internationalisation of Australian auditing standards by analysing the submissions to the Auditing and Assurance Standards Board's (AUASB) strategic directions paper (SDP) and comparing the proposed and approved strategic directions frameworks of the AUASB.

Design/methodology/approach: – A content analysis of the submissions to the SDP is conducted to identify the extent of support, and arguments for and against the proposed strategic directions. This study attempts to find a link, if any, between the proposed strategic directions, the views expressed by the stakeholders, and the final set of strategic directions issued by Australia's Financial Reporting Council.

Findings: – Overall, the final set of strategic directions released in April 2005 are consistent with the views expressed in the submissions, which support minimal divergence from International Standards on Auditing (ISAs) and using the ISAs as the base for developing Australian auditing standards. Major changes from the SDP include a requirement for the AUASB to undertake research and monitor auditing standards issued by national standard setters. However, the AUASB is no longer obliged to contribute to the international standard arena and need only have regard to any program initiated by the International Auditing and Assurance Standards Board.

Research limitations/implications: – The findings of this study provide an insight into the future of Australia's role in the international arena and increase awareness of stakeholders' views on the international harmonisation of auditing standards.

Originality/value: – While there have been several studies examining the international harmonisation of accounting standards, there is comparatively little research on the international harmonisation of auditing standards. This paper attempts to address this void, in part, and contribute to the literature on the convergence of auditing standards with ISAs.

Intellectual property law in Southeast Asia : Recent legislative and institutional developments

Over the last few decades, countries belonging to the Association of Southeast Asian Nations (ASEAN) all had to revise their intellectual property systems. These revisions resulted at first from bilateral pressure of major trading partners such as the US and EU, then from the WTO-TRIPS Agreement and more recently from bilateral Free Trade Agreements. To observe the IP developments in ASEAN over this period is interesting, because this group of countries covers developed (Singapore), developing as well as least developed countries. All countries had to reform their outdated laws from the colonial era in very short time. However, in comparison to the early 1980s, important differences with regards to intellectual property policies have emerged in recent years.

This article will briefly sketch the developments in individual ASEAN countries and after that examine some broader trends in law making, IP administration, enforcement and the court system. It concludes that the ASEAN enlargement process has created a very diverse picture with regards to IP. With the fast pace of the legislative development, countries have been struggling to keep up with the creation of the institutional and administrative framework. Progress in the ASEAN harmonisation process has been limited. Statistics indicate that some of the new laws have been reasonably well received at the domestic level, while the patent sector remains foreign dominated.

Does Internet reporting improve the accessibility of financial reporting in a global world? A comparative study of New Zealand and Indian companies

 The accessibility of business reporting, including financial reports on company websites is not necessarily increased by providing more information on websites. The quality of Internet-based information is affected by both the accessibility and quantity of information provided. However, the accessibility of the information is an under researched area. This paper contributes to the existing body of knowledge on webbased business reporting, by considering the dimension of accessibility in terms of website appearance and visual design from four different perspectives. The aim is to consider the differences that occur in website organisation as a way of considering the accessibility of information provided on company websites. The paper considers the differences in the accessibility of website information between New Zealand and Indian companies as a means of demonstrating the variation that can occur across countries as well as within the same reporting structure. We conclude that Internet financial reporting does provide the illusion of comparability but without a more sustained focus on the harmonisation of terminology and attributes included in Internet reporting, the potential for comparison is reduced.