Évaluation des Conférences ministérielles euro-méditerranéennes de Valence, Crète, Naples et Dublin

La Conférence inaugurale de Barcelone a marqué, en novembre 1995, le début d'un long processus de rapprochement et de solidarité entre 27 partenaires (35 pays depuis le 1er mai 2004 et 37 à moyen terme). Cette initiative est censée revêtir un caractère permanent et évolutif sous l'angle institutionnel. De par sa dimension stratégique, le Processus de Barcelone, ci-après Processus, constitue l'instrument le plus important et le plus concret pour le dialogue et la coopération entre l'Union européenne (UE), ses Etats membres et les partenaires méditerranéens2. Pour être efficace, et pas uniquement rhétorique ou virtuel, le Partenariat euro-méditerranéen, ci-après Partenariat, doit se bâtir sur des valeurs universelles, capables de garantir un minimum de cohérence et de crédibilité à un projet extrêmement complexe, fragile et, par sa propre nature, constamment menacé de paralysie. En effet, il n'est pas toujours aisé de faire prévaloir des actions à caractère centripète aux tentations et tendances centrifuges qui caractérisent la région. Les changements et les événements exceptionnels survenus récemment, tant dans le domaine international qu'au sein de l'Union, ont rendu nécessaires l'approfondissement et le renforcement institutionnel des relations euro-méditerranéennes. Le Processus est appelé à se consolider d'urgence, pour être compris et accepté par une opinion publique de plus en plus sceptique et déconcertée par l'actualité internationale. La récente création de l'Assemblée parlementaire euro-méditerranéenne (APEM) - qui sera dotée de trois commissions permanentes3 - et la constitution prochaine à Alexandrie de la Fondation Euromed pour le dialogue entre les cultures et les civilisations, représentent des réponses logiques et encourageantes à cet état d'esprit plus ou moins généralisé

Volatility smile extrapolation with an artificial neural network

I use a multi-layer feedforward perceptron, with backpropagation learning implemented via stochastic gradient descent, to extrapolate the volatility smile of Euribor derivatives over low-strikes by training the network on parametric prices.

Taller de teatre socioeducatiu per a dones maltractades

Projecte que presenta una base teòrica construida a partir de l'animació sociocultural com a àmbit d'intervenció de l'educació social, passant per l'educació no formal, l'educació d'adults i l'educació en el temps lliure i l'oci i el teatre socioeducatiu. Aquesta base teòrica ha servit per idear i desenvolupar el taller de teatre per a dones maltractades

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Estudiar la guerra per a desaprendre-la

L'època en que ens trobem, que és la de la gestació i l'engegada de la Reforma Educativa, ha vist una intensa i positiva reflexió sobre tots els aspectes de l'educació. En l'àmbit a que pertanyo, el de la Didàctica de les Ciències Socials, s'hi ha donat una valuosa i heterogènia tasca que ha dut com a resultat múltiples propostes de treball. De manera molt explicable, una part molt important d'aquestes propostes s'ha centrat en el tema deis continguts procedimentals, i dic que és explicable perquè les Ciències Socials escolars han topat amb greus dificultats de comprensió d'ençà del moment en què es va pretendre que fossin altra· cosa que una simple enumeració deis afluents de l'Ebre pel marge dret o bé de la tirallonga de reis gots: atès que ara es tractava de comprendre fets socials complexos, la forma i els mitjans amb que es presentaven a l'aula tenia una importància cabdal.

Lectura jove i biblioteques

L'article reflexiona sobre els canvis en la pràctica lectora que ha provocat el desenvolupament tecnològic i la implantació massiva dels ordinadors i de la xarxa. Revisa succintament les recerques empíriques que aborden les pràctiques lletrades que realitzen avui els joves que han crescut en un entorn digital, amb ordinadors, mòbils i consoles de joc; descriu algunes característiques d'aquestes pràctiques, tant des de l'òptica dels escrits produïts com dels modes i procediments de lectura, a més de criticar alguns dels prejudicis i de les valoracions socials sobre aquestes qüestions. Acaba fent algunes reflexions personals sobre les funcions i els serveis que poden exercir les biblioteques i l'educació en informació en aquest nou context digital, més divers i complex.

Beyond the Net Generation debate: A comparison between digital learners in face-to-face and virtual universities

This paper is based on the hypothesis that the use of technology to support learning is not related to whether a student belongs to the Net Generation, but that it is mainly influenced by the teaching model. The study compares behaviour and preferences towards ICT use in two groups of university students: face-to-face students and online students. A questionnaire was applied to asample of students from five universities with different characteristics (one offers online education and four offer face-to-face education with LMS teaching support).

Creativity in Collaborative Learning across the Life Span

Peer-reviewed

Redefining dropping out in online higher education: a case study from the UOC

In recent years, studies into the reasons for dropping out of higher education (including online education) have been undertaken with greater regularity, parallel to the rise in the relative weight of this type of education, compared with brick-and-mortar education. However, the work invested in characterising the students who drop out of education, compared with those who do not, appears not to have had the same relevance as that invested in the analysis of the causes. The definition of dropping out is very sensitive to the context. In this article, we reach a purely empirical definition of student dropping out, based on the probability of not continuing a specific academic programme following several consecutive semesters of "theoretical break". Dropping out should be properly defined before analysing its causes, as well as comparing the drop-out rates between the different online programmes, or between online and on-campus ones. Our results show that there are significant differences among programmes, depending on their theoretical extension, but not their domain of knowledge.

El medi ambient i el desenvolupament, l'economia i l'educacio. Quina economia i quina educacio?

Quan es parla d'educació, en termes econòmics i en les societats actuals, se'ns demostra la dependència que aquesta té de les formes d'organització de l'economia. Se'ns torna a recordar aquella correspondència -encara que no sempre exacta i sovint matisable- que apuntaven Bowles i Gintis entre el sistema socioeconòmic i els sistemes educatius, sobretot en els seus currículums ocults.

John Dewey i l’educació democràtica = John Dewey and democratic education

In Dewey, philosophy and education are inseparable. It is often forgotten that Dewey’s conception of school and education has only been possible because he conceived thought in terms of lived experience, of constantly tested experience, of incessant research; in other words, of 'continuous search' of 'effective means of action'. In addition, according to Dewey, true education is an education in democracy, and that means investing in an education that deals with thought. The service to democratic progress is done precisely through an education in reasonability and taking into account the experience

Editorial

Editorial del primer número de la revista FEP.net, entès com una via per poder caminar plegats i construir un nou discurs educatiu, una nova educació en temps de canvi que plantegi uns compromisos que facin visible una utopia, la de la nova educació pública

Editorial

Editorial de la FEP.net 3 sobre l'educació en una societat plural

Taller de teatre socioeducatiu per a dones maltractades

Projecte que presenta una base teòrica construida a partir de l'animació sociocultural com a àmbit d'intervenció de l'educació social, passant per l'educació no formal, l'educació d'adults i l'educació en el temps lliure i l'oci i el teatre socioeducatiu. Aquesta base teòrica ha servit per idear i desenvolupar el taller de teatre per a dones maltractades