Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes de la Universitat de Girona. Una experiència d'aprenentatge basat en problemes en un tema de genètica per a psicòlegs

L’experiència que presentem en aquestes jornades ha consistit en organitzar un entorn d’aprenentatge basat en problemes (a partir d’ara ABP) en un grup d’estudiants del primer curs de Psicologia per treballar uns temes de Genètica. En primer lloc, introduirem resumidament la metodologia ABP. En segon lloc, exposarem el context i les particularitats de l’experiència. A continuació s’explicarà el procediment que s’ha seguit per implementar-la i com s’ha avaluat. Al final es fa una reflexió de cares a aconseguir millores en els cursos posteriors. Malgrat l’experiència hagi tingut lloc en els Estudis de Psicologia, ha estat el resultat del treball realitzat pels membres de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes.

Taller d'iniciació al treball cooperatiu dins el marc de l'EEES

Aquest treball es centra en descriure i explicar la realització d'un Taller d'iniciació al treball cooperatiu de l'assignatura Fonaments de Cognició Humana. Aquesta assignatura té assignada la competència de treball en equip concretada en 'Capacitat de col-laborar amb els demés i de contribuir a un projecte comú'. Per tal d'iniciar als estudiants en el treball cooperatiu es porta a terme un taller en el qual, a partir de tres dinàmiques de grup (el joc dels colors, el quadres esquerdats i construïm ponts) es mostren aspectes clau del treball en equip com la formació de grups, l'assignació i el repartiment de rols i la distribució de les tasques i responsabilitats. L'aplicació d'aquesta taller aporta molts beneficis per tal d'assentar les bases per al treball en equip dels grups i la cooperació entre els seus membres

1954 les cases barates de Vila-roja : memòria d'una desaparició anunciada i les claus del seu valor històric

Estudi de les primeres 150 “cases barates”, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup “San Daniel”, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestació, en la transformació i en la desaparició progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per l’arquitecte gironí Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que també fou l’arquitecte del Grup Sant Narcís, de Germans Sàbat i de Sant Cugat a Salt

A new species of torrent frog genus Hylodes (Anura : Leptodactylidae) from southeastern Brazil

We describe a new species of Hylodes from Parque Estadual do Ibitipoca, Conceicao do Ibitipoca, Municipality of Lima Duarte, State of Minas Gerais, southeastern Brazil. The new species is a member of the Hylodes lateristrigatus group, and it is characterized by small size, snout rounded in dorsal view and protruding in lateral view, presence of vocal slits and sacs, upper surface of finger discs without well developed scutes, dorsum light brown to gray with dark blotches, and details of the advertisement call. Descriptions of the tadpole, vocalizations, and information on natural history are provided. The tadpole has a ventral depression anterior to the coiled intestine, as in other species of the genus. Hylodes meridionalis (Mertens), previously considered a member of the H. nasus species group, is transferred to the H. lateristrigatus species group.

Visual and acoustic communication in the Brazilian torrent frog, Hylodes asper (Anura : Leptodactylidae)

We studied the signaling, territorial, and courtship behaviors of the diurnal frog Hylodes asper. Visual and acoustic communication were used during intraspecific interactions involving males, females. and subadults. Hylodes aspcr has a complex visual communication system, of which foot-flagging is the most distinctive display observed in the repertoire of visual signals. The splash zone produced by the waterfalls and torrents creates a high, nearly constant, humidity near the streams, reducing the risk of desiccation which enables the diurnal activity of H. asper. Although the ambient sound pressure levels (SPL), measured at the calling sites, are similar to the SPL of the advertisement calls, the high-pitched calls of H, asper, are spectrally different from the noise produced by the water current. Thus. The ambient noise produced by the water current may not interfere significantly with the acoustic communication of this species. The noise and the nearly constant and high humidity produced by the torrents and waterfalls, along with the availability of Light, probably favored the evolution of contrasting colors and visual communication in H. asper: Males of H, aspcr excavate underwater chambers that are probably used to shelter the eggs and to prevent the clutch from being drifted downstream.

Debris-flow activity in abandoned channels of the Manival torrent reconstructed with LiDAR and tree-ring data

Hydrogeomorphic processes are a major threat in many parts of the Alps, where they periodically damage infrastructure, disrupt transportation corridors or even cause loss of life. Nonetheless, past torrential activity and the analysis of areas affected during particular events remain often imprecise. It was therefore the purpose of this study to reconstruct spatio-temporal patterns of past debris-flow activity in abandoned channels on the forested cone of the Manival torrent (Massif de la Chartreuse, French Prealps). A Light Detecting and Ranging (LiDAR) generated Digital Elevation Model (DEM) was used to identify five abandoned channels and related depositional forms (lobes, lateral levees) in the proximal alluvial fan of the torrent. A total of 156 Scots pine trees (Pinus sylvestris L.) with clear signs of debris flow events was analyzed and growth disturbances (GD) assessed, such as callus tissue, the onset of compression wood or abrupt growth suppression. In total, 375 GD were identified in the tree-ring samples, pointing to 13 debris-flow events for the period 1931–2008. While debris flows appear to be very common at Manival, they have only rarely propagated outside the main channel over the past 80 years. Furthermore, analysis of the spatial distribution of disturbed trees contributed to the identification of four patterns of debris-flow routing and led to the determination of three preferential breakout locations. Finally, the results of this study demonstrate that the temporal distribution of debris flows did not exhibit significant variations since the beginning of the 20th century.